dissabte, 14 de juny del 2008

Somniar en un món i viure en un altre



Sempre que puc dormo moltes hores. Moltes més del que és habitual. Sempre ho he fet i mai no he tingut cap problema. Per això crec que sempre he pogut superar tots els obstacles que a vida m'ha posat al davant. Crec que realment sempre he pogut domir tant perquè els meus somnis són l’únic indret real on puc fer ús total del dret d’admissió. Cada cop em resulta més difícil, tal com em passava quan era jovenet, tornar a creure en la bondat desinteressada de la major part de persones. Per això en els meus somnis no hi ha dolents ressentits que abusen del seu poder per fer coses que sense aquest no podrien fer o dir, ni covards ni covardes que fingeixen ser superherois però que no arriben a tenir el valor suficient ni per amagar el cap, ni mentiders ni mentideres de mentides cutres i poc elaborades, que no es creu ni el babau més babau de les pel·lícules en blanc i negre; ni dolents ni dolentes que no saben ni dir la millor frase en el moment adequat. I sí, en moltes coses estic decebut, cansat i dolgut. I no, no tot acaba passant perquè tot s’acaba repetint. I sí, és veritat que no tothom és igual, perquè si fos mentida, la Grace, per exemple, la protagonista de Dogville, no seria més que un àngel al meu costat.
Hi ha alguns somnis que em deixen bocabadat, perquè encara que estiguin fets a la meva mida i dissenyats perquè ningú no els pugui alterar, tenen vida pròpia, i els seus personatges lliure albir. En un d'ells hi sortia fa pocs dies una parella que també somniava, i que mentre s'estimaven miraven el cel, amb tota la seva esplendor nocturna. Milers de llums d'estels, potser ja extingits fa milions d'anys agombolaven la seqüència dels amants. ..i aleshores els planetes que només havien durat un instant es deixaven caure entre teles, promeses, pells i sospirs. Abans de desaparèixer per sempre però, deixaven una paraula o un silenci sobre el llit. De vegades, ella aprofitava la paraula que quedava per començar una història. La que la salvaria com a mínim d'aquella nit. Altres vegades, si el que quedava era un silenci, s’embolicava de nou amb les teles per habitar un altre cop el punt mig que hi ha entre la vida i la mort, entre la memòria i l’oblit.
Però ell sempre preguntava pel final de la història...-Quan surti el sol... - li prometia ella. Quan surti el sol...I aquell era l’únic moment en el qual ella feia algun tipus de promesa. De les de debò, de les que només duren fins que s’acaba la nit. Com les històries que salven o els planetes que desapareixen. O més encara: com tot el que brilla o es dóna o és. He pensat que seria una bona idea que durant les hores que per motius òbvis de la vida, com l'haver de treballar i socialitzar, no puc estar dormint, transformar-me en líquid màgic, i quan algú em bufi la cara, sortir volant disfressat de bombolla de sabó. Llavors, quan qualsevol objecte en forma de punxa em torni a tocar o em torni a dir alguna cosa fora de lloc, explotar pels aires. Com a mínim així ho esquitxaré tot de colors que alegraran la vida tan amargant que moltes i molts tenen com a única existència.

L’eugenisme és la ideologia que va gestar i donar a llum la bèstia nazi alemanya. De l’eugenisme ve el nazisme alemany

  ASSAIG GEOPOLÍTIC SOBRE L’ESCLAT DE LA GUERRA ENTRE ISRAEL I HAMAS EN EL CONTEXT DEL JUDAISME I LA DEFENSA DELS SEUS VALORS OCCIDENTALS Sa...