En un món devaluat socialment la racionalitat ha estat substituïda per emoció, la llibertat per censura i el pensament crític esborrat per una moral invertida que castiga l’excel·lència i premia el victimisme
El postmodernisme, la misèria resultant de la desfeta i caiguda del marxisme Durant segles, la història d’Occident ha estat una pugna entre ideologies que, malgrat les seves contradiccions, compartien una estructura racional i una voluntat de confrontació intel·lectual. El marxisme, amb tots els seus errors, va ser una ideologia que respectava l’adversari, jugava amb les regles geopolítiques i proposava una alternativa estructurada al capitalisme liberal. Però la seva caiguda, accelerada per la fallida soviètica i la descomposició interna, no va donar pas a una nova racionalitat, sinó a una regressió emocional: el postmodernisme. Aquest pensament, hereu de Foucault i Said, va substituir la dialèctica per la culpa, la crítica per la censura, i la llibertat per la fragmentació. El woke, com a expressió política del postmodernisme, no proposa debat sinó submissió. Ha convertit la identitat en dogma, la història en catecisme i la dissidència en delicte. I tot plegat ha estat ampl...
