¿Algú s'imagina què seria gestionar i administrar tot el conglomerat i la infraestructura d'un estat de veres havent de salvar aquest, dit irònicament, esperit conjunt de progrés i optimisme?

 

LA CATALUNYA TRADICIONALISTA, UN PAÍS QUE SEMPRE PLORA

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 20-06-2024

 

■ Publica VilaWeb en la seva edició d’ahir dimecres 19 de juny que “l ’exhibició de fórmula 1 que s’ha fet aquesta tarda al passeig de Gràcia de Barcelona ha aixecat molta polseguera a les xarxes, on desenes d’internautes han criticat les alteracions causades en la mobilitat per l’exhibició i el simbolisme que té per al model de ciutat”, i reprodueix el redactat d’un usuari de twitter que escriu: “No podem agafar l’autobús, ni travessar a peu, ni amb bici, ni amb taxi. Però és que tampoc no podem pujar al metro. No hi cabem. El fum que necessitem en aquesta ciutat és que comenci a cremar tot“.

Voldria afegir algunes puntualitzacions al respecte de tanta intolerància col·lectiva vers un esdeveniment concret i moltes altres iniciatives públiques i privades que es porten a terme a la ciutat de Barcelona i capital de Catalunya, el nostre país, per la seva importància geogràfica i el seu múltiple interès a ulls del món.

A veure:

■ Des de 1412 i fins avui, la clau de la caixa catalana la té Espanya 🇪🇸.

■ No fem la independència perquè els troians al servei de #Vichy van trair més de 2M de catalans i aquí no es queixa expeditivament ni déu.

■ Tret dels castellers, les insuportables festes populars, les processons amb flaire romàtica, els aplecs repetitius i avorrits plens d'hipòcrites, les havaneretes estiuenques dels pijos barcelonins amb casa a Calella o la ja incorporada oficialment de gust i per força Feria de Abril, no acceptem cap iniciativa aliena ni res nou ni distint que sigui motiu de canvi, modernitat, promoció del país o, simplement com en aquesta ocasió, espectacle d'oci i diversió pública i gratuïta. I com que som un país sense feina ni projectes importants per executar, avui, des dels quatre punts cardinals de Catalunya, s'ha jutjat i lamentat l'exhibició de la F1 al passeig de Gràcia. Diria que fa molts anys que l'inici del Ralli Catalunya o la sortida de l'etapa Barcelona es fa des de la plaça de la Catedral i encara no he sentit cap queixa. Depèn del color polític de l'organitzador o quins interessos té o recerca, doncs?  

■ Això sí, la nació sencera amorrada tot el dia i narcotitzada amb la gran manipulació de fake news de TV3 i Catalunya Ràdio, que tracten tothom de babau perquè expliquen coses inversemblants com si fossin reals, parlen d'exiliats i represaliats d'uns paios que cobren cada mes cabassos de doblers d'Espanya i altres despropòsits i barbaritats que ens colen com a normalitat que aquí acceptem convençuts i amb naturalitat catalana i que cap altre poble acceptaria. Però tallar un dimecres una estona el passeig de Gràcia per fer una festa, ah no! Que contamina! I els dels cotxes aprofitant l'avinentesa per criticar la zona de baixes emissions i comparant el fum emès d'un esdeveniment puntual d'un parell d'hores amb la tota la merda que ells deixen anar constantment a l'aire amb les seves andròmines motoritzades 365 dies l'any, nit i dia.  

■ Tot és dolent i tot ens vol fer desaparèixer. I ho bramem tant si és el cas com si no. Perquè la qüestió és mantenir sempre l'alerta de l'apocalipsi xutant-nos carallotades els uns als altres que es retro alimenten i mantenen i incentiven la idiotesa col·lectiva al respecte d'una manera seguida i interminable. I arribo a la setantena i mai no he vist cap deriva en positiu al respecte perquè, segurament i trista, el país porta la negativitat a l'ADN.

■ I és curiós que els primers en queixar-se i cridar a la jihad siguin sempre els factòtums político socials que després critiquen que a la capital de Catalunya no s'hi organitzi res que la faci rellevant ni capdavantera. És més, molts, entre ells "periodistes i opinaires rigorosos i paternalistes" amb "veus morals autoritzades" i "ho he dit jo, que tinc opinió i seny i me l'arrogo caigui qui caigui", si poguessin, des del seu "merescut" (?) estiu a la Cerdanya o hivern a Baqueira Beret, que ells allà hi tenen casa i no molesten mai ningú (... ), ja s'haguessin carregat el Mobile World Congress, el Circuit de Catalunya o el nou Camp Nou perquè les paguetes executives, polítiques o empresarials de portes giratòries els arriben igual fa anys, tant si això existeix i es fa per oci multitudinari com si no. I per això els la bufa de la mateixa manera que el país, que realment els importa un carall.

■ Catalunya, una terra que tot el dia plora  per foteses puerils i absolutament subsanables, la majoria de les quals no ens afecten per res ni en res, ni directament ni indirecta, però que patim en pròpia pell com si tots fóssim personatges sortits del llibre de Miquel LLor 'Laura a la ciutat dels sants' i ens imitéssim i ens aboquéssim mútuament en la tristesa, la melangia i el dolor "perquè diuen, diuen, diuen que cada dia estem pitjor"...

■  Llegiu els tuits inclosos en la notícia (i la resta publicats a X) i analitzeu-los fredament, sense implicar-vos i amb distància pertot i, si teniu criteri i personalitat, flipareu del cretinisme col·lectiu dels mil i un setciències, anònims o no, que semblen tots i cadascun d’ells especialistes en la matèria i saben perfectament i exacta què li convé o no a Barcelona! 😖 Som a Europa 🇪🇺 🌍 i a l’any 2024 del segle XXI; tornem a la cova, idò? 👹

■ ¿Algú s'imagina què seria gestionar i administrar tot el conglomerat i la infraestructura d'un estat de veres havent de salvar aquest, dit irònicament, esperit conjunt de progrés i optimisme majoritari que respirem al país i que tant incentiva i desperta les ànsies de lluita per tirar endavant i ser competitius com a societat i nació en els nostres joves? 🤔

■ Plorem sense parar, i, segurament, molts immobilistes nostrats pensen "sort que no som Mònaco i que a Montjuïc ja fa molts anys que no s'hi fan curses!". I a veure si, amb una mica de sort, tanquen Montmeló i hi munten un parc temàtic ecològic happy flowers, oi?... 🏎️ 😆☝️ Feu, feu! 

 

 #LaCatalunyaTradicionalista  #Since1412

 

 

 

No cal recordar que va ser Junts qui va convertir les eleccions autonòmiques en una mena de plebiscit per sancionar el lideratge absolut de Puigdemont davant el poble de Catalunya

 

 Junts, Puigdemont, el processisme i altres herbes tòxiques

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 11-06-2024

■ A ningú no se li escapa que si el PSC ha guanyat a Catalunya per primera vegada en la seva història en unes eleccions autonòmiques només ha estat gràcies a un factor: l'abstencionisme de més d'un milió d'independentistes. Tothom, també els mateixos guanyadors de tals eleccions autonòmiques de Catalunya i també “vencedors” en aquestes darreres eleccions europees, és a dir, la Federació Catalana del PSOE (que finalment s'ha imposat al país fent antropofàgia del finat PSC i de l'essència que a aquest partit catalanista van aportar patriotes com Rafael Campalans, Francesc Layret o Salvador Seguí), sap que si han guanyat a les urnes de la demarcació autonomista catalana amb molts vots de Ciudadanos ha estat, senzillament, i ho reitero, perquè un milió d’independentistes ens hem quedat a casa precisament perquè Puigdemont, Junqueras i la CUP perdessin. Per res més. I que guanyés el PSCOE sense prou votants ni mèrits pel país, només n'ha estat una conseqüència col·lateral.

