Eleccions a Guatemala: els vots entre el pànic
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Després de la campanya electoral més violenta de la història del país, amb prop de mig centenar de morts, Guatemala va votar el passat dia 9 de setembre en les eleccions generals, amb la victoria del candidat socialdemòcrata, Álvaro Colom, i el candidat conservador, Otto Pérez Molina, que es jugaran la presidència de Guatemala en la segona volta dels comicis, que s'ha de celebrar el 4 de novembre. Colom va obtenir poc més de 900.000 vots, el 28,3% del total, seguit de Pérez Molina, amb 750.000. Ara, els estrategs de totes dues formacions afinen les maquinàries per recollir els vots de la resta de formacions que han participat en els comicis i poder aconseguir la majoria.
Aquesta ha estat la campanya electoral més violenta de la història democràtica de Guatemala, amb mig centenar de persones (entre candidats, familiars de candidats o activistes polítics) assassinades des que es van convocar les eleccions al maig passat. El mateix dia que es tancava la campanya electoral, el fill del general retirat i activista del partit d'esquerres Aliança Nova Nació, Morris de León, va ser trobat mort al nord de la capital del país, l'endemà de ser segrestat per desconeguts.
L'Organització d'Estats Americans (OEA) ha sol·licitat al govern de Guatemala que "cadascun d'aquests fets sigui investigat adequadament per poder confirmar o descartar els mòbils polítics". L'organisme panamericà va desplegar 200 persones per observar aquestes eleccions, mentre que la Unió Europea tenia distribuïts per tot el país un centenar més d'observadors entre els que es comptaven els enviats per la Generalitat de Catalunya i pel Parlament català.
L'origen de l'alt índex de criminalitat és l'aparició de les “maras” bandes juvenils dedicades al narcotràfic i al crim organitzat que actuen impunement, segons que van admetre les autoritats del país. A més, Guatemala pateix uns alts nivells de pobresa, la concentració de terres en poques mans i la manca de polítiques socials. Segons un informe de les Nacions Unides, un 0,5% de la població concentra el 19% de la renda nacional, és a dir, uns sis mil milions de dòlars anuals; i el 75% de l'activitat del país és economia submergida. Amb motiu de les eleccions, les autoritats del país van posar en marxa un fort desplegament de policia amb més de 30.000 efectius, conscients que hi podien haver episodis de violència tal com va succeir durant la campanya.
Segons les enquestes, els dos candidats presidencials amb més possibilitats eren els que al final van resultar guanyadors, encara que era pràcticament impossible que algun d’ells aconseguís més del 50% dels vots, un resultat que hagués evitat la celebració de la segona volta.
Un dels presentats amb poques possibilitats de vèncer en els comicis era el general colpista José Efraín Ríos Montt, que té obert un procés a l'Estat espanyol per genocidi, i que si hagués estat elegit diputat, a pesar dels seus 82 anys, encara l’haguessin pogut extradir a Espanya.
La candidata més coneguda però, va ser la líder indígena i premi Nobel de la Pau el 1992 Rigoberta Menchú, que es presentava pel partit Trobada per Guatemala, i malgrat la seva popularitat a Occident, les enquestes només li adjudicaven el 3% dels vots. Menchu ja va advertir que no permetrà que la dèbil democràcia del país retrocedeixi "ni un sol centímetre". Menchú va anunciar la seva voluntat de postular-se com a candidata a la cursa a la presidència guatemalenca. Per fer-ho, va explicar que crearia un nou partit polític, el Winaq, perquè li donés suport. La seva iniciativa però, va rebre el suport d'un altre partit, Trobada per Guatemala, amb qui han concorregut plegats a les eleccions, i així s’ha convertit en la primera dona indígena en la història política de Guatemala que es presenta a unes eleccions generals. Un món que ha estat majoritàriament d'homes, entre els quals no n'hi ha hagut mai cap d'origen indígena, malgrat que constitueixen el 40 per cent de la població d'aquest país centreamericà.Ara caldra veure com es desenvolupen les destinacions d’aquest pobre i desafavorit país, la població del qual ha estat constantment víctima de greus problemes socials i polítics, i que els elements naturals com huracans i tifons assolen constantment.
Santi Capellera i Rabassó*periodista
Després de la campanya electoral més violenta de la història del país, amb prop de mig centenar de morts, Guatemala va votar el passat dia 9 de setembre en les eleccions generals, amb la victoria del candidat socialdemòcrata, Álvaro Colom, i el candidat conservador, Otto Pérez Molina, que es jugaran la presidència de Guatemala en la segona volta dels comicis, que s'ha de celebrar el 4 de novembre. Colom va obtenir poc més de 900.000 vots, el 28,3% del total, seguit de Pérez Molina, amb 750.000. Ara, els estrategs de totes dues formacions afinen les maquinàries per recollir els vots de la resta de formacions que han participat en els comicis i poder aconseguir la majoria.
Aquesta ha estat la campanya electoral més violenta de la història democràtica de Guatemala, amb mig centenar de persones (entre candidats, familiars de candidats o activistes polítics) assassinades des que es van convocar les eleccions al maig passat. El mateix dia que es tancava la campanya electoral, el fill del general retirat i activista del partit d'esquerres Aliança Nova Nació, Morris de León, va ser trobat mort al nord de la capital del país, l'endemà de ser segrestat per desconeguts.
L'Organització d'Estats Americans (OEA) ha sol·licitat al govern de Guatemala que "cadascun d'aquests fets sigui investigat adequadament per poder confirmar o descartar els mòbils polítics". L'organisme panamericà va desplegar 200 persones per observar aquestes eleccions, mentre que la Unió Europea tenia distribuïts per tot el país un centenar més d'observadors entre els que es comptaven els enviats per la Generalitat de Catalunya i pel Parlament català.
L'origen de l'alt índex de criminalitat és l'aparició de les “maras” bandes juvenils dedicades al narcotràfic i al crim organitzat que actuen impunement, segons que van admetre les autoritats del país. A més, Guatemala pateix uns alts nivells de pobresa, la concentració de terres en poques mans i la manca de polítiques socials. Segons un informe de les Nacions Unides, un 0,5% de la població concentra el 19% de la renda nacional, és a dir, uns sis mil milions de dòlars anuals; i el 75% de l'activitat del país és economia submergida. Amb motiu de les eleccions, les autoritats del país van posar en marxa un fort desplegament de policia amb més de 30.000 efectius, conscients que hi podien haver episodis de violència tal com va succeir durant la campanya.
Segons les enquestes, els dos candidats presidencials amb més possibilitats eren els que al final van resultar guanyadors, encara que era pràcticament impossible que algun d’ells aconseguís més del 50% dels vots, un resultat que hagués evitat la celebració de la segona volta.
Un dels presentats amb poques possibilitats de vèncer en els comicis era el general colpista José Efraín Ríos Montt, que té obert un procés a l'Estat espanyol per genocidi, i que si hagués estat elegit diputat, a pesar dels seus 82 anys, encara l’haguessin pogut extradir a Espanya.
La candidata més coneguda però, va ser la líder indígena i premi Nobel de la Pau el 1992 Rigoberta Menchú, que es presentava pel partit Trobada per Guatemala, i malgrat la seva popularitat a Occident, les enquestes només li adjudicaven el 3% dels vots. Menchu ja va advertir que no permetrà que la dèbil democràcia del país retrocedeixi "ni un sol centímetre". Menchú va anunciar la seva voluntat de postular-se com a candidata a la cursa a la presidència guatemalenca. Per fer-ho, va explicar que crearia un nou partit polític, el Winaq, perquè li donés suport. La seva iniciativa però, va rebre el suport d'un altre partit, Trobada per Guatemala, amb qui han concorregut plegats a les eleccions, i així s’ha convertit en la primera dona indígena en la història política de Guatemala que es presenta a unes eleccions generals. Un món que ha estat majoritàriament d'homes, entre els quals no n'hi ha hagut mai cap d'origen indígena, malgrat que constitueixen el 40 per cent de la població d'aquest país centreamericà.Ara caldra veure com es desenvolupen les destinacions d’aquest pobre i desafavorit país, la població del qual ha estat constantment víctima de greus problemes socials i polítics, i que els elements naturals com huracans i tifons assolen constantment.
.jpg)