El
pallasso 🤡 Puigdemont i el seu circ ambulant 🎪
Santi Capellera i
Rabassó, periodista i analista / 9-08-2024
■ Tal com escriu l'amic i company Vicenç Villatoro en el
seu article al Món, Encara
hi som, encara hi són, "és l’escenari de Madrid el que ha donat la
victòria clara en la partida d’avui a la tesi segons la qual això no s’ha
acabat, ni de bon tros".
■ Com sap tothom que em coneix una mica, personalment crec que Puigdemont (amb qui em
vaig relacionar el 2012 a través d'Oriol Pujol Ferrusola, aleshores secretari
general de CDC i encara amic), és un traïdor i un troià miserable a qui, si els
catalans tinguéssim un estat propi, ja hauríem empresonat per alta traïció al
poble després de la comèdia del
parlament de no declarar la independència del país el 2017, tirant enrere com
un covard sense bemolls, defugint les seves responsabilitats i fugint com una
rata.
■ I tot i que, tant ell com els capsigranys botiflers processistes de la pagueta Junts (i ERC i la CUP) saben que per la traïció d'aquell any i el descarat retorn al marc autonòmic 🇪🇦 posterior i continuat han provocat que avui a Catalunya hi hagi un milió d'independentistes abstencionistes ❌🗳❌ que hem deixat de creure en ells i en el lamentable règim de #Vichy, també són conscients que encara disposen d'una claca/tietam impensant, cretina, sense idees pròpies i a la qual tenen psiquicament narcotitzada que els obeeix i els és fidel fins al punt que, malgrat saber que se'ls pixen a la cara sempre acaben dient que plou. I això passa. Només cal mirar la
xarxa i veure la quantitat ingent de caps de fava i estabulats que admiren aquest manipulador malparit que,
ahir, en una maniobra d'escapista Robin Hood de pixarrí, va intentar fer-se
perdonar i, al damunt, ell i els seus troians, mals actors que híperactuen i
ploren arreu i pertot, van aprofitar el seu xou per rebentar ERC, Illa i de pas
Espanya 🇪🇦 (pactadament, esclar -que ningú no
el prengui per cap heroi- de la qual cosa n'estic segur coneixent el percal
en què es cou tota aquesta putrefacta mentida pseudopolítica i on de molt més verdes en
maduren).❗
■ Anem
a pams: si Puigdemont no fos un fatu que es mira el melic constantment, un
egoista altiu que sempre es vanta "de fer política des de l'exili en pro
de Catalunya"; si s'estimés tant Catalunya com diu -i fa creure als
ignorants que el lloen a bava caiguda- i s'hagués deixat detenir a la porta del
parlament en comptes de tornar a fugir com la rata 🐭 que és; si Puigdemont hagués estat detingut, portat a
Madrid i empresonat, l’impacte d’aquesta detenció hauria estat enorme a nivell
internacional. I hauria compromès Espanya com a estat de dret: un expresident i
avui diputat electe al parlament de Catalunya 🇪🇦, que internacionalment tothom coneix, tancat a la presó
gràcies a un partit d’extrema dreta i amb una llei d’amnistia en vigor que és
desobeïda. Això hagués fet mal i no la boutade d'ahir. Però, Puigdemont,
realment no en vol fer cap de mal a Espanya (que és qui l'ha fabricat): ben al
contrari. Per això no es va escenificar la detenció. I no cal ser cap estratega
per adonar-se que hauria pogut aprofitar el capital polític d’una situació com
aquesta per posar en marxa una gran pressió sobre la justícia espanyola, sobre
la fiscalia, sobre el govern de Sánchez i sobre Illa, aleshores encara candidat
a la presidència. I posar-los tots en escac i mat.
■ Però,
no. No ho va fer perquè Espanya només li va demanar la pallassada executada i
fer servir els Mossos comandats per Elena (ERC) de cap de turc. Per això es va
tornar a fer l'orni i es va preocupar més de si mateix i de la seva llibertat
personal (que té garantida i assegurada) que del país al qual se suposava que
havia de servir i independitzar i sobre el qual encara sura, succiona i menteix
als seus ciutadans. S'hagués preocupat de tornar-lo a la primera línia del pla
internacional i no que els mitjans el comparessin amb Harry Houdini entre
sarcasme, riota i admiració mal entesa amb pensaments com ara: "aquests
espanyols"... 😃, que és allò que evidencien en el
fons els titulars de la premsa de tot el món. I ell ben content i ben espanyol
al servei d'Espanya. I a besar la bandera quan convingui. I tant. Per això és
Puigdemont, un taujà de tertúlia de bar de poble enlairat per taujans com ell i
no pas un líder de masses. Un paio que passarà avall amb la mateixa fama de
Bernat de Gualbes el 1412. I tothom, com a l'enviat papal del Compromís de
Casp, el recordarà per la traïció post referèndum; per res més. Un subjecte
avui acomodat en el poder del ramat postconvergent, que es fa i es vol seguir
fent dir falsament exiliat i que, com a Santi Capellera, persona, català i
periodista que soc, me la rebufa pertot: és només Catalunya allò que m'importa
en aquest context. I allò que i em fa mal i em fa escriure amb vehemència. És
el meu país i no aquesta cort de xitxarel·los de pa sucat amb oli i de tota
mena, origen, color i llengua que en viuen fa segles i l'usen com una propietat
escripturada al seu nom.
■ Catalunya
és un país captiu del despotisme castellà espanyol fa 612 anys, des de 1412. Que
no us facin ballar més el cap ni us enredin amb històries de guerres entre reis
espanyols del 1714. Un país que, malgrat estar empresonat per Espanya-Castella pel
que fa a la seva sobirania, llibertat política i fet nacional no s'ha rendit
mai ni es rendirà a la castellanització dels incivilitzats de l'altiplà ibèric.
Per això, si ahir aquest miserable Puigdemont va servir per posar aquests fets
en evidència un cop més (tot i el constatat col·laboracionisme amb els espanyols
a 108.000 euros l'any durant set anys), doncs, benvinguda la pallassada útil i
posada en escena d’aquest traïdor lamentable. Però ho hagués pogut fer de
l'altra manera perquè, a aquests castellans curts i limitats que actuen com els
Llarena, els ultra feixistes de VOX, els integristes franquistes del PP, la
vella guàrdia de camises blaves del PSOE o els flautes de Podemos, sincerament,
diria que els sobreestimem i els sobrevalorem. I si no, mirem bé 👁👁 els seus nivells de retard en tots
els aspectes. Que queden molt clars, també des de les capes socials més altes a
les més inferiors. Molt clars i exposats. Però Puigdemont, com va fer Colom ⛵ el 1492,
treballa per ells. I no és l’únic. No ens enganyem.