■ Suposo que no cal recordar que va ser Junts qui va convertir en una mena de plebiscit per sancionar el lideratge absolut de Puigdemont davant el poble de Catalunya (un milió del qual no hem anat a votar justament per això) i mantenir-lo com una regió espanyola després de guanyar un referèndum de manera aclaparadora ara fa set anys. I tampoc que, per falta de vots, han estat els socialistes espanyols del 155 qui n’han sortit reforçats amb el 30,63% dels vots de poc més d’un 30% de catalans.

■ I si després de dues trompades polítiques d’aquesta intensitat encara no han vist clar que el dit admonitori del poble els assenyala com a grans traïdors entestats a mantenir les poltrones i paguetes públiques espanyoles després de la desfeta d’octubre de 2017 amb rentada de mans, funció teatral al Parlament i tocata i fuga incloses (que Catalunya que depèn de Castella des del Compromís de Casp i el monarca castellà Trastámara (1412) està acostumada a aguantar-ho tot i ningú no es queixarà de nostra covardia i traïció, devien pensar!), no és que els independentistes hàgim deixat de ser-ne; és que fa set anys que els diem que van errats i molt lluny d’osques i ja hem deixat de creure en allò que promulguen: mentides i subterfugis de qui dia passa any empeny. I aquí cal incloure-hi ERC i la CUP, òbviament. Perquè ni tan sols el pacte contra natura de tres partits fins avui barallats i distanciats en els seus objectius polítics i contra els votants catalans per defensar seguir percebent les pagues autonòmiques espanyoles a través de l’elecció de Rull com a president de la mesa del parlament autonòmic, no pot dissimular que els partits processistes són tots a la picota política, que els catalans ja no creiem en ells i per això mateix saben que la investidura de l’espanyol espanyolista Illa, guanyador dels comicis organitzats per Espanya en què una gran part dels catalans no vam votar, és una possibilitat amb molts enters.

■ Puigdemont i tota la seva colla de capsigranys, que ja sabem que de “principis” en tenen tants com Groucho Marx, si s’han de salvar de la Legió de la judicatura espanyola (que, entre altres coses, decideix si aplica la llei d'amnistia socialista o no) i de les amenaces dels franquistes del PP/VOX, no dubtaran a abandonar tals principis per passar a donar suport a qui sigui ni a canviar el seu vot per tal de mantenir les cadires, les paguetes i que la rata principal que fa set anys que plora (i cobra dividends espanyols) des de “l’exili” no hagi de trepitjar la presó, ni que sigui la d’atrezzo. I tampoc no ignorem que, donat el cas, els franquistes espanyols, que fa anys que pateixen síndrome d’abstinència de poder i de remenar calaixos plens de doblers, tampoc dubtaran a signar un acord amb aquests troians que no es mereixen millor quimera que els corruptes mateixos amb qui segurament pactaran alguna sortida per salvar les parts baixes.

■ Vist tot aquest panorama, als independentistes que no portem bena als ulls ni tenim (ni hem tingut mai ni aspirem a tenir) pagueta política només ens queda l’esperança que davant tots aquests despropòsits del ”cocido” polític espanyol els sociates no renunciïn a investir Illa i els ploraners processistes, com a contrapartida, facin caure Sánchez i d’entrada el mes d’agost tornem a tenir unes eleccions a l’autonomia en què encara es sumaran més independentistes abstencionistes amb els ulls oberts per tornar-hi quan arribin les generals espanyoles. I a veure què passa. “De perdidos, al río”, deia un bon amic granadí del meu pare que, com ell, tampoc no tenia cap pèl a la llengua, en pau descansin tots dos. Doncs, això.  

PER ACABAR:

Voldria fer memòria de Groucho Marx i els seus pensaments. Van ser tan influents arreu que van arribar fins i tot a la mal anomenada transició espanyola, en què certs sectors mostraven desencís amb el que havia aportat l'esquerra a tot aquest procés de canvis. Molts “progressistes” del moment van començar a fer broma comentant que ells eren marxistes, però de la tendència de Groucho Marx. I avui l'exemple encara és ben pregon.