Dublín i Barcelona entre les ciutats més perilloses d'Europa
Segons que revelen algunes enquestes locals fetes a la ciutat i la seva metròpoli en les darreres setmanes, la capital d’Irlanda, Dublín, ha passat de ser una de les ciutats més segures a una de les més perilloses d'Europa, amb un fort augment de les taxes de criminalitat, expliquen periodistes irlandesos de diversos mitjans i maneres de pensar que han contrastat les dades. La causa principal és l'augment important de la immigració des de l'any 2004, acaparant gran part dels serveis públics i alterant el teixit social de la ciutat. Els enclavaments ètnics, la violència relacionada amb les bandes i els enfrontaments culturals han provocat la fragmentació i la tensió social en barris abans cohesionats. Les protestes contra la immigració han crescut i el govern irlandès ignora les preocupacions públiques mentre reprimeix la dissidència i la llibertat d'expressió. El sistema polític està compromès al servei dels interessos de les elits i alimentant una societat dividida incapaç de desafiar les polítiques globalistes. Cal dir que, tristament, entre aquestes ciutats europees amb més inseguretat també s’hi troba la capital de Catalunya, Barcelona, fet que patim a bastament tots els que hi vivim o hi treballem.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 28-3-25
Divendres assolellat i començament del cap de setmana a
la Blanca Subur. Mar plana, blava, neta i cel clar amb algun nuvolet blanc. Sensació
del començament de temps primaveral que deixa enrere el fred i convida a gaudir
de l’entorn natural, cosa que aquest matí, la meva amiga sitgetana i jo, hem
portat a terme fruint de la pràctica esportiva pal en mà i bola plantada per
encertar directament el forat al Club de Golf Terramar, just a tocar de la casa
seva en què avui hi seguiré escrivint i especularé sobre la capital d’Irlanda i
les enquestes publicades que constaten que s’ha tornat una de les urbs més
perilloses del continent. Us amplio doncs, tal informació que m’arriba de fonts
molt fiables i que abans de publicar he contrastat degudament, per la qual cosa
adjunto una
publicació irlandesa de fa un any i mig en què el Sunday World ja advertia d’aquest
mateix fet.
1. Igual que a l’abans tranquil·la Catalunya, a la
Irlanda actual la inseguretat i la por planen a l’aire i a la vida dels seus
habitants
■ Mentre fa
només dotze o quinze anys les dones podien caminar pels carrers dublinesos de
nit sense por d'agressions, avui vigilen amb quatre ulls a l’hora de sortir de
casa i, si ho fan, procuren prendre mesures de seguretat com anar acompanyades
o, en el cas de fer-ho soles, portar esprais contra atracaments o similars. Els
residents sovint deixaven les portes de casa obertes, ja que els robatoris eren
poc freqüents. Els nens jugaven a l'exterior fins tard, com alguns fèiem en els
pobles quan érem petits i gaudíem del futbol al carrer o del joc d’amagar abans
que la mare o el pare no ens cridés, sovint des del balcó, perquè anéssim cap a
casa a sopar. Abans es podien deixar les pertinences a la intempèrie amb la
tranquil·litat que ningú no les robava perquè durant segles la comunitat
irlandesa i els dublinesos va prosperar en un clima de confiança i respecte
mutu.
■ Si, vistos els antecedents pretèrits, avancem ràpidament fins avui, veurem
que Dublín es considera una de les ciutats més perilloses del continent. La
taxa de criminalitat ha augmentat i l'índex de delinqüència de Dublín està valorat
en 53,7, només 2 punts menys que a Bagdad, Iraq, o Malmö, Suècia. Preocupant,
tot i que pels catalans encara ho és més: Barcelona, 51,66 respecte de Madrid,
21,05. No cal que expliqui, doncs, on va a parar tota l’escòria humana
que entra pel colador espanyol, oi? Perquè a Madrid queda clar que no hi
acaba.
■ A partir de l'any 2004, la República d'Irlanda va
veure un gran augment d'immigrants. Excloent el breu descens durant la gran recessió
i els bloquejos "pandèmics", el país ha experimentat un augment
massiu de la seva població immigrant i els seus serveis públics són al límit i
incapaços de fer front a l'augment imparable de la demanda.
2. Analogia entre Dublín i Barcelona, que alhora és
analogia entre Irlanda i Catalunya
■ Tal com ens passa als catalans des de les grans
migracions del sud espanyol que es van esdevenir a partir de la meitat dels
anys 50, augmentades en progressió geomètrica amb les d’origen àrab i llatinoamericà
des de fa 20 anys, avui els irlandesos són ells mateixos una minoria en
el seu propi país i encara més en la seva capital. Ells ho saben bé com ens
sentim els catalans, sovint forasters a casa nostra i amb retrets aliens de
tota mena per, simplement, voler seguir sent catalans i exercir-ne. No és bona de
cap manera la immigració massiva. Que ens ho diguin a nosaltres. Ara, doncs,
els irlandesos, durant segles ocupats i controlats pels anglesos i els altres
britànics que hi anaven a residir i que exercien de britànics, sobretot d’anglesos,
es tornen a sentir estranys a casa seva.
■ La ciutat s'ha fragmentat en diversos enclavaments ètnics amb guerres de bandes que terroritzen els barris i que protagonitzen robatoris i atracaments a cases, transports i la via pública. Carrers sencers han perdut el seu indefectible caràcter irlandès, substituïts per negocis estrangers i símbols culturals forans. La competència entre locals i migrants per l'accés a l'habitatge, l'assistència sanitària i el benestar ha donat lloc a tensions socials creixents. Igual que passa a Catalunya, com tothom sap. I com també sabem els catalans que ja teníem rebesavis catalans, ja no hi ha cap cohesió, cap punt en comú mentre la ciutat, capital del país, avança en el seu lent descens cap a l'anarquia total. Com si parléssim de Barcelona i de la seva àrea metropolitana, vaja, oi, barcelonins com jo?
■ En els darrers anys, Dublín ha estat testimoni d'importants protestes
contra la immigració (cosa que dissortadament a Catalunya, tot i la rèmora de
tants anys d’afectacions al respecte, encara no està passant), amb els locals
expressant les seves queixes i fins i tot sortint al carrer per demanar canvis.
No obstant això, els polítics, incapaços com a Catalunya, s'han doblegat davant
la immigració i encara n’han permès l’augment mentre minimitzaven els seus
efectes reals i acusaven els que manifestaven les seves preocupacions legítimes
com a "propagandistes d'extrema dreta". Us recorda alguna situació,
catalanets? Sí, oi? Que li ho preguntin a Sílvia Orriols, que per parlar
clar i destapar en seu parlamentària tota mena d’irregularitats al respecte, vergonyosament
per alguns és pitjor que Hitler, Goebbels i Eichmann junts. I a Irlanda, pitjor encara, perquè han respost a l'agitació creixent amb mesures més totalitàries: repressió
contra la llibertat d'expressió, vigilància augmentada i supressió de totes i
cadascuna de les protestes que van en contra de la narrativa "oficial".
No us recorda casa nostra i el calçasses Rull i la colla de carallots FDLGP woke Junts, ERC i
la CUP ben acompanyats dels del 155?
■ Tal com passa a Catalunya, els nadius continuen patint un govern cada cop
més opressiu i una crisi del cost de la vida creixent, però els seus diners
dels impostos es desvien per acollir encara més migrants que entren
il·legalment a la frontera en què tots aquests miserables antioccident els
donen la benvinguda sense ser conscients que es tracta d’una invasió en tota
regla: llegiu, si us interessa ampliar dades al respecte, els punts
⚫
22, 23 i 24 del meu assaig sobre l’antisemitisme i la
immigració massiva a Occident.
■ És evident que el sistema democràtic irlandès és en
perill i altament compromès: com dissortadament passa a Catalunya en què els polítics
electes i els periodistes i mitjans pagats ja no responen davant el poble sinó davant els oligarques que els financen, oi, vividor col·laboracionista Vicent Partal i companyia? Perquè per ells, una
societat desmoralitzada, dividida i afeblida és beneficiosa. Perquè una
societat així no pot fer gaire per resistir l'agenda globalista que és la
sentencia de mort de les nacions, o sigui, la nostra sentència de mort. I
si no hi fem res, aquí caurem tots. Ull viu, idò!
