Als països de parla catalana el castellà no es va emprar socialment ni habitual fins a finals del 1800, tot i que el 1716 Felip V ens el va imposar
Mirant des de les ulleres catalanes *Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 13-09-2024 Catalunya, que és una nació que va ser gran entre les grans en temps de Jaume I i que després de 612 anys de jou castellà espanyol i dels constants intents d'assimilació, ocupació civil i militar i partició del territori entre dos estats forans, miraculosament encara batega fort. És una entitat nacional formada per l'estat sobirà i independent del Principat d'Andorra , la Franja de Ponent, a l'Aragó, la ciutat de l'Alguer, a Cerdenya i tres països (les Illes Balears, el País Valencià i el Principat) que depenen de Castella des de la traïció del Compromís de Casp, el 1412, gestada a través de la mà i el vot que van representar el regal de la nació sencera al rei de Castella, Fernando de Trastámara, "El de Antequera", perpetrat pel més gran fratricida (abans que Puigdemont), Bernat de Gualbes, a canvi del plat de llenties d'una vicecancelleria reial per...