Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

divendres, 18 de febrer de 2011

No es pot caure en el parany de promeses de grans beneficis i creació de llocs de treball

Nueva Rumasa: la història es repeteix

Santi Capellera i Rabassó*periodista

Quan Nueva Rumasa va comprar Industrial Quesera Menorquina (ex El Caserio) a Kraft, la cosa ja no em va semblar gaire clara. De fet he de confessar que no em va dringar gens bé.

Aleshores jo treballava a IB3 Menorca, en vaig elaborar força informació, i, tant per pura curiositat personal, com per bona praxi professional, vaig repassar dades i hemeroteques durant molts dies. La memòria periodística sempre és un bon indicatiu, i en aquest cas les dades existents no jugaven de cap manera a favor de la ressuscitada empresa andalusa, que de la nit al dia va aparèixer a la vida quotidiana de Menorca com un indicatiu de la possible salvació d'una de les empreses més rellevants de l'illa.

La necessitat, en general, va fer córrer tothom i signar precipitadament la venda davant l'oferta de Nueva Rumasa, que garantia els llocs de treball i la continuïtat de la producció; el no tancament de la fàbrica, i la compra immediata a la multinacional, després de negociar molt amb el Consell de Menorca, per segurament intentar aconseguir ajuts a fons perdut, a canvi de la seva “benèvola acció”, naturalment...

Però, en definitiva i en tots els camps, les presses sempre són males conselleres. La necessitat de Kraft, que es volia treure el mort del damunt, i la necessitat dels treballadors, que molt lògicament i lícita cercaven mantenir els llocs de feina per assegurar-se la manutenció i la pervivència, ho van precipitar tot. Menys de dos anys després, el dissortat resultat és aquest.

Si a la vella Rumasa li va passar el que li va passar, no va ser de casualitat. Que ningú no s'enganyi. La intervenció d'aleshores va ser molt criticada (era la incipient democràcia qui ho executava, encara que el holding provenia de les estructures franquistes), però el cert és que si no s'hi hagués posat l'Estat, no se sap quines nefastes conseqüències hagués pogut tenir per a tots plegats aquella roda de falsa economia que a poc a poc es va tornar una bombolla molt perillosa, amb deutes astronòmics a bancs, Hisenda i a la Seguretat Social. Ara gairebé tothom ho entén allò, malgrat que els Ruiz-Mateos segueixen en les seves vindicacions i afirmacions de que va ser un "robatori", i encara avui demanen indemnitzacions multimilionàries per companyies que estaven en fallida, i que en alguns casos es van més que demostrar empreses fantasma, el valor de les quals era zero. I sembla que avui està tornant a passar el mateix, en el que és la repetició de la història.

Però ara el gran problema rau en els que, enganyats i pensant en aquella "injustícia del passat" (tal com es va encarregar de divulgar el patriarca Ruíz Mateos per activa i per passiva durant anys, a través de tota mena d'actes teatrals arreu, i que van culminar en la famosa agressió al ministre Miguel Boyer, amb aquell "que te pego, leche!") van creure en la falsa solidesa i "recuperació" de la famosa abella, d'altra banda lloada fins a la sacietat per algunes vox populi i mitjans estatals afins.

Personalment aquest conat de fallida no m'ha sobtat gens, i he de dir que, si finalment es comfirma, només em sabrà greu pels afectats (sobretot pels de Menorca), tant en pèrdues de feina com d'accionariat. I pel que fa als farsants professionals, encantadors de serps, pels quals tothom és culpable de les seves malaurances menys ells, sincerament, com abans els desmuntin la pantomima millor, i menys gent en sortirà perjudicada. Perquè la bona sort i els miracles, en contraposició a la previsió i la bona gestió, només són cosa de la Divinitat.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites