Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dimecres, 6 de maig de 2009

Patxi López, l'abanderat de la "rojigualda" (publicat al Girona Notícies, Es Diari Digital i Opinió Nacional el 8/05/09 i a Diari Menorca el 19/05/09)



Euskadi: menys llibertat, menys pluralitat, més uniformitat
Santi Capellera i Rabassó*periodista

Avui l'estat espanyol és menys plural i més uniforme. Les tendències, malgrat els invents autonòmics que van donar el "cafè para todos", sempre estiren cap al costum més arrelat. I a Espanya, no ho oblidem, és el centralisme recalcitrant.
Ara ja s’ha materialitzat el pacte entre socialistes i PP a Euskadi. Aquesta, de fet, és de les poques concrecions que es van poder sentir al Parlament de Vitòria. Això és del poc que va deixar clar el nou lehendakari, Patxi López, a qui no li calia res més i va optar per fer un discurs ple d’inconcrecions, bàsicament, perquè concretar no podrà fer-ho pas gaire més enllà del que li deixi fer el PP. Però aquesta és la seva aposta. Aquesta és l’aposta de José Luis Rodríguez Zapatero. L’aposta del PSOE: més Espanya, menys pluralitat política a les institucions d’arreu de l’estat. Aquest era l’objectiu i és ben cert que ho estan aconseguint, val a dir que amb l’ajut exòtic de certes formacions polítiques nacionalistes o fins i tot independentistes que, com en el cas de Catalunya, s’hi posen bé.El mapa polític d’Espanya ja té des d’ahir una opció política menys, la del PNB a Euskadi. El vermell socialista també s'ha imposat en aquell país, com ho ha fet a Catalunya, Andalusia, Castella-La Manxa, Extremadura, Les Balears i l’Aragó.

El mapa de les autonomies només s'aguanta amb un color que no sigui ni el vermell ni el blau, Cantàbria, amb el peculiar regionalista posat pel PSOE, i Les Canàries, amb una Coalició Canària que li ho deu al PP. La resta tot PP o PSOE. Tot més uniforme. I seguirà essent així fins que una part de la població –com a mínim a Catalunya i a Euskadi– prenguin bona consciència que aquesta és la derivada de la seva abstenció, de la seva desafecció i del relativitzar com de forta és Espanya com a idea única i els qui la defensen. Com també, i tot sigui dit, és la derivada de la prohibició per part d'aquests mateixos que avui ja manen a Euskadi i que sempre manen a l'estat, de vetar les opcions més abertzales a les urnes d'Euskadi, amb les acusacions que "podrien representar ETA". Home, de fet votar és un procediment democràtic, igual que ho és consultar els pobles en plebiscits sobre les seves voluntats polítiques. I ni una cosa ni una altra. Per tant, on és la llibertat aquesta que omple la boca de molts? De molts que a través d'alguns mitjans de comunicació com Intereconomia o Veo només sortir electe ja estaven demanant López que anulés el el Concert Econòmic, que com l'Estatut de Catalunya també està qüestionat jurídicament per les comunitats veïnes de La Rioja i Castella-Lleó, que el consideren injust i insolidari. A veure doncs si té "disciplina d'ideals" i el suspèn. Potser una cosa és sortir elegit lehendakari, i altra és pujar sobre la taula i aplanar-ho tot, "por derecho de conquista", que deia Torrente Ballester.
Ara doncs, els tradicionals acèrrims enemics a Madrid en qüestions com l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, l'atur, la situació de les tropes espanyoles a l'exterior, el yak de Turquia o la recuperació de la memòria històrica, s'alien inexplicablement a Vitòria contra un nacionalisme que, evidentment, no és el seu. Per això quan aquest que redacta sent o llegeix conceptes com "el primer lehendakari no nacionalista" es queda perplex i alhora es trenca de riure. Els falta afegir "...no nacionalista basc", perquè òbviament el nou investit es desprèn de les voluntats nacionalistes espanyoles, malgrat tots els desacords blaus i vermells i els desproposits d'uns en relació als altres al Congrés dels Diputats de Madrid. Perquè tal com molt sàviament ja va dir fa molts anys Josep Pla, "no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres".

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites