Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dimarts, 22 de juny de 2010

La llibertat de Catalunya es manifesta democràticament a les urnes


Consultes sobiranistes: la força del poble en viu

Santi Capellera i Rabassó*periodista

Aquest diumenge passat dia 20 de juny s'ha portat a terme la quarta jornada de consultes sobiranistes a 47 municipis catalans, amb uns percentatges de participació que han rondat el 12% dels habitants d'aquestes poblacions, algunes de força rellevants. La jornada s'ha celebrat sense més incidents que el de dos intolerants feixistes que, garrot en mà, han anat a un dels col·legis electorals i l'han obligat a tancar per la força, a base de coaccions i amenaces, i han abocat les urnes a terra enmig de “vivas” a Espanya i a Franco: lamentable. Fora d'això, la total normalitat cívica arreu del país.

De la jornada en podem fer aquest balanç, ja que -tret d'aquest esmentat acte totalitari d'aquests dos franquistes- ha estat molt semblant a l'anterior, o sigui de la tercera jornada de consultes populars sobre la independència de Catalunya, que es va materialitzar a primers del maig passat a diferents municipis catalans, i que va ser un nou clam a favor de la dignitat del país.

Hi ha qui s'entesta en fer valoracions de percentatges i a mi em semblen interessants alguns resultats absoluts. Fem una ullada a Girona per exemple, on hi va haver més de 16.000 vots a favor de la independència, el que equival a quasi el doble dels resultats del partit socialista en les passades eleccions catalanes de 2006 on presentaven l'actual conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, com a cap de cartell.

Extrapolant, extrapolant un s'adona també que amb 16.000 vots es pot governar la ciutat amb majoria absoluta de regidors. I tampoc no es pot obviar alhora de fer valoracions de resultats, que socialistes i PP van fer una crida explícita a la no participació. Curiós? Doncs no: és decepcionant que dos partits polítics madurs, fessin descaradament apologia de la abstenció davant una consulta organitzada, només, per la societat civil.

Després, amb tota seguretat, sentirem aquests mateixos partits lamentar-se de l'abstenció de la ciutadania en eleccions o referèndums organitzats des de les institucions públiques. Tot un despropòsit i una incongruència que només actua generant una pèrdua de la seva legitimitat davant la ciutadania, quan era fàcil evitar aquesta situació simplement demanant el vot negatiu.

Deslegitimar la societat civil i les entitats és una mala praxi política que acaba passant factura. Per contra la dada radicalment democràtica, positiva important i a tenir molt en compte és que durant aquestes consultes a Catalunya hi havien més de 33.000 voluntaris per la democràcia, treballant perquè els ciutadans poguessin expressar la seva lliure determinació respecte el futur del país. Quins moviments mobilitzen més voluntaris durant mesos sense cap recolzament institucional? A mi em costa trobar un fet semblant.

Crec que és important que la gent participi en les consultes, perquè recolzen qualsevol iniciativa que ajudi a enfortir la qualitat democràtica del nostre país. A Catalunya, immersos en una desafecció i un desencontre amb l'Estat i amb les seves institucions polítiques com ara el Tribunal Constitucional, el que va succeir fa unes quantes setmanes és una demostració més que som una nació viva, que té dignitat i sap plantar cara als reptes i a les dificultats polítiques, socials i econòmiques.

Fa temps que ha començat la ruta cap al dret a decidir. La societat catalana -i per extensió i simpatia la balear i la valenciana- comença a ser conscient que la democràcia no té límits. Aquest procés, aquest itinerari que no té volta enrere, tot just està començant. La gran majoria social per prendre decisions sobre el nostre futur com a país està en marxa. Les alternatives són clares: o fem un pas endavant cap a la llibertat i el progrés i el canvi de paradigma econòmic, polític o anem cap a la dependència i la decadència del país...dels nostres països. Toca triar, i a Catalunya, ben aviat, toca decidir.



Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites