Vol al teu imaginari, desconeguda pròxima
Set de tu
No et conec ni t'he vist mai, però llepo la set dels teus llavis humits que em cremen.
Perquè em devora l’alè, el somrís i l’hora nua de la teva pell de seda, que degota i fa que la meva s’encengui, si crec que em toca, quan en mi brolla l’impuls que surt dedins com el foc, en dolls de goig que la nit emmascara. Llepo la set dels teus pits tibats pel desig,
que s’obren a mi com les portes del vent, al compàs dels nostres cossos. I el teu desig també em llepa sense més quimera que la del desig pel desig, de la passió per la passió.
Perquè em devora l’alè, el somrís i l’hora nua de la teva pell de seda, que degota i fa que la meva s’encengui, si crec que em toca, quan en mi brolla l’impuls que surt dedins com el foc, en dolls de goig que la nit emmascara. Llepo la set dels teus pits tibats pel desig,
que s’obren a mi com les portes del vent, al compàs dels nostres cossos. I el teu desig també em llepa sense més quimera que la del desig pel desig, de la passió per la passió.
Els teus petons m’arrabassen la sal del cos, el sucre cremat, la suor que brolla inexorablement. Taula parada de sensacions, de tota tu embruixada pel goig i pel desig del cos i del cor, que el plat del temps em porta per saciar la meva fam d’amor. I no et conec estimada mai vista, però llepo la set del teu cor, i de les teves mans, i dels teus peus, segurament prims i freds. Impuls que empeny tota mena de silencis i veus, danses i ferides, rituals de sang i de mirades còmplices.
Oblido la solitud per la teva presència que percebo ja tan pròxima, malgrat que la teva imatge només és al meu imaginari. Llepo paraules ja dites, fujo d’adéus i de calfreds passats, i de llàgrimes malaguanyades vessades al coixí inert. Llepo la set del teu cos que llença, com un drac, el foc acumulat. M’has fet néixer i ballar de bell nou, i quan hi siguis, n'estic segur, et reconeixeré a l'instant, i a poc a poc em moriré d'amor entre els teus braços, en un dolç capvespre i d’un son diví. I sé amb tota seguretat que algun dia arribaràs, que algun dia ens trobarem en algun lloc, amor desitjat.
Oblido la solitud per la teva presència que percebo ja tan pròxima, malgrat que la teva imatge només és al meu imaginari. Llepo paraules ja dites, fujo d’adéus i de calfreds passats, i de llàgrimes malaguanyades vessades al coixí inert. Llepo la set del teu cos que llença, com un drac, el foc acumulat. M’has fet néixer i ballar de bell nou, i quan hi siguis, n'estic segur, et reconeixeré a l'instant, i a poc a poc em moriré d'amor entre els teus braços, en un dolç capvespre i d’un son diví. I sé amb tota seguretat que algun dia arribaràs, que algun dia ens trobarem en algun lloc, amor desitjat.
