Cop a l’avortament organitzat a Barcelona
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Barcelona va ser el passat dia 26 de novembre la capital europea on es va portar a terme l’operació més important contra clíniques avortístes, des que la llei de la interrupció de l’embaràs va entrar en vigor a l’estat espanyol. La Guàrdia Civil de la Ciutat Comtal va detenir el director dels centres del grup Ginemedex-TCB, Carlos Morín, al senyorial barri de les Tres Torres de la part alta de la ciutat, que van estar objecte d’un minuciós registre per part del agents de la benemèrita en una operació dirigida per la Fiscalia de Catalunya i el jutjat d'instrucció número 33, davant les sospites que en aquells indrets s'hi feien avortaments il·legals de manera reiterada des de feia molts anys.
Sis persones, que ostentaven càrrecs de responsabilitat van ser detingudes a les quatre clíniques intervingudes policialment: TBC, Emece, Ginemedex i Fundació Morín. El jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona ja va admetre a tramit una querella presentada fa una mica més d'un any contra Morín per l'organització e-cristians, que constantment denunciava a les autoritats i als mitjans de comunicació aquestes pràctiques il·legals. La querella recollia la denúncia d'un reportatge d'una televisió danesa, en què es veia una periodista embarassada de 31 setmanes entrevistar-se amb Morín per saber si li podria practicar un avortament. Aquest va acceptar sense saber que hi havia una càmera oculta. Temps abans, un altre cas similar investigat pel diari britànic Daily Telegraph ja va aportar indicis de la comissió d’aquests fets en aquests mateixos centres mèdics, i va alarmar la Fiscalia. La investigació oberta pel jutjat de Barcelona també ha tingut en compte altres denúncies ciutadanes i fins i tot el testimoni d'un exempleat.
Queda demostrada una vegada més la distància existent entre la legislació vigent, que contempla aquest dret (dret?) de les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs per motius diversos que en el suposit legal són tres: el terapèutic (o sigui la salut de la dona); el eugenèsic (la salut del fetus) o l’ètic, és a dir el fet que l’embaràs sigui fruit d’una violació, i la moral de molts ciutadans, ja que legalitat no vol dir moralitat ni molt menys. La veritat és que és de domini públic que aquests suposits legals són la immensa minoria dels que es contemplen a l’hora de la veritat, és a dir, a l’hora de practicar un avortament.
Carlos Morín no n’entèn de moralitat, i va muntar una indústria d’escorxador de nadons nonats que no poden decidir res, i sense contemplar cap norma moral ni humana, ni pensar en el mal psíquic que de ben segur totes aquestes dones intervingudes pateixen, tard o d’hora en una més gran o petita mesura, o quan les conseqüències resulten irreversibles en la seva integritat física, és a dir, que queden condemnades de per vida a no poder-se tornar a quedar embarassades per una d’aquestes causes. A les citades clíniques barcelonines es falsejaven informes, historials i proves, perquè tot fos més fàcil a l’hora de cometre el delicte. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya també les havia investigat paral·lelament, i els havia obert expedients informatius, malgrat que dissortadament no havia pogut sancionar ni interrompre les seves activitats criminals per falta de proves fefaients. Ara però, després que diverses cadenes televisives de tot el continent anessin a Barcelona a informar sobre els fets constatats, el director propietari, Carlos Morín, que s’havia anat enriquint a costa de l’eliminació de pobres innocents, ja és un delinquent detingut per la Justícia.
En aquest món que vivim sembla ser que moltes activitats delictives com aquestes són objecte d’admiració i respecte per part de molts babaus, que encara queden encaterinats i troben que fets tan destestables com les pràctiques avortives resulten progressistes i admirables perquè comporten una manera més lliure de veure el món, encara que eliminin sentiments tan bàsics com els de la maternitat. Potser gràcies a que molts d’aquests inconscients no van ser avortats -per gust o comoditat tal com fan ells o elles amb les seves gestacions que els semblen inoportunes i que impliquen compromís- avui l’index general d’imbecil·litat de la nostra societat és més alt. Cap altre animal del nostre món fa salvatjades semblants.
Així doncs, el citat doctor Morin (potser bon deixeble del seu col·lega doctor Menguele) tenia el respecte absolut del Col·legi de Metges de Catalunya, organisme que davant la denúncia de Josep Miró i Ardevol, president d’e-cristians, va esgrimir que “quan la Justícia el condemni nosaltres el sancionarem”. Home, si la Justícia el condemna, ja és igual que vostès l’adverteixin o el sancionin, col·lectiu de senyors galènics col·legiats, perquè segurament l’individu en qüestió restarà una temporada a la presó, i després ja veurem si continua podent exercir, que ho dubto. Però això seu en tot cas calia fer-ho abans de cap condemna.
Les pacients intervingudes deixen els seus historials clínics alegrement als citats centres avortístes, a perill que passi el que va passar dilluns. I és clar, l’únic responsable d’un delicte com l’avortament no és qui el comèt, sinó també qui se’l fa cometre. Barcelona s’havia convertit en la ciutat europea reina de l’eliminació de nonats, ja que a aquestes clíniques hi arribaven dones d’arreu de la geografia planetària.
L'avortament és una altra lacra social amagada entre les ambigüitats de polítics i líders ciutadans, perquè anar en contra seva no fa progre, i això sí que ven i dóna vots. Per això en el fons molts d’aquests destacats de la retòrica que fan els ulls grossos davant aquestes massacres humanes em fan pena. I ser progre és moltes coses: moltes. Però segur que no és anar matant nens innocents, hagin o no nascut. Personalment crec que un nadó no és part del cos de la mare sinó un ésser humà individual, amb el seu propi cos a part. És cert que la mare està "alimentant" el nadó que està en el seu interior, però, una mare té dret de deixar d'alimentar el seu nadó després que ha nascut? No, ja que això seria assassinat per inanició; doncs tallar la font de vida d'un nadó abans de néixer també és un acte moralment reprovable.
Potser legislar diferent en aquest tema difícil i escabrós ajudaria una mica a canviar l'actitud general cap a una activitat, com ho han demostrat les lleis que van abolir l'esclavitud. Les lleis mateixes no poden forçar les persones a ser més humanes ni a tenir moral, sentiments i responsabilitat, però l'aplicació de lleis millors i que contemplin també els drets dels nens que encara no han nascut pot ajudar a contenir les persones per a no actuar egoïstament i de retruc fent el mal. Només perquè no volem a algú amb nosaltres no significa que tinguem el dret de matar-lo. I crec absolutament que mai no hauríem de posar els nostres desitjos, comoditats i capricis passatgers per davant dels drets dels altres, i molt especialment pel que fa al seu dret a la vida mateixa.
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Barcelona va ser el passat dia 26 de novembre la capital europea on es va portar a terme l’operació més important contra clíniques avortístes, des que la llei de la interrupció de l’embaràs va entrar en vigor a l’estat espanyol. La Guàrdia Civil de la Ciutat Comtal va detenir el director dels centres del grup Ginemedex-TCB, Carlos Morín, al senyorial barri de les Tres Torres de la part alta de la ciutat, que van estar objecte d’un minuciós registre per part del agents de la benemèrita en una operació dirigida per la Fiscalia de Catalunya i el jutjat d'instrucció número 33, davant les sospites que en aquells indrets s'hi feien avortaments il·legals de manera reiterada des de feia molts anys.
Sis persones, que ostentaven càrrecs de responsabilitat van ser detingudes a les quatre clíniques intervingudes policialment: TBC, Emece, Ginemedex i Fundació Morín. El jutjat d'instrucció número 33 de Barcelona ja va admetre a tramit una querella presentada fa una mica més d'un any contra Morín per l'organització e-cristians, que constantment denunciava a les autoritats i als mitjans de comunicació aquestes pràctiques il·legals. La querella recollia la denúncia d'un reportatge d'una televisió danesa, en què es veia una periodista embarassada de 31 setmanes entrevistar-se amb Morín per saber si li podria practicar un avortament. Aquest va acceptar sense saber que hi havia una càmera oculta. Temps abans, un altre cas similar investigat pel diari britànic Daily Telegraph ja va aportar indicis de la comissió d’aquests fets en aquests mateixos centres mèdics, i va alarmar la Fiscalia. La investigació oberta pel jutjat de Barcelona també ha tingut en compte altres denúncies ciutadanes i fins i tot el testimoni d'un exempleat.
Queda demostrada una vegada més la distància existent entre la legislació vigent, que contempla aquest dret (dret?) de les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs per motius diversos que en el suposit legal són tres: el terapèutic (o sigui la salut de la dona); el eugenèsic (la salut del fetus) o l’ètic, és a dir el fet que l’embaràs sigui fruit d’una violació, i la moral de molts ciutadans, ja que legalitat no vol dir moralitat ni molt menys. La veritat és que és de domini públic que aquests suposits legals són la immensa minoria dels que es contemplen a l’hora de la veritat, és a dir, a l’hora de practicar un avortament.
Carlos Morín no n’entèn de moralitat, i va muntar una indústria d’escorxador de nadons nonats que no poden decidir res, i sense contemplar cap norma moral ni humana, ni pensar en el mal psíquic que de ben segur totes aquestes dones intervingudes pateixen, tard o d’hora en una més gran o petita mesura, o quan les conseqüències resulten irreversibles en la seva integritat física, és a dir, que queden condemnades de per vida a no poder-se tornar a quedar embarassades per una d’aquestes causes. A les citades clíniques barcelonines es falsejaven informes, historials i proves, perquè tot fos més fàcil a l’hora de cometre el delicte. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya també les havia investigat paral·lelament, i els havia obert expedients informatius, malgrat que dissortadament no havia pogut sancionar ni interrompre les seves activitats criminals per falta de proves fefaients. Ara però, després que diverses cadenes televisives de tot el continent anessin a Barcelona a informar sobre els fets constatats, el director propietari, Carlos Morín, que s’havia anat enriquint a costa de l’eliminació de pobres innocents, ja és un delinquent detingut per la Justícia.
En aquest món que vivim sembla ser que moltes activitats delictives com aquestes són objecte d’admiració i respecte per part de molts babaus, que encara queden encaterinats i troben que fets tan destestables com les pràctiques avortives resulten progressistes i admirables perquè comporten una manera més lliure de veure el món, encara que eliminin sentiments tan bàsics com els de la maternitat. Potser gràcies a que molts d’aquests inconscients no van ser avortats -per gust o comoditat tal com fan ells o elles amb les seves gestacions que els semblen inoportunes i que impliquen compromís- avui l’index general d’imbecil·litat de la nostra societat és més alt. Cap altre animal del nostre món fa salvatjades semblants.
Així doncs, el citat doctor Morin (potser bon deixeble del seu col·lega doctor Menguele) tenia el respecte absolut del Col·legi de Metges de Catalunya, organisme que davant la denúncia de Josep Miró i Ardevol, president d’e-cristians, va esgrimir que “quan la Justícia el condemni nosaltres el sancionarem”. Home, si la Justícia el condemna, ja és igual que vostès l’adverteixin o el sancionin, col·lectiu de senyors galènics col·legiats, perquè segurament l’individu en qüestió restarà una temporada a la presó, i després ja veurem si continua podent exercir, que ho dubto. Però això seu en tot cas calia fer-ho abans de cap condemna.
Les pacients intervingudes deixen els seus historials clínics alegrement als citats centres avortístes, a perill que passi el que va passar dilluns. I és clar, l’únic responsable d’un delicte com l’avortament no és qui el comèt, sinó també qui se’l fa cometre. Barcelona s’havia convertit en la ciutat europea reina de l’eliminació de nonats, ja que a aquestes clíniques hi arribaven dones d’arreu de la geografia planetària.
L'avortament és una altra lacra social amagada entre les ambigüitats de polítics i líders ciutadans, perquè anar en contra seva no fa progre, i això sí que ven i dóna vots. Per això en el fons molts d’aquests destacats de la retòrica que fan els ulls grossos davant aquestes massacres humanes em fan pena. I ser progre és moltes coses: moltes. Però segur que no és anar matant nens innocents, hagin o no nascut. Personalment crec que un nadó no és part del cos de la mare sinó un ésser humà individual, amb el seu propi cos a part. És cert que la mare està "alimentant" el nadó que està en el seu interior, però, una mare té dret de deixar d'alimentar el seu nadó després que ha nascut? No, ja que això seria assassinat per inanició; doncs tallar la font de vida d'un nadó abans de néixer també és un acte moralment reprovable.
Potser legislar diferent en aquest tema difícil i escabrós ajudaria una mica a canviar l'actitud general cap a una activitat, com ho han demostrat les lleis que van abolir l'esclavitud. Les lleis mateixes no poden forçar les persones a ser més humanes ni a tenir moral, sentiments i responsabilitat, però l'aplicació de lleis millors i que contemplin també els drets dels nens que encara no han nascut pot ajudar a contenir les persones per a no actuar egoïstament i de retruc fent el mal. Només perquè no volem a algú amb nosaltres no significa que tinguem el dret de matar-lo. I crec absolutament que mai no hauríem de posar els nostres desitjos, comoditats i capricis passatgers per davant dels drets dels altres, i molt especialment pel que fa al seu dret a la vida mateixa.
.jpg)