Perinno Lligams

Josep Benet: des de l’admiració amb matisos Santi Capellera i Rabassó*periodista F a uns dies ens deixava Josep Benet, politic, historiador i, per sobre de tot, home compromès amb Catalunya, la llibertat i el progrés polític i social. És difícil dir quina és la faceta més rellevant de la seva llarga vida, però quedem-nos amb tres: la d'advocat defensor d'antifranquistes, la de polític transversal bastant ben vist per les diferents formacions i la d'historiador rigorós i implacable documentant, per exemple, les maniobres tarradellistes, tant lloades per segons qui i tan vergonyants a l’hora d’analitzar-les amb pels i senyals. Benet va passar per tots els papers de l'auca, i fins i tot al cinema va tenir un petit paper a la pel·lícula La ciutat cremada . Josep Benet era també un home valent, que es va arremangar quan tocava lluitar per uns ideals en temps difícils, i que sempre va saber preservar una independència en la seva trajectòria personal, bastant coherent. Quan jo...

Set de tu N o et conec ni t'he vist mai, però llepo la set dels teus llavis humits que em cremen. Perquè em devora l’alè, el somrís i l’hora nua de la teva pell de seda, que degota i fa que la meva s’encengui, si crec que em toca, quan en mi brolla l’impuls que surt dedins com el foc, en dolls de goig que la nit emmascara. Llepo la set dels teus pits tibats pel desig, que s’obren a mi com les portes del vent, al compàs dels nostres cossos. I el teu desig també em llepa sense més quimera que la del desig pel desig, de la passió per la passió. Els teus petons m’arrabassen la sal del cos, el sucre cremat, la suor que brolla inexorablement. Taula parada de sensacions, de tota tu embruixada pel goig i pel desig del cos i del cor, que el plat del temps em porta per saciar la meva fam d’amor. I no et conec estimada mai vista, però llepo la set del teu cor, i de les teves mans, i dels teus peus, segurament prims i freds. Impuls que empeny tota mena de silencis i veus, danses i ferides, rit...

Descansar dels catalans d’una vegada i per totes Santi Capellera i Rabassó*periodista A vui Espanya es veu ella mateixa com un país modern i emergent –potser fins i tot d’una manera hiperbòlica– i arxiva així algun dels seus complexos del passat llunyà i no tant llunyà. I ho fa davant d’Europa i del món, però també davant d’una Catalunya percebuda des de sempre com l’avançada de la modernitat. Amb aquestes noves energies, Espanya se sent capaç de culminar un projecte d’estat que imita França, i que sempre havia somiat, però que no estava en condicions d’assolir per raons òbvies. Espanya a poc a poc s’ha anat adaptant al model francès de centralització i d’aposta per una gran capital artificial, però d’una gran projecció internacional. Espanya vol concentrar totes les capitalitats, la política, l’administrativa, l’econòmica, la financera, la cultural, a Madrid i convertir-la en la gran ciutat peninsular i en el gran cap de pont europeu cap a Amèrica, d’anada i tornada. Amb aquestes acci...

Entrevistar l'alcalde Bagur, "el nou Kane" de Menorca Santi Capellera i Rabassó*periodista E l dimecres dia 19 de març vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar al meu programa d'Ib3 Ràdio, "Quadrant de Menorca", que s'emèt cada dia de sis a set de la tarda, una de les figures més interessants i de futur de l'illa de Menorca: l'alcalde de Maó i nou senador electe pel PSOE de Menorca. L'Arturo Bagur és un personatge que s'adiu amb aquells homenots que descrivia Pla a la perfecció, i que de segur que si haguessin estat contemporanis el geni literari empordanès l'hauria triat per reflectir-lo com a tal en aquelles 30.000 pàgines que va escriure en la nostra llengua. Ho vaig veure clarament quan en la prèvia de l'entrevista Bagur traspuava vigor i estimació cap a Menorca i al proïsme de l'illa. I això no es dóna casualment. Copsar la mirada de l'alcalde, profunda i sincera ( i ho diu un periodista que sovint és escèptic a...

Haver de tirar enrere, per després poder avançar Santi Capellera i Rabassó*periodista L 'opinió institucionalitzada difosa i alimentada moltes vegades pels mitjans de comunicació no sempre s'ajusta a la realitat i, en molts casos, és el reflex d'una concepció del món que interessa mantenir, tant per justificar el passat com per preveure el futur. Si no, que li preguntin a Galileu, que la primera meitat del segle XVII, jutjat per la Inquisició, va haver d'abjurar de la seva teoria que la terra girava al voltant del sol, pronunciant de genolls les paraules següents: ”Jo, Galileu Galilei, als setanta anys d'edat, de genolls en presència de Vostres Eminències, tenint davant dels meus ulls els Sants Evangelis, sent jutjat com a sospitós d'heretgia per haver sostingut i cregut que el sol fos el centre de l'univers i immòbil i que la terra no fos el centre i es mogués, abjuro, maleeixo i detesto els errors esmentats”. Moltes vegades...

Parlar català és desobeir, i no votar el PP també Santi Capellera i Rabassó*periodista E l dijous dia 27 de febrer hi va haver un judici a Maó pel fet que un noi i la seva mare s'havien adreçat a la policia nacional d'aquesta localitat menorquina en català. Els jutjats, i més tard absolts, van ser acusats ni més ni menys que d'un delicte de desobediència. Sembla mentida que un jutge pugui admetre a tràmit una demanda de delicte de desobediència per parlar en català i presentada per una policia que diu que ni el parla ni l’entén (i afegeixo jo que ni el vol entendre), en una localitat pertanyent a una terra que té un Estatut que especifica clarament que "el català és la llengua pròpia de les Illes Balears, i que conjuntament amb el castellà és la llengua oficial de la Comunitat Autònoma". Sembla ser que el noi, Eduard Coll, veí de Ferreries va estar requerit per una patrulla de policia enmig d'una plaça de la localitat maone...