Gràcies per la música i pel sol i per les estrelles. Gràcies per les perles dels teus ulls que em miren fix, que em travessen. Per l'aire suau i calent que em fas percebre només amb el ser conscient de la teva existència, i el quasi sentir que les orenetes m'atansen els cabells. Coses que feia molt temps que no notava, que no sentia tan profundament de veritat. Que ningú no despertava en mi sinó apòcrifament. Que em fan tenir la il·lusió que crèia acabada, exhaurida perquè el meu cor estava orfe de motius. El meu manantial estava sec, i els meus llagrimers eixuts de tant de plorar. Quin regal haver-te vist, i haver-te olorat, i haver-te percebut, haver-te estimat i haver estat al teu interior fruint de la teva intimitat tan dolça. Quin plaer saber de la teva existència. Quin goig haver-te parlat, i haver rigut al teu costat, i haver sentit amor net. Quina joia, dona esperada. Olors i flors, aroma de terra mullada i de bosc humit. Tot sembla talment màgic, quan en aquesta tarda d'estiu tinc tots aquests sentiments i sensacions. I que a cada moment de pau interior, sàpiga adreçar-me a tu que el fas possible, per dir-te com n’és de fantàstic! Gràcies amor, amor petit, amor ara conegut, per cada aurora i cada lluna plena, per cada estrella que cau en el nostre cel illenc, per cada minut de serenor, i de joia, per cada gota de pluja que el cel vessa, per cada raig de sol filtrat pels núvols, per cada gra de blat que germina, i pels millors paisatges de Menorca, on ets i que comparteixes al meu costat, radiant i feliç, a cada moment, rient feliç i agafada de la meva mà, fent-me petons dolços com la mel libada de les abelles en aquest estiu nostre, que fa que ens estimem, de vegades d'amagat, però que ens estimem molt i molt i molt, amb bogeria i en la distància i en la proximitat. Gràcies per les oportunitats que em dónes per descobrir-ho, que són en el fons oportunitats per descobrirte i descobrir noves i joves sensacions.
N’hi a prou amb aquesta fruïció que experimento per a plaure’t? a tu que n’ets l’artífex, la poetessa que el provoca. Necessites dona, el meu agraïment?, o et conformes amb que jo en gaudeixi en perfecta simbiosi amb la natura i la ment, amb tot el potencial de la meva ment lliure.
Penso, només, inexorablement en tu. Amb la bonica sensació del teu cos i el meu quan s'entrellacen enmig de l'escalfor nostra que crema.
Quin goig i quina sensibilitat, tocar suaument la teva pell jove i fina, carregada d'enegia vital, que m'omple el cor i l'esperit, el cos i l'ànima, només de pensar-te.
I entre somnis i realitat et tornes encara més bonica, més desitjosa, més desitjada, més sensual, més encara, molt més cada vegada...estimada meva ponentina, ocelleta del Canal de Menorca.
N’hi a prou amb aquesta fruïció que experimento per a plaure’t? a tu que n’ets l’artífex, la poetessa que el provoca. Necessites dona, el meu agraïment?, o et conformes amb que jo en gaudeixi en perfecta simbiosi amb la natura i la ment, amb tot el potencial de la meva ment lliure.
Penso, només, inexorablement en tu. Amb la bonica sensació del teu cos i el meu quan s'entrellacen enmig de l'escalfor nostra que crema.
Quin goig i quina sensibilitat, tocar suaument la teva pell jove i fina, carregada d'enegia vital, que m'omple el cor i l'esperit, el cos i l'ànima, només de pensar-te.
I entre somnis i realitat et tornes encara més bonica, més desitjosa, més desitjada, més sensual, més encara, molt més cada vegada...estimada meva ponentina, ocelleta del Canal de Menorca.
.jpg)