Territoris, conceptes i reivindicacions lingüístiques
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Mentre a llocs com al País Valencià es qüestiona la unitat de la llengua, i a les Illes Balears els senyorets facultatius forans, recolzats absolutament per formacions espanyolistes com Ciudadanos, PP i UPyD, ens neguen la possibilitat de poder-nos dirigir a ells en la llengua pròpia del país per no voler-se "esforçar" a aconseguir un certificat de nivell graduat escolar en dos anys, al Principat els professors surten de polleguera perquè les hores de català a les escoles són reduides de manera constant, malgrat les moltes reivindicacions populars i sectorials.
La reducció d’hores de català a les escoles ha indignat el professorat d’aquesta matèria. Ara fa uns mesos més de cent escriptors van signar un manifest en defensa del català al Batxillerat, i avui, quan sembla que la LEC passa pels darrers trams parlamentaris, els professors tornen a les reivindicacions amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. La reducció d’hores lectives de català que propugna la nova LEC ha posat en peu de guerra el professorat català de secundària. Tant és així que des del Sindicat de Professors de Secundària (SPS) s'ha constituït una plataforma per denunciar aquest fet i pressionar la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal que se’n retracti. La Plataforma de professors en defensa del català és un òrgan que conjuntament amb Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural posa sobre la taula les reivindicacions del professorat respecte d'aquest aspecte del nou pla d’educació, per a poder aconseguir recuperar el tracte de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes com a matèria troncal. Els professors es queixen que fins ara cada setmana impartien tres hores de català, i que ara els obligaran a fer-ne només dues sense modificar el programa ni canviar els llibres. Asseguren que menys temps no els permet d’explicar-ho tot, cosa que fa que els alumnes puguin arribar mal preparats a la selectivitat. El problema és que l’única manera que hi haurà de fer-los aprovar l’assignatura de català serà posant exàmens massa fàcils. Passar de tres a dues hores a la setmana representa una pèrdua anual d’unes cent hores de docència de llengua cada curs tenint en compte els dies festius i d'exàmens.
De moment la xifra d'adhesions al Manifest en defensa del català al Batxillerat presentat el juny de l'any passat ha estat important, perquè s'hi han afegit més de cent escriptors, més de trenta professors universitaris i uns cinc-cents professors de secundària. A banda de la celebració d'aquest acte, la intenció de la Plataforma és enviar una carta al conseller d'Educació, Ernest Maragall, per mostrar el seu desacord i demanar-li que reconsideri la reducció d’hores de català.
Encara que els anticatalanistes de partits tan proespanyolistes com Ciudadanos, UPyD o el PP, que s'alien amb les tesis més fastigoses i racistes de les dretes europees, i que intenten desmuntar, per exemple, la immersió lingüística que a Catalunya fa vint-i-cinc anys que funciona sense cap mena de problema, sinó ben al contrari, els defensors de la terra amb els seus bons cop de falç intel·lectual, tampoc no paren de treballar. I per sort del país i dels seus ciutadans, ho fan incansablement.
De fet el que pretenen aquests jacobins centralistes carpetovetònics (per no adjectivar-los d'altra manera) és que, com passa a Euskadi (i erradament segons el meu criter)i, als territoris on el català és oficial hi hagi també tres models d'escoles com al País Basc, on hi ha la ikastola, la mixta i la castellana. Algú però es pot arribar a creure que els nens que estudiessin a les escoles en castellà, tindrien a la societat catalana les mateixes oportunitats que els que sapiguessin català i castellà perfectament? Home, si fos així, aprendre una llengua no serviria de res, i sí que serveix, evidentment: adquisició d'identitat específica a més d'aprofitament acadèmic i social. I tenir una identitat específica no és sinònim de ser pitjor que si se'n té una de diferent, ni millor tampoc, està clar. El candidat del PP, Jaime Mayor Oreja però, ha acusat la Generalitat de "menystenir" la llibertat dels pares a triar el tipus d’escolarització del seus fills amb una immersió lingüística "sense precedents" i condemnar milers de joves catalans a una "immersió en la ignorància i en la limitació". Tota una declaració de principis, de consens i d'amistat vaja.
