Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

divendres, 17 d’abril de 2009

Els toros són una gran salvatjada (publicat a Es Diari el 17/04/09, Girona Notícies el 18/04/09 i Opinió Nacional el 22/04/09)


El "pay per view" de la sang: jo també sóc antitaurí
Santi Capellera i Rabassó*periodista
La cadena de televisió CNN+, que es manifesta obertament antipepera, prosocialista y vol tenir un caire progressista que, sincerament i al meu entendre no aconsegueix de cap de les maneres perquè és d'un tarannà informatiu més aviat barroer i agressiu amb el rival (tal com passa en cas contrari amb Intereconomía per exemple, que aquí no se salva ningú), posarà pròximament en funcionament un sistema de poder visualitzar les curses de braus a través del sistema de pagament o "pay per view" a un mòdic preu de sis euros. Que bé.
Amb només sis euros doncs, tots podrem comprovar el genocidi exercit pels executors d'una cultura retrogada en usos i costums esdevinguts tradicions de la nación española, que també va exportar en el seu dia a altres països d'ultramar, no precisament capdavanters en ciència, cultura, indústria o recerca. La Fiesta Nacional doncs, torna a la càrrega amb més força, recolzada per mitjans audiovisuals que lluny de tenir vergonya aliena dels que surten al cós a executar de manera salvatge uns pobres animals que haurien d'estar pasturant tranquilament, encara els incentiven amb les càmeres per donar a conèixer amb més detall i profunditat el fons primitiu d'aquests homenets efeminats que surten a la plaça, cenyits com a ballarines de clàssica, amb una capa i una espasa, que ben mirat potser són en definitiva els valors principals d'aquest espanyolisme ranci i canyí que el franquisme ens fa fer empassar a cop de passodoble i pandereta durant quatre dècades, sense que, com ara als del CNN+ caigues als seus responsables la cara de vergonya davant els observadors de més enllà dels Pirineus.
Mentre a París s'esdevenia el Maig del 68, a las Ventas i a la Monumental anaven matant toros i negant la intel·ligència, tal com un dia va fer aquell literat destacat del règim davant la mort, que la va ovacionar i darrere del visca va cridar que morís la inte·ligència, em refereixo al falangista José Millán Astray, "el novio de la muerte". Mentre aquí els grisos entraven a les aules universitàries porra en mà, i alguns les passaven ben putes a les cel·les de la Via Laietana de Barcelona pel sol fet de tenir inquituds que anaven més enllà del que aquell obscurantisme polític i social oferia, altres vivien profundament i a cor obert aquella Espanya del "que inventen ellos", de les tornades de Juanita Reina, Manolo Caracol o la Lola d'España i el Cordobés im les curses de braus.
I avui, després de tants esforços per esborrar aquella imatge africana de l'estat en que ens ha tocat viure, una empresa que neix als EUA i una altra que ho fa a les terres del Maig del 68, en fusió empresarial de comunicació, promouen la cafrada en viu i en directe, i a més ho fan pay per view. Com s'entèn això? No estem anant enrere?
Jo em pregunto moltes vegades, quan s'aborden públicament qüestions com les de les llengües de territoris sense estat (que no maten ni torturen ningú) i els toreros de les espanyes disfressats de diputats europeus com Vidal-Quadras o Luís Herrero, lluiten aferrissadament contra el que alguna d'aquestes parles com el català pugui esdevenir oficial al Parlament Europeu i al Consell d'Europa, per quin motiu no es qüestionen aquestes tortures i assassinats en públic d'aquests pobres animals que haurien de perdre la casta, tots plegats, i així salvarien la pell. Una baralla de galls o de gossos és menys greu que una tortura d'un home contra un animal que només obeeix a uns instints. Per què el Parlament Europeu, que vol prohibir la Patum i les Falles per "festes perilloses", no prohibeix aquest espectacle lamentable que recorda els coliseums romans, quan els lleons eren els toreros i els esclaus els braus. És gaire edificant això pels més petits? Quins valors tindran de respecte als animals? Tanta és la falsa moralina? Tan divertit és que Espanya segueixi sent això "torros paelia and sagrria"? I tan poc sentit del ridícul tenen alguns espanyols, que encara molts se senten orgullosos d'aquest ridicul espantós?
I no accepto (perquè senzillament tinc 52 anys i molta via feta) que ara em vingui, en ple segle XXI, cap pseudosaberut erudit i estudiós del taurinisme, a explicar-me que la tauromàquia això, o allò, perquè jo li proposaré una altra cosa: canviar els braus per jàguars, panteres, tigres de bengala o lleons africans, a veure quants es deixen impressionar per una capa vermella i un homenet amanerat, vestit amb sabates de dona i marcant el cul i els testicles, amb una jaqueteta ridícula i tot arrebossat de brillantets, amb un barret que sembla una cassola girada, un clown vaja..., i a veure quants d'aquests homenets tan valents amb els remugants, tenen bemolls de clavar-los les banderilles a aquests felins, sobretot si estan una mica famolencs.
En fi, que el meu antitaurinisme és evident, i la meva opinió d'aquesta decisió de la cadena CNN+, que passa mil i una vegades les imatges dels morts militars del Yak a Turquía (que fa avorrir de tant fer-ho) i en canvi cobra per un programa que vessa sang innocent i ensenya tortura i mort a canvi de sis euros, és obviament molt negativa. Com a periodista sento vergonya aliena, i com a persona veritable fàstic. I ho dic tal com raja: amb la boca ben grossa i sense cap embut.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites