Ibrahim al-Amin, editor del diari Al-Akhbar, principal portaveu d'Hesbol·là: “El conflicte actual és només una ronda de guerra contra Israel, que cal destruir"

 L’alto el foc acceptat per Israel al sud del Líban, un nou engany d’Hesbol·là

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 30-11-2024

Deia Ibrahim al-Amin, editor del diari Al-Akhbar (el principal portaveu d'Hesbol·là) en un article molt aclaridor al respecte publicat aquest 20 de novembre en aquest mateix diari: “El conflicte actual és només una ronda de guerra contra Israel, que cal destruir. Amb aquesta finalitat, Hezbollah treballarà per rehabilitar les seves capacitats i recuperar la seva força...”. I aquesta afirmació té un pes específic molt important en el vigent alto el foc entre Israel i Hesbol·là al sud del Líban, tema que intentaré ampliar informativament i analítica abordant-lo de manera fragmentada.

■ El 27 de novembre, l'alto el foc entre Israel i el Líban va entrar en vigor després d'un any i dos mesos de guerra. Els alcaldes dels municipis del nord d'Israel van declarar ràpidament que aquest alto el foc és prematur i que no ofereix la seguretat imprescindible per tal que els residents de la zona tornin a casa. És així?

■ Doncs, evidentment, sí. I segons el meu entendre, ha estat totalment desafortunat signar aquest acord d’alto el foc després dels esforços i pèrdua de vides humanes per part dels efectius de les Forces de Defensa d’Israel (FDI). I dic que ha estat un error precisament perquè, com ha fet sempre des que existeix, Hesbol·là no respectarà l’alto el foc perquè, senzillament, incomplir acords forma part del seu tarannà, tal com ja explico en el meu article És antisemita l’ONU?, i concretament en el punt titulat L’incompliment flagrant d’Hesbol·l·là publicat en aquest mateix blog. Segons la meva ja llarga experiència d'anys d'observador dels conflictes de l'Orient Mitjà, i molt especialment d'aquest que es va iniciar amb la massacre de Hamàs del 7 d'octubre de l'any passat, la meva previsió personal és que no hi haurà cap mena d’alto el foc per part dels terroristes pro iranians i que, com a molt, reduiran i espaiaran els atacs. Rebo imputs de la banda israeliana en què asseguren i adverteixen i diuen i rediuen per activa i passiva que si es trenca l’alto el foc les FDI reiniciaran immediatament les respostes. Però, i mireu quan ho dic, la meva impressió és que això tampoc no passarà perquè el Govern de Netanyahu tindrà tota la pressió per part dels EUA i, ara de Trump, perquè no ho facin a no ser que la població israeliana es manifesti multitudinàriament en contra i demani als carrers i per tota mena de vies que hi hagi resposta contundent. I el que probablement passarà és que es posarà en marxa una comèdia, una farsa política com la que els catalans coneixem molt bé que van posar en marxa els miserables processistes el 2017 per no declarar la independència, i faran veure que sí, que hi ha un alto el foc sense que sigui realment un alto el foc perquè Hesbol.là no aturarà les agressions. I recordeu el dia que ho dic.

■ La segona part d’aquest entrellat i abans de, per acabar, fer un ampli i detallat resum sobre què han aconseguit aquests dos últims mesos les FDI en els seus intents d’aturar les milícies de Hesbol·là que ataquen el nord del país, explicar-vos que, en el context de les múltiples demandes que arriben des d’arreu del planeta insistint en aquest alto el foc, quan la gent -alguns més interessats que altres ja sigui per raons polítiques o senzillament d’antisemitisme- demanen de manera frenètica que s’aturi la guerra al Líban (que ha anat pujant d’intensitat, sobretot des que la derrota de Hamàs a Gaza arran de l’eliminació de Yahya Sinwar és un fet més que comprovat), la gran majoria -per no dir tothom- dels que demanen que s’aturin els combats a la frontera libanesa amb Israel desconeixen -o ignoren o volen ignorar- que als primers que perjudica aquesta decisió, o sigui, els primers que queden desprotegits són els libanesos (igual que passa a Gaza amb els palestins civils), perquè, tant Hamàs com Hesbol·là, el primer que fan és convertir en esclaves les seves poblacions civils a les quals oprimeixen, maltracten, torturen i assassinen a discreció, sobretot si manifesten alguna mena de queixa, disconformitat o dissidència amb allò que perpetren els terroristes (igual que passava amb el règim nazi a Alemanya, en què les primeres víctimes van ser els mateixos alemanys, perquè els criminals totalitaris als primers que aixafen i massacren són els que tenen sota d’ells) i per això quan mitjans de comunicació, estaments i entitats a més de persones individuals demanen que “cal signar la pau, cal signar-la” la pregunta és: de qui us esteu compadint? Dels que massacren les seves poblacions civils perquè, lluny de ser règims democràtics, actuen com els totalitaris que són? D'aquests teniu commiseració? I faig l’incís i deixo les preguntes a l'aire perquè, per norma general, això gairebé tothom ho passa per alt. 

Quina seria la solució absoluta?

■ Reitero que, segons el meu punt de vista, no crec que aquest alto el foc representi cap solució definitiva a aquest conflicte ja que Hesbol·là no aturarà els atacs i, Israel, pressionat pels EUA no respondrà i serà un alto el foc apòcrif i allò que perseguia Israel que era que els veïns del nord del país poguessin tornar a les seves llars, no serà possible; el Líban tampoc no serà alliberat i qui en traurà un avantatge important serà Hesbol·là, que tindrà l’oportunitat de fer un reagrupament i recuperar-se. La meva opinió al respecte, doncs, és que, abans de cap alto el foc ni cap altra concessió per part d’Israel, allò que cal fer per acabar el problema i tallar-lo d’arrel és esborrar totalment del mapa els gihadistes iranians i per això el que és imprescindible és alliberar l’Iran del règim dels aiatol·làs per tal que els iranians puguin ser lliures i puguin reconstruir un estat democràtic en què l’objectiu principal del qual no sigui la destrucció d’un altre país, Israel, com és ara el cas.

■ Si això passés, sí que seria la solució per acabar amb Hesbol·là i alliberar el Líban de les urpes de l’islamisme iranià en què des de 1982, fa 42 anys, està empresonat i desactivats el seu govern i el seu exèrcit que han ocupat els terroristes pro iranians amb l’objectiu únic de la destrucció de l’Estat d’Israel. I això és el primer que hauria d’haver fet Israel, òbviament (i no cal ser cap geni de la geopolítica per saber-ho), per així alliberar el Líban del terrorisme i també Síria, no ho oblidem, que està en una situació semblant a la del Líban per l’ocupació islamista iraniana. I amb això assegurar els drets i les llibertats dels libanesos, del sirians i dels iranians i també, com a conseqüència d’això, tenir seguretat i protecció a les pròpies fronteres d’Israel. I és per aquí per on havien d’haver començat.

Pressió dels EUA

■ El que està passant en aquests moments és per causa de la pressió dels EUA, que, tal com he dit més d’una vegada i tot i que ho facin veure, no són els millors amics d’Israel; ben al contrari. Ara, però, donaré un vot de confiança a Donald Trump i a les seves polítiques republicanes, que no són de cap manera i per sort la dels esquerranosos woke demòcrates de Biden-Obama-Clinton, malgrat que aquest alto el foc ja és una condició seva la qual cosa ja li serveix per, si li cal en altres posicionaments del context, fingir que és al costat dels israelians sense, realment, estar-ho. Trump ha dit des del principi que volia pau arreu. I per això demana aquest alto el foc, per assegurar la pau. O si més no això és el que manifesta. Però, vol de veritat assegurar la pau? Perquè assegurar la pau vol dir derrotar primer els gihadistes però, si aquests no son derrotats i no es tallen d'arrel les seves intencions genocides cap al poble d’Israel, la pau duradora mai no arribarà perquè, cal recordar que, l’únic objectiu de Hesbol·là, l’única raó de la seva creació el 1982 va ser la destrucció genocida de l’estat jueu. Doncs, com que és així, per quin motiu hauria de signar cap pau duradora Hesbol·là, si el seu únic objectiu, o sigui, l’objectiu de la seva creació, és la destrucció de l’Estat d’Israel? Doncs, jo em decanto per aquesta versió. I, naturalment que em puc equivocar com qualsevol humà, però, vaja, el nas em diu que no. Temps al temps i ja ho veurem.

Recompte de la intensitat dels danys causats per Israel a Hesbol·là en previsió d’aquest alto el foc

■ Segons que informa la intel·ligència d’Israel, font a la qual he tingut accés gràcies a diversos companys de mitjans israelians, les FDI van danyar significativament Hesbol·là abans de signar aquest acord d'alto el foc amb l’eliminació dels dos líders de l'organització (Hassan Nasrallah i Hashem Safi al-Din) igual que la majoria dels seus alts càrrecs militars i més de 170 comandants de camp i alts nivells militars del Consell de la Gihad Islàmica. L'eliminació dels comandants d'Hezbol·là, persones amb gran experiència reconegudes des de fa temps per les seves activitats terroristes i que serveixen com a centres de coneixement en els seus respectius camps, ha causat danys importants a la milícia terrorista pro iraniana.

■ A més, les FDI també van matar entre 2.500 i 3.000 terroristes i en van ferir milers més i nombrosos activistes van perdre la capacitat d'operar eficaçment. Les FDI també van aconseguir danyar greument la infraestructura i el comandament de la unitat Radwan, que tenia el suport de les unitats geogràfiques i que a hores d’ara ja no planteja el perill clar i immediat d'una invasió i conquesta de Galilea, tal com el 7 d’octubre de 2023 i paral·lelament al pogrom de Gaza de Hamàs, Hesbol·là tenia preparada, amb la qual cosa, avui  ja no pot implementar els seus plans per a aquesta invasió, ni en el format ampli original a tot el sector ni en un format més limitat.

■ Tanmateix, cal recordar que mai no hi ha una seguretat al 100% i, per tant, és impossible descartar completament la possibilitat d'intents d'infiltració local per part d'esquadres individuals amb agents solitaris, que podrien incloure àrabs palestins i no necessàriament Hezbollah. Heus aquí, doncs, el per què de l’altra decisió important del Govern d’Israel al respecte, que ha aprovat la construcció d’una tanca fronterera equipada amb alta tecnologia al llarg de tota la separació amb Jordània.

■ Seguint amb les accions de les tropes israelianes contra les milícies pro iranianes, cal destacar que Nasser i Aziz, dues unitats geogràfiques desplegades al sud del riu Litani, van patir danys greus a més de la unitat Radwan. Els danys inclouen l’eliminació del comandament superior, molts operatius amb un alt percentatge d’efectivitat i la potència de foc de les unitats ofensives d’Israel.

■ Les FDI també van danyar greument els míssils i coets terroristes. Segons dades oficials de la intel·ligència d’Israel, abans de la guerra Hesbol·là tenia uns 75.000 míssils i coets de tot tipus i abast. En el moment actual, i també segons les declaracions d'alts funcionaris de seguretat israelians, les FDI han destruït almenys entre el 70 i el 80 per cent de l'arsenal de míssils i coets d'Hesbol·là. Això, però, de facto significa que Hezbollah encara té milers de míssils en el seu poder i podria continuar llançant durant un any desenes d’explosius diaris cap a territori israelià. A més, l'abast del dany a la capacitat d'Hesbol·là per fabricar i muntar armes de manera independent (crucial per a una redundància operativa prolongada) segueix sent incalculable.

■ D'altra banda, les ofensives d’Hesbol·là en els últims dos mesos han estat molt inferiors a la mitjana del darrer any, la qual cosa demostra que també s'ha fet mal als sistemes estratègics de míssils de precisió i míssils de mitjà (80 a 200 quilòmetres) i llarg abast (més de 200 quilòmetres). Les FDI també van concentrar els seus esforços destructius en altres components dels sistemes estratègics de Hezbollah, inclosos els míssils de creuer, els míssils anti-nau i els míssils terra-aire, ja que una part molt important d'aquests sistemes estaven situats i emmagatzemats a Dahieh, en què les FDI van atacar intensament 330 objectius diferents, especialment en aquest mes de novembre si ho comparem amb els 140 objectius atacats a la mateixa població durant la Segona Guerra del Líban, el 2006.

■ Una altra de les informacions que aporta la intel·ligència del Ministeri de Defensa d’Israel és que Hezbollah manté una matriu d'UAV (Unmanned Aerial Vehicle, és a dir, drons o qualsevol altre vehicle aeri no tripulat que és controlat per un pilot o mitjançant un programa informàtic) àmpliament dispersa que són operats tant per la unitat Radwan (entrenats des de 1990 per fer incursions en territori israelià, a Galilea, com per la Unitat aèria 127. Segons aquesta avaluació, abans de la guerra, Hesbol.là tenia uns 2.500 UAV de tot tipus (sense incloure els drons). Tot i que les FDI han treballat dur per danyar aquesta matriu i els seus comandants (amb èmfasi en la Unitat 127), sembla que tenint en compte la seva descentralització i desplegament a tot el Líban, i la capacitat de muntar UAV de manera independent en sòl libanès, Hesbol·là ha aconseguit mantenir-se operatiu, tal com com ho demostra l'augment continu de l'ús d'UAV des del gener de 2024 fins aquest alto el foc, en què durant el novembre hi ha hagut 103 atacs d'UAV amb implicació de diversos drons en cada atac.

■ Les FDI van frustrar i destruir la matriu de míssils antitanc d'Hesbol·là, que incloïa milers de diversos tipus de míssils destinats a la invasió de Galilea. La maniobra terrestre es va aturar en una línia entre 5 i 6 quilòmetres de la frontera amb Israel, però les FDI van garbellar completament aquestes zones i van retirar armes i equipament militar a gran escala, destruint i bloquejant gran part de la infraestructura subterrània terrorista.

■ Una de les accions constants de les FDI va ser infligir danys a la infraestructura civil d'Hesbol·là que van facilitar les activitats terroristes militars; van atacar el sistema financer independent de l’organització pro iraniana, inclòs el banc d'Hesbol·là, el Banc Al-Kard al-Hassan i les oficines de canvi de diners que operaven sota el control dels terroristes, causant danys als llocs afiliats al Consell Executiu, als responsables de la construcció, a les fonts d'energia i a tot el sistema de suport d’aquesta afeblint notablement tota la maquinaria de lluita dels milicians.

■ A més, les FDI van concentrar els seus esforços ofensius continus en la infraestructura de contraban d'armes de Hesbol·là des de Síria fins al Líban, en què van posar molt d’èmfasi en danyar la infraestructura d'emmagatzematge de la unitat d'armament terrorista a la zona de la ciutat d'Al-Qusayr, prop de la frontera amb el Líban, a l'oest. de la ciutat d’Homs a Síria, i danyant la infraestructura logística de la Unitat 4400, responsable del contraban. Entre altres coses, les FDI van atacar passos fronterers oficials i no oficials, van eliminar els comandants de la Unitat 4400 i van atacar un túnel estratègic de contraban d'armes. Així, doncs, tant el corredor iranià com la infraestructura de contraban seran components i peces claus molt feixugues de recuperar en cas d’un intent de reconstrucció d’aquesta operativitat militar per part de Hesbol·là.

 

 

"El que està passant a l'Orient Mitjà no és una guerra entre musulmans i jueus, sinó entre l'Estat d'Israel i el globalisme"

 

Viola el Tractat de Roma la Cort Penal Internacional amb les odres de detenció de Netanyahu i Gallan?

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 24-11-2024

L’ordre de detenció per crims de guerra i crims contra la humanitat que la Cort Penal Internacional (CPI) va emetre la setmana passada contra el primer ministre Benjamin Netanyahu i l’exministre Yoav Gallant ja ha fet vessar rius de tinta, tal com diem els periodistes vells, o de bits a la xarxa, com es vulgui, ja que una de les qüestions a debat és si la CPI, amb aquesta intromissió interior d’un estat de dret no viola precisament les normes sobre els estats de dret que van redactar i posar en vigor el Tractat de Roma el 1948, i entre els quals hi havia l’Estat d’Israel

■ Hi ha un punt d’inflexió molt important en aquest context, i és que  quan s’acaba publicant arreu que el fiscal de la CPI, Karim Khan, és un musulmà ortodox practicant “que fa proselitisme de l'islam i considera l'Alcorà la paraula definitiva i inalterable de Déu”, doncs, aquestes coses que indefectiblement connecten perquè aquí no s’ha jutjat ni condemnat dos mandataris d’un estat democràtic per les raons que aquest tribunal esgrimeix sinó perquè aquests dos mandataris són jueus i dirigents de l’Estat d’Israel, i això ha estat una bomba més psicològica que real amb el vistiplau dels demòcrates americans perdedors de les eleccions per golejada davant Trump.

Tothom sap, els de la CPI i els seus proxis els primers, que ni Netanyahu ni Gallan seran detinguts en cap plaça pública de cap país democràtic que es defensaria del terrorisme de la mateixa manera que ho fa Israel si fossin atacats i els seus ciutadans massacrats i assassinats per terroristes sanguinaris des de fa 76 anys com passa a Israel per part dels hereus d’Amin Husseini, pare de la Solució Final nazi i fundador de la OLP-Fatah, organització de terroristes que té la paternitat de l’Iran i absoluta responsabilitat en els actes criminals de Hamàs i Hesbollà. Algú, de veritat, es pensa que els dos polítics israelians seran detinguts al Regne Unit, França o Alemanya, i encara menys a Holanda o a Hongria, com si fossin dos membres del Partit Nacional Socialista Alemany fugits després de la capitulació dels nazis el 1942? Perquè, si més no, a mi que soc vell, tant físicament com professional i no em puc apartar del meu esperit crític, a 68 anys i després de fer molts quilòmetres informatius, aquestes coses em grinyolen. I sobretot  em grinyola que el fiscal de cas sigui d’origen paquistanès i una mena d’imam practicant i adoctrinador de la religió de la part contraria, de qui ha ordenat detenir un terrorista mort, Mohammed Deif, que ja fa setmanes que és mort perquè Israel el va eliminar i en va ensenyar les restes, igual que va fer amb les de Yahya Sinwar: tot un exemple d’equanimitat judicial, vaja.  

La guerra d’Israel contra el globalisme agressor

■ Tal com escriu molt encertadament el meu amic catalano israelià Ariel Serra (Cadaqués, 1959) que fa més de dues dècades que viu a Israel de ple dret, en un post a facebook i responent alguns illetrats més papistes que el papa, potser antisemites o directament carallots que, sense saber-ne ni un borrall com la immensa majoria dels que en fan judicis, intenten opinar vehementment sobre la qüestió jueva i la seva guerra que lliuren només per seguir sent el poble jueu i no pas per cap altra cosa ni contra res ni ningú com ara els musulmans, amb qui els jueus han conviscut en aquell mateix indret en què van sorgir com a comunitat humana i com a nació fa quatre mil anys, i en què avui hi tenen la seva pàtria en indiscutible propietat històrica i també legal i escripturada. El savi homenot conreador de lletres i amic empordanès fa aquesta observació tan precisa al respecte:  

«El que està passant a Israel i a l'Orient Mitjà no és una guerra entre musulmans i jueus, sinó entre l'estat nació del poble jueu, aquesta república inacabada que anomenem Estat d'Israel, i el globalisme, que ha heretat la judeofòbia cristiana que es va manifestar a la regió per primera vegada el 1839, amb el cas del libel de sang de Damasc. És una guerra híbrida, en tots els camps, com no se n'havia vista mai cap, i per a Israel, la nació jueva, és una guerra existencial. El sindicat criminal globalista fa servir el jovent occidental que el món modern ha deixat mancat de criteri amb la descristianització i l'aculturació. Els musulmans desplaçats cap a Occident necessiten aquesta claca en qualsevol cas, a banda del suport econòmic dels governs globalistes. El cristianisme proporcionava l'esperit crític. No pas en la mesura en què ho fa el judaisme, que no té dogmes i tot estudi hi demana discussió, però l'esperit crític i la base moral venia del cristianisme. El materialisme suprimeix el coneixement, de tal manera que els qui hi cauen no saben on hi ha la sortida que permet de retornar a l'esperit crític. S'ha de dir que el materialisme, concepte grec en el seu temps molt lateral, s'ha revifat dins les societats cristianes».

■ Després de llegir aquestes afirmacions, d’algú que sense dubte coneix perfectament el context i sap que el veritable el pa que s’hi dona no va de fer justícia sinó de criminalitzar Israel per les causes que explica àmpliament, endinsem-nos en el context jurídic i vegem els motius que esgrimeix la Cort Penal Internacional (CPI) per emetre les ordres de detenció i articular un discurs al respecte per intentar evidenciar públicament ser només un Tribunal “just” en tots els aspectes i després d’això contrastem les accions portades a terme i el dret d’executar-les basant-nos en la normativa legal que contempla l’Estatut de Roma de 1998.    

Què és la Cort Penal Internacional, quins objectius té i en què es fonamenta

■ La CPI investiga i, quan els fets són suficients amb proves verídiques, jutja persones acusades dels crims més greus de preocupació per a la comunitat internacional com ara genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat i crims d'agressió. Com a tribunal d'últim recurs, pretén complementar, no substituir, els tribunals nacionals. Es regeix per un tractat internacional anomenat Estatut de Roma.

Què reclama en el cas dels dirigents israelians la CPI?

■ Segons el lloc web de la CPI, “la Sala de la CPI va trobar motius raonables per creure que Netanyahu i Gallant, tots dos, tenen responsabilitat penal pels següents crims com a coautors per cometre els actes conjuntament amb altres: el crim de guerra de fam com a mètode de la guerra i els crims contra la humanitat d'assassinat, persecució i altres actes inhumans”.

■ La CPI diu que  “pretén complementar, no substituir, els sistemes nacionals de justícia penal. Només pot processar casos si els sistemes de justícia nacionals no duen a terme procediments o quan afirmen fer-ho, però en realitat no volen o no poden dur a terme aquests procediments de manera genuïna. Aquest principi fonamental es coneix com a principi de complementarietat”.

Què diu l'Estatut de Roma de 1998

■ L'article 5 de l'Estatut de Roma diu: “La jurisdicció de la Cort es limitarà als crims més greus que preocupen a la comunitat internacional en el seu conjunt...: (a) El crim de genocidi; b) Crims contra la humanitat; (c) Crims de guerra; d) El delicte d'agressió”.

■ L'article 17(1)(a) de l'Estatut de Roma estableix que: El Tribunal de la CPI determinarà que un cas és inadmissible quan: (a) El cas estigui investigat o processat per un Estat que tingui jurisdicció sobre ell, llevat que l'Estat sigui no volen o no poden dur a terme realment la investigació o el processament”.

■ L'article 17.2 estableix: Per determinar la manca de voluntat en un cas concret, el Tribunal ha de considerar si existeix una o més de les circumstàncies següents: (a) excloure la persona interessada de la responsabilitat penal per delictes de la seva competència; (b) retard injustificat en el procediment; (c) Els procediments no s'han dut a terme o no s'estan desenvolupant de manera independent o imparcial i d'una manera incompatible amb la intenció de portar la persona interessada davant la justícia.

■ L'article 17.3 disposa: Per determinar la incapacitat en un cas concret, el Tribunal ha d'examinar si, a causa d'un col·lapse total o substancial o de la indisponibilitat del seu sistema judicial nacional, l'Estat no pot obtenir l'acusat o les proves necessàries. i el testimoni o d'una altra manera incapaç de dur a terme les seves actuacions.

■ L'article 53 de l'Estatut de Roma reitera que per decidir si s'inicia una investigació, el fiscal ha de considerar si el cas és admissible d'acord amb l'article 17.

En l’ordre de detenció de Netanyahu i Gallan, doncs:

■ Sembla clar que la International Criminal Court (ICC) no va seguir els procediments exigits anteriorment i va passar per alt diversos fets. Els aliments s'envien a Gaza i el portaveu de les FDI ha dit que les FDI controlen els mercats d'aliments. Les IDF informen que ha dut a terme la seva pròpia investigació sobre la massacre del 7 d'octubre abans d'altres investigacions previstes com la del Defensor del Poble de l'Estat d’Israel, que emprendrà una investigació de guerra aquest febrer vinent. És important destacar que, tal com és preceptiu en la normativa de l’Estatut de Roma, no hi ha cap "fallida substancial o total o no operativitat" del sistema judicial nacional israelià que la ICC hagi de considerar per obrir actuacions segons l'article 17 (3) de l'Estatut de Roma, perquè això seria, per posar un exemple, com sancionar amb una multa d'aparcament algú que no té carnet de conduir, però molt més greu. Les ordres de detenció de la CPI són aparentment ultra vires, que és el nom que rep el principi jurídic que considera nuls els actes de les entitats públiques o privades que depassen el límit de la llei, i que té per objectiu prevenir que una autoritat administrativa o entitat de dret privat o públic actuï més enllà de la seva competència o autoritat i, per tant, superen l'autoritat de la CPI.

Possibilitats d’actuacions del govern israelià

■ En primer lloc, i segons les opinions dels assessors de l’executiu israelià i de la Knesset, la seva cambra parlamentària, amb alguns dels quals hi tinc relació de coneixença i amistat, Israel hauria d'apel·lar i insistir que la CPI retiri les ordres de detenció basades en els articles 17 i 53 de l'Estatut de Roma perquè, tal com va passar en el cas Adolf Eichmann, el criminal nazi detingut per Israel i portat a l’estat jueu per jutjar-lo, això s'hauria de fer en un tribunal israelià per reforçar el fet que el sistema legal israelià funciona i està plenament vigent. Perquè allò que perpetren aquestes odres és, a més de criminalitzar els dirigents d’un estat democràtic i de dret que es defensa de la barbàrie terrorista i la vol tallar d’arrel, és posar en dubte la legitimitat del sistema judicial israelià.

■ En segon lloc, i en opinió dels anteriorment citats col·laboradors jurídics del Govern, l’Estat d’Israel hauria d'iniciar ara la seva pròpia investigació sobre les acusacions de fam i altres crims de guerra. No és el mateix que investigar la massacre del 7 d'octubre, que el govern israelià ja ha dit que prefereix començar després de la guerra, quan s’hi pugui centrar del tot.

■ En tercer lloc, també cal tenir en compte l’opinió de nombroses personalitats israelianes, tant polítiques de totes les tendències com socials i, sobretot de la judicatura, entre les quals hi ha el president israelià Isaac Herzog, que estan d’acord i advoquen perquè Israel redacti una constitució escrita a l'estil dels Estats Units, que proscrigui els crims de guerra i emfatitzi els drets humans.

Per acabar

■ La conclusió de tot plegat a què arribo i tornant a allò que políticament i informativa em grinyola és que el fiscal Karim Khan s’ha estat revenjant d’Israel ja des del moment en què va ser envaït pels terroristes de Hamàs el 7 d'octubre de 2023. I tot i que aquests bàrbars, juntament amb els civils de Gaza durant el passeig sanguinari d'alegria d’aquella lamentable jornada, van cometre atrocitats contra jueus que no s'havien vist des del l'Holocaust, la CPI ho va passar per alt i avui encara carrega amb odi sense dissimular contra els jueus i els seus mandataris.

