Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dimarts, 20 d’abril de 2010

La decisió de Garzón de demanar el certificat de defunció de Franco, res té a veure amb restablir la dignitat de les víctimes


Megalomanies Majúscules

Santi Capellera i Rabassó*periodista

De vegades quedo sobtat quan sento persones, que a priori semblen o haurien de ser assenyades, afirmar taxativament i rotundament: «jo confio en la Justícia!». Doncs me n'alegro, escolti. Jo també confio en altres coses que també poden anar en majúscula: en les Matemàtiques, en l'Amistat, en l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports, en la Paraula d'Honor, en l'Ètica, en la Companyonia i en la Solidaritat, per citar-ne algunes.

Resulta, però, que això no evita que algú cometi una errada aritmètica -intencionada o no- quan em fa una factura; o que un determinat amic es comporti deslleialment amb mi; o que un pont s'ensorri; o que tot i fer bé la meva feina, qui m'ha donat la seva paraula actuï sense cap mena d'ètica, m'aparti del davant a caixes destemprades, i em decreti el pacte de la fam; o que una vegada esdevingut això, qui per principis i idees s'hauria de mostrar solidari amb mi i donar-me la mà, s'oblidi que existeixo i em deixi a l'estacada, malgrat saber que estic amb la nevera buida i sense feina.

Confiar en la Justícia, doncs, així: en majúscules llampants, ja veuen que no està tan clar, i fins i tot pot ratllar la beneiteria. Això mateix passa amb els que demanen a crits pressumció d'innocència per a xoriços i delinqüents més que contrastats i molt sospitosos de ser-ho, que "casualment" sovint pertanyen a la classe política o a la seva rodalia d'influència.

Ara ja és segur que l'exdiputat del PSOE i magistrat de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, serà processat per prevaricació. Les relacions de perillosa promiscuïtat entre els diferents poders de l'Estat queden exemplificats en aquest cas: Garzón va ser a la vegada el delfí de Felipe González i qui va reobrir el cas GAL. També, cal recordar-ho, qui va acabar portant a la presó destacats personatges del ministeri de l'Interior socialista.

Deixant de banda les motivacions de Garzón -aquest periodista no té la facultat de llegir el pensament- es pot afirmar que el cas fa aflorar les veritables dimensions d'una anomalia que no és conjuntural, sinó estructural. Una anomalia gravíssima, que mostra fins a quin punt un simple funcionari pot acaparar un poder omnímode i fer-lo servir quan vol. I el que potser encara és més greu: quan no vol no, naturalment, amb els perjudicis per omissió que aquest fet comporta.

Garzón va arribar a sol·licitar el certificat de defunció del general Franco. Aquesta extravagància té ben poc a veure amb l'intent de restablir la dignitat de les víctimes del franquisme, entre les quals s'hi compten cinc familiars meus directes. En canvi l'actuació de Garzón, només té a veure amb la megalomania de qui es veu -tal com diu un col·lega de professió- pel damunt del Bé, del Mal i del Codi Penal. I aquesta és una patologia endèmica que, dissortadament, depassa l'àmbit judicial, i afecta molts altres reietons imbuïts de messianisme que, pels seus càrrecs temporals, es creuen facultats per fer el que els plagui a tort i a dret, malgrat que les seves decisions perjudiquin clarament la resta del proïsme, perquè s'han acostumat a les majúscules.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites