La xacra #woke, la barbàrie social occidental del segle XXI
A primera hora d’aquest matí llegia a les publicacions liberals israelianes,
europees i nord-americanes a què estic subscrit i a les agències d’aquest
mateix tarannà de què rebo alarmes (de fet fa més de dos anys que no miro res
més i si sé alguna bajanada catalana o espanyola per part dels mitjans de
#Vichy és perquè amics, coneguts i saludats les publiquen a twitter, la millor
font alliberada de censures i filtres de l’escena periodística), que l’hostatge
més vell segrestat pels criminals islamistes el 7 d’octubre de 2023, va ser assassinat en captivitat. Shlomo Mantzur, de 86 anys, i anterior víctima quan era
un nen de la massacre antijueva de Farhud a Bagdad, Iraq, el 1941, a la qual va sobreviure, es va exiliar amb
la seva família a Israel en aquella època.
Shlomo Mantzur va ser segrestat de casa seva el 7 d'octubre davant de la
seva dona i conduït a Gaza amb el seu propi cotxe pels terroristes de Hamàs. Molts
dels miserables que protegeixen els terroristes assassins de nens dones i vells
a sang freda pel fet de ser jueus estan alineats en aquesta xacra contemporània
dita #woke, que, de fet és la barbàrie social del segle XXI com en el segle XX
ho van ser els criminals comunisme i feixisme que tantes víctimes van causar. I
avui us explicaré què és la xacra #woke i d’on surt, ja que molts, inclosos la
majoria dels que hi estan lamentablement alineats, no en saben ni un borrall.
Ni de la seva procedència ni de la seva història ni tan sols quan ja ha emmalaltit els seus pobres i tristos cervells buits plens de serradures manipulades.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 11-2-25
"Pensàvem que tornaria, però Déu tenia altres
plans", ha dit avui dimarts a Ràdio Reshet Bet de
la Cadena KAN Hadassah Lazar, germana de Shlomo
Mantzur , que es va confirmar que va morir en captivitat de Hamàs. "Sempre
vaig dir que em donava força amb el seu somriure i els seus ulls brillants. És
difícil acceptar que se n'hagi anat des del 7 d'octubre, que el van matar el
primer dia", ha dit Lazar. Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van informar la família que els
serveis d'intel·ligència indicaven que Shlomo va ser assassinat el 7 d'octubre
durant el seu segrest. "Ens van dir que podíem fer-li el funeral fins i
tot sense el cos, però després de consultar un rabí, vam decidir esperar. Va
ser difícil, tot i que ens havíem preparat per a totes les possibilitats",
ha explicat Hadassah, que ha expressat la seva decepció al mitjà: "esperàvem
que fos alliberat en aquesta fase, però malauradament, això no va passar".
⚫ Shlomo Mantzur, un estimat membre de la família
Hadassah Lazar ha descrit Shlomo com una figura
profundament estimada a les seves vides. "Era algú que tothom adorava. Un
home que va treballar al quibuts més enllà de la seva edat laboral perquè
sempre pensava en mantenir la casa i els conreus comunitaris. Sempre que visitava Jerusalem des de Kissufim,
els membres de la família es reunien només per veure'l i escoltar-lo. Fins i
tot els que estaven casats encara l'anomenaven "oncle" en lloc de
"Shlomo" per respecte. Perdre'l ha estat una gran dissort". Els
testimonis indiquen que la dona de Mansour, que estava amb ell en aquell
moment, va suplicar els terroristes que li perdonessin la vida dient: "És
un home gran, què t'ha fet?", ha recordat Hadassah Lazar als micròfons de Ràdio
Reshet Bet. Durant mesos, la família no va rebre cap notícia fins ahir, que els
van confirmar que havia estat assassinat el mateix 7 d’octubre de 2023 i que
els intercanviarien el cos pel 99 terroristes empresonats a Israel, molts d’ells
condemnats a cadenes perpètues per múltiples assassinats de civils israelians.
1.
Orígens de la
xacra woke
■ Avui aquesta xacra woke domina el món perquè els seus promotors des de fa anys, bàsicament els manipuladors dels deep state que no volen que la llibertat dels occidentals prosperi i avanci perquè aquest fet els posa en veritable perill a ells i a les seves guinguetes (i l’exemple més clar el tenim a Catalunya amb la gran mentida processista i el 155, aquells que fan veure que són contraris als processistes i que en el fons són exactament el mateix perquè només defensen les seves menjadores i estatus) i per això han estat incentivant des de fa més de sis dècades el més gran poder de l’estat davant les iniciatives de llibertat privades i el pensament propi. I avui, amb Donald Trump, que n’ha estat una de les víctimes més importants, per a ells la cosa s’acaba. I no s’acaba gaire bé, per cert.
■ Em saltaré moltes passes (perquè aquest no és el tema
d’aquest article que ja desenvoluparé un altre dia) i entraré directament amb
aquest finançament a precari que han tingut tots aquests miserables inútils woke que fins avui ha regat moltes terres ermes i ha alimentat
molts projectes destinats a reduir el pensament propi i a fer seguidisme dels
estats, per exemple i en allò que és la meva especialitat, els mitjans de
comunicació oficials, com, posem per cas, la BBC.
■ De fet, mai no m’hauria pensat que la BBC, un mitjà tradicional
de tota la vida moderna britànica amb un gran historial i prestigi des de la
seva fundació, el 18 d’octubre del 1922, a Londres, Regne Unit, que avui, 100
anys després, estigués finançat pels EUA, nació que es va separar de la Gran
Bretanya el 4 de juliol del 1776 a través de les tretze colònies atlàntiques
d'Amèrica del Nord, que van proclamar la seva independència iniciant una guerra
que va durar fins al 1783. Doncs sí, resulta que fins fa molt poques setmanes,
la BBC va estar finançada pels EUA a través del partit demòcrata al poder des
de 2020. No se suposa que la BBC té el seu públic per dependre econòmicament d’aquesta
banda de l’Atlàntic? Doncs no. Ahir mateix llegia que a l’Argentina, una
publicació ben esquerranosa, suspenia les edicions perquè “el filtre econòmic”
DOGE del qual Elon Musk n’es el responsable, els ha tallat el subministrament.
Caram! Una publicació argentina d’esquerres, antisemita, woke i anti occidental
finançada amb diners públics dels EUA... Quines coses!
■ Per això ara moltes d’aquestes entitats/institucions
deixaran de funcionar. Òbviament, l’ONU, el Consell de DDHH o l’UNRWA se’n veuran molt ressentides de la pèrdua de les
aportacions dels EUA, que era del 30%. A mi em prenen un 30% de la meva pensió,
i no em puc sostenir. Ells, tampoc. Per això col·lapsaran. Tot i que, no
solament és fantàstic que col·lapsin, sinó que siguin portades a judici totes
aquestes entitats col·laboracionistes del terrorisme islàmic com la UNRWA o la mateixa Creu Roja Internacional.
■ El racisme woke és incommensurable. Allò de “tu ets
blanc, i jo d’un grup racialitzat” és el comentari més racista que hi pot
haver. Per què a un negre no se li pot dir negre? No ho és? I quin problema hi
ha? Jo no m’enfado si em diuen blanc. Ni un jueu tampoc no s’enfada si li diuen
jueu. Perquè un negre, un àrab o un indígena se senten menyspreats si se'ls diu allò que són? Doncs perquè per aquí
comença la incultura woke, que és allò més racista del món, a més de còmplice dels terroristes als quals donen suport sense cap mena de vergonya, molts dels seus militants i adeptes.
2.
El woke ho
podreix tot
■ “El woke ho
podreix tot”, diu el meu estimat i admirat amic geopolític mexicà d'ancestres catalans Irving
Gatell, que també assegura que el woke és un fill bastard i pervers de les
idees del pensador francès Michael Foucault, o potser, millor especificat, el seu
fill carallot. El woke és un moviment que va tenir lloc principalment a les
acadèmies francesa i alemanya de mitjans del segle XX, impulsat per pensadors
com Max Horkheimer, Theodor Adorno, Herbert Marcuse, Jacques Derrida o Michel
Foucault, especialment aquest, que serien les seves figures principals i en què
la seva base principal es fonamentava en “no hi ha ningú que no tingui poder;
hi ha relacions de poder en totes les relacions humanes: a la família, a la
fàbrica, al despatx, a l’equip esportiu, al Govern, etc.”, o sigui, que arreu
hi ha relacions de poder. Per això Foucault explica que “no hi ha ningú que
tingui el poder absolut i no hi ha ningú que no tingui una mica de poder”; o
sigui, sempre i tots arreu exercim una dosi de poder. I la filosofia woke reprèn
això però ho fa idiotitzant la mateixa filosofia. O sigui que ho fan a partir
de la teoria racial crítica i del poder de l’home blanc i la cultura occidental
cap a la resta del món, en una adaptació naïf i deconstructora de les teories
del pensador francès.
■ Una bona part de la teoria de Michel Foucault analitza els micropoders que circulen a l'ordre social. Però, de fet, i ho reitero, el
woke és la teoria de Michael Foucault mal aplicada. El pensador del país veí de
Catalunya afirma que tot saber implica poder i tot poder, un saber
específic. En altres paraules, i reiterant les anteriors, es refereix a
que qualsevol discurs està travessat per relacions inherents de poder. Però les
relacions de poder que citava el filòsof de Poitiers.
■ El panorama contemporani, doncs, està travessat per
dos corrents de pensament que mantenen una estreta relació i que han guanyat
una significativa rellevància en els darrers anys: el moviment woke i el
pensament foucaultià. Ambdues perspectives s'autoperceben com a eines per
comprendre les dinàmiques de poder a la societat contemporània. Tot i això, un
examen rigorós revela profundes limitacions que comprometen la seva capacitat
per oferir una veritable comprensió transformadora de la realitat social.
■ En les darreres dècades, la ideologia woke ha
emergit com un moviment social i cultural que busca visibilitzar i combatre el
que entén com a injustícies i desigualtats estructurals a la societat. Aquest
estat de consciència crítica s'enfoca en allò que descriu “com a opressions
sistèmiques, com ara el racisme, el sexisme i altres formes de discriminació”.
■ El moviment woke, tot i presentar-se com un pensament
amb nobles intencions, ha derivat cap a un essencialisme que reprodueix
paradoxalment les mateixes lògiques de categorització i exclusió que
originalment volia desmantellar. La seva estratègia principal és fragmentar
l'experiència social en identitats rígides, reduint la complexitat de les
trajectòries individuals a etiquetes predeterminades i generant noves
jerarquies basades en una presumpta puresa identitària basada en un poder
suprem (tot i que això els defensors i promotors del wokisme ho neguen explícitament)
com és, per exemple, el de l’estat.
■ El pensament Foucaultià, que és pretenciosament
sofisticat des d'una perspectiva acadèmica, també presenta les mateixes
limitacions fonamentals en la seva capacitat per generar transformació social.
La seva aproximació tendeix a enfocar-se només en la descripció exhaustiva de
mecanismes de poder sense oferir estratègies concretes d'intervenció, cosa que
condueix a una paràlisi que descoratja l'acció efectiva, per la qual cosa,
qualsevol teoria que no sigui, en última instància, capaç de crear acords, no
és res més que soroll intel·lectual, un exercici de vanitat que alimenta el
mateix sistema que pretén combatre. I heus aquí on arriba el woke: dona suport de
facto i sense amagar-se’n al terrorisme criminal suposadament partint de la
base de combatre un sistema capitalista "perjudicial" per a la
majoria. I aquí parteix de l’antisemitisme perquè el semitisme és el reflex de
tota llibertat humana contràriament a allò que representa l’islamisme, o sigui,
allò que defensen els woke. I aquí és on es trenca la lògica de tota mena,
començant pel feminisme i les seves lluites, que durant els 60 i els 70 van
representar grans avenços per a les dones que en l’actualitat, moltes (sobretot
en l'actual context islamitzador d’Occident), tornen al pur esclavisme en haver-se
de posar peces de roba inhumanes i parracs de càstig que amaguen la seva feminitat com les que l'islamisme els fa entaforar, i
que, paradoxalment, el woke defensa com a símbol de la lluita anti sistema occidental.
Increïble!
3.
Inicis del
woke posat en pràctica
■ El woke aplicat a la pràctica comença amb el ressorgir de l'antisemitisme a
finals dels anys 60, amb Edward Said,
que era de lectura obligada a les universitats per a tot aquell que estudiava
ciències socials i humanitats, evidentment inclosos els periodistes, que
s’havien de xopar del pensament d’aquest senyor que era més un farsant, un
judeofob i un propagandista propi que altra cosa. Said, que era egipci,
començava dient que era palestí i que havia nascut a Jerusalem (fins i tot la
majoritàriament antisemita viquipèdia abona la farsa), la qual cosa era mentida
absoluta perquè havia nascut a Egipte i formava part de la seva gran
aristocràcia, o sigui, d’una família que es componia de gent que ni tan sols
parlaven àrab, excepte la seva mare, perquè en l’estrat social de l’Egipte dels
anys 30 tothom parlava anglès. I anaven a l’hípica, i al palauet d’aquell i al
palau de l’altre, una aristocràcia que tenia molt poc contacte amb la gent del
carrer d’Egipte, com passa amb alguns conciutadans meus que es passegen pel
Club de Polo de Barcelona, molt prop de casa meva, per cert, tot i que jo soc
lluny d’aquest segment social.
■ El seu treball, que va estar produït completament per
l’elit de poder dels EUA, no tenia cap mèrit i, simplement, el van fer famós a
través de les proclames del New York Times (NYT) com si fos una mena de geni,
de guru. I tothom va pensar que si el NYT deia que era un geni, és que era
veritat. Said no va fer més que dir als quatre vents que els intel·lectuals
occidentals eren culpables d’un “crim” que ell va anomenar orientalisme, en
què, segons ell, qualsevol afirmació dels intel·lectuals occidentals sobre el
món d’Orient era racisme. I ho era, segons ell, pel simple fet que la
proclamaven els blancs occidentals. I aleshores, la ja obnubilada societat occidental el va convertir en el referent sobre què es podia dir o no
sobre Orient. I després que això pràcticament s’institucionalitzés i les seves
lectures fossin obligades, si algú deia qualsevol cosa sobre Orient que
s’apartés de les seves tesis, el que ho deia segurament era un blanc occidental
racista i no se sap quantes barbaritats més. Si algú deia que l’islam és una
religió que busca oprimir, aixafar la gent i els seus drets individuals, que
era un corrent que volia destruir les democràcies etc., aquella persona era
titllada d’orientalista., o sigui, un racista blanc occidental.
■ Aquest és un exemple clar de com va començar a
funcionar el sistema woke que avui tant ha degradat el pensament propi
occidental ja que, a cap d’aquests dirigits se li acudiria en cap moment
criticar l’islam per tal o qual cosa, quan la realitat és que l’Islam és una
religió basada en l’Alcorà que diu
que cal matar els infidels o convertir-los. Tots. I si algú
és musulmà de bona fe i bona persona amb la resta de gent no musulmana, com que
l’Islam és la institucionalització de la mala fe, qui és una bona persona i de
bona fe, dels milions de musulmans que hi ha, és un mal musulmà. Perquè actuen
de formes que s’aparten dels manaments alcorànics. Personalment, recomano
llegir-se l’Alcorà. No és gaire llarg i serveix per adonar-se que tota la
crítica que li fem els occidentals no islàmics no és cap calúmnia. L’Alcorà, de
principi a fi, està totalment obsedit en castigar els infidels i de matar-los
si no es volen convertir a l’Islam. Un versicle rere un altre diu que els
infidels han de ser castigats perquè no volen acceptar que Mahoma va sentir la
veu de Déu en el seu cap. I que si algú dubta d’això, doncs, aleshores cal
matar-lo. Això diu l’Alcorà. Llegiu-lo i ho comprovareu.
■ Per acabar amb les universitats, diré que als iniciats
en el woke, segurament tots de manera involuntària, els han ensenyat que el
carnet de membres que han de mostrar per no ser criticats i perseguits, és
hissar la bandera palestina. I això és tot, perquè, d’altra banda, quan els
preguntes qui és Hamas i que vol dir From the river to the sea, no saben res de
res. Ni a quin riu es refereix la cançoneta, ni a quin mar (molts diuen que és
el mar Roig). És com la iniciació en els processos comunistes i les sessions de
confrontació iniciàtics. I aquesta és la mateixa estructura, o molt semblant,
que succeeix en el woke, en què les elits del poder occidentals mouen els
futurs esclaus cap al totalitarisme i la seva acceptació.
