Diada de Sant Jordi, la festa de l'amor i de la vida
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Sant Jordi és la festa dels sentits. És la festa del bon temps, dels ulls, dels colors i de les olors, de les sensacions d'estimació i d'alegria interior per tot els que ens passa, per dins i per fora. És també una ocasió inigualable per tenir confiança en nosaltres mateixos, per interioritzar l'extern i exterioritzar l'intern; per gaudir de la bellesa dels cossos i de les ments, per admirar la ceativitat dels escriptors.
Crec que és molt cert el que un dia afirmava el professor emèrit de la Universitat de Nova York Martin Davis, que deia que entre un lector i un escriptor hi ha molt més que comunicació: hi ha una veritable comunió, una complicitat que és difícil de descriure, perquè hi ha implicació.
De fet el de Sant Jordi és un dia en el que ens és més fàcil deixar-nos anar, perquè generalment gestionar les emocions resulta sempre força complicat. Per això aquest dia, envoltat de perfum floral i de colors, ens facilita també aquesta tasca emocional.
Sant Jordi és la festa del patró de Catalunya, i tots i totes els que som i ens sentim catalans, i estimem la terra de manera sincera, vivim la festa d'una manera molt important, molt intensament, però, això sí, de formes molt diverses. Perquè Sant Jordi representa moltes coses diferents, i cadascú tria les que més s'adiuen amb la seva persona o amb el seu tarannà. Perquè és una festa polièdrica, on la natura i la cultura hi juguen papers vitals, i s'harmonitzen. Per Sant Jordi la gent regala, i els més gasius es tornen generosos, i crec que la primavera en això hi incideix fortament. El regal de la rosa i el llibre actuen com a símbols representatius d'aquests dos factors enllaçats entre si, que condueixen a la vida i a la renovació de la vida.
La fragilitat d'uns pètals de rosa que no es poden donar sinó de manera natural, aliats amb els fulls escrits per una ment humana, que es concep de la mateixa forma. La lectura, la informació, el pensament, el que ens ha fet ser com som, l'educació i la formació que hem rebut, la llengua que vehiculem...
La festa de Sant Jordi propicia la unió d'un element tan representatiu de la natura com és una flor, amb un altre tan representatiu de la cultura com és un llibre. I constitueixen una harmonia en la que es pot explicar pràcticament tot. I aquest és el gran invent d'aquesta festa: l'aiguabarreig d'una celebració medieval com el dia del patró de Catalunya, amb els aditius afegits de la bellesa, l'aroma i la suavitat d'una rosa, i el tacte i l'olor de les pàgines d'un llibre. Perquè les festes sí, són tradició, però també són invents que arrelen o no, i Sant Jordi i les seves connotacions i conviccions ja fa anys que van arrelar profundament.
Des de Salses a Guardamar i des de Fraga i fins a Maó, la festa del llibre i de la rosa s'estén, cada any més, com una taca d'oli que també arriba a països com els EUA i el Japó. I aquest caràcter simbòlic, aquest element del regal que és el que justament ens fa humans, és el colofó de la festa de la primavera per antonomàsia.
La flor en realitat ens mostra la seva disposició. Perquè de fet és la mateixa vida que demana de la participació d'altres vides; perquè la vida sigui això i al mateix temps continuï. I per tant la rosa, que desprèn aquesta olor de contacte i és suau al tacte, és la que propicia que es doni aquest ritual de civilitat, del passejar plegats, de trobar gent, d'aturar-se a les parades de flors i llibres...de cultura en definitiva.
Qui ho sap si la cultura de veres no comença quan una persona, un dia dels temps més remots, fa un regal a una altra.
Crec que és molt cert el que un dia afirmava el professor emèrit de la Universitat de Nova York Martin Davis, que deia que entre un lector i un escriptor hi ha molt més que comunicació: hi ha una veritable comunió, una complicitat que és difícil de descriure, perquè hi ha implicació.
De fet el de Sant Jordi és un dia en el que ens és més fàcil deixar-nos anar, perquè generalment gestionar les emocions resulta sempre força complicat. Per això aquest dia, envoltat de perfum floral i de colors, ens facilita també aquesta tasca emocional.
Sant Jordi és la festa del patró de Catalunya, i tots i totes els que som i ens sentim catalans, i estimem la terra de manera sincera, vivim la festa d'una manera molt important, molt intensament, però, això sí, de formes molt diverses. Perquè Sant Jordi representa moltes coses diferents, i cadascú tria les que més s'adiuen amb la seva persona o amb el seu tarannà. Perquè és una festa polièdrica, on la natura i la cultura hi juguen papers vitals, i s'harmonitzen. Per Sant Jordi la gent regala, i els més gasius es tornen generosos, i crec que la primavera en això hi incideix fortament. El regal de la rosa i el llibre actuen com a símbols representatius d'aquests dos factors enllaçats entre si, que condueixen a la vida i a la renovació de la vida.
La fragilitat d'uns pètals de rosa que no es poden donar sinó de manera natural, aliats amb els fulls escrits per una ment humana, que es concep de la mateixa forma. La lectura, la informació, el pensament, el que ens ha fet ser com som, l'educació i la formació que hem rebut, la llengua que vehiculem...
La festa de Sant Jordi propicia la unió d'un element tan representatiu de la natura com és una flor, amb un altre tan representatiu de la cultura com és un llibre. I constitueixen una harmonia en la que es pot explicar pràcticament tot. I aquest és el gran invent d'aquesta festa: l'aiguabarreig d'una celebració medieval com el dia del patró de Catalunya, amb els aditius afegits de la bellesa, l'aroma i la suavitat d'una rosa, i el tacte i l'olor de les pàgines d'un llibre. Perquè les festes sí, són tradició, però també són invents que arrelen o no, i Sant Jordi i les seves connotacions i conviccions ja fa anys que van arrelar profundament.
Des de Salses a Guardamar i des de Fraga i fins a Maó, la festa del llibre i de la rosa s'estén, cada any més, com una taca d'oli que també arriba a països com els EUA i el Japó. I aquest caràcter simbòlic, aquest element del regal que és el que justament ens fa humans, és el colofó de la festa de la primavera per antonomàsia.
La flor en realitat ens mostra la seva disposició. Perquè de fet és la mateixa vida que demana de la participació d'altres vides; perquè la vida sigui això i al mateix temps continuï. I per tant la rosa, que desprèn aquesta olor de contacte i és suau al tacte, és la que propicia que es doni aquest ritual de civilitat, del passejar plegats, de trobar gent, d'aturar-se a les parades de flors i llibres...de cultura en definitiva.
Qui ho sap si la cultura de veres no comença quan una persona, un dia dels temps més remots, fa un regal a una altra.
