Perinno Lligams

  La paella d'Aliança Catalana: exemple de la provocació com a arma i el victimisme com a resposta El que va passar ahir a Igualada, entre militants d’Aliança Catalana i el gruix d’assistents a  un dinar popular en què ningú no havia convidat la formació neo pujolista, seguida de la seva expulsió precedida d’incidents arran de les seves provocacions poques setmanes després dels antecedents de Berga, fa difícil creure en la seva innocència i en segons quines casualitats Ahir, a Igualada, va passar una d’aquelles coses que, mirades aïlladament, poden semblar una simple topada política, però que, posades una darrere l’altra, ofereixen una lectura ben diferent. Un grup de membres d’Aliança Catalana es va incorporar a un dinar organitzat per La Coll@nada i el Casal Popular d’Igualada-El Foment, dues entitats vinculades a l’esquerra alternativa, que, vistes les seves preferències socials i polítiques, quedaven ben allunyades de convidar la formació d’Orriols. Ras i curt: ningú no el...

  El perquè de quan dieu pejorativament sionisme esteu dient semitisme: aquí i a la Xina Popular La metamorfosi del vell prejudici antisemita sota el vernís de la crítica geopolítica moderna Escric en aquest dissabte estival que passo molt agradablement i com de costum en el darrers temps a Terramar, a Sitges, i després d'haver vist un parell de peces audiovisuals protagonitzades per autors que escenifiquen a bastament allò que narro a continuació clarament i detallada un cop més: per quines raons el concepte sionisme (el sionisme només és la teoria del nacionalisme dels jueus o hebreus, res més, amb intel·lectuals i il·lustrats com Theodor Herzl, Moses Hess o Leo Pinsker, i gràcies als quals avui tenen un Estat, el d'Israel) es torna pejoratiu i s'equipara clarament amb antisemitisme ("no soc antisemita", diuen, "soc antisionista", clar) i els seus manifestants ho fan, generalment, amb la boca retorçada i amb els ulls sortits i mig sanguinolents per...

        Crèdit: Albert Garcia   El suposat cordó sanitari, la crossa política de Sílvia Orriols La líder d’Aliança Catalana denuncia recurrentment un veto institucional i mediàtic que, paradoxalment, conviu amb una presència constant als informatius, les tertúlies i les xarxes socials tant de la seva persona com dels líders del seu partit com ara Jordi Aragonès Les topades parlamentàries i les “sancions” proporcionen Silvia Orriols, fins fa poc la cap més visible d’Aliança Catalana, imatges fàcils de difondre, per la qual cosa i segons la meva experiència periodística i d’anàlisi política, lluny del fet contrari i de la seva queixa constant al respecte, la seva projecció mediàtica ha crescut al mateix temps que ho feia la seva influència política, tot i que el soroll del plenari conviu amb una participació molt baixa en les comissions, ja que les dades disponible...

  Aliança Catalana: partit polític o secta? El partit fruit de l’amor entre el vell pujolisme, Unió i les elits Upper Diagonal no explica amb què compta ni com pensa construir la Catalunya que diu defensar. No concreta si farà la independència, com la farà, com sostindrà l’economia, com garantirà els serveis públics o com transformarà les seves proclames en decisions de govern Eduard Berraondo, cap de premsa d’Aliança Catalana, s’ha atrevit a afirmar en un missatge personal, segurament a causa dels meus redactats i tuits publicats que ha llegit (o no, i li han fet dir-m’ho!) que “odio” el seu partit. L’afirmació fora de lloc ja conté la trampa i em fa dubtar encara més si això d’Aliança Catalana en comptes de ser un partit polític no és una mena de secta piramidal amb interessos molt específics. És a dir: si critico Aliança Catalana, és perquè l’odio; si en denuncio les grans contradiccions, és perquè estic obsessionat; si explico allò que no volen que s’expliqui, és perquè s...

  La visió de Samir Bennis sobre la crisi colonial espanyola Dubto molt que cap mitjà català ni cap partit del sistema com ara Junts, ERC, la CUP o els fantasmes espanyolistes del nou pujolisme Aliança Catalana i, molt menys encara, cap mitjà espanyol —especialment els més pròxims al PP, Vox i als sectors més castellanistes i identitaris del PSOE i Sumar— donin espai a una reflexió profunda com aquesta Fa més de cinquanta anys que soc periodista i en fa trenta que em dedico a l’anàlisi geopolítica, especialment de l’Orient Mitjà i d’Euràsia. I avui, com altres vegades, intentaré fer una anàlisi geopolítica pròpia sobre una anàlisi geopolítica aliena: la reflexió que el politòleg, escriptor i antic assessor polític de les Nacions Unides Samir Bennis va publicar aquest dilluns, 10 d’agost de 2026, sobre la crisi de Ceuta i, per extensió, sobre la relació d’Espanya amb el Marroc i amb la resta de territoris africans i pròxims que encara conserva sota bandera espanyola. Santi C...