■ D’altra banda, vull dir que es molt interessant
estudiar el comportament i composició dels consells que governen les
universitats (Board of Trustees en anglès),
que porta a constatar que aquests consells estan controlats pels grans
industrials dels EUA, per la qual cosa, tota aquesta política de rebre diners
dels gihadistes per educar totes aquestes generacions d’universitaris woke en
aquesta idea d’Eduard Said que Occident té un deute amb tots els orientals i
tots els musulmans, i que tots els occidentals suposadament som tots racistes;
que els morens tots tenen raó només per ser morens i que el poble àrab palestí
és el símbol i l’essència de la lluita mateixa contra l’opressió, tot aquest
argumentari que els va vendre Said i que les elits del poder dels EUA van
consagrar en les ciències socials i les humanitats, això és el projecte dels
grans industrials estatunidencs que son els que controlen els Board of Trustees
de les universitats nord americanes. I res de tot això és accidental, ni és
fora de la política de poder que controla tota la vida institucional dels EUA.
■ I amb això que acabo d’explicar no dic que no hi hagi res a fer, ben al contrari. I tornem a la Il·lustració, que malgrat tenir totes les elits de poder en contra molt poc temps abans, es va esdevenir. Va succeir. I vull recordar, com ho faig sempre quan parlo d'aquest tema, que la Il·lustració va inspirar moltes altres revolucions que van construir el món modern i que van permetre arrabassar poder a les elits i construir un món en què els occidentals comuns i corrents podem ser lliures, i tenir drets i agermanar-nos en solidaritat per construir un món democràtic i de pau. I tot això ja ho vam fer: vam construir el món modern malgrat les elits contra les que vam haver de lluitar.
■ Hem d’aprofitar que avui tenim un món anomenat
internet. Un món que va estar creat pels militars estatunidencs però que té la
seva pròpia dinàmica, per la qual cosa no el poden controlar completament. Ja
ho intenten, i tant, però no poden perquè se’ls escapa per tot arreu. I el fet
de poder llegir des de Nova York un text que s’ha escrit a Barcelona la mateixa
tarda, fa que aquesta sigui la gran llibertat que no poden controlar. I tot
això cal seguir-ho fent perquè és la manera que tenim els occidentals d’ajudar-nos
i ensenyar-nos els uns als altres com funciona el món i saber quina és la
dinàmica de la nostra política i geopolítica, cap on ens volen portar i com ens
podem defensar col·lectivament.
■ La defensa d’occident comença amb aquestes converses, amb aquests textos aclaridors dels que han especulat al respecte perquè els que no ho han pogut fer també rebin el coneixement al qual tenen tot el dret per descobrir com funciona el sistema i com el podem canviar. I els occidentals ens hem de comunicar els uns amb els altres i deixar de beure de les fonts dels mitjans de manipulació (i ho diu un que fa més de 50 anys que hi treballa) perquè la gent que controla els grans mitjans ens vol fer oblidar el nostre passat, la nostra història i la sang que van vessar els nostres avis per defensar la llibertat que tant va costar d’obtenir, de recuperar i conservar. Perquè els grans mitjans estan ocupats per l’enemic, els mateixos que controlen les universitats i que estan conxorxats amb els estats gihadistes com Qatar i que treballen nit i dia per destruir les nostres democràcies. I ara ens toca a nosaltres, a aquesta generació de gent que encara tenim força i dels que la comencen a tenir. Per això cal lluitar, per arribar a la pau absoluta i perquè ningú no la vulgui estroncar. Només cal que us fixeu en una cosa: cap democràcia està en guerra contra cap altra democràcia. Perquè en les guerres sempre hi ha un bàndol totalitari que se la vol carregar la democràcia, com en tenim un clar exemple amb els atacs islamistes als israelians que perduren des del mateix dia de la independència d’Israel, el 14 de maig de 1948.
