“De casta le viene al galgo”, diu un refrany popular espanyol molt aplicable als Mossos d’Esquadra, policia patriòtica que va crear Felip V

 

Els Mossos d’Esquadra, la policia patriòtica de Felip V creada el 1719 per perseguir austriacistes

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 9-08-2024

“De casta le viene al galgo”, diu un refrany popular espanyol molt aplicable a la genètica i manera de fer del cos dels Mossos d’Esquadra, una policia patriòtica que Felip V de Borbó va crear el 1719 de la mà de Francesco Pio di Savoia per acabar d’erradicar els opositors austriacistes d’aquella guerra dita de Successió espanyola que va guanyar amb l’ajut de francesos i retirada de britànics aliats dels austriacistes a canvi de la propietat a perpetuïtat de Gibraltar 🇬🇮 🇬🇧, tal com queda reflectit en el Tractat d’Utrecht (1713). ❗

■ Els catalans, que al damunt lluitàvem en les files de l’altre pretendent a la corona espanyola, l'Arxiduc Carles d'Àustria, vam perdre bous i esquelles, com gairebé sempre que som enmig de les disputes i embolics dels castellans, que poc que ens poden veure per, al damunt, haver lluitat en el bàndol dels vençuts (per acabar-ho d'adobar). Però aquest no va ser el fet que ens va portar a la dissort nacional, ni que els menys informats (o potser els més, qui sait!) ens vulguin col·locar la causa de la desgràcia nacional catalana en el 1714 perquè la cosa no és així sinó que ve de molt abans: de 1412, exactament, i més avall ho ampliaré. Aquests fets de 1714 només van ser un punt més en la nostra presó castellano-espanyola, tot i que això ens passa habitualment (sempre, diria jo) quan ens enfrontem als guerrers de l’atiplà i guardians de les essències de Don Pelayo, sí és que aquest va existir realment o simplement és una figura/icona més de l’invent de la nació castellana per justificar el seu expansionisme sense aturador, sobretot per motius econòmics des de temps immemorials i fins avui. A Astúries, posem per cas, els més nacionalistes espanyols solen dir “Asturias es España: lo demás tierra conquistada”, en un clar exemple del que explico

■Tornant a allò que ens han venut del 1714, que no va ser més que una guerra entre monarques pretendents a la corona castellano-espanyola en què ens vam implicar en un dels dos costats, ho reitero, i no pas per cap independència de Catalunya... A saber si amb els austriacistes n'hauríem tingut de llibertat i tota la resta que diem sempre que hauríem tingut en els nostres brindis al sol fent volar coloms de què hauria passat o què no si hagués guanyat l'exèrcit austriacista i la resta del sempre abundant i il.limitat imaginari català i de no tocar de peus a terra amb fal.làcies poc consistents. A saber, si aquelles llibertats que diem que vam perdre, s'haguessin posat de manifest en cas de perdre Felip V i guanyar l'arxiduc Carles. A saber, malgrat que és un fet històric al qual donem tanta importància i a què culpem de totes les nostres desgràcies nacionals i d'ocupació castellana. Doncs, no. Aquesta del 1714 no és la raó de la nostra submissió per la força a Castella. Aquesta de la guerra de Successió espanyola és una altra gran història apòcrifa que ens expliquem fent-nos trampes al solitari, com tantes vegades acostumem a fer. 

■ A gairebé ningú no se li escapa que la societat catalana està molt marcada per haver viscut a la contra i en resistència a causa de no haver tingut poder durant sis segles. Sis, no tres: perquè ja n'hi ha prou de tergiversar els fets i la història i seguir difonent que el 1714 va ser una lluita per la independència. Perquè no ho va ser: en tot cas, i en la millor aproximació pel que es podria considerar de "lluita nacional", només va ser una disputa per quines competències estatutàries atorgades per Espanya s’havien de tenir. I es lluitava amb els austriacistes perquè "potser", aquests ens donarien més engrunes que els borbònics, que segur que ens les llevarien totes. Com, de fet, així va passar. En sis segles només una vegada ens hem aixecat seriosament i en armes contra Espanya: el 1640 durant la Guerra dels Segadors, en què en vam sortit derrotats. I el càstig va ser que vam perdre tot el nord del país, avui encara en mans de l'estat francès. I en aquests sis segles què més ha passat? Doncs que s’ha generat una situació en què la mentalitat és protegir-se contra les amenaces. Comptant, a més, que parlem d’una monarquia com l’espanyola, aquests sis segles han estat molt traumàtics excepte els últims quaranta anys, però sí els anteriors perquè, per exemple, només en els darrers dos segles Catalunya es passa la meitat del XIX sota estat d’excepció. Per no parlar dels períodes directament dictatorials, de les guerres civils i dels cops d’estat del segle XX.

■ O sigui que, oblidem d'una vegada la faula del 1714 perquè la realitat és que va ser el 1412 i sense armes ni exèrcits contraris quan Catalunya va deixar de ser rica i plena (i lliure), quan de la mà de l’enviat papal Bernat de Gualbes (i a través de la seva ploma i el seu vot decisori), aquest català traïdor de fa 612 anys (com Puigdemont ho va ser a partir de molt abans de 2017) la corona catalana va passar a mans de la dinastia castellana dels Trastàmara sense combats, ni morts ni èpica, i fins avui. I sap greu destapar amb aigua freda que els reis són els pares, però aquesta és la realitat i no la dels màrtirs al Fossar de les Moreres, lloc que és ple de sarraïns enterrats que lluitaven a sou per Carles d'Àustria (i de segles anteriors, quan controlaven part de Catalunya) i també de catalans, sí (primer de lleva i després de tota edat a mesura que anaven caient davant les tropes borbòniques que els massacraven perquè els francesos els ajudaven amb armes i contingent humà) que hi lluitaven segurament perquè darrere "hi havia baionetes amigues" que els apuntaven l'esquena "per donar-los força ànims"... 🙄 O sigui que, res d'herois de 1714, ni embolics de mals pagadors, ni invents històrics d'onzes de setembres ni cap altra llegenda apòcrifa perque aquells a qui es va obligar a guerrejar per un rei estranger (per espanyol i austríac) i que tenien negocis, feines, fills i família i van finar sense cap ganes de fer-ho semblin guerrers lluitadors a pit descobert en la defensa de la independència del país, no és creïble de cap manera. Basicament perquè res d'això és cert. Ni lògic. Perquè la veritat, l'única veritat constatable històricament i documentada, és que la independència la vam perdre el 1412, any en què comença la nostra història d’encadenats als castellans i que es remunta a més de 6 segles amb l’ajut de molts dels traïdors ben nostrats des de Bernat de Gualbes, ho remarco, que va aconseguir esdevenir un gentilhome amb un càrrec molt important (vice-canceller de la Cancelleria Reial) a la cort dels Trastàmara després de votar en favor seu en el Compromís de Casp (o la traïció de Casp, com en diem altres) i regalar el regne sencer a Castella, com aquell que es beu un cafè. Pobre Jaume I. A aquest sí que li hauria dit "vergonya cavaller, vergonya!", com va dir als nobles que tenien desídia de lluitar durant la batalla de Portopí, el 1229, amb motiu de la conquesta de Mallorca. Però Jaume I ja no hi era. I el seu descendent, Martí l'Humà, ni tan sols tenia un hereu masculí, per la qual cosa, el tal Bernat de Gualbes, el papa de torn (Benet XIII) i els Trastàmara (Fernando de Antequera), esgrimint la Llei sàlica, ens van robar la cartera i el país a tots els catalans. I fins avui. O sigui que, res de 1714 ni falòrnies. I res que el castellà és llengua pròpia de Catalunya quan el cert és que és una llengua d'origen estranger que (amb els anys i les imposicions alienes i migracions foranes) ha arrelat, de gust i per força. I prou.

   
EL PAPER GALDÓS DELS MOSSOS D’ESQUADRA D'AQUESTS DIES 8 I 9 D’AGOST PASSATS

■ Si parem bé l’orella als àudios del portaveu Sallent i del conseller Elena, en què més aviat es van dedicar a fet un panegíric electoral en favor de la més que enfonsada pel procés ERC, ens adonem que intenten en tot moment justificar l’operació Gàbia, un fet absurd i propi d'ideologies totalitàries que posen en marxa una hora després que l’expresident de la Generalitat hagués abandonat el recinte en què va interpretar una nova peça de la seva farsa de fals exiliat amb el vistiplau del Gobierno per tocar els bemolls als franquistes VOX i a l’ultra Llarena i per deixar-los molt en evidència però sense acabar-los d’enfonsar (que així la tortura retorçada és més lenta i dolorosa) perquè segueixin sent els espàrrings dels que avui ocupen les poltrones espanyolistes oficials, o sigui, el PSOE (i el seu minimolina PSC). És veritablement kafkià i ridícul, tal com ja han manifestat molts estrategues policials de tot el món que ho troben un fet absurd i insòlit. Barcelona col·lapsada i la rodalia de la Jonquera igual. M’imagino la impressió que devien tenir els turistes enganxats en les cues de carreteres i autopistes al respecte dels "demòcrates i la democràcia espanyola" quan es van trobar, ells sí, engabiats perquè la policia espanyola es dedicava a perseguir per intentar-lo detenir i empresonar un diputat electe que pretenia entrar a seure al seu escó parlamentari, per la qual cosa el cos policial va muntar un operatiu antiterrorista caríssim i inútil pagat amb fons públics que perjudica tot el país, inclosa la seva economia. Quina democràcia és aquesta?, es devien preguntar els estrangers afectats. Bona pregunta!

AGREDIR MANIFESTANTS AMB GAS PEBRE: PER QUÈ UNA POLICIA DE PROXIMITAT COM ELS MOSSOS D’ESQUADRA DISPOSA D’AQUEST GAS? 

 
■  Durant aquell “míting” en favor d’ERC, tant el responsable uniformat com el polític intenten justificar les accions perpetrades amb gas pebre contra una ciutadania inofensiva i amb una mitjana d’edat de 70 anys davant de robocops armats fins les dents, com eren els agents de la policia autonòmica catalano-espanyola que els van agredir pertot i a discreció i, de pas, els advertien psicologicament que aquesta podria no ser l’ultima acció de tals característiques "si es porten malament". I ja tenim la policia dels processistes fent de policia del processisme espanyol del règim de #Vichy.

■ Emprar el gas pebre no té cap justificació. I ni aquests dos desaprensius (un dels quals, l'uniformat, es barallava amb els micros constantment mentre l'altre, el grassonet, l'observava astorat) van poder explicar realment per què els agents que intentaven barrar el pas cap al Parlament a dos centenars de manifestants, la majoria avis, el van utilitzar contra ells. Quan el 2019 els Mossos van incorporar el gas pebre a les seves defenses habituals, van crear molt malestar entre la població catalana. Descontentament que es va traslladar i coure a les entitats, al carrer i als mitjans durant dies. Cristina Manresa, aleshores comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos nomenada pel Govern de Quim Torra (Junts), va especificar que es faria servir només “en casos de perill total per als agents i com a últim recurs per tal de mantenir allunyats manifestants molt violents”. I el cert és que gairebé no s’ha emprat mai malgrat que hi ha hagut situacions bastant més justificables per a la seva dispersió que la de davant d’una majoria de jubilats encastats a les portes del Parc de la Ciutadella que volien apropar-se al Palau del Parlament per veure-hi entrar Puigdemont i donar-li suport, ells que, equivocats o no, hi creuen i, per tant, hi tenien dret.

EL RIDÍCUL DE L'EMPRENYADA D'ERC: “TORNEU EL COTXE!” 🤦🏻‍♂️

■ Rabiüts per no haver pogut “caçar” Puigdemont abans de lliurar la trona de #Vichy als socialistes (segurament ignorant que tot era una comèdia muntada pel Gobierno i el mateix Puigdemont, al servei d’Espanya des de fa molts anys) els perdedors d’ERC van comunicar a l’oficina de l’expresident “que havia de tornar el cotxe oficial” de què pot disposar com a ex cap de l’executiu català igual que els passa a la resta que han estat presidents de la Generalitat i segueixen vius.

■ El mateix divendres, dia de la investidura d’Illa, una funcionària del Govern havia comunicat a l'oficina de Puigdemont que havia de tornar abans de dimarts el seu vehicle i portar-lo a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les. L'argument era que “s'havia decidit renovar la flota de vehicles”. 

   
■ El Govern de Pere Aragonès, però, es va adonar que aquesta espifiada monumental encara deixaria més amb el cul enlaire ERC i va rectificar i comunicar Puigdemont immediatament que “no havia de tornar el vehicle”.

■ No seré pas jo qui defensi Puigdemont, més aviat el critico en els seus postulats egoistes i d’aprofitat del poble català i destapo tot allò que intenten amagar ell i els criminals manipuladors de la seva banda Junts. Però, en honor a la veritat, cal dir que això del cotxe, un SEAT Alhambra igual que el que fa servir el president de la Generalitat, i el mosso escorta (que l’hauria de protegir com a antic president de la institució autonòmica i que el Gobierno espanyol li nega només a ell) els disposen tots els expresidents de #Vichy, delegació del Gobierno de España a la colònia. Tots.

PER ACABAR    

■ Segons la meva opinió i olfacte periodístic per haver investigat, especulat i treballat molt temps en aquest context informatiu i històric i haver escrit munió de pàgines al respecte i, per tant, conèixer molt la situació del processisme i els processistes, crec els responsables dels Mossos d’Esquadra (que no en saben de la missa la meitat i es limiten a rebre ordres del president de la Generalitat que alhora les rep del president espanyol) van intentar justificar les seves accions de Mortadel.lo i Filemó/Pepe Gotera i Otilio davant d’Espanya (que va ser realment qui els va posar en aquest atzucac) per haver perdut de vista l’escapista d’Amer, raó per la qual van atacar severament una manifestació d'ancians amb gas pebre i amb una violència fora de lloc i no contemplada en el seu reglament professional, i van detenir uns quants companys de feina "dissidents" que han estat policialment maltractats (segons que han denunciat ells mateixos), suspesos de sou i feina i depurats, com ja fa temps que passa dins les seves casernes i comissaries, per no dir des del principi amb Pujol, i sobretot amb Montilla, quan el cos es va omplir de guàrdia civils i policies espanyols per seguir aigualint el vi nacional català, com fa segles que fa Espanya, que a la mínima que pot ens posa espanyols de parla castellana arreu del país. Per això, igual que passa a TV3, Catalunya Ràdio o altres estaments de #Vichy, dins els Mossos d'Esquadra (que tal com dic en el títol i explico a bastament en el lid van ser fundats per Felip V, al cap i a la fi per reprimir els catalans menys proclius a l'assimilació espanyolitzant que, entre d'altres, va proposar, per exemple, el conde duque de Olivares a través de la tàctica d'imposar el castellà al país partint de la seva màxima "que surja el efecto sin que se note el cuidado") hi manen l’espanyolisme i els espanyolistes a ultrança. I avui ja no s’hi sent parlar català ni per la ràdio dels patrullers. Així de clar. 

■ I ara, arriba Illa i torna Trapero. ¡Viva España! 🇪🇸, doncs. Voteu, voteu. I seguiu participant de la farsa que ja fa 612 anys que dura. 🗳️

 

 

Si Puigdemont hagués estat detingut, portat a Madrid i empresonat, l’impacte d’aquesta detenció i la mala imatge d'Espanya haurien estat enormes a nivell internacional

 

¿QUÈ LI PASSA A ESPANYA 🇪🇸, QUE JUDICA UNA LLEI D'AMNISTIA QUE NO APLICA? 🤔

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 10-08-2024

■ Danny Aeberhard, cap de l'edició europea de la BBC World Service, destaca l'evidència antidemocràtica en l'actuació de l'estat espanyol perseguint Puigdemont, avui diputat electe al Parlament de Catalunya i, per tant, amb dret a assistir-hi, a més de poder-se beneficiar de l'amnistia política aprovada pel Gobierno de España i en vigor després de la seva publicació al BOE i a la resta de diaris oficials espanyols.

■ La del intitulat és la gran pregunta que es fa el periodisme de tots els països dits democràtics (i que en són), com per exemple el Regne Unit 🇬🇧, que ho és ancestralment. Aquesta és la pregunta que, vist l'espectacle lamentable que dijous passat dia 8 d'agost i, informativament, divendres dia 9 d'agost, van oferir Catalunya i la seva policia autonòmica, que és un cos espanyol 🇪🇸 a tots els efectes. Aquesta és la pregunta que es fan tots els companys periodistes del món democràtic i tots els mitjans de tals països. Tots, excepte, ai las! els espanyols! Ves per on... ✍️

■ Qui sap com penso, personalment, tampoc no desconeix que Puigdemont no és sant de la meva devoció; més aviat el contrari, com he dit i dic públicament manta vegades. Ara bé, dit això, i vist periodísticament i deixant les inquietuds nacionals, personals i de fetge a banda, com a periodista i analista em faig la mateixa pregunta que la resta de professionals de la comunicació de masses dels països democràtics (tret dels espanyols). Per això en el meu article d'ahir, "El pallasso Puigdemont i el seu circ ambulant" en aquest mateix blog [www.perinnolligams.blogspot.com], reitero tal obvietat en un fragment que reprodueixo:

■ "[...] si Puigdemont hagués estat detingut, portat a Madrid i empresonat, l’impacte d’aquesta detenció hauria estat enorme a nivell internacional. I hauria compromès Espanya com estat de dret: un expresident i avui diputat electe al parlament de Catalunya 🇪🇦, que internacionalment tothom coneix, tancat a la presó gràcies a un partit d’extrema dreta i amb una llei d’amnistia en vigor que és desobeïda. Això hagués fet mal i no la boutade d'ahir. Però, Puigdemont, realment no en vol fer cap de mal a Espanya (que és qui l'ha fabricat); ben al contrari. Per això no es va escenificar la detenció. I no cal ser cap estratega per adonar-se que hauria pogut aprofitar el capital polític d’una situació com aquesta per exercir una gran pressió sobre la justícia espanyola, sobre la fiscalia, sobre el govern de Sánchez i sobre Illa, aleshores encara candidat a la presidència. I posar-los tots en escac i mat.".

■ Això, que amb la lògica pel davant queda tant clar i fora de tot dubte, és el que es pregunta tot el periodisme democràtic de tota l'esfera global: per què Puigdemont no ho va fer i va rematar del tot la justícia, la fiscalia i el Gobierno de les espanyes?... 🤷🏻‍♂️ 🤔 🙄 🤥

■ Això només ho podrien respondre ell i els que el maneguen. Però, atès que el pastís antidemocràtic espanyol i dels seus virreis catalans, inclosos els @mossos, van quedar destapats absolutament i flagrant, el periodisme democràtic de tot el món ja dóna per fet que Espanya va quedar en total evidència, com molt bé posa de manifest el company editor de la BBC en la seva reflexió en el vídeo que adjunto.

■ Pels que no tingueu suficient coneixement o agilitat en la llengua de Shakespeare per comprendre el missatge oral de la intervenció del col·lega Aeberhard, us en faré cinc cèntims:

🔴 L’editor se centra en la decisió de la justícia espanyola de no concedir l’amnistia a Puigdemont. "El problema, per a Espanya, és que [Puigdemont] ha tornat [al Principat de Catalunya] amb una llei d’amnistia aprovada pel parlament espanyol i impulsada pel govern espanyol. Tanmateix, el Tribunal Suprem espanyol ha dit que la llei no es pot aplicar a Puigdemont i altres polítics en base a una acusació de malversació de fons que ells neguen".

🔴 I continua dient: "És una situació molt intrigant, i posa Espanya en un dilema. I tal com el mateix Puigdemont s'ha preguntat davant dels seus seguidors: ¿què li passa a un país que aprova una llei d’amnistia però no l’aplica? Doncs que això és un problema de naturalesa democràtica a Espanya", acaba assegurant el periodista. Doncs, això.

👇
https://youtu.be/b6MhEqk-Yzw?si=I_ooim2nepC38Ej9

És l’escenari de Madrid el que ha donat la victòria clara en la partida de la tesi segons la qual "això no s’ha acabat, ni de bon tros"

 

El pallasso 🤡 Puigdemont i el seu circ ambulant 🎪

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 9-08-2024

■ Tal com escriu l'amic i company Vicenç Villatoro en el seu article al Món, Encara hi som, encara hi són, "és l’escenari de Madrid el que ha donat la victòria clara en la partida d’avui a la tesi segons la qual això no s’ha acabat, ni de bon tros".

■ Com sap tothom que em coneix una mica, personalment crec que Puigdemont (amb qui em vaig relacionar el 2012 a través d'Oriol Pujol Ferrusola, aleshores secretari general de CDC i encara amic), és un traïdor i un troià miserable a qui, si els catalans tinguéssim un estat propi, ja hauríem empresonat per alta traïció al poble després de la comèdia del parlament de no declarar la independència del país el 2017, tirant enrere com un covard sense bemolls, defugint les seves responsabilitats i fugint com una rata.

■ I tot i que, tant ell com els capsigranys botiflers processistes de la pagueta Junts (i ERC i la CUP) saben que per la traïció d'aquell any i el descarat retorn al marc autonòmic 🇪🇦 posterior i continuat han provocat que avui a Catalunya hi hagi un milió d'independentistes abstencionistes ❌🗳❌ que hem deixat de creure en ells i en el lamentable règim de #Vichy, també són conscients que encara disposen d'una claca/tietam impensant, cretina, sense idees pròpies i a la qual tenen psiquicament narcotitzada que els obeeix i els és fidel fins al punt que, malgrat saber que se'ls pixen a la cara sempre acaben dient que plou. I això passa. Només cal mirar la xarxa i veure la quantitat ingent de caps de fava i estabulats que admiren aquest manipulador malparit que, ahir, en una maniobra d'escapista Robin Hood de pixarrí, va intentar fer-se perdonar i, al damunt, ell i els seus troians, mals actors que híperactuen i ploren arreu i pertot, van aprofitar el seu xou per rebentar ERC, Illa i de pas Espanya 🇪🇦 (pactadament, esclar -que ningú no el prengui per cap heroi- de la qual cosa n'estic segur coneixent el percal en què es cou tota aquesta putrefacta mentida pseudopolítica i on de molt més verdes en maduren).❗

■ Anem a pams: si Puigdemont no fos un fatu que es mira el melic constantment, un egoista altiu que sempre es vanta "de fer política des de l'exili en pro de Catalunya"; si s'estimés tant Catalunya com diu -i fa creure als ignorants que el lloen a bava caiguda- i s'hagués deixat detenir a la porta del parlament en comptes de tornar a fugir com la rata 🐭 que és; si Puigdemont hagués estat detingut, portat a Madrid i empresonat, l’impacte d’aquesta detenció hauria estat enorme a nivell internacional. I hauria compromès Espanya com a estat de dret: un expresident i avui diputat electe al parlament de Catalunya 🇪🇦, que internacionalment tothom coneix, tancat a la presó gràcies a un partit d’extrema dreta i amb una llei d’amnistia en vigor que és desobeïda. Això hagués fet mal i no la boutade d'ahir. Però, Puigdemont, realment no en vol fer cap de mal a Espanya (que és qui l'ha fabricat): ben al contrari. Per això no es va escenificar la detenció. I no cal ser cap estratega per adonar-se que hauria pogut aprofitar el capital polític d’una situació com aquesta per posar en marxa una gran pressió sobre la justícia espanyola, sobre la fiscalia, sobre el govern de Sánchez i sobre Illa, aleshores encara candidat a la presidència. I posar-los tots en escac i mat.

■ Però, no. No ho va fer perquè Espanya només li va demanar la pallassada executada i fer servir els Mossos comandats per Elena (ERC) de cap de turc. Per això es va tornar a fer l'orni i es va preocupar més de si mateix i de la seva llibertat personal (que té garantida i assegurada) que del país al qual se suposava que havia de servir i independitzar i sobre el qual encara sura, succiona i menteix als seus ciutadans. S'hagués preocupat de tornar-lo a la primera línia del pla internacional i no que els mitjans el comparessin amb Harry Houdini entre sarcasme, riota i admiració mal entesa amb pensaments com ara: "aquests espanyols"... 😃, que és allò que evidencien en el fons els titulars de la premsa de tot el món. I ell ben content i ben espanyol al servei d'Espanya. I a besar la bandera quan convingui. I tant. Per això és Puigdemont, un taujà de tertúlia de bar de poble enlairat per taujans com ell i no pas un líder de masses. Un paio que passarà avall amb la mateixa fama de Bernat de Gualbes el 1412. I tothom, com a l'enviat papal del Compromís de Casp, el recordarà per la traïció post referèndum; per res més. Un subjecte avui acomodat en el poder del ramat postconvergent, que es fa i es vol seguir fent dir falsament exiliat i que, com a Santi Capellera, persona, català i periodista que soc, me la rebufa pertot: és només Catalunya allò que m'importa en aquest context. I allò que i em fa mal i em fa escriure amb vehemència. És el meu país i no aquesta cort de xitxarel·los de pa sucat amb oli i de tota mena, origen, color i llengua que en viuen fa segles i l'usen com una propietat escripturada al seu nom.

■ Catalunya és un país captiu del despotisme castellà espanyol fa 612 anys, des de 1412. Que no us facin ballar més el cap ni us enredin amb històries de guerres entre reis espanyols del 1714. Un país que, malgrat estar empresonat per Espanya-Castella pel que fa a la seva sobirania, llibertat política i fet nacional no s'ha rendit mai ni es rendirà a la castellanització dels incivilitzats de l'altiplà ibèric. Per això, si ahir aquest miserable Puigdemont va servir per posar aquests fets en evidència un cop més (tot i el constatat col·laboracionisme amb els espanyols a 108.000 euros l'any durant set anys), doncs, benvinguda la pallassada útil i posada en escena d’aquest traïdor lamentable. Però ho hagués pogut fer de l'altra manera perquè, a aquests castellans curts i limitats que actuen com els Llarena, els ultra feixistes de VOX, els integristes franquistes del PP, la vella guàrdia de camises blaves del PSOE o els flautes de Podemos, sincerament, diria que els sobreestimem i els sobrevalorem. I si no, mirem bé 👁👁 els seus nivells de retard en tots els aspectes. Que queden molt clars, també des de les capes socials més altes a les més inferiors. Molt clars i exposats. Però Puigdemont, com va fer Colom ⛵ el 1492, treballa per ells. I no és l’únic. No ens enganyem.