Per Occident, és més tard del que ens pensem
Avui, en aquest dia 8 de març, en què el món civilitzat recorda les dones
treballadores i la resta de ment oberta que encara estan sota jous totalitaris
com el masclisme exacerbat en societats que malgrat ser occidentals són
clarament involucionistes al respecte, i no en citaré cap per no ferir cap
sensibilitat d’aquells que saben de sobres que em refereixo a ells i a altres
com ells, a banda del totalitarisme islàmic
que al respecte impera en la majoria de països musulmans, resulta que per
aquests voltants també es commemora que ja fa més d'un any que les universitats
d'elit dels Estats Units van permetre que l'antisemitisme s'escampés sota
l'aparença de "justícia social" i "resistència" pels seus
campus. I sembla que, sortosament i com passa amb la majoria de les injustícies
socials ara, aquestes mateixes institucions, s'enfronten a greus repercussions
financeres i legals perquè l'antisemitisme té un preu, i permetre que es
produeixi en aquests campus no és barat.
Des que Hamàs va envair Israel i va matar 1.200 persones el 7 d'octubre de
2023, els israelians han hagut de viure una guerra sense precedents en set
fronts portada a terme per la República Islàmica de l'Iran i els seus
representants. Els jueus nord-americans i els seus aliats, però, s'han
enfrontat a un tipus diferent de batalla, també sense precedents lliurada en el front del campus.
Per això, ara, el govern federal està intervenint. Columbia, per exemple i per
citar un cas que conec a fons per distintes causes, està sota investigació per
possibles violacions dels drets civils, i si es declara culpable, les
repercussions financeres seran enormes. Un alt funcionari del govern del grup
de treball del Departament de Justícia per combatre l'antisemitisme diu que és molt
probable que l’executiu Trump retiri el finançament federal "la qual cosa és
tan greu com pot ser i tothom es pot arribar a pensar". La veritat és que,
personalment crec que aquesta és la manera adequada d'abordar l'antisemitisme. Ara,
doncs, les universitats que es neguen a protegir els seus estudiants jueus en
pagaran les conseqüències, literalment. La nova administració ha deixat clar
que qualsevol escola que toleri la discriminació antisemita corre el risc de
perdre finançament federal. I Columbia, amb sort i si segueix l’equitat i el
sentit comú, només és el començament. Durant massa temps, l'antisemitisme ha
estat tractat com una forma menor d'odi. I ara, aquestes institucions, ja veuen que si permeten que l'antisemitisme prosperi al
campus els costarà molt car. I aquest només és un exemple de la lluita per
Occident que tots els que ens estimem aquesta civilització, la del nostre món, la
d’allò que hem “mamat” des que vam néixer, hem de seguir lliurant. I per això
titulo l’article, “Per Occident, és més tard del que ens pensem”. I no és ni
demagògia, ni alarmisme, ni tremendisme: és la veritat. Es miri com es miri.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 8-3-25
Dia de pluja i mal oratge amb la mar picada en el cor
del Garraf. Aquest és l’encant de les poblacions com Sitges, localitats
costaneres de la nostra estimada i alhora odiada Mediterrània, en què sovint hi gaudim
i d’altres vegades hi patim profundament. La gent com els treballadors del mar, que es guanyen i juguen la vida
cada matinada per intentar pescar tot allò que moltes vegades no arriba ni als
mínims per cobrar el jornal, ho saben molt bé. Des d’aquí, tot el meu record i, sobretot, el meu suport. Però,
així és la nostra Catalunya, amada i odiada tan sovint com la mar que remulla
les nostres costes, la qual cosa compartim amb molts altres pobles, homes i
dones i situacions. Passi allò que passi, sempre dono les gràcies a Déu
(directament i sense passar per cap mena d’intermediari) per ser una d’aquelles persones a què es
refereix la cançó de Joan Manuel Serrat, una de les primeres que va fer en
llengua no nacional i que va brodar perquè, sí que parla d’una cosa molt
nostra: de la Mediterrània i dels mediterranis que hi vam néixer. I jo avui, des de la Blanca
Subur, segueixo contemplant l’aigua i l’horitzó en què, indefectiblement, en el
centre dreta visual, m’hi apareixen de manera imaginària Tel Aviv i el sud d’Israel
amb Gaza al final, en què que els assassins palestins van colpejar massacrant més
de 1.200 homes, dones i nens de més de 30 països, matança perpetrada per
aquesta femta palestina que representa la gran majoria de “civils” palestins,
que només són escòria terrorista i inhumana disfressada de civil per fer pena,
quan resulta que tots són Hamàs: va ser la matança de jueus més gran des de
l'Holocaust en què nenes i dones van ser agredides sexualment i segrestades i
tornades mortes, com la mare i els nens Bibas, en cerimònies satàniques a què
contribueixen entitats miserables com l’ONU i la Creu Roja, que no tenen ni
moral ni vergonya ja que molts dels que en formen part tenen doble vara de mesurar, i
també doble militància. I ho recordaré cada vegada que escrigui i vingui una
mica a tomb. Per això, si Gaza es transforma -tal com vol el president Trump- i
això contribueix a desmuntar la mentida palestina i el seu entramat islàmic
feixista, el món serà una mica millor i, sobretot, més lliure des del punt de
vista occidental. I avui, tot just us vull parlar d’això per dir-vos, per
recordar-vos, que és més tard del que sembla. I no és tremendisme sinó la
realitat. En fi, si més no, com sempre, ho intentaré. Gaudiu-ne, doncs.
1.
L’assassinat d’Occident
■ És més tard del que ens pensem. Sí. Perquè Occident està
morint però no ho està fent de mort natural, sinó que està sent assassinat a plena llum i davant el tantsemenfotisme de la majoria del ramat impensant que, sovint, encara, aplaudeix les punyalades mortals que rep la nostra civilització, dia si, dia també. I els botxins són, precisament, els
que l'haurien d'haver defensat.
■ No soc religiós. Gens. No ho he estat mai,
però si he de triar alguna religió, triaré primer, per respecte i ancestres, la
jueva, perquè és la mare de la cristiana, que neix del profeta jueu Jesús, fill
dels jueus Josep i Maria. I no m’he convertit, simplement, perquè la meva herència familiar va ser cristiana, vaig ser batejat catòlic i també perquè és molt
difícil ser un acòlit del judaisme i he decidit dedicar el meu temps vital a
altres coses com, per exemple, escriure al respecte, amb la qual cosa també
ajudo al foment d’allò en què personalment crec.
■Tinc molts amics als qual m’estimo que són religiosos, del judaisme i del
cristianisme, una de les seves branques filles. I aquests amics practicants
que, com jo passen de la seixantena amb escreix, m’expliquen que avui les
esglésies estan buides, els estendards de la cristiandat enderrocats, i al seu
lloc s'hi alcen les banderes dels que odien Occident i els occidentals,
inclosos els cristians i, naturalment i també amb escreix, els jueus. I això no
és per culpa de cap decadència sinó un sabotatge en tota regla.
■ Seré gràfic per fer-me entendre sense dubtes: la
civilització que abans va portar la Creu (jo mateix de petit assistia a Falset
a les processons de Setmana Santa que es desenvolupaven pels carrers del poble amb tot respecte i amb
un silenci que es podia tallar), i això també era part de la nostra cultura i la
nostra base educacional occidental, potser distinta de la dels països de tradició
calvinista però, occidental i de bases judeocristianes, en definitiva; aquella
civilització, ho reitero, que va portar la Creu a través dels continents, ara
l'esquinça del seu propi cor i abdica de la seva història. Els focs que van il·luminar el camí de la
cristiandat durant segles han estat atenuats per les mans del seu propi poble.
Les grans catedrals encara estan en peu, sí, però per quant temps? perquè
moltes ja estan vandalitzades davant el silenci còmplice del wokisme criminal
que no vol ser titllat de fonamentalista quan resulta que, de manera inaudita defensa les posicions i "drets" d'un fonamentalisme antioccidental que vol destruir la civilització de qui, paradoxalment, el defensa. El joc dels disbarats, vaja. I mentre, a les catedrals i esglésies les campanes sonen per una fe
abandonada.
■Les nacions cristianes, abans orgulloses, s'enfonsen.
Els seus carrers s'omplen amb els ecos de les oracions oblidades, les seves
lleis contaminades per aquells que es burlen del déu judeocristià mentre acaten
i respecten una creença que més que una religió és una consigna política
religiosa i fonamentalista que promou la destrucció d’Occident, de les seves
creences, dels seus valors i de la seva civilització, la que als teus
avantpassats, lector, i als meus, als nostres, en general, els va costar sang, suor i molts
sacrificis i lluites per forjar-la.
■ Aquesta no és una arenga cristiana, ni jueva, ni tan
sols religiosa sinó que és una alerta a una crisi que no és fugaç. Aquesta no
és una afecció temporal. Aquesta és l'última hora d'una època que fins fa pocs
anys va ser impertorbable. I no estic contra els canvis, perquè ningú no s’hi
pot oposar als canvis: però estic contra la involució i la pèrdua de llibertat
i democràcia. Repasseu
el meu assaig al respecte i allà podeu ampliar quin és el meu pensament.
■ Si no ens resistim ara, si no resistim la marea, la
llum de la nostra civilització es pot apagar i les generacions vinents,
especialment les nostres occidentals, només hi trobaran foscor i penombra en
aquest món adés civilitzat i gestat durant segles. Perquè Occident no només
està en declivi, sinó que està activament soscavat per aquells que l'haurien
d'haver defensat, abandonant els valors i les tradicions judeocristianes.
■ Reitero que fer cap arenga perquè la gent vagi a
missa el diumenge, com passava abans, no és la meva intenció. A mi tampoc no m’agradava
aquella imposició, aquella culpa que els capellans em feien sentir quan sabien
que el diumenge, en comptes d’anar a cap missa, havia anat a València o a
Madrid a veure el meu Barça amb el meu estimat pare, que tampoc no era cap beat
però que era un home respectuós amb les tradicions i amb la fe ben entesa i heretada
de la nostra civilització i cultura, com ho soc jo.
■ No crec en imposicions de cap mena, però sí en les
lleis de cada país. I en el nostre cas, les lleis espanyoles no ens ajuden
gaire. No pretenc, i ho vull tornar a dir, adoctrinar ningú, però si que
pretenc que doctrines que són polítiques totalitàries i despòtiques no destrueixin
el meu món, que és el de la resta dels occidentals. Vaig viure la infantesa
(nat el 1956) en plena eclosió del nacional catolicisme espanyol castellà, la
qual bestialitat autoritària va fer més mal que bé a la fe, especialment a la
catòlica. Però hi ha un terme mig. I aquest és aquell que caldria recuperar,
que no és ben bé el de la religiositat extrema sinó el dels
valors que comporta la cultura judeocristiana, la nostra, que cal que protegim
i curem al màxim si d’aquí a menys d’una dècada no volem ser un califat cafre
d'uns suposats emirats d'una utòpica musulmània occidental. I no és cap broma ni cap acudit dolent.
■ La cultura judeocristiana i la seva fe, que una vegada van ser la base de
la civilització occidental, han estat erosionades pel secularisme, la
decadència moral i el desmantellament deliberat de la identitat històrica. Els
governants i les elits han facilitat aquest col·lapse, silenciant els que
defensem les veritats judeocristianes alhora que promouen ideologies que
desmantellen l'ordre democràtic per imposar-ne, directament i indirecta, un de
totalitari i al servei del globalisme criminal.
■ La història demostra que les nacions que abandonen la seva identitat, i -tot
i que reitero que no soc religiós practicant- també la seva fe, cauen
inevitablement i inexorable. I Occident ara s'enfronta a un moment de passar
comptes que exigeix resistència i renaixement i en què el deure dels seus homes
és aixecar-se, defensar la seva cultura i societat occidentals, les seves
famílies i les seves terres, tallers, negocis i empreses, i mantenir-se infrangibles
davant d'aquesta guerra espiritual i cultural.
■Arreu, els signes de la nostra decadència com a
societat estan gravats al paisatge del nostre món, que ara és un imaginari
moribund. Els mateixos fonaments de l'ordre moral s'han ensorrat sota el pes de
la impietat i la depravació. Hi podem estar d’acord o no, perquè triar també
entra dins els valors occidentals, ni que no s’adiguin amb la religió, però el
cert és que el dret a la vida de qui no pot elegir és trepitjat en nom de
l'elecció. El pacte matrimonial ha estat despullat dels seus valors i reduït a
una mera transacció, i, quan cal, deixat de banda amb la mateixa facilitat amb que
s'hi ha entrat. I per això, no cal que us caseu ni us comprometeu de veres amb
ningú. Perquè, la resta, pertany a la hipocresia. Jo mateix soc pare solter
perquè quan el meu fill va ser en camí, fa gairebé 37 anys, el vaig voler
protegir i vaig valorar la seva vida. Però, per la resta, com que soc com soc i
m’estimo com soc, no vull arrossegar ningú cap al meu rodal. I així, dient la
veritat, fa molts anys que intento no fer cap mal a ningú. Per això subscric
tot el que acabo d’escriure. Tot absolutament.
■ L'ordre natural, abans inqüestionable, ara és
ridiculitzat, ja que els homes diuen ser dones i les dones diuen ser homes. Els
nostres fills, innocents i purs, són desviats, la seva ment enverinada amb
perversions que es burlen de la fe, a què tots tenim dret, i desafien la
natura.
■Els governants d'aquest món, que abans van defensar
la llei de la cultura judeocristiana, ara exerceixen el poder per silenciar els
que s'atreveixen a dir la veritat. La veu de la justícia és ridiculitzada,
deixada de banda i etiquetada com a odi. Els púlpits d’esglésies i sinagogues, (al
contrari del què passa en les mesquites salafistes de Catalunya, que són moltes
i molt perilloses) abans encesos pel foc inflexible de la veritat humana i les
seves creences religioses, s'han refredat i ja gairebé ningú no hi pronuncia
encícliques, prèdiques, exhortacions o pastorals recordant què i qui som.
■ Les grans catedrals, construïdes per aquells maçons
del segle XVIII, homes fidels, queden buides i els seus ressonants salons són
testimonis silenciosos de la gran traïció. I els moderns pastors de la fe (o
com se’ls anomeni), en comptes de guiar els seus ramats a través de la
tempesta, han obert les portes als llops, convidant-los a entrar,
alimentant-los i inclinant-se davant d'ells amb una humilitat fingida. I
tanmateix, en aquesta foscor, en aquest col·lapse, som aquí. Aquest és el
nostre temps. Aquest és el nostre judici. Aquesta és la nostra vocació. No com
a espectadors ociosos, no com a víctimes indefenses, sinó com a guerrers, com a
portadors de torxes, com els últims defensors de la civilització judeocristiana
occidental.
2.
La gran
traïció i el judici a Occident
■Durant 20 segles, la civilització occidental ha estat el producte de la
transformació constant basada en la civilització judeocristiana. Occident
no va ser construït per comerciants o filòsofs, sinó pels jueus de l’antiguitat
i per molts altres de referències semblants.
■ Es podria dir que va ser construït no només pels
homes, sinó per la fe, pel sacrifici, per les mans de moltes persones que van
treballar basant-se en la fe i creient en un déu que va inspirar una revolució
d’esclaus: els jueus. No va sorgir sobre les ambicions dels emperadors o les
conquestes dels reis, sinó sobre el fonament de les creences de la millora de
la humanitat. I per això va costar tantes i tantes vides i sacrificis.
■Les primeres universitats —Oxford, Cambridge, París, Bolonya et al— es van
construir per formar els homes en la saviesa divina sota els fonaments de la
civilització judeocristiana. Els més grans científics —Newton, Mendel, Pasteur—
van buscar la veritat perquè a banda de savis també confiaven en la millora de
l’home a través de la civilització i la fe. El concepte mateix dels drets
humans no va néixer a la Il·lustració, sinó a la doctrina d'Imago Dei, un
concepte i una doctrina teològica en el judaisme i el cristianisme que
assenyala que els éssers humans són creats a imatge i semblança de Haixem, o
sigui, Déu.
■ Mitjançant l'arrogància i la rebel·lió, aquesta
civilització ha girat l'esquena als seus fonaments i el segle XX, ple de guerra
i corrupció, va donar els cops finals: les ideologies sangnants del comunisme i
el feixisme (no us perdeu la sèrie “Mussolini, el fill del poble” i veureu què
era el feixisme de veres, que era violent, agressor i assassí com el nazisme i
el franquisme i que res tenia a veure amb les polítiques de rigor econòmic i
control migratori que promulguen Giorgia Meloni, Viktor Orbán, Alice Weidel, Geert Wilders, Javier Milei, Donald Trump o, també, Sílvia Orriols, sí! que
molts, lamentablement i malèfica, banalitzeu com a feixistes, que també cal ser
ignorants, miserables i/o interessats i, en el fons, favorables al mateix
feixisme: ho sento però ho havia de dir; no m’ho podia quedar dins!), la
idolatria del materialisme i la copa enverinada de la decadència moral. La
família, el cor mateix de la civilització, va ser destrossada, els seus murs
trencats, el seu santuari contaminat.
■ I acabaré sent molt clar: tant el laïcisme, com l'humanisme
i el globalisme no són creences estrangeres imposades a nosaltres, però també
ho poden ser. Aquests "ismes" no són els fills del veritable
Occident: són les armes de la modernitat post-occidental, forjades per destruir
allò provat, allò vell i allò veritable. Si més no és el meu pensament després
de més de 50 anys i fins avui d’estudiar-ne l’evolució a fons.
■ Cadascú pot canalitzar, com faig jo, la seva fe i
les seves creences com cregui convenient, però predicar que l'home "és el seu
propi déu", és ser molt idiota i molt fatu. Perquè, aleshores caldria suprimir
de manera immediata la paraula déu, que existeix des dels temps dels homes
primitius, que ja hi creien en déus: per quin motiu, doncs, els carallots woke d’avui hauríeu
de ser millors i científicament més evolucionats, si cada dia es comprova que
sou tot el contrari? Tan mermats d'intel·ligència i erràtics sou, que assegureu que les nacions no són més que
zones econòmiques i que la història s'ha d'esborrar perquè un nou ordre mundial
ocupi el seu lloc? Tan impensats sou, que només articuleu discursos aliens que no analitzeu però que repetiu per tot arreu com els lloros? Mireu-vos al mirall i intenteu pensar, collons!
■Aquesta és la gran mentida de la nostra època. La vostra
gran mentida de carallots ignorants i destructors d’allò que ha servit de
suport a la civilització judeocristiana perquè avui, molts de vosaltres, sense merèixer
ni un borrall, us feu dir déus, en l’esport, en la política, al bar o a casa,
humiliant la dona com feia aquell catalanet idiota i agressor que anava de savi
i feminista i que va ser detingut l’altre dia a Mèxic per oferir un espectacle
de denigració d’una dona en un bar. Segur que aquest tampoc creu en la
civilització judeocristiana i crida en manifestacions islamistes com un pertorbat
woke “from the river to the sea, Palestine will be free”. L’evolució humana.
Bé, humanoide, i prou!
■ Els que encara llegiu i especuleu en els ancestres, no
us deixeu enganyar: aquest col·lapse no passa per casualitat. És per disseny.
Les forces de la foscor més opaca (i no parlo de religió sinó de societat
lliure) busquen diluir les nacions occidentals i de cultura i tradicions
judeocristianes fins que siguin irreconeixibles. I això no és compassió. Això
no és progrés. Aquest és l'esborrat a càmera lenta del judaisme i el
cristianisme. I si repasseu el meu assaig, veureu que això no és pas nou perquè
ja s’ha vist abans.
