Quan Trump deia Zelenski "no tens les cartes" la frase retronava en el cor del Deep State nord americà que el va intentar destruir des que va ser elegit per primera vegada

Sobre Ucraïna i la seva veritable història (no la que ens conten els globalistes woke que ens prenen per idiotes i illetrats)

En geopolítica no hi ha vincles sentimentals ni de lògica, ni amics ni enemics: només hi ha interessos i estratègies per guanyar allò que els lluitadors de cada bàndol tenen com objectiu. I potser és injust, potser sí. Per això en geopolítica tampoc no hi ha justícies ni injustícies: només guanyadors i perdedors. I llepafils com els que escolten i es creuen allò que els diuen aquells que construeixen el relat, real o no. Per això, amb Ucraïna, tot el món occidental parteix de la base aninformativa que els expliquen els interessats en què, aquella terra que ha estat sempre part d’Euràsia (Ucraïna vol dir frontera, i la frontera a què és refereix el terme és la d’Europa amb Àsia), tot i que les coses no sempre són com els manipuladors, i sobretot els mitjans de manipulació, ens les conten i, en el cas d’Ucraïna i de la guerra que fa tres anys que l’enfronta amb Rússia, les coses no són de cap manera com la gran majoria dels occidentals, sobretot els que vivim a la Unió Europea (UE) o als Estats Units d’Amèrica (EUA), ens pensem que són. Anem a pams, doncs, perquè precisament la meva intenció en articular aquest relat sobre la geopolítica del conflicte rus ucraïnès és remuntar-me en la història de totes dues nacions, i així ho intentaré.    

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 3-3-25

Un dia fosc avui a la Blanca Subur. Plugim i núvols que es van intensificant i esvaint en un tercer dia de març molt propi de l’època de finals d’hivern i principis de primavera, que farà cap en arribar les darreries de mes. Dia de recolliment a casa i de pensament geopolític per plasmar en forma de signes a la pantalla del word. I sí, triaré Ucraïna de nou perquè encara estic perplex d’allò que va fer el titella Zelenski en la seva visita a la Casa Blanca arran de la qual i del comportament impresentable de l’ex còmic ucraïnès, m’arriben pensaments en forma de pregunta com “va ser una argúcia del líder dels EUA provocar allò, perquè de fet va burxar ell?”. I si és així, és possible que realment Trump fes aquesta maniobra pensant (i ara m’aventuraré una mica en la meva vasta imaginació) “provocaré el titella i faré que Europa s’uneixi en favor seu i contra mi, amb la qual cosa aconseguiré que Europa pagui la festa d’aquest capsigrany i la defensa contra Rússia -amb milers de morts més mentre duri la guerra- i jo m’hauré alliberat de responsabilitats, de pagar i d’enviar armes mentre els rucs europeus s’empassen el gripau i em controlen indirectament Putin, que és allò que a mi tampoc no em caldrà fer tan directament”... Potser és agosarat pensar de manera tan retorçada, però, en política i, sobretot en geopolítica, que és la seva germana gran, de més verdes n’he vist madurar perquè ja són molts anys de mili, i mai millor dit. I ara, mentre l’aigüeta del mar, avui grisós, es fon amb la fina pluja que cau i acaben totes dues unides morint a la platja de fina sorra a tocar de Terramar, seguiré en les meves elucubracions del món actual i us explicaré la història d’Ucraïna després d’aquesta altra reflexió al respecte. Som-hi, doncs.    

1.   Sabeu realment què passa i què va passar a Ucraïna?   

■ No us molesteu, però, si encara creieu que Rússia va iniciar aquest conflicte el 2022, aleshores, o sou corruptes, o ignorants o us han rentat el cervell, que potser és el més possible.

■ Si avui, el 2025 i després de tres anys de guerra oberta a la porta d’Euràsia, encara no sabeu qui és Victoria Nuland o què hi feia a Ucraïna el 2014, és que, disculpeu-me, no en teniu ni puta idea d’allò que està passant.

■ El Deep State nord americà va iniciar aquesta guerra. Van ser la CIA i el Departament d'Estat d'Obama qui va finançar grups militants nazis per iniciar una guerra civil a Ucraïna i va impulsar el canvi de règim amb un titella de la CIA i el Departament d'Estat: Arseni Iatseniuk.

■ Tot això es va revelar en la trucada telefònica filtrada entre diplomàtics del Departament d'Estat i agents del Deep State, Victoria Nuland i Geoffrey Pyatt (aleshores ambaixador dels EUA a Ucraïna).

■ Després del cop d'estat de Maidan, el febrer de 2014, la CIA i el Departament d'Estat van començar a controlar Ucraïna a través de proxis i la CIA va començar a utilitzar el país com a espai exterior dels EUA per a l'extorsió criminal i el blanqueig de diners. Ucraïna es va convertir en una base gegant de la CIA, situada directament a la frontera de Rússia.

■ A partir d’aleshores, els EUA i l’OTAN van començar a construir l'exèrcit d'Ucraïna amb l'únic propòsit de lluitar un dia contra Rússia. Els EUA i l’OTAN van començar a subministrar armes a Ucraïna i també equipaments, míssils, entrenament, intel·ligència, etc.

■ Elements encoberts dins del govern dels EUA, juntament amb els seus socis europeus de l'OTAN, van utilitzar l'espionatge per enderrocar i controlar la nació d'Ucraïna; després van organitzar un exèrcit permanent massiu a la frontera de Rússia i, més tard, van intentar introduir Ucraïna a l'OTAN: i així va començar la Tercera Guerra Mundial o l’engendre d’aquesta, que és allò que vivim avui.

■ Si encara esteu comprant la narrativa oficial dels MSM (Mitjans de Comunicació Dominants) sobre aquest conflicte, no hauríeu de participar en converses i donar la vostra opinió perquè, qui conegui la veritat us prendrà per uns il·lusos als quals han enredat com a uns idiotes o uns illetrats. Perquè tot allò que us diu des de fa més d’una dècada la història oficial occidental sobre Ucraïna i Rússia ha estat mentida i, en molts casos, la total inversió de la veritat.

■ Molts d’aquells dissenyadors de la manipulació demòcrata estat-unidenca d’Ucraïna per intentar arribar al fons de les bragues de Rússia es deuen haver quedat de pasta de moniato en veure Volodimir Zelenski, l'anomenat heroi de la democràcia, en una reunió -d’entrada transcendental pel futur del país ucraïnès- en què els crits i la disbauxa van protagonitzar la trobada d’aquest amb els republicans i ara “amos” Donald Trump i JD Vance a la Casa Blanca. Durant tots aquests anys, els mitjans de manipulació dominants han pintat Zelenski com un líder valent, un far de llibertat que s’ enfrontava a l’atacant i "agressor" rus. Però aquest divendres passat, la màscara del ex pallasso professional va caure durant l’enfrontament ardent amb Trump i JD Vance a la Casa Blanca, demostrant que no és un aliat agraït sinó un titella desesperat que, amb la caiguda de la careta, va deixar entreveure clarament la seva veritable cara: la d’un corrupte venut als escrúpols més inexistents del món, els del poder woke demòcrata d’Obama, Clinton i els interessos anti-occidentals més esfereïdors malgrat els centenars de milers de morts i desgràcia que això representa i que cau directament sobre les seves espatlles que tard o d’hora hauran de passar comptes amb la Justícia, perquè sempre hi és, la Justícia. Temps al temps

2.   Ucraïna, avui i fa 25 anys

■ Ucraïna sempre ha estat històricament lligada a Rússia, i la seva independència només va ser possible gràcies a la interferència occidental amb la caiguda de l’URSS i de la seva essència, Rússia.

■ Tal com dic més amunt, els EUA i l'OTAN van orquestrar deliberadament el gir d'Ucraïna contra Rússia, utilitzant el cop d'estat del Maidan i propaganda a dojo per instal·lar un règim titella que serveixi els seus interessos. Zelenski és un actiu d'intel·ligència occidental amb el suport de les elits globalistes mentre s'enriqueix a costa del seu propi poble.  

■ La guerra d'Ucraïna mai ha estat una guerra de lluita per la democràcia perquè, simplement, va ser un desastre provocat per Occident destinat a debilitar Rússia. I ara que ha fracassat, Zelenski està sent abandonat malgrat algunes demostracions d’encara “suport”. Però quant duraran? Quan s’hagi berenat els 3.000M€ dels britànics i els 1.000M€ dels espanyols, tan generosos ells mentre a casa passen fam, quants països més li donaran diners, armes i, en tot cas efectius humans? (perquè d’ucraïnesos en edat de portar a l’escorxador ja no en queden gaires). A veure quants governs li segueixen donant suport. Perquè la geopolítica és això: interessos i guanys. I si no n’hi ha, tampoc no hi ha diners.  

■ Quan Vance va fer una pregunta senzilla: “per què Ucraïna no mostra gratitud pels milers de milions de dòlars en ajuda rebuts”?, va provocar un esclat. Zelenski, en lloc d'agrair els EUA per finançar el seu esforç de guerra, el va acusar de no entendre “allò que vindrà”. I Trump, que en cap moment va recular, li va recordar exactament on es troba: “No tens les cartes”, li va dir. I la va clavar.

■ Zelenski mai ha tingut el control d'aquesta guerra. No és un líder heroic que dirigeix les tropes, els trets i decideix quines estratègies militars i polítiques prendre. És un home desesperat que s'aferra al poder en un règim en ruïnes recolzat pels diners occidentals, les armes occidentals i la propaganda occidental. I ara, a mesura que augmenten les pèrdues del camp de batalla d'Ucraïna, mentre els reclutes són arrossegats dels carrers per lluitar, mentre la marea de l'opinió pública a Occident canvia, Zelenski està entrant en pànic. I això, malgrat la seva impostura de mal actor de sèrie B, es nota.

■ Els veritables artífexs d'aquest desastre han estat asseguts a Washington, Brussel·les i Londres, fent els seus jocs geopolítics. La guerra d'Ucraïna, ho reitero, mai no ha estat per protegir la democràcia, i certament va ser no ja provocada sinó dissenyada deliberadament per aquest Occident anti Occident i opaç que vol destruir qualsevol poder que no sigui el seu, i la seva expansió a través de l’OTAN globalista per instaurar un nou ordre mundial, el de la dictadura global de la repressió de les llibertats i la por a través de dictadures com la islamista i similars. Ho explico àmpliament en els punts ⚫ 22, 23 i 24 del meu assaig sobre el semitisme i l’eugenisme.

3.   Entendre la veritable història d’Ucraïna (i Rússia)

■ Però situar-nos en el context de la porta d’Euràsia (perquè Ucraïna, tot i el que avui ens vulguin explicar, no és Europa de cap manera, sinó que és un país que fa frontera amb Europa, mirat des d’Euràsia, i de fet, el seu nom i tal com dic en el lid, Ucraïna, vol dir “frontera”) cal conèixer la història real d'Ucraïna i Rússia: la història que els mitjans de comunicació no us explicaran mai, òbviament.

■ Els profunds vincles entre Ucraïna i Rússia són ancestrals, no són pas cosa de la URSS ni dels tsars, sinó de molt abans. Ucraïna i Rússia estan units des de fa més de mil anys. Kíev, la capital moderna de la nació ucraïnesa, va ser una vegada el cor de la Rus de Kíev, el primer gran estat eslau, que va establir les bases de la pròpia civilització russa.

■ Quan els mongols van destruir la Rus de Kíev al segle XIII, Moscou finalment va assolir protagonisme, però la connexió entre russos i ucraïnesos mai va desaparèixer. Al segle XVII, Ucraïna era una frontera disputada entre Polònia i Rússia. Tingueu en compte que estic escrivint “Ucraïna”. Això és important. La nació d'Ucraïna és un invent modern. Ucraïna sempre es va considerar com a part de la gran Rússia. De fet, el nom d'Ucraïna deriva de la paraula eslava oriental antiga "ukraina" que significa (i ho reitero per tercera vegada en aquest article) "país fronterer" i referit a les terres frontereres de Rússia. Llevat que, durant un temps, va estar sota el control d'invasors estrangers... i els locals es van revoltar.

■ El 1654, els cosacs ucraïnesos, buscant protecció del domini polonès, van optar per unir-se a Rússia. Atenció: el 1654, fa més de cinc segles, sota el Tractat de Pereiàslav. Aquest no va ser cap acte de conquesta, ja que els propis líders d'Ucraïna van demanar estar sota el domini rus perquè eren, pràcticament, de la mateixa ètnia.

■ Durant segles després, Ucraïna va ser una part integral de l'Imperi Rus, contribuint al seu exèrcit, economia i cultura. Fins i tot durant el període soviètic, Ucraïna, ara una nació, no estava ocupada; era fonamental per a l'URSS, produint el seu lideratge, la seva indústria i la seva agricultura. El mateix Nikita Khrusxov, el líder soviètic que va cedir Crimea a Ucraïna el 1954, era ucraïnès.

■ Així, quan els polítics i els mitjans occidentals parlen d'Ucraïna com una nació permanentment oprimida sota el domini rus, ignoren el fet que durant la major part de la seva història, Ucraïna va ser una part clau del món rus. No és que Rússia la conquerís mai ni que s’hi hagués unit de gust i per força “per pactes” (com ens va passar als catalans amb Espanya Castella durant l’engany del Compromís de Casp (1412) i el primer traïdoret català a l’estil de l’inefable Puigdemont, Bernat de Gualbes), sinó que era part integral de Rússia fins a la fi de l'URSS. I la divisió real va començar, no pas per l'opressió russa, sinó per la interferència occidental. No ho oblidem.

4.   La llarga guerra d'Occident contra Rússia

■ Després de l'enfonsament de la Unió Soviètica el 1991, Ucraïna es va independitzar. Però Washington no va veure Ucraïna com un altre país nou, sinó que el va veure com una eina per debilitar Rússia.

■ Els EUA i l'OTAN van prometre Mikhaïl Gorbatxov que no s'expandirien ni "una polzada cap a l'est". Això era mentida. L'OTAN es va empassar ràpidament Polònia, els Estats bàltics i bona part d'Europa de l'Est, portant la seva presència militar fins a les fronteres de Rússia.

■ Però, per l’ambició dels demòcrates nord-americans i el seu titella, la UE, Ucraïna havia de ser el gran premi. Perquè si l'OTAN aconseguia portar Ucraïna a la seva òrbita, donava un cop devastador a la seguretat de Rússia. Moscou ho va deixar clar anys abans: l'adhesió d'Ucraïna a l'OTAN era una línia vermella. Però l’opacitat dels líders expansionistes d’Occident era gegantina i ni aquest ni cap altre compromís internacional geopolític no els importava.

■ En lloc de deixar que Ucraïna es desenvolupés com un estat neutral entre Rússia i Occident (que era la naturalitat i zona de confort), Washington va començar a abocar milers de milions de dòlars al país, finançant grups polítics pro-occidentals, mitjans de comunicació i ONG. El seu objectiu? Posar Ucraïna contra Rússia i portar-la plenament al camp occidental.

■ El 2004, la CIA i el Departament d'Estat van donar suport a l'anomenada Revolució Taronja, un “aixecament” finançat per Occident que va anul·lar un resultat electoral que havia afavorit un candidat amigable amb Rússia. Aquest va ser el seu primer intent de segrestar el govern d'Ucraïna.

■ Però el veritable punt d'inflexió va arribar el 2014 , quan Washington va orquestrar un cop d'estat a l’estil occidental que va instal·lar un règim de titelles a Ucraïna. Víktor Ianukòvitx, el president elegit democràticament d'Ucraïna, volia equilibrar Ucraïna entre Orient i Occident. Va rebutjar un terrible acord comercial amb la UE que hauria destrossat la indústria d'Ucraïna i, en canvi, va buscar llaços més estrets amb Rússia. Però això, “naturalment”, era inacceptable per a Washington. I ja tenien l’excusa.

■ El que va seguir va ser el cop d'estat de Maidan, no una "revolució popular", sinó una presa de poder recolzada per Occident. Funcionaris nord-americans, inclosos Victoria Nuland i John McCain, van donar suport obertament a les protestes. Nuland va ser atrapada (en la trucada filtrada a què em refereixo més amunt) on ja escollia els pròxims líders d'Ucraïna abans que Ianukòvitx fos destituït, fets que demostren la total implicació dels EUA i que Maidan va ser un cop d'estat en tota regla. Les violentes protestes al carrer van ser impulsades per grups neonazis com el Batalló Azov i els sectors més dretans, grups que admiren obertament els col·laboradors de Hitler a Ucraïna com Stepan Bandera i altres nazis de l'època.

■ Ianukòvitx va fugir atemorit i patint per la seva vida i el govern escollit a mà per Washington es va fer càrrec del país. Un dels seus primers moviments? Prohibir la llengua russa als entorns oficials: un atac directe als milions d'ucraïnesos de parla russa a l'est. I va ser llavors quan el Donbas i Crimea van dir prou.

5.   La guerra al Donbas: la guerra d'Ucraïna contra seu propi poble

■ La gent de Donetsk i Lugansk (també conegut com el Donbas) no va reconèixer el nou règim de Kíev, recolzat per Occident. Van fer referèndums i van votar per separar-se. Crimea, seu de la flota russa del mar Negre, també va celebrar una votació, amb més del 90% que va optar per unir-se a Rússia.

6.   La resposta de Kíev? Guerra brutal

■ En lloc de deixar anar el Donbas, Ucraïna va llançar un assalt militar. Durant nou anys, els habitants de Donetsk i Lugansk van suportar bombardejos, atacs aeris i bloquejos. Van morir uns 14.000 civils. On era aleshores la indignació occidental? Enlloc, perquè els mitjans ho ignoraven. Com sempre, el podrit periodisme manipulador d’innocents i perpetrat per miserables servidors del poder a canvi de la menjadora, diners i estatus. I mal m’està el dir-ho perquè hi vaig invertir cinc anys en estudiar aquesta llicenciatura. Però si vull ser un periodista honest, i un home honest, no ho puc obviar.

■ Ucraïna fins i tot va utilitzar milícies vinculades als nazis com Azov per fer la guerra a aquests civils. Aquests grups portaven símbols de les SS, celebraven i enlairaven els criminals de guerra nazis i van cometre atrocitats. I tanmateix, Occident els va armar, els va entrenar i va mentir sobre la seva existència.

7.   Zelenski: segurament un titella de la intel·ligència occidental

■ El 2013, la revista d'esquerres Covert Action (mitjà del qual no en soc fan ni té la meva simpatia però que en aquell moment i en aquell context va fer una feina encomiable) va publicar una revelació explosiva sobre Zelenski que hauria de sorprendre a qualsevol que encara es cregui la narrativa principal i oficialista occidental. L'octubre de 2020, molt abans de l'operació militar de Rússia, Zelenski es va reunir en secret amb Sir Richard Moore, el cap de l'MI6. No el primer ministre britànic. El cap de la intel·ligència britànica. Diplomàticament, això no tenia cap sentit. Però si Zelenski era un actiu de l'MI6, el tenia tot.

■ Segons Andriy Mishin, un antic empleat del Ministeri d'Afers Exteriors d'Ucraïna, aquesta reunió significava que Zelenski era un agent professional d'intel·ligència i que Moore era el seu gestor directe i li va dir què havia de fer.

■ Des del 2020, el titella ucraïnès s'ha envoltat de guàrdies de seguretat britànics, no ucraïnesos. Quan Zelenski va visitar el Vaticà el maig de 2023, va obviar el papa Francesc i, en canvi, va passar el seu temps amb el bisbe britànic Paul Gallagher. El seu responsable, Sir Richard Moore, també hi va ser present. Església Anglicana? Qui sait.

■ Segons el relat dels MSM, se suposa que realment ens hem de creure que tot això és una coincidència. Però, si Zelenski és un actiu d'intel·ligència, aleshores tota la seva presidència, tota la seva persona, és una il·lusió creada per al públic occidental. I això ens porta al seu ascens al poder. Perquè també és ben rar que un pallasso amb un programa d’humor a la televisió que feia el paper d’imitador del president, ara sigui ell el president. No cola gaire, si més no a mi, sincerament.

8.   La “fabricació” de Zelenski

■ Tal com dic en el paràgraf anterior, abans de ser president, Zelenski era un còmic, un actor de televisió en un drama ucraïnès amb guió anomenat Servant of the People, on interpretava un humil professor que miraculosament esdevé president. Era pura ficció política, naturalment.

■ I llavors, de sobte, es va convertir en la vida real. La seva campanya va ser gestionada per especialistes de relacions públiques occidentals, inclòs un redactor de discursos d'Obama, i fortament finançada per l'oligarca ucraïnès Íhor Kolomoiski, un dels homes més corruptes d'Ucraïna i propietari de la companyia i banc de petroli i gas més gran del país. I quan Zelenski va obtenir el poder, la seva primera prioritat no va ser lluitar contra la corrupció, sinó assegurar-se que les empreses financeres occidentals com BlackRock es fessin càrrec de l'economia d'Ucraïna.

■ Ara sabem que Zelenski va canalitzar milions de dòlars en comptes offshore, diners que podrien haver anat a la seva gent, la seva família i a ell mateix. Se sap públicament que alguns els va utilitzar per comprar una mansió de 34 milions de dòlars a Miami; una casa al costat del mar per als seus pares a Israel i un apartament de luxe de 3,8 milions de dòlars a Londres. I aquest és l'home que els mitjans anomenen heroi. L’heroi... que, un cop instal·lat al Govern, va començar la seva veritable feina: provocar la guerra amb Rússia en nom d'Occident.

9.   Una guerra feta a mida

■ El 2022, l'OTAN havia armat Ucraïna fins a les dents i Kíev havia agrupat forces prop del Donbas. Rússia tenia dues opcions: deixar que la gent russòfona i d'ètnia russa del Donbas s'enfrontés a una neteja ètnica i, després, que l'OTAN convertís Ucraïna en una plataforma de llançament de facto per a la guerra, o intervenir. I, Putin, gat vell i que feia temps que ho veia a venir, va avisar durant unes setmanes i, en veure el cas omís, finalment va intervenir a través de l'anomenada Operació Especial Militar. I fins avui.

■ Els mitjans, pagats per fer la feina bruta mediàtica (i qui no ho vegi és que pateix ceguesa) van posar el crit al cel i van començar a bramar que “allò era una invasió sense motius i no provocada” i bla, bla, bla. Però sí que va ser provocada. I tant si ho va ser. I no durant uns dies, ni uns mesos, sinó durant gairebé 10 anys.

■ L'expansió de l'OTAN, el cop del 2014 i nou anys i mig d’agressions continuades al Donbas amb gairebé 14.000 víctimes civils innocents que, en definitiva, eren ucraïnesos perquè tenien passaport ucraïnès: aquesta guerra es va fabricar a Washington i, si les denúncies sobre Zelenski com un actiu de l'MI6 són correctes, també a Londres.

10. Trump li ha parat els peus i li ha tancat les aixetes i el suport

■ Zelenski podia cridar tot el que vulgués a la Casa Blanca, però queda claríssim que el seu joc s’ha acabat. Es va acabar precisament divendres. I ell ho sabia: per això cridava, i per cridar el van fer fora. I amb les visites al Regne Unit i a altres llocs d’Europa per seguir captant diners, ha començat claríssimament la seva fi. Perquè Europa no té un pou inesgotable de recursos econòmics per dilapidar en una guerra absurda amb un contrincant molt potent i amb grans reserves naturals que ven cada dia arreu del món, diguin el que diguin. I Europa es veurà abocada a donar suport en solitari a aquest joc dels disbarats, i en absència dels corruptes demòcrates americans controlant els Estats Units, el castell de cartes és a punt de caure inexorablement. Només cal seure a la porta de casa, ara i sense els EUA, sí. 

■ Ucraïna mai no ha estat un actor independent en aquesta guerra en què el seu paper ha estat de peó i de criat dels interessos expansionistes dels EUA, l’OTAN i la comparsa UE, que ara haurà de fer de capdavantera en l’afer sense tenir ni capacitat militar, ni econòmica i encara menys, moral. Zalenski ha estat un peó utilitzat pels actors de Deep State a Washington per intentar debilitar Rússia, i ha portat el seu país a haver de plorar centenars de milers de morts per les ànsies de poder i control geopolític dels que somniaven amb destruir l’herència i els hereus de l’antic Imperi Rus, la qual cosa no és tan senzilla com sembla i, encara menys del que aquests visionaris es pensaven. I ara, que s'ha perdut la guerra, aquest peó està en vies d’abandonament perquè ja no servirà per res més que per esdevenir el cap de turc culpable que caldrà trobar per justificar els malbarataments econòmics i la pèrdua de tantes vides humanes. I això generalment no acaba bé pel responsable dels despropòsits.

■ Zelenski podia cridar tot el que vulguès a la Casa Blanca, però des del primer crit d’impotència, tothom, inclòs ell, va saber que el seu joc s’havia acabat. Sobretot ho va saber quan Trump li va dir “no tens les cartes”, la qual cosa és més significativa del que ningú es pensava en aquell moment. Perquè ho deia al titella Zelenski, sí, però el crit afirmatiu de Trump retronava en el cor del Deep State nord americà, el mateix Estat Profund que el va intentar destruir des que va ser elegit per primera vegada màxim mandatari dels EUA, el 2016.

■Potser el president Trump vol la recuperació de la zona i dels que han patit de veres el conflicte: els civils. O potser vol justícia, o potser només vol la pau i el final d'aquesta guerra absurda i sense cap mena de sentit, una promesa que va fer si sortia elegit. Perquè ell i molts altres éssers humans al món, entre els quals aquest que redacta, teníem molt clar que la guerra a Ucraïna no havia d’haver començat mai, i ja és hora que el món es desperti amb aquesta realitat. I que es desperti del tot, perquè tots aquells entestats a que el món no canviï, s’hi poden entestar tant com vulguin i lluitar contra els elements, perquè el món ja ha canviat. Agradi o no a qui agradi o no.

 

 

Donald Trump, marca territori i constata el seu poder davant un Zelenski impotent i abocat al seu final i al de la guerra d’Ucraïna

 

Donald Trump marca territori i poder davant un Zelenski abocat al seu final

En una exhibició impressionant de fortalesa diplomàtica, el president dels Estats Units, Donald Trump, i el vicepresident JD Vance, van convertir en el darrer dia de febrer una reunió rutinària al Despatx Oval de la Casa Blanca amb el president ucraïnès Volodimir Zelenski en una disputa oberta davant els mitjans de comunicació, amb crits inclosos que va provocar la cancel·lació brusca dels temes a tractar previstos i un desastre de relacions públiques per a Ucraïna. L'enfrontament, capturat gairebé integrament pels mitjans de comunicació i posteriorment emès, va constatar un Trump acusar Zelenski de "jugar amb la Tercera Guerra Mundial" i mostrar insuficient gratitud per l'ajuda nord-americana, mentre que Vance el va titllar de "irrespectuós". Al final, l’ucraïnès va ser convidat a abandonar la Casa Blanca i va marxar sense signar els acords previstos, una conferència de premsa descartada i un greu avís de Trump: "pots tornar quan estiguis preparat per a la pau" en una derrota diplomàtica que farà història. D’aquesta manera, el 47è president dels EUA, Donald Trump, marca territori i constata el seu poder davant un Zelenski impotent i abocat al seu final i al de la preponderància d’Ucraïna i de la Unió Europea pel que al conflicte amb Rússia, que en surt molt beneficiada.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 1-3-25

Matí fred i de passeig i golf a Sitges. Un dissabte agradable i assolellat, tot i la baixa temperatura pròpia del primer de març. Miro a l’horitzó i, com de costum, hi denoto Israel i el Llevant mediterrani de manera imaginària, pensant en la societat jueva, que segueix el curs del relat del seu futur i, a més, i també i com a conseqüència que en aquests moments els EUA de Trump, Vance, Rubio i Musk siguin decisius en un futur immediat pel país, miren com s’esdevenen les fluixes i gairebé fallides relacions entre el gegant nord americà i el cap de turc euroasiàtic (perquè Ucraïna, per molt que els interessos i els interessats en aquests ho vulguin negar segueix sent Euràsia com ho és bona part de Rússia) utilitzat com a tal pel decrèpit Biden, els demòcrates woke dels EUA i els globalistes manipuladors com Soros o Gates, que pretenien fer realitat els seus deliris de grandesa política i militar a través de l’expallasso Zelenski i de la manipulada Unió Europea, en “liquidasió”, que deia aquella espanyola amiga de Junqueras i Puigdemont, i que els ha sortit malament i encara més que malament. Això sí, pagant tots els que liquidem IRPF. I com que segur que els que resteu amorradets fidelment als mitjans de manipulació i els seus respectius tirans woke pagats per #Vichy això que us explicaré a continuació i de bona font, no en sabeu ni un borrall (o si en sabeu és la més mínima expressió), doncs, llegiu-me, si us interessa saber-ne una mica més.  

1. Una reunió fallida abans de començar   

■ Zelenski, Ucraïna i la Unió Europea sabien d’antuvi que la reunió no seria tal sinó la decapitació de facto del titella ucraïnès, després d’haver rebut els advertiments de Trump i Musk que havia de fer front a tota la festa proporcionada per Biden i els seus capsigranys hereus de l’ideari woke, o sigui, Obama, Clinton i la inútil integral Harris, que també es veien a venir que la reunió seria la caiguda immediata i sísmica del despropòsit nazi ucraïnès que els hereus de Bandera han portat a terme a Ucraïna des del cop d’estat de Maidan i l’assassinat en només 9 anys de 14.000 russòfons al Donbas, pel sol fet de ser-ho.

■ Ucraïna, sobretot la nació civil que desitja el final dels seus joves morts pel caprici d’aquests malfactors senyors de la guerra blanquejats en nom de la Unió Europea i l’eugenisme demòcrata dels EUA, una nació maltractada per tres anys de guerra amb Rússia, ara perdrà el seu aliat més important: els EUA; un aliat que mai no n’hauria d’haver estat i que mai s’hauria d’haver implicat en un ball que no era el seu.

■ D’altra banda, la inestable Europa, desmembrada en part a Itàlia, Hongria, Holanda i en bona part de l’Alemanya que veu impotent com els “refugiats” islamistes salafistes que Merkel va deixar entrar pel broc gros el 2011-2012 procedents de Síria (molts centenars d’ells terroristes constatats que intenten islamitzar el continent), aquesta Europa ja nerviosa pels avenços de Trump en les seves relacions amb Moscou, està lluitant per respondre sense pràcticament tenir veu. I encara menys vot i, sobretot, recursos humans i econòmics per seguir oferint al dictador de Kiev.

■ A Berlín, el nou canceller d'Alemanya, Friedrich Merz, hores després de l'altercat, es va dirigir a través de la xarxa X (ex twitter) per solidaritzar-se amb Zelenski, tuitejant: "Estimat Volodimir @ZelenskyyUa, estem amb #Ucraïna en els moments bons i difícils. Mai hem de confondre agressor i víctima en aquesta terrible guerra". Igual que van fer el polonès Donald Tusk o el ridícul encara president socialista woke espanyol Pedro Sánchez, donant el seu suport i els nostres diners a l’administrador del pou sense fons dels fastos de Kiev i responsable de tantes morts i desgràcies de joves ucraïnesos esdevinguts militars de gust i per força i població civil que s’ha hagut d’empassar les decisions arbitràries d’aquest personatge que, tard o d’hora, acabarà en un tribunal de justícia com el de Nuremberg. Temps al temps.

2.   Crits mai vistos ni sentits en el Despatx Oval

■ La reunió tenia l'objectiu d'aconseguir un acord per atorgar als Estats Units l'accés als metalls de terres rares d'Ucraïna a canvi d'una seguretat millorada, un salvavides transaccional que Zelenski esperava que continués comprant el suport nord-americà. En canvi, es va convertir en una humiliació pública. Trump va retreure  Zelenski que no acceptés els termes russos, dient-li: "Ara no tens les cartes favorables" i advertint-lo: "O acceptes un acord de pau o nosaltres ho deixarem". Zelenski es va fer enrere, dient que ell "no jugava a cartes" i citant l'agressió de Putin titllant-la de terrorisme (com canvien els termes segons la situació! Ara Putin és terrorista!), abans de ser interromput per l'acusació d'ingratitud de Vance: "Has dit 'gràcies' alguna vegada?".

■Trump, visiblement enfurismat, va anar més enllà, acusant Zelenski d'arriscar-se a una catàstrofe mundial i "d’insultar els Estats Units dins mateix del seu estimat Despatx Oval". Després d'haver ordenat els periodistes que sortissin, se’l va sentir comentant: "Això serà un gran plató de televisió", abans de reunir-se, segons que va explicar un funcionari de la Casa Blanca, amb Vance, el secretari d'estat Marco Rubio, el secretari del Tresor Scott Bessent i l'assessor de seguretat nacional Mike Waltz, immediatament després de l’acalorada discussió, va decidir que Zelenski "no estava en el lloc adequat ni en condicions per negociar". Aleshores, Trump va ordenar Rubio i Waltz que li fessin saber el seu missatge: "era hora que Zelenski marxés".

■ La delegació ucraïnesa, que s’esperava en una habitació propera com és habitual per a les visites de líders estrangers, van ser informada que la reunió havia acabat. Malgrat el seu desig de continuar les converses, se'ls va dir que no, i el menjar preparat es va quedar sense tocar en els carros en un passadís mentre els acompanyaven fora de l’edifici presidencial. El veredicte, ho reitero: Zelenski no estava "en condicions de negociar". Els ajudants ucraïnesos, que estaven esperant el final de la reunió dels líders en una altra habitació, van ser informats que la reunió havia acabat de totes a totes. Es va cancel·lar un discurs a l'Institut Hudson i Trump va tornar a publicar a Truth Social: "Pot tornar a casa nostra quan estigui preparat per a la pau".

3.   Un enfrontament esperat

■ L'enfonsament no va ser inesperat. Trump i Zelenski han estat enfrontats des del 2019, per la denúncia de Trump sobre les fosques relacions de Kíev i Hunter Biden, el fill de Joe Biden, la qual cosa va precipitar les primeres destitucions. Les relacions es van mantenir tenses, ja que Trump, ara de nou al càrrec presidencial i ja abans d’assolir el mandat, es va comprometre a posar fi al conflicte entre Rússia i Ucraïna ràpidament cosa que posava de manifest el seu escepticisme sobre les bones pràctiques de Kiev i que no s’avenia a condemnar Vladimir Putin.

■ Les onades de la topada es van propagar per tot Europa. Els líders de Brussel·les estaven consternats, un alt diplomàtic va lamentar a The Washington Post que "setmanes de diplomàcia acurada" s'havien "soscavat en una sola reunió". Un altre va dir que era la "confirmació final que Europa havia perdut el seu aliat nord-americà". El president polonès, Donald Tusk, va dir a Zelenski: "No estàs sol", mentre que el president francès Emmanuel Macron, després de converses amb Trump a la Casa Blanca va titllar "Rússia d'agressora".

4.   Europa s'enfonsa mentre els Estats Units s'allunyen

■ Tal com esmento més amunt, Friedrich Merz, canceller alemany i defensor d'Ucraïna, va publicar un tuit posterior al xoc i hores després de la marxa de Zelenski en què posiciona Berlín com a potencial àncora. Però, les paraules seran suficients? A mesura que els EUA dubten i s’aparten de la crema ucraïnesa i europea, la UE està sota molta pressió per donar un pas en no ser una unió política sòlida ni real que no pot actuar amb tota la força, militarment, econòmicament i estratègicament, tal com sí que poden fer els EUA, que també estan estudiant retirar el suport econòmic a l’OTAN i retirar-se’n com a membre. Merz donarà llum verda als enviaments de míssils Taurus? Potenciarà l'assistència més enllà dels nivells de l'era Biden? ¿O propiciarà una cobertura a Ucraïna sense els EUA, ansiós per la possible reacció russa si en veure el posicionament de països amb oposició interior com el seu (després del 20% de vots assolit per Alternativa per Alemanya) i el seu forçat govern antinatural amb els socialistes, també dins una UE en constant desintegració política i ideològica? Què farà l'alemany?

■ Com es redefineix el compromís d'Alemanya amb Ucraïna si el lideratge dels EUA falla? Com es tradueix el seu enquadrament "agressor-víctima" en política sense sobre forçar tot el país? On marca Alemanya la línia del suport unilateral? Quin és el seu missatge a Zelenski sota pressió per comprometre's amb Rússia? Què en pensa de l'actitud personalment i a banda de la UE de la responsabilitat i decisions de Trump? I com a colofó als meus dubtes, la darrera pregunta: ¿quants d'aquests idiotes woke que esgrimeixen banderetes ucraïneses en els seus avatars a la xarxa i que bramen amagadets i sovint des de comptes anònims contra Putin i Trump, s'allistarien uniformats per lluitar amb Zelenski contra Rússia? Quants? I aquesta ja la responc jo: CAP. CAP ABSOLUTAMENT d'aquests cretins ho faria! CAP.    

5.   Zelenski intenta salvar la relació fent tardanament un "Thank you America" a X, però el mal està fet

■ En un intent de salvar els llaços, Zelenski va trigar hores després de l'enfrontament i va publicar un missatge tardà a twitter: "Thank you America". I encara més: en un gir sorprenent després de les acusacions d'ingratitud de Trump i Vance, l’ucraïnès va inundar el seu compte X "amb repetides expressions d'agraïment, agraint a una onada de líders europeus la seva solidaritat". La pilota, la pilota per intentar no perdre bous i esquelles. Clar, clar. Però ja era tard.

■ D’altra banda, i ves per on, els demòcrates nord-americans, inclòs el senador Jack Reed, van denunciar l'emboscada "cruel, molt cruel" de Trump, mentre que els aliats republicans com la senadora Lindsey Graham, que la van qualificar de "catàstrofe total", van advertir que Zelenski havia alienat el suport de Washington.

■ Una persona de la confiança de l'administració Trump (que es manté en l’anonimat a causa de la delicadesa de l’afer) va revelar al Washington Post que la Casa Blanca està sospesant un pas dràstic: aturar tots els enviaments d'ajuda militar a Ucraïna, inclosos milers de milions de radars, vehicles, municions i míssils encara a la cua sota l'autoritat presidencial. Aquest potencial tall, provocat per la desafiant posició de Zelenski durant la reunió en el Despatx Oval i la seva negativa a cedir en les converses de pau, indica una caiguda en els llaços entre els Estats Units i Ucraïna després de l'enfrontament ardent d’ahir divendres. És a dir, que si els EUA i l’administració Trump volen tallar absolutament la relació amb Zelenski i els seus proxis europeus en aquest afer, l’excusa ja la tenen, queda clar.

■Trump, visiblement enervat i en una conversa oberta amb els periodistes que cobrien l’acte abans de marxar cap a la seva finca de Mar-a-Lago a Florida, va acusar Zelenski de no prioritzar la pau. Trump també va insistir en què havia rebutjat la petició de Zelenski de seguir després d’una pausa i va afirmar: "Diria que el seu punt de vista no va funcionar exactament de manera genial" i va insistir "en la pau immediata a Ucraïna", suggerint que el president rus, Vladimir Putin, amb qui ha mantingut diverses converses recentment, "vol posar-hi fi" mentre va acusar Zelenski "de voler arrossegar els EUA a un conflicte prolongat".

6.   Trump, enfadat i entestat a forçar Zelenski a demanar la pau (o sigui, perdó)

■ Trump, que preguntat va obviar paraules al respecte i declaracions tant de dirigents republicans com demòcrates sobre la seva aproximació amistosa a Putin, "perquè els deixava sense arguments" (quins arguments i per què els exposen i què intenten justificar que valgui milers de vides humanes i munió de recursos econòmics?, pregunto jo,  i quin és el seu interès real?) va acabar criticant Zelenski per esmentar Putin negativament i ho va fer reblant "ha de dir explícitament: vull fer la pau". I va seguir dient "no ha de quedar-se allà i dir això o allò sobre Putin, només coses negatives, perquè ell també és culpable de moltes, moltes coses". Trump va advertir que sense el suport dels Estats Units, "Zelenski no guanya", i va afegir de manera ominosa: "O acabem amb això o el deixarem lluitar sol, a veure si lluita".

■ A tot això i mentre Ucraïna es tambaleja, l'elecció de Merz i cap on basculi Alemanya pot ser el punt d'inflexió. I no oblidem que aquesta avui ja molt feble Europa i el món, especialment Israel, que és la meva especialitat geopolítica sobretot en el darrer any, estan esperant paraules i gestos. Seguim.