Mayor Oreja no és conegut precisament ni per la seva tolerència, ni pel seu entusiasme plural en relació a les distintes llengues i nacions de l'estat espanyol, i com que després de la seva militància ultraespanyolista a Euskadi ja no es pot amagar de res ni de ningú, ho aprofita i per això fa el que fa, i diu el que diu: tot plegat mentides interessades per intentar enfortir els postulats i els valors de l'''imperio". Els joves catalans, valencials i balears no son ignorants de res, i molt menys de les llengües, perquè en coneixen dos des que comencen la seva formació, i en molts casos tres. Segons Mayor Oreja doncs, els joves de països com Holanda, Itàlia, Romania, Grècia, Polònia, Alemanya, Suïssa, Portugal, Bèlgica, etc, on l'espanyol no s'estudia sinó com a llengua optativa, i mai no s'estudia en espanyol com a llengua vehícular, són ignorants per no estudiar aquesta llengua i en aquesta llengua? I són ignorants per fer-ho en molts casos en algunes d'ús minoritari com ara el maltès? Ell és l'ignorant i el feixista, sinó no diria el que diu, malgrat saber que són barbaritats i mentides que a ningú (ni a ells mateixos) no se li escapa que ho són.
Fins i tot el Parlament Europeu va reconèixer que el multilingüísme és una eina absolutament util i necessària, i va aprovar un text impulsat per eurodiputats catalans i bascos, favorable a l'estudi en més d'una llengua, que va substituir una resolució proposada pel Partit Popular Europeu que atacava el model d'immersió lingüística als territoris amb més d'un idioma oficial.
Amb la llengua no s'hi pot jugar senyor Mayor Oreja, i menys no ho ha de fer qui no té res a veure amb aquesta llengua, i molt menys si al damunt no li té cap estima. Perquè l'escola i la llengua catalanes han estat les que han cohesionat de veritat el nostre país. Les que han donat la possibilitat als fills de la immigració dels anys 60 de ser uns ciutadans catalans més, i tenir les mateixes oportunitats, tal com ho està oferint als nouvinguts d'ara. I sinó mirin qui són i d'on provenen el president de la Generalitat, el ministre de Treball, la ministra de Defensa, o els mateixos Carod-Rovira o Joan Ridao, a banda de molts tants altres fills de la immigració que des de l'empresariat fins a la política, passant per les universitats i els mitjans de comunicació ocupen llocs rellevants a la nostra societat, són i se senten catalans de pro, i són també catalanoparlants i absolutament iguals i sense cap diferència a altres amb cognoms autòctons de deu generacions. I això no ho ha fet la segregació educativa, sinó tot el contrari: ho ha propiciat en un percentatge molt important la immersió lingüística. Altra cosa és que aquest èxit i aquest teixit social català posi en evidència a alguns que no voldrien que això fos així, alguns integristes de les espanyes ràncies com els de UPyD, Ciudadanos o el PP, que menteixen i difamen de manera flagrant utilitzant armes fastigoses com els anuncis dels nens suposadament emmanillats per l'ensenyament en català, amb l'únic objectiu d'aconseguir l'unitarisme, el centralisme recalcitrant, la castellanització exclusiva i absoluta de tot i tohom, i d'erradicar de l'estat tota pluralitat nacional cultural i lingüística, i tota llengua ensenyant que no sigui el castellà.
I la primera falta de respecte la posaré com exemple i aprofitant aquests dies passats de debat parlamentari. Un falta de respecte que ja ve des de les mateixes institucions espanyoles, que anomenen "Debate del estado de la Nación" al que és un Debat de Política General al Parlament d'Espanya, tal com s'hi refereixen molt encertadament els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. De quina "nación" parlen? de la seva clar, que òbviament ni és la catalana, ni tampoc la gallega ni la basca. De la "nación" que de la mà d'aquests personatges i partits polítics als quals em refereixo més amunt, és agressiva i intolerant fins a l'ofeg de les altres, que no són menys nacions que l'espanyola (o castellana, com més els agradi a vostès). I així va tot des de Felip V amb aquesta mena de gent. Sort que la gran majoria dels que fem l'esforç de pensar mínimament cada dia, no ens creiem res de res, ni ens empassem els seus embolats. I tot això, sincerament, ja cansa molt.
