Tots "A ritme d’Illa", amb Miquel Mariano
Santi Capellera i Rabassó *periodista
Representants menorquins com el solista Miquel Mariano esdevenen sovint els veritables ambaixadors insulars arreu, de la llengua i de la cultura pròpies de les Balears.
Això es va poder comprovar el dimarts dia 29 de maig a l’espai de TV3 "El Club", on en prime time i amb una audiència pròxima a les 600.000 persones, el cantant maonès va donar a conèixer el seu disc "A ritme d’Illa" davant l’audiència dels territoris de parla catalana. Dies abans el solista illenc ja havia passat pel programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio, un magazzine de cap de setmana que condueix Xavier Solà i que ja va per la seva dinovena temporada; també pel programa de sobretaula de Llucià Ferrer, "On vols anar a parar", a banda d’haver visitat el "Tvist" dels dominis de la incombustible Mari Pau Huguet, també a la Televisió de Catalunya.
Mariano ha estat reconegut doncs, en els platós i els estudis de la ràdio i televisió públiques catalanes, que han projectat el cantant per la seva trajectòria des que ara fa uns mesos va iniciar una nova etapa professional lluny del grup Subaida, al qual va estar vinculat els darrers temps. Miquel Mariano, com tots els personatges "característics", va tenir els seus problemes amb el grup, per falta d’adaptació en aquest o per altres raons que ara no venen al cas i que podrien ben bé ser "raons de geni o genials", com ara ja es pot comprovar en la seva embranzida. El músic va deixar l’antiga formació per passar a liderar el seu propi projecte, acompanyat d’un magnífic grup i sempre molt ben recolzat pel seu col·laborador i excel·lent teclista, Ricard Ramisa, i a més a més promogut i produït pel guitarrista mallorquí Joan Bibiloni.
"A ritme d’Illa" ens hauria de fer reflexionar sobre les àmplies possibilitats de tots els que, malgrat que en distints territoris jurídics, compartim la mateixa llengua i cultura. I aquest sí que és un bon exemple de diversitat, vertebració i transversalitat enfront dels que, malauradament, s’entesten a separar aquests conceptes i qui els comparteix: les persones d’aquests territoris.
Amb Miquel Mariano i amb la seva magnífica interpretació, els pobles d’influència lingüística catalana ja tenen la seva cançó de l’estiu, perquè el vídeo de la peça "Verigut" (la melodia estrella de l’album) ha esdevingut capdavantera de visites a internet en un sol mes, perquè n’ha rebut gairebé 70.000, i això no és poc precisament.
La música i les cançons marineres de Menorca, combinades a la perfecció amb altres lletres sortides de poetes tan rellevants com Miquel Martí i Pol, Ponç Pons, Tòfol Mus, Gumersind Gomila, Francesc Llinàs o Pere Melis, aglutinen la lletra dels dotze temes del disc, en el qual també hi col·labora el baríton menorquí Lluís Sintes. Felicitats doncs a Miquel Mariano, a qui tinc l’honor de conèixer, i el gust d’haver pogut entrevistar.
Santi Capellera i Rabassó *periodista
Representants menorquins com el solista Miquel Mariano esdevenen sovint els veritables ambaixadors insulars arreu, de la llengua i de la cultura pròpies de les Balears.
Això es va poder comprovar el dimarts dia 29 de maig a l’espai de TV3 "El Club", on en prime time i amb una audiència pròxima a les 600.000 persones, el cantant maonès va donar a conèixer el seu disc "A ritme d’Illa" davant l’audiència dels territoris de parla catalana. Dies abans el solista illenc ja havia passat pel programa "El Suplement" de Catalunya Ràdio, un magazzine de cap de setmana que condueix Xavier Solà i que ja va per la seva dinovena temporada; també pel programa de sobretaula de Llucià Ferrer, "On vols anar a parar", a banda d’haver visitat el "Tvist" dels dominis de la incombustible Mari Pau Huguet, també a la Televisió de Catalunya.
Mariano ha estat reconegut doncs, en els platós i els estudis de la ràdio i televisió públiques catalanes, que han projectat el cantant per la seva trajectòria des que ara fa uns mesos va iniciar una nova etapa professional lluny del grup Subaida, al qual va estar vinculat els darrers temps. Miquel Mariano, com tots els personatges "característics", va tenir els seus problemes amb el grup, per falta d’adaptació en aquest o per altres raons que ara no venen al cas i que podrien ben bé ser "raons de geni o genials", com ara ja es pot comprovar en la seva embranzida. El músic va deixar l’antiga formació per passar a liderar el seu propi projecte, acompanyat d’un magnífic grup i sempre molt ben recolzat pel seu col·laborador i excel·lent teclista, Ricard Ramisa, i a més a més promogut i produït pel guitarrista mallorquí Joan Bibiloni.
"A ritme d’Illa" ens hauria de fer reflexionar sobre les àmplies possibilitats de tots els que, malgrat que en distints territoris jurídics, compartim la mateixa llengua i cultura. I aquest sí que és un bon exemple de diversitat, vertebració i transversalitat enfront dels que, malauradament, s’entesten a separar aquests conceptes i qui els comparteix: les persones d’aquests territoris.
Amb Miquel Mariano i amb la seva magnífica interpretació, els pobles d’influència lingüística catalana ja tenen la seva cançó de l’estiu, perquè el vídeo de la peça "Verigut" (la melodia estrella de l’album) ha esdevingut capdavantera de visites a internet en un sol mes, perquè n’ha rebut gairebé 70.000, i això no és poc precisament.
La música i les cançons marineres de Menorca, combinades a la perfecció amb altres lletres sortides de poetes tan rellevants com Miquel Martí i Pol, Ponç Pons, Tòfol Mus, Gumersind Gomila, Francesc Llinàs o Pere Melis, aglutinen la lletra dels dotze temes del disc, en el qual també hi col·labora el baríton menorquí Lluís Sintes. Felicitats doncs a Miquel Mariano, a qui tinc l’honor de conèixer, i el gust d’haver pogut entrevistar.
.jpg)