Entrades

El gran èxit del pujolisme va ser intentar convertir el règim del 78 en oportunitats que no sempre es van manifestar

Imatge
           La Manchester Jordi Pujol: d' El dios caído de Pilar Rahola al safareig de TV3   La columna de Pilar Rahola a La Vanguardia el 24 d'abril de 2017 sentenciava que Jordi Pujol havia passat de ser el símbol de la resistència moral a ser el gran hipòcrita, convertint-se de cop en el llast que arrossegava la credibilitat de tot el projecte nacional Ahir, per poc que fos, vaig caure en la temptació de veure un tros del programa Col·lapse, de TV3, tot i que, per falta d'interès informatiu a causa de continguts esbiaixats i de molt baixa qualitat en general, feia més de dos anys i mig que no sintonitzava l'emissora de la CCMA. La raó per fer-ho era que s’hi estava "jutjant" Jordi Pujol (de qui vaig treballar prop de 1994 fins a 2003, durant la meva estada professional al Gabinet de Premsa del Palau de la Generalitat). Teoricament, i veient els anuncis previs al respecte, el xou televisiu rosa tenia clarament la intencionalitat d'ajud...

Els dimonis no són a l'infern, ni porten banyes ni forques: alguns són aquí, entre nosaltres, disfressats de funcionaris, de polítics, de pedagogs i de jutges que perpetuen la injustícia i l’arbitrarietat

Imatge
                   Diari Segre Estudiar Dret per sortir del pou del sistema i encarar un nou renaixement Mentre alguns professors amb la millor voluntat exposen què caldria fer per orientar els infants en el seu futur, el 73% dels docents catalans rebutgen el currículum educatiu woke polititzat i desnaturalitzat que els imposa la Conselleria d’Educació     Deia l’altre dia en un tuit i en referència al fet que la justícia suïssa havia empresonat un ciutadà per dir obvietats (ja hem arribat a aquest punt, igual que es castiguen parlaments al Parlament de Catalunya; per què és doncs un Parlament?): “Res no és bo ni dolent. La llum necessita la foscor. El món -ara a mans dels inútils #woke- és cíclic. Passem d'edats daurades a altres de tenebres. Només un col·lapse total permetrà un ressorgiment. I cap allà caminem” ; aquest era el text del meu tuit arran d’ aquesta notícia publicada a l’Alternatiu . Res no és bo ni dolent...

Un estat que respon ràpid des d'Hisenda però que alhora ignora els recursos judicials telemàtics del ciutadà no és un estat de dret, sinó una caricatura d’eficiència

Imatge
                                Tribunal de Orden Público (1968) EFE/Arxiu Històric de CC.OO Catalunya. Justícia i Escola del segle XIX que entorpeixen el segle XXI Quan la tecnologia no garanteix drets, sinó indefensió, sobretot en els avui més vells i els més joves L’absència de resposta telemàtica, la burocràcia endèmica i la por heretada mostren que, gairebé mig segle després de la mort de Franco, la Justícia espanyola continua funcionant amb la mateixa mentalitat jeràrquica i anquilosada que en ple segle XIX. I, en paral·lel, el sistema educatiu català —lluny de l’ambició pedagògica i forja i influència pública durant anys i panys del sistema d’ensenyament nacional català que promulgaven figures com Alexandre Galí o Joan Triadú— s’ha convertit en un laboratori d’experiments ideològics on s’ha perdut el sentit de l’excel·lència, de la cultura clàssica i de la responsabilitat cívica. Vull posar de m...