Amb les converses trencades i sense marxa enrere, els defensors d’una pau imminent perden credibilitat perquè, després del fracàs estrepitós d’Islamabad, aquells que sostenien que l’Iran buscava una sortida dialogada, es queden sense arguments
Photo credit : Jacquelyn Martin/Pool via REUTERS Fracàs estrepitós en el conat d’alto el foc entre els Estats Units i l’Iran La treva no era una solució sinó un instrument temporal que ha evidenciat fractures internes en el poder dels dictadors, interessos estratègics i una breu aturada d’una guerra en tota regla que el món ja sap que inevitablement acabarà amb la total desarticulació del règim terrorista dels mul·làs El que havia de ser una oportunitat per a la distensió entre la potència militar més important del planeta, els Estats Units d’Amèrica (EUA), i el règim totalitari dels aiatol·làs iranians (entestats en aconseguir l’arma nuclear i segurament molt disposats a utilitzar-la) ha acabat confirmant el que molts analistes intuíem: no hi havia marge real per a l’entesa de cap de les maneres. Les posicions, incompatibles des de l’inici, i la fragmentació interna del poder iranià afegit a unes exigències que només eren possibles després d’una gran...