La desaparició de Sinwar, una
oportunitat per posar punt final a la guerra, segons Netanyahu
Santi Capellera i Rabassó,
periodista i analista / 18-10-2024
“L'eliminació per part de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) del
líder de Hamàs, Yahya Sinwar, aquest dimecres passat representa ‘el començament
del final’ de la guerra a la Franja de Gaza”, segons les afirmacions del primer
ministre israelià Benjamin Netanyahu. Tot i que les seves manifestacions pel
que fa a intencionalitat no han quedat del tot clares, el fet que el líder de la principal força terrorista
que va propiciar el dissortat 7 d’octubre de 2023 hagi estat executat durant un
atac israelià és un punt d’inflexió molt important en el que podria ser,
perfectament, aquest principi del final de la guerra a què es referia en
declaracions a mitjans nacionals el primer ministre de l’Estat d’Israel. No ha aclarit, però, quin seria el modus operandi a posar en marxa per
part israeliana tot i els més que constatats èxits tàctics i en combat de les
tropes estatals durant tota la guerra que també podrien servir per posar punt final a l’actual
conflicte, això sí, previ desarmament total del que queda de l’exèrcit
terrorista i la materialització del retorn dels ostatges que quedin en vida, exigències irrenunciables del primer ministre israelià des
del minut zero.
■ L'eliminació
de la figura més dominant de Hamàs podria obrir la possibilitat de
materialitzar el final dels combats i finalitzar la guerra, la qual cosa han
ratificat en les últimes hores i davant els mitjans de comunicació estatunidencs
alts funcionaris nord-americans com ara els secretaris de Defensa Lloyd Austin
i el d'Estat Antony Blinken, declaracions de les quals se n’han fet ressò molts
líders mundials en concordança amb l’oportunitat que la mort del cervell dels
terroristes aporta, ja que, pels palestins de la Franja de Gaza sempre (de gust i per força) fidels i
lleials a Hamàs i, per simpatia, els de la resta
de les comunitats palestines de dins d’Israel, com Judea i Samària (Cisjordània),
veure les imatges del seu líder mort enmig de les ruïnes del territori que una vegada va governar òbviament causarà
una important desmoralització entre tots aquests terroristes armats que encara s'aferraven a
la possibilitat desesperada que Sinwar tingués un pla per treure'ls de la guerra amb
vida i encara conservar el poder. Però, vista l’absència d’atacs bombardejant amb míssils, o coets,
com en diuen ells, després de la mort de
Sinwar només significa que en aquests moments Hamàs ja no actua de cap manera com una
organització cohesionada i amb força, i més aviat ha quedat molt tocada i ha quedat en el campi qui pugui.
■ En aquests moments, les FDI, amb el nord israelià bastant controlat després de segar dins el Líban els caps dels líders de Hesbol·là a través de les explosions dels bipers i les posteriors ràtzies bèl·liques contra ells (tot i que els terroristes d'obediència iraniana hagin mostrat reaccions a través del llançament de drons i míssils en un intent de restaurar la seva reputació després de patir aquests cops devastadors per part d’Israel sense aconseguir recuperar-se), poden recentrar els esforços en el territori del sud i donar un nou impuls en els atacs a Gaza augmentant temporalment la pressió militar sobre Hamàs a tota la Franja i no només a Jabalia, com ha passat en els darrers tres mesos. I podria ser que les paraules de Benjamin Netanyahu es referissin precisament a això, a què una força militar inesperada després de la mort de Sinwar podria fer sortir dels seus forats els terroristes que queden en disposició de matar i arraconar-los perquè llencin les armes o intentin fugir a zones humanitàries disfressats de civils, com han fet habitualment i constant per confondre’s amb la població de Gaza pels carrers, en escoles i en hospitals, entre altres indrets, des de l’inici de les hostilitats després del 7 d’octubre.
Sinwar, el bloquejador d’unes possibles negociacions amb Israel
■ Durant mesos, els funcionaris nord-americans i israelians han
expressat la seva frustració per la falta de voluntat de Sinwar de cedir en les
demandes bàsiques per acabar els enfrontaments armats a la Franja. A principis
d'aquesta setmana, un funcionari israelià va declarar a mitjans del país que
fins i tot els intents de petits acords amb Hamàs de cara a la desescalada
bèlica eren constantment i invariable torpedinats i bloquejats pel mateix
Sinwar, per això, ara Israel està en la millor posició per poder tancar aquesta
etapa d’enfrontaments i iniciar el camí cap a una pau duradora que duri molts
anys. Perquè, amb la mort de Sinwar a Hamàs no necessàriament hi haurà un
successor. Dividit geogràficament pel tall israelià a la Franja durant gairebé
un any, Hamàs, com a molt, a banda de perdre el poder polític que mai més no
recuperarà mentre Israel existeixi, ara per ara si no accepten la rendició i no
acabar tots morts, només podria convertir-se en unes milícies terroristes dirigides
per comandants locals, cadascun amb diversos ostatges i oferint el seu propi
conjunt de demandes. I tot i que això oferiria l'oportunitat d'alliberar alguns
ostatges en acords més petits, aquesta dinàmica faria gairebé impossible un
acord global perquè, després d’un any i de perdre molts efectius militars que
han acabat morts en combat, Israel no s’hi avindria de cap manera, i potser l’única
forma d’acord per finalitzar la guerra i evitar l’expansió dels combats, Netanyahu podria optar
per un gran acord ara, unint negociacions amb Gaza, el Líban i l'Iran.
