Com ha passat entre Donald Trump i Lleó XIV, la barreja entre religió i política tendeix a generar pressions sense cap mena de control democràtic
De Papes triats de manera sectària i presidents elegits massivament a les urnes” La història demostra que la barreja entre religió i política tendeix a generar conflictes de legitimitat. No es tracta de negar el valor de la moral, sinó d’evitar que es converteixi en una eina de pressió política sense cap mena de control democràtic Tot i que la Constitución Española parla d’un estat aconfessional, veiem que en la pràctica això no es dóna. I per què no es dóna aquesta laïcitat de l’estat? Doncs perquè mentre que aquesta constitució té uns quants articles en què es parla d’aquesta llibertat de pensament i de consciència, en la pràctica una institució privada, com ho és l’Església catòlica, obté de l’Estat tota una sèrie de beneficis econòmics, a més de privilegis sobre la consciència a través de l’escola, un gran baluard ideològic; és a dir, consciència i qüestió econòmica, aquests són els dos punts. A l’estat espanyol, com a la majoria de d’estats catòlics, encara persisteix el temo...