El senyor Lekuona i altres informadors oficials
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Els informes secrets, o no tan secrets, encarregats per algunes administracions públiques, sempre són motiu de controvèrsia i d'especulacions diverses. Posem per cas que un d'aquests interrogants es centra en el pressumpte finançament irregular d'alguns partits polítics, i que en definitiva, després de tot, s'hi trobi que hi ha la possibilitat que algunes d'aquestes formacions polítiques s'alimentin amb diners públics a través del pagament d'aquests a tercers, per feines que es podrien emmarcar dins les no regulars ni habituals que encarreguen normalment els poders oficials, com podrien ser subcontractes d'obres, instal·lacions de qualsevol mena, transports, serveis informàtics o seguretat privada, per posar alguns exemples d'encàrrecs que fan les administracions.
I no és això no, de cap manera. Perquè aquí parlem d'informes. Informes que en els darrers tres anys ha demanat i pagat el Govern de la Generalitat de Catalunya. I no s'ho perdin, perquè són informes tan diversos i especials com ara "Ambientació olorosa d'un espai reduït", o, "Validació del portafoli del metge de família", pel qual s'han pagat 29.000 euros; o un de tan extens que té fins i tot dos fulls, i que quan acaba diu: "crec que ja estic", i pel que s'ha pagat a raó de 6.000 euros el full, és a dir, 12.000 euros. També se n'hi poden trobar que fan afirmacions tan poc comunes com que "Catalunya i Andalusia tenen un Estatut d'Autonomia..." (per si algú no ho sabia, és clar), i altres amb continguts absolutament identics de 2 o 3 fulls i pels quals s'han pagat 2.000 euros per full. Cal dir que n'hi ha alguns que, pel què diuen i tracten, són acceptables. El que és problemàtic és que aquests només són un 30 o un 40 per cent: la resta dels 1.500 informes encarregats són impresentables com a tals, i aquest fet representa un escàndol de pressumpta corrupció i malversació de fons públics de gran magnitud. 30.000 euros? 100.000 euros? no els sembla a vostès pagar molt per un informe? I si fem comptes, amb un promig de 12.000 euros, per 1.500 informes, dóna la xifra de 18.000.000 d'euros. I si resulta que aquests 1.500 informes només són la punta de l'iceberg? Informes del 2008 pagats el 2007? Com es menja això?
Doncs aquests fets s'esdevenen amb la permisivitat del president de la Generalitat, José Montilla, que no en diu res de res; en Josep Lluís Carod-Rovira no dóna explicacions; en Joan Saura no comenta res al respecte; en Manuel Castells assegura que "aquests són afers públics" i que no es pronuncia. I l'únic que surt i en diu alguna cosa al respecte és el conseller de Política Territorial, en Joaquim Nadal, que afirma que "ell només es dedica a fer estudis geopolítics". En fi, tot plegat fosc, fosc, i embolica que fa fort.
I a quí s'encarreguen aquests informes? Doncs lògicament a amics, coneguts i saludats. Encara que paradoxalment i com a curiositat digna de destacar, es pot dir que, el senyor Xavier Marcet, autor d'un d'aquests treballs encarregats per l'administració catalana i pel que sembla ser, excàrrec de confiança socialista, va estar cessat al cap de poc temps d'elaborar-lo. No els sembla estrany del tot això a qualsevol de vostès? Perquè a mi personalment em sembla de jutjat de guàrdia. Només em queda pensar que alguns d'aquests informes han estat una mena d'indemnització, a la qual aquests càrrecs no tenen dret en ser cessats, ja que no són treballadors convencionals ni funcionaris.
I si es vol analitzar qualsevol d'aquests informes? Doncs és clar, el tripartit hi posa tota mena de problemes. I les seves respostes són totalment ambigües. Els informes tenen vincles amb el govern tripartit, i els informadors hi estan tots vinculats.
I vostès diràn, caram, en Santi Capellera, com és que pot afirmar tot això si viu a Menorca? Com ho sap si és lluny de la plaça de Sant Jaume? I jo els puc respodre, si parlem de Menorca, sé d'un informador que va fer un treball en sèrie en el que va emprar molts fulls de paper carbó, que sembla ser que també va arribar a Menorca: és el senyor Juan Ignacio Marcos Lekuona, actualment molt pròxim a ERC com a assessor, que fa un parell d'anys va elaborar un escrit batejat amb el seu nom i que també va vendre adaptat al Consell Insular de Menorca, que segons sembla (per les informacions aparegudes als distints mitjans de comunicació i al voltant d'aquest afer), va suposar a l'administració illenca una despesa de 12.000 euros. Personalment només n'he pogut llegir alguns fragments d'aquest informe; trossos que algú relacionat m'ha remès. Però si parlem de la Generalitat de Catalunya i dels seus informadors, la informació al respecte (i valgui la redundància) m'arriba de primera mà a través de les paraules d'un diputat de Convergència Democràtica de Catalunya, el senyor Jordi Turull, de 42 anys i natural de Parets del Vallès, que és un membre de la Cambra Catalana que fa la seva feina i que es guanya el sou, perquè treballa sense descans a fi i efecte que periodistes com aquest redactor tinguin accés a informacions que, d'altra manera, quedarien idefectiblement a les tenebres. Jo tan sols faig la tasca de redactar, ordenar i repetir la comunicació, i en aquesta secció també hi incloc la meva opinió, naturalment.