La resposta als atacs iranians
■ Israel, de moment, no ha respost l'atac de míssils balístics per part de l'Iran de principis
d'aquest mes (que, per dir-ho clarament, van ser una ‘boutade’ perquè els únics morts a causa d’aquests
artefactes pràcticament inofensius van ser tres palestins de Cisjordània) i la Casa Blanca està treballant perquè finalment aquesta resposta no es doni. Els americans estan invertint molts esforços diplomàtics per evitar-la, per la qual cosa i potser a través dels Estats Units (EUA) Netanyahu podria enviar un missatge a l'Iran explicant-los que
minimitzarà la seva resposta als atacs si Hezbol·là accepta les condicions d'Israel al Líban
i Hamàs capitula a Gaza. L'Iran, queda clar, ja ha perdut qualsevol element dissuasiu contra
Israel a través de Hamàs. I, des del punt de vista de Teheran, una solució
diplomàtica al Líban garantiria que el seu màxim representant, Hesbol·là, sobrevisqui a la ronda actual d’atacs israelians i tingui l'oportunitat de
començar a reconstruir-se, ja que l’Iran sap que Israel no és qualsevol cosa i que té capacitat de destrucció bèl·lica real.
La política econòmica dels EUA de Biden
■ Si
finalment Israel i l’Iran arribessin a un acord de no agressió mútua, aquest
acord també serviria els interessos de l'administració Biden en impedir una
nova expansió de la guerra i un possible augment dels preus del petroli abans
d'unes eleccions nacionals que semblen cada dia més decantades cap a la victòria de Trump i els republicans, que són qui, segons totes les previsions, es posicionen com a guanyadors de nou. I, per tal de reduir la distància electoral, si es donessin aquestes negociacions, la vicepresidenta i candidata demòcrata Kamala Harris les podria aprofitar per dir als partidaris d'Israel “que ella va estar al seu costat durant un any mentre Netanyahu aconseguia els seus objectius bèlics", i, alhora, dir als seus votants musulmans i àrabs de Michigan que "ella i Biden van
ser fonamentals per posar fi a la guerra”. Són les cares de la política i dels
polítics, que no tenen amics ni sentiments sinó només aliats i interessos. Sobretot interessos.
Per acabar
■ Digui
allò que vulgui qui sigui, Netanyahu es troba en una bona ratxa i sembla cada
cop més reivindicat en la seva determinació de continuar lluitant a Gaza i
finalment escalar contra Hesbol·là i arrasar-lo. I, malgrat queixes, i manifestacions, i
crits contra els sionistes i actes contra els jueus, i crítiques a Netanyahu, i insults i antisemitisme, el cert és que les guerres només es
guanyen en un lloc: el camp de batalla. I ara i aquí, Netanyahu, agradi a qui
agradi o no, amb l'eliminació de Sinwar, ja ha fet callar moltes boques crítiques que el volien veure com l’arbre caigut
per fer-ne tota la llenya possible. I en això, l’esquerra (israeliana i la woke
mundial antisemita) han tornat a perdre bous i esquelles a causa de la seva imbecil·litat política congènita i el seu llirisme antològic. Perquè als terroristes islamistes aquests conceptes occidentals d'esquerres i dretes tant els fan. Perquè, a més, quan es tracta d'Israel, l'únic que volen és la seva lapidació i desaparició absoluta, hi manin al país dretes o esquerres. I aquí les esquerres la tornen a espifiar un cop més, tal com fa un any que això es posa de manifest. Netanyahu, doncs, segurament intentarà
aprofitar l’actual suport internacional, que va in crescendo, per posar fi a la
guerra i així assolir els objectius bèl·lics primaris d'Israel, o sigui, la desintegració de Hamas per la via menys combativa. O (i això només ho sap
ell i els membres de més confiança seva dins el Govern), contràriament, pot duplicar la pressió militar i acabar la guerra sense cap enemic viu, tal com està escrit en tota la tradició històrica de l’Estat d’Israel que, en gairebé 77 anys d’existència, no ha perdut mai cap guerra contra cap dels seus veïns atacants, que han estat
absolutament tots els del seu voltant. Atacants i perdedors. Perquè Netanyahu i tots els governants d'Israel, i el poble inclòs, saben que si perden una guerra, només una, serà la darrera que
podran fer perquè serà la fi de l’estat jueu. Un enfocament que, últimament,
ha donat molts dividends i bons rèdits al primer ministre conservador israelià, malgrat tots els atacs de
fora i, sobretot, els dedins.
