Nueva Rumasa: la història es repeteix
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Quan Nueva Rumasa va comprar Industrial Quesera Menorquina (ex El Caserio) a Kraft, la cosa ja no em va semblar gaire clara. De fet he de confessar que no em va dringar gens bé.
Aleshores jo treballava a IB3 Menorca, en vaig elaborar força informació, i, tant per pura curiositat personal, com per bona praxi professional, vaig repassar dades i hemeroteques durant molts dies. La memòria periodística sempre és un bon indicatiu, i en aquest cas les dades existents no jugaven de cap manera a favor de la ressuscitada empresa andalusa, que de la nit al dia va aparèixer a la vida quotidiana de Menorca com un indicatiu de la possible salvació d'una de les empreses més rellevants de l'illa.
La necessitat, en general, va fer córrer tothom i signar precipitadament la venda davant l'oferta de Nueva Rumasa, que garantia els llocs de treball i la continuïtat de la producció; el no tancament de la fàbrica, i la compra immediata a la multinacional, després de negociar molt amb el Consell de Menorca, per segurament intentar aconseguir ajuts a fons perdut, a canvi de la seva “benèvola acció”, naturalment...
Però, en definitiva i en tots els camps, les presses sempre són males conselleres. La necessitat de Kraft, que es volia treure el mort del damunt, i la necessitat dels treballadors, que molt lògicament i lícita cercaven mantenir els llocs de feina per assegurar-se la manutenció i la pervivència, ho van precipitar tot. Menys de dos anys després, el dissortat resultat és aquest.
Si a la vella Rumasa li va passar el que li va passar, no va ser de casualitat. Que ningú no s'enganyi. La intervenció d'aleshores va ser molt criticada (era la incipient democràcia qui ho executava, encara que el holding provenia de les estructures franquistes), però el cert és que si no s'hi hagués posat l'Estat, no se sap quines nefastes conseqüències hagués pogut tenir per a tots plegats aquella roda de falsa economia que a poc a poc es va tornar una bombolla molt perillosa, amb deutes astronòmics a bancs, Hisenda i a la Seguretat Social. Ara gairebé tothom ho entén allò, malgrat que els Ruiz-Mateos segueixen en les seves vindicacions i afirmacions de que va ser un "robatori", i encara avui demanen indemnitzacions multimilionàries per companyies que estaven en fallida, i que en alguns casos es van més que demostrar empreses fantasma, el valor de les quals era zero. I sembla que avui està tornant a passar el mateix, en el que és la repetició de la història.
Però ara el gran problema rau en els que, enganyats i pensant en aquella "injustícia del passat" (tal com es va encarregar de divulgar el patriarca Ruíz Mateos per activa i per passiva durant anys, a través de tota mena d'actes teatrals arreu, i que van culminar en la famosa agressió al ministre Miguel Boyer, amb aquell "que te pego, leche!") van creure en la falsa solidesa i "recuperació" de la famosa abella, d'altra banda lloada fins a la sacietat per algunes vox populi i mitjans estatals afins.
Personalment aquest conat de fallida no m'ha sobtat gens, i he de dir que, si finalment es comfirma, només em sabrà greu pels afectats (sobretot pels de Menorca), tant en pèrdues de feina com d'accionariat. I pel que fa als farsants professionals, encantadors de serps, pels quals tothom és culpable de les seves malaurances menys ells, sincerament, com abans els desmuntin la pantomima millor, i menys gent en sortirà perjudicada. Perquè la bona sort i els miracles, en contraposició a la previsió i la bona gestió, només són cosa de la Divinitat.
