Cortines de fum per maquillar la crisi eonòmica
Santi Capellera i Rabassó*periodista
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, davant la manca de propostes del seu Govern per afrontar la situació econòmica, es treu de la màniga temes de gran sensibilitat moral amb la voluntat de desviar l’atenció de l’opinió pública i escenificar un enfrontament amb l’oposició i la jerarquia catòlica.
L’actual situació econòmica requereix de manera urgent unitat política. Unitat que permeti trobar les solucions que ajudin aquells que es veuran més afectats per la crisi. La posada en escena de projectes que res tenen a veure amb l'economia i l'actual crisi, sembla que només tinguin la voluntat de tornar a escenificar el frontisme polític que durant la passada legislatura vam haver de patir tots plegats, i només persegueixi tornar a aïllar qualsevol oposició política. Actuar així pot ser que sigui rendible en termes electorals, però és clarament perjudicial en termes econòmics i socials. Mentre la crisi econòmica omple l’agenda dels principals líders polítics mundials, preocupa profundament tots els agents socials i provoca que les principals qüestions que preocupen la ciutadania siguin l’atur, l’accés al finançament o el tancament d’empreses, sorprèn que el president del Govern espanyol s’obstini a introduir, en aquest moment, temes a l’agenda política com els d'una nova llei d’avortament o la regulació per una mort digna.
El presitigiós lingüista nord-americà i autor del llibre "No pensis en un elefant", George Lakoff, ha esdevingut un dels referents ideològics del socialisme espanyol. El també professor de Ciència Cognitiva i Lingüística a la Universitat de Berkeley, analitza l’ús del llenguatge en el debat polític i dóna les claus per canviar una situació en què els conservadors estan còmodament instal·lats. No es tracta de canviar els principis o els valors dels polítics progressistes; es tracta de canviar el seu llenguatge. Perquè les paraules no designen només un contingut, sinó també el marc d’emocions que les envolta. I és aquest marc el que fa canviar les decisions. Dit en altres paraules, Lakoff indica que el procés d’interpretació de la informació que rebem ve donat pels marcs mentals que tenim definits, i que tota aquella informació que contradigui aquests marcs mentals no serà processada. Atès que tots disposem de diferents marcs de referència, la clau per a una opció política és com aconseguir activar en els ciutadans els valors i les idees existents en el seu interior que permetin interpretar la realitat segons els paràmetres de l’emissor del missatge.
En aquest context, el president Zapatero sap que una gran majoria de les societats de l'estat interpreten la realitat a partir d’un marc progressista. Però, segons el meu parer, s'equivoca en creure que aconseguirà que els ciutadans no pensin en els problemes econòmics a base de cortines de fum. Recordem que Bill Clinton, al crit de "és l’economia, estúpids!", va guanyar les eleccions americanes en un moment de crisi econòmica semblant a l'actual.
Defugir afrontar les principals preocupacions dels ciutadans fa un flac favor per al prestigi de la política i a la mateixa democràcia. És absolutament lícit plantejar el debat polític sobre qüestions com l’avortament o la mort digna, i tant si ho és, encara que el problema apareix quan es comet la frivolitat de llançar aquests debats, de gran sensibilitat moral.
L’actual situació econòmica requereix de manera urgent unitat política. Unitat que permeti trobar les solucions que ajudin aquells que es veuran més afectats per la crisi. La posada en escena de projectes que res tenen a veure amb l'economia i l'actual crisi, sembla que només tinguin la voluntat de tornar a escenificar el frontisme polític que durant la passada legislatura vam haver de patir tots plegats, i només persegueixi tornar a aïllar qualsevol oposició política. Actuar així pot ser que sigui rendible en termes electorals, però és clarament perjudicial en termes econòmics i socials. Mentre la crisi econòmica omple l’agenda dels principals líders polítics mundials, preocupa profundament tots els agents socials i provoca que les principals qüestions que preocupen la ciutadania siguin l’atur, l’accés al finançament o el tancament d’empreses, sorprèn que el president del Govern espanyol s’obstini a introduir, en aquest moment, temes a l’agenda política com els d'una nova llei d’avortament o la regulació per una mort digna.
El presitigiós lingüista nord-americà i autor del llibre "No pensis en un elefant", George Lakoff, ha esdevingut un dels referents ideològics del socialisme espanyol. El també professor de Ciència Cognitiva i Lingüística a la Universitat de Berkeley, analitza l’ús del llenguatge en el debat polític i dóna les claus per canviar una situació en què els conservadors estan còmodament instal·lats. No es tracta de canviar els principis o els valors dels polítics progressistes; es tracta de canviar el seu llenguatge. Perquè les paraules no designen només un contingut, sinó també el marc d’emocions que les envolta. I és aquest marc el que fa canviar les decisions. Dit en altres paraules, Lakoff indica que el procés d’interpretació de la informació que rebem ve donat pels marcs mentals que tenim definits, i que tota aquella informació que contradigui aquests marcs mentals no serà processada. Atès que tots disposem de diferents marcs de referència, la clau per a una opció política és com aconseguir activar en els ciutadans els valors i les idees existents en el seu interior que permetin interpretar la realitat segons els paràmetres de l’emissor del missatge.
En aquest context, el president Zapatero sap que una gran majoria de les societats de l'estat interpreten la realitat a partir d’un marc progressista. Però, segons el meu parer, s'equivoca en creure que aconseguirà que els ciutadans no pensin en els problemes econòmics a base de cortines de fum. Recordem que Bill Clinton, al crit de "és l’economia, estúpids!", va guanyar les eleccions americanes en un moment de crisi econòmica semblant a l'actual.
Defugir afrontar les principals preocupacions dels ciutadans fa un flac favor per al prestigi de la política i a la mateixa democràcia. És absolutament lícit plantejar el debat polític sobre qüestions com l’avortament o la mort digna, i tant si ho és, encara que el problema apareix quan es comet la frivolitat de llançar aquests debats, de gran sensibilitat moral.