La reducció d’hores de català a les escoles ha indignat el professorat d’aquesta matèria. Ara fa uns mesos més de cent escriptors van signar un manifest en defensa del català al Batxillerat, i avui, quan sembla que la LEC passa pels darrers trams parlamentaris, els professors tornen a les reivindicacions amb el suport d’entitats com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua. La reducció d’hores lectives de català que propugna la nova LEC ha posat en peu de guerra el professorat català de secundària. Tant és així que des del Sindicat de Professors de Secundària (SPS) s'ha constituït una plataforma per denunciar aquest fet i pressionar la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya per tal que se’n retracti. La Plataforma de professors en defensa del català és un òrgan que conjuntament amb Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural posa sobre la taula les reivindicacions del professorat respecte d'aquest aspecte del nou pla d’educació, per a poder aconseguir recuperar el tracte de l’assignatura de Llengua i literatura catalanes com a matèria troncal. Els professors es queixen que fins ara cada setmana impartien tres hores de català, i que ara els obligaran a fer-ne només dues sense modificar el programa ni canviar els llibres. Asseguren que menys temps no els permet d’explicar-ho tot, cosa que fa que els alumnes puguin arribar mal preparats a la selectivitat. El problema és que l’única manera que hi haurà de fer-los aprovar l’assignatura de català serà posant exàmens massa fàcils. Passar de tres a dues hores a la setmana representa una pèrdua anual d’unes cent hores de docència de llengua cada curs tenint en compte els dies festius i d'exàmens.
De moment la xifra d'adhesions al Manifest en defensa del català al Batxillerat presentat el juny de l'any passat ha estat important, perquè s'hi han afegit més de cent escriptors, més de trenta professors universitaris i uns cinc-cents professors de secundària. A banda de la celebració d'aquest acte, la intenció de la Plataforma és enviar una carta al conseller d'Educació, Ernest Maragall, per mostrar el seu desacord i demanar-li que reconsideri la reducció d’hores de català.
Encara que els anticatalanistes de partits tan proespanyolistes com Ciudadanos, UPyD o el PP, que s'alien amb les tesis més fastigoses i racistes de les dretes europees, i que intenten desmuntar, per exemple, la immersió lingüística que a Catalunya fa vint-i-cinc anys que funciona sense cap mena de problema, sinó ben al contrari, els defensors de la terra amb els seus bons cop de falç intel·lectual, tampoc no paren de treballar. I per sort del país i dels seus ciutadans, ho fan incansablement.
De fet el que pretenen aquests jacobins centralistes carpetovetònics (per no adjectivar-los d'altra manera) és que, com passa a Euskadi (i erradament segons el meu criter)i, als territoris on el català és oficial hi hagi també tres models d'escoles com al País Basc, on hi ha la ikastola, la mixta i la castellana. Algú però es pot arribar a creure que els nens que estudiessin a les escoles en castellà, tindrien a la societat catalana les mateixes oportunitats que els que sapiguessin català i castellà perfectament? Home, si fos així, aprendre una llengua no serviria de res, i sí que serveix, evidentment: adquisició d'identitat específica a més d'aprofitament acadèmic i social. I tenir una identitat específica no és sinònim de ser pitjor que si se'n té una de diferent, ni millor tampoc, està clar. El candidat del PP, Jaime Mayor Oreja però, ha acusat la Generalitat de "menystenir" la llibertat dels pares a triar el tipus d’escolarització del seus fills amb una immersió lingüística "sense precedents" i condemnar milers de joves catalans a una "immersió en la ignorància i en la limitació". Tota una declaració de principis, de consens i d'amistat vaja.