■ I crec que és l'única conclusió a la qual es pot arribar després de llegir la descripció retorçada del mateix tribunal que va seguir i  “investigar” la massacre terrorista en que més de 1.200 persones van ser assassinades i 230 segrestades, 110 de les quals encara són a mans dels terroristes que celebren la decisió de Khan i les seves cohorts que assenyalen Netanyahu i Gallant  com a objectiu perquè “cadascun dels dos tenen responsabilitat penal” per no sé quants crims i vexacions, suposo que molt superiors als crims sanguinaris i indiscriminats enregistrats i publicats a la xarxa pels assassins del 7 d’octubre.

■ En el fons del pou, però, hi veig Biden. I encara més al fons, Obama i els seus capsigranys woke. Fan realment vergonya Biden el seu equip, per haver decidit que és "millor involucrar-se" en el foment de l’antisemitisme a les universitats i altres estructures socials americanes amb els patètics resultats de desigualtats, agressions i injustícies que tot això ha generat. Un antisemitisme que també és flagrant en la CPI, que és a qui realment i molt abans d’ara els Estats Units ja haurien d’haver imposat sancions.

■ En aquests moments, Israel és en el punt de mira, sí. Però tots els periodistes sabem, treballem pel poder o no, que en el flux de desinformació sobre Israel que fa quatre anys que es genera de manera més abundant que mai i que promou aquest món globalitzat, els Estats Units que han administrat els Biden amb l’ajut inestimable d’Obama, l’autor intel·lectual necessari ocupen un lloc molt destacat. I aquesta no és l'única injustícia que Trump haurà de reparar quan reprengui el capítol de la sèrie que va deixar fa 4 anys, ja que, tràgicament, aquesta parodia en particular és una que ja va abordar i la seva administració entrant no tindrà més remei que, si vol ser creïble davant el gruix dels seus electors, demostrar un cop més que la CPI és realment criminal i castigar-la en conseqüència dins les seves possibilitats.

 

 

 

 

 

A Catalunya, el fort impuls polític nacional de Sílvia Orriols té una gran semblança al dels principals líders llibertaris occidentals

 

Sílvia Orriols, la líder nacional catalana que s’acosta al llibertarisme transformador d’Occident

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 23-11-2024

“Un llibertari admet que es pot obligar justificadament les persones a fer certes coses, la més òbvia abstenir-se d'infringir la llibertat dels altres. Tot i això, un llibertari considera inacceptable que es pugui obligar ningú a servir els altres, ni tan sols si és pel seu propi bé”, s'explica a l'Enciclopèdia Filosòfica de la Universitat de Stanford, per la qual cosa i atesa la seva aproximació al respecte i només segons el meu parer, situaré Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana, en aquesta mateixa alineació.

■ A Catalunya tenim el clar exemple de Sílvia Orriols, que encarna una gran semblança amb aquesta mateixa política que porten a terme Javier Milei o Geert Wilders a l’Argentina i els Països Baixos, de què respectivament en són cap d’estat i líder més votat. Només els mitjans de comunicació que fan de portaveus de l’esquerra més reaccionària, l’anomenada woke, i el món antisistema titllen aquesta manera de governar d’extrema dreta o de nazisme per les seves polítiques implícites en la regulació radical de la immigració, l’aplicació d’una economia rigorosa i els objectius de rebaixar en gran mesura el poder de l’estat i la màniga ampla dels governants que engreixen administracions i funcionariat  amb l’objectiu de seguir “comprant” indirectament els vots que els permeten mantenir el poder i amb ell les poltrones i la clau de la caixa. I per això mateix aïllen Sílvia Orriols amb les acusacions de ser d’extrema dreta: només cal escoltar un discurs seu atentament