Perinno Lligams

No es pot frivolitzar davant el perill d’atemptats Santi Capellera i Rabassó*periodista E l passat dissabte dia 19 de gener hauria pogut esdevenir una nova data sanguinolenta per al nostre record, si no s’hagués interromput a temps el pla d’uns presumptes terroristes islamistes a Barcelona. Només la sort, i la guàrdia civil que n’estava al corrent a través de les investigacions que feia temps que portava a terme, van impedir que tal acte de terrorisme, que hagués pogut portar greus conseqüències en víctimes i danys materials, es fes realitat a la capital catalana. En qualsevol ciutat del món, després de conèixer-se un extrem tan greu es detectaria immediatament un intens moviment de forces de seguretat al voltant dels mitjans de transport públics, però en canvi a Barcelona l’alcalde Hereu afirma que no té constància de cap requeriment d’extremar les mesures de seguretat per part del govern de la Generalitat ni del de l’estat, malgrat que els investig...

La polèmica lletra de l’himne deslletrat Santi Capellera i Rabassó*periodista L a lletra proposada de l’himne d’Espanya de moment ha quedat desestimada. Esportistes d’elit i cantants lírics de primera línia com el tenor Plàcido Domingo –pròxim al Partit Popular- s’han negat a acceptar-la i a cantar-la per carrinclona i poc consistent. Si els promotors de posar lletra a l’himne espanyol pensen que, si la seva iniciativa prospera, els ciutadans ens sentirem més espanyols, s’equivoquen de ple. Per què doncs no deixen en pau aquest himne que ni té lletra ni l’ha tinguda mai? I arran d’això m’endinso en una altra qüestió que potser és la veritable espoleta i fonament d’aquest propòsit, i que jo diria que està més que preparat com a estratègia política que no pas com altra cosa. En plena precampanya electoral el Comité Olímpico Español y la Sociedad General de Autores y Editores s’han entestat a introduir un nou element més que patriòtic i tan significativament fet a la mida dels interessos ...

Ens fa canviar d’humor sovint la democràcia? Santi Capellera i Rabassó*periodista S eria ingenu –per no dir absolutament pretensiós– pensar que es pot arribar a tenir la resposta definitiva a una de les qüestions que han suscitat més debat i més controvèrsies entre els politòlegs i els estudiosos i redactors de la teoria política contemporània. I la qüestió es pot abordar, entre altres coses, amb les preguntes, Què és una democràcia? i Ens fa canviar d’humor sovint en el pla personal aquest sistema polític? La proximitat d’unes noves eleccions generals sempre és una bona ocasió per anar una mica més enllà del debat polític del dia a dia, i reflexionar –malgrat que sigui a grans trets i en un petit espai com aquest– sobre el que podem entendre avui per democràcia, cosa potser també pretensiosa per la meva part. Començaré per dir que no crec que es pugui afirmar, per exemple, que la democràcia és el sistema polític que millor s’escau a la idea de procés. És a dir, un sistema capaç d’ad...

Quadrant de Menorca, cultura i societat a IB3 Ràdio Santi Capellera i Rabassó*periodista D es del passat dia 2 de gener IB3 Ràdio emet cada capvespre de sis a set un nou espai cultural anomenat Quadrant de Menorca, que tracta sobre tots els temes susceptibles de ser socioculturals i interessants pel nostre territori. Aquest programa, presentat per servidor i auspiciat a les vies de so i tècniques per Frankie Pizá i José Luis Linares, pretén abordar l’actualitat menorquina a través de personatges rellevants de la cultura illenca, als quals els faig en directe una entrevista en profunditat de caire desenfadat, i que toca des de temes personals del convidat als vessants més especialitzats d’aquest. L’espai disposarà en breu d’una adreça de correu electrònic on es podrà enviar l’anomenada carta diària que llegirem en antena, triada entre totes les més interessants. També obrirem la via telefònica i posarem en marxa una tertúlia cada divendres, per dial...

Quins temps aquells del ministre Brousse Santi Capellera i Rabassó*periodista F rança ha tingut i té la tradició democràtica quasi des que Pèricles va concebre aquesta manera de governar a partir del 495 aC. Una definició força fidedigna del polític grec podria ser aquesta: "Pèricles, molt influent pel seu prestigi i per la seva intel·ligència, i manifestament insubornable, dominava la multitud respectant la llibertat i la guiava més que no pas era guiat per ella [...]. En fi, allò era de nom una democràcia, però de fet el govern del primer ciutadà". (Tucídides, II 64, 8-9). Pèricles doncs, va donar nom a tot el segle V aC. Fill d'un estratega militar reconegut i líder del partit democràtic d'Atenes, va aconseguir que la seva ciutat fos líder política i cultural de la zona Bé, reflexionant seriosament però, i retornant al nostre temps, jo diria que tampoc no és això, ja que l’estat veí n’ha passades de tots colors abans de poder esgrimir allò tan ambigu de les tres di...

La injustícia de la cultura catalana amb Josep Pla Santi Capellera i Rabassó*periodista S óc de l’opinió que tots plegats hauríem de tenir clar que el llegat d’un escriptor és la seva obra, no el seu comportament en vida. Dit això, quan s’entra en el terreny de jutjar conductes, cal fer-ho amb una certa equanimitat. Condemnar actituds mantingudes durant els convulsos anys de la Guerra Civil espanyola per algú que va haver de fugir del seu país per no ser assassinat, des de la comoditat de l’any 2008, és massa fàcil. Josep Pla és una figura crucial per a Catalunya i per a la llengua catalana. Deixant de banda la seva extraordinària qualitat literària personal, l’obra completa de Josep Pla és un autèntic monument a la memòria del país. Difícilment se m’acut una forma millor de saber el que ha estat i què és Catalunya que llegint les trenta mil pàgines de l’obra de Pla. Algú capaç de deixar-nos aquest tresor memorialístic mereix de per se el nostre reconeixement. Això per no parlar d’un a...

La Marsellesa, el Cara al Sol i altres anècdotes Santi Capellera i Rabassó*periodista E l president de la Lliga Regionalista de Catalunya, Francesc Cambó, escrivia el 5 de març del 1937 en el seu diari la següent meditació: “Dura encara en mi el record de la festa falangista a què vaig assistir, per ràdio, ahir al vespre. Al final varen entonar-se dos himnes. Si no m’erro, el primer era el de Falange Espanyola i el segon el de les JONS... El primer dels himnes el vaig trobar reexit. Potser és el millor himne que es conegui llevat de La Marsellesa.”Deixant de banda allò que hi ha d’apreciació personal en la seva comparació, és digne de constatar que les dues cançons van ser fruit pràcticament d’una improvisació que a continuació recordo i descric, a banda de creure personalment que, salvant totes les distàncies entre elles, les dues s’assemblen força. I no sóc l’únic que pensa això, ja que el mateix expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, amb el que vaig treballar estre...