Mayor Oreja no és conegut precisament ni per la seva tolerència, ni pel seu entusiasme plural en relació a les distintes llengues i nacions de l'estat espanyol, i com que després de la seva militància ultraespanyolista a Euskadi ja no es pot amagar de res ni de ningú, ho aprofita i per això fa el que fa, i diu el que diu: tot plegat mentides interessades per intentar enfortir els postulats i els valors de l'''imperio". Els joves catalans, valencials i balears no son ignorants de res, i molt menys de les llengües, perquè en coneixen dos des que comencen la seva formació, i en molts casos tres. Segons Mayor Oreja doncs, els joves de països com Holanda, Itàlia, Romania, Grècia, Polònia, Alemanya, Suïssa, Portugal, Bèlgica, etc, on l'espanyol no s'estudia sinó com a llengua optativa, i mai no s'estudia en espanyol com a llengua vehícular, són ignorants per no estudiar aquesta llengua i en aquesta llengua? I són ignorants per fer-ho en molts casos en algunes d'ús minoritari com ara el maltès? Ell és l'ignorant i el feixista, sinó no diria el que diu, malgrat saber que són barbaritats i mentides que a ningú (ni a ells mateixos) no se li escapa que ho són.
Fins i tot el Parlament Europeu va reconèixer que el multilingüísme és una eina absolutament util i necessària, i va aprovar un text impulsat per eurodiputats catalans i bascos, favorable a l'estudi en més d'una llengua, que va substituir una resolució proposada pel Partit Popular Europeu que atacava el model d'immersió lingüística als territoris amb més d'un idioma oficial.
Amb la llengua no s'hi pot jugar senyor Mayor Oreja, i menys no ho ha de fer qui no té res a veure amb aquesta llengua, i molt menys si al damunt no li té cap estima. Perquè l'escola i la llengua catalanes han estat les que han cohesionat de veritat el nostre país. Les que han donat la possibilitat als fills de la immigració dels anys 60 de ser uns ciutadans catalans més, i tenir les mateixes oportunitats, tal com ho està oferint als nouvinguts d'ara. I sinó mirin qui són i d'on provenen el president de la Generalitat, el ministre de Treball, la ministra de Defensa, o els mateixos Carod-Rovira o Joan Ridao, a banda de molts tants altres fills de la immigració que des de l'empresariat fins a la política, passant per les universitats i els mitjans de comunicació ocupen llocs rellevants a la nostra societat, són i se senten catalans de pro, i són també catalanoparlants i absolutament iguals i sense cap diferència a altres amb cognoms autòctons de deu generacions. I això no ho ha fet la segregació educativa, sinó tot el contrari: ho ha propiciat en un percentatge molt important la immersió lingüística. Altra cosa és que aquest èxit i aquest teixit social català posi en evidència a alguns que no voldrien que això fos així, alguns integristes de les espanyes ràncies com els de UPyD, Ciudadanos o el PP, que menteixen i difamen de manera flagrant utilitzant armes fastigoses com els anuncis dels nens suposadament emmanillats per l'ensenyament en català, amb l'únic objectiu d'aconseguir l'unitarisme, el centralisme recalcitrant, la castellanització exclusiva i absoluta de tot i tohom, i d'erradicar de l'estat tota pluralitat nacional cultural i lingüística, i tota llengua ensenyant que no sigui el castellà.
I la primera falta de respecte la posaré com exemple i aprofitant aquests dies passats de debat parlamentari. Un falta de respecte que ja ve des de les mateixes institucions espanyoles, que anomenen "Debate del estado de la Nación" al que és un Debat de Política General al Parlament d'Espanya, tal com s'hi refereixen molt encertadament els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. De quina "nación" parlen? de la seva clar, que òbviament ni és la catalana, ni tampoc la gallega ni la basca. De la "nación" que de la mà d'aquests personatges i partits polítics als quals em refereixo més amunt, és agressiva i intolerant fins a l'ofeg de les altres, que no són menys nacions que l'espanyola (o castellana, com més els agradi a vostès). I així va tot des de Felip V amb aquesta mena de gent. Sort que la gran majoria dels que fem l'esforç de pensar mínimament cada dia, no ens creiem res de res, ni ens empassem els seus embolats. I tot això, sincerament, ja cansa molt.
