Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dissabte, 28 de juny de 2008

La moció de censura de Can Barça té la seva explicació (publicat al Girona Notícies el 28 de juny de 2008)


Qui hi ha darrere l'Oriol Giralt i la moció a Laporta?
Santi Capellera i Rabassó*periodista
L'Oriol Giralt és el cap visible de la moció de censura contra Joan Laporta. Si no se'l coneix personalment, si que se sap que és un advocat amb despatx a Sant Just Desvern, i relacionat amb Convergència Democràica de Catalunya del Districte de les Corts de la ciutat de Barcelona. De fet l'Oriol Giralt va treballar a la Secretaria General de l'Esport quan CIU manava a la Generalitat.
Conec l'Oriol Giralt i Gili des de fa molts anys, potser vint. El conec perquè érem veïns i perquè freqüentava una cocteleria de la meva propietat al carrer de Bordeus de Barcelona, al districte de les Corts, que era on residíem tots dos.
També conec els pares i germanes de l'Oriol. Una família normal de la zona alta de la Ciutat Comtal que ja fa molts anys que es van traslladar a viure a Sant Just Desvern. El pare, el doctor Giralt, havia treballat durant molts anys a l'Hospital de la Vall d'Hebron, on havia estat cap de servei. Políticament eren militants de CDC, i el pare, igual que ell, havia estat conseller municipal del Districte de les Corts. L'Oriol va anar amb el número 57 a les llistes de CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1999.
De fet en cap moment, ni com a ciutadà, ni com a barcelonista, ni com a periodista, m'he empassat que Giralt fos el promotor exclusiu d'aquesta moció de censura, ja que aquest periple croada anti Laporta ja va començar fa un parell d'anys, quan l'Oriol Giralt va presentar una denúncia contra la Junta Directiva del FCB davant el Tribunal Català de l'Esport, on l'acusava d'incompliment de l'article 29è dels estatuts de l'entitat blaugrana, i que fa referència a data de les eleccions.
No cal ser gaire espavilat per saber que hi ha algú més poderós darrere de tota aquesta maniobra que, d'altra banda, val uns diners, molts, que l'Oriol no té ni en broma, ni tampoc la seva família que per compar la casa de Sant Just Desvern va haver de vendre el pis del carrer de Bordeus i a més es va haver d'hipotecar per molts anys, malgrat que els sous dels seus pares, com a professionals de la salut, eren notables.
Jo no sé si a l'Oriol, tal com diuen les males llengües, en l'època de CiU a la Generalitat se li van muntar unes oposicions a mida que no va guanyar, però el que sí que sé és que ell no pot negar de cap manera que es relacionava en aquest entorn polític perquè les llistes del Parlament de Catalunya del 99 canten, i això és ineluctable. Com tampoc no pot amagar els seus anys de militància ni d'activitat i col·laboració al Casal de Les Corts de CDC, quan n'era president el senyor Manel la Rosa i Hernàndez, i en Víctor Vila i Giró n'era l'únic diputat pel districte al Parlament de Catalunya. Fins i tot els va tocar la loteria un any per Nadal, i l'Oriol es va comprar un Wolsksvagen Polo nou, que passejava orgullós pel carrer de Bordeus. I això tampoc no ho pot amagar perquè jo, per exemple, ho puc certificar i acreditar des de dos vessants distints: com a periodista que vaig ser de Gabinet de Mitjans de Comunicació del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, per la qual cosa anava amb el president Pujol a actes on em trobava l'Oriol i altres militants de CDC amics i coneguts constantment; i com a propietari de la cocteleria “El Cafè de Bordeus” del carrer de Bordeus de Barcelona on l'Oriol hi havia viscut molt de temps i on la plana major de CDC del Districte de les Corts -l'Oriol Giralt inclòs- hi feia acte de presència de manera habitual.
Altra cosa és que ara al seu darrere hi sigui CDC o CiU, cosa que jo no puc acreditar de cap manera. Tampoc no puc saber, ja que des de Menorca on visc ara fer una investigació in situ a Barcelona m'és bastant complicat, amb qui es veu ni es relaciona, però reitero la meva incredulitat quan l'amic Oriol diu que darrere seu no hi ha ningú més que ell mateix, i resulta que fa dos dies que en Sandro Rossell surt i diu que "ja està preparat per entrar en la contesa electoral, tan si es dóna la possibilitat de moció de censura com si no". Home, sincerament, malgrat que en Rossell assegura per activa i per pasiva que no coneix l'Oriol Giralt de res, també és molta casualitat que avui el nom de l'exvicepresident blaugrana soni com a presidencialista, després que Giralt ha fet la difícil tasca d'aconseguir aquesta quantitat de signatures per tal que això fos possible. Rossell ja ho tenia tot preparat, i qui ha darrere Rossell també. Perquè amb Rossell no s'acaba la cosa: m'hi jugo un pèsol, tal com diu el mestre Puyal. Aquest és el joc del futbol i el de la política, el dels lobbys i el del poder absolut: l'econòmic, que té l'hombra molt allargada. En aquest món de dependències i dependents, si un és a la roda i no respon a aquestes espectatives, és sistemàticament substituït des de la cúpula d'aquest poder fàctic. L'únic que decideix i controla d'altra banda. Segurament el meu amic Oriol Giralt i Gili obtindrà alguna secretaria en la nova Junta Directiva del Barça, cosa que s'ha guanyat a pols i que es mereix pel seu esforç titànic al servei de no se sap ben bé qui, tot sigui dit.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites