Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 23 de setembre de 2007

Els EUA no són democràtics ni en el tracte als seus ciutadans (publicat al "Menorca Diari Insular" el 23 de setembre de 2007)

Imatges d’Amèrica i records de Barcelona
Santi Capellera i Rabassó*periodista

La policia de l'estat de Florida va fer servir pistoles elèctriques per detenir el passat dia 17 un estudiant universitari. Sis policies van reduir el jove amb descàrregues elèctriques davant de l'astorament de la resta de companys. La raó de la detenció és que l'estudiant es va excedir en les seves preguntes al senador i excandidat a la presidència nord-americana, John Kerry. El jove li va demanar per què va acceptar la manipulació de les eleccions del 2004, que van donar la victòria a George Bush, i en fer-li dues preguntes més va ser reduit brutalment. Tot i que Kerry va voler respondre, la policia va actuar amb contundència davant de la provocació del jove, que va ser alliberat l’endemà al matí amb càrrecs.
El president de la Universitat de Florida, Bernard Machen, va exigir a les autoritats estatals a investigació independent sobre l’actuació de la policia contra aquest estudiant que va “qüestionar i interpelar repetidament”, segons la policia, l’ex candidat presidencial John Kerry. Andrew Mayer va ser detingut per sis policies, arrossegat fora de la sala on es celebrava l’event i paralitzat amb una pistola elèctrica mentre exigia cridant que el deixessin anar, segons que es pot veure en els vídeos de You Tube penjats a internet.
Malgrat que en una roda de premsa Machen va qualificar l’incident de “pesarós” i va afirmar que dos dels policies que havien participat en la detenció havien estat retirats “temporalment” del servei, les imatges que es poden veure al vídeo parlen per si soles. Al meu entendre no és cap incident “pesarós”, sinó un abús brutal de la força amb la qual, dissortadament, la policia dels EUA actua normalment i a la que ja ens té acostumats a tots plegats, per la munió d’imatges que ens arriben d’aquelles latituds. Com ara, després de molts d’aquests fets, les declaracions de responsables i dirigents de l’administració nord-americana solen ser molt eufemístiques i apaivagadores, casualment sempre a favor dels maltractadors.
“Estem compromesos en preservar un ambient segur per a l’intercanvi d’idees, i un incident com aquest és pesarós per a nosaltres” va dir el president acadèmic. Pesarós és un clar eufemisme, sobretot quan es comprova que, l’estudiant només feia preguntes i ni tan sols es va moure del seu lloc. Pesarós és un clar eufemisme quan es veu que per preguntar en públic t’apliquen una descàrrega elèctrica de 30.000 volts. Dir pesarós resulta senzillament impresentable quan se senten els crits de dolor del noi abans de pedre el coneixement. Incident pesarós, va dir!
L’altre qualificatiu, també eufemístic va ser el que va utilitzar Benjamin Dictor, representant dels estudiants de la Universidad de Florida. Aquest va qualificar l’actuació de la policia d’“asalt contra la raó”. Què atrevit! Sort que després, en un missatge als mitjans de comunicació, encara va “exigir” que es presentin càrrecs contra els policies, que es retirin els càrrecs contra Mayer, i que s’eliminin les pistoles elèctriques del campus. Caramb, això sí que és valentia.
Sincerament fa riure, o més aviat plorar. Que una societat que gasta milers de milions de dòlars en matxacar iraquians i altres ciutadans del món; que inverteix quantitats incommensurables en programes com la Guerra de les Galaxies i altres joguines bèliques semblants, i així tot un seguit de desproposits inteminables, no disposi de seguretat social pública i tingui els carrers de les seves grans urbes plens d’indigents, ni respecti els drets humans, tal com es pot comprovar dia a dia en múltiples facetes, resulta de facto tot un desproposit. És la societat de la falsedat, de la falsa moral i del patrioterisme barat que amb la bandera de les barres i estrelles ho simbolitza i idealitza tot, i la resta sembla ser que és igual. És la societat dels enganys globals i permanents, i de la poca profunditat humana que, tard o d’hora, rebentarà per algun lloc o altre sense remei.
Les imatges que circulen per internet mostren Mayer quan intenta escapolir-se dels policies, que l’aixequen en pes i el tiren a terra, mentre Kerry intenta o pretén, millor dit, calmar la situació i assegura que respondrà les preguntes del jove, que segons van esgrimir els policies de forma absolutament arbitraria, no eren “convenients”. L’estudiant va cometre la “desfatxatesa” de preguntar Kerry per quin motiu el Congrés no inicia un judici polític al president George W. Bush per les seves accions en el panorama internacional, a més de també preguntar-li si tant ell com el president nord-americà pertanyien a la secta secreta “Skull and Bones” (crani i ossos) a la Universidad de Yale, a Connecticut, norest. Tot un crim.
Malgrat que potser les preguntes posaven en qüestió directament l’orador i el president del país, eren simplement preguntes i caldria, en una veritable democràcia, haver-les deixat fer. En tot cas, el preguntat podia haver-se acollit al seu dret d’intimitat i no respondre-les, o explicar un conte de fades i punt. El que no es podia donar de cap manera era que per fer preguntes, en una universitat pública, la policia deixés fora de combat l’interpelador, perquè aquí la paraula democràcia cau de facto.
Als Estats Units hi ha molta gent que accepta aquesta mena d’actuacions, i de fet no els importa que es donin. A altres sí. Mai no s’informa els detinguts del motiu de l’arrest. L’estudiant va espetar diverses vegades que sortiria del lloc per si mateix sense necessitat de violencia. La policia no li va fer cas. Cal reiterar que aquest no és un delinquent, no és un assassí, ni un violador, ni tenia cap arma per disparar Kerry, tampoc no tenia una actitud hostil cap a ell, i “ni tan sols era negre”. Simplemente donava la seva opinió i feia preguntes a un orador. Penós. M’adono que el millor que m’ha pogut passar en arribar a aquest món és no haver-ho fet ara, ni als EUA, malgrat que aquestes decimonòniques imatges em recorden molts dies “grisos” que vaig viure al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap al final dels anys setanta, i no cal afegir res més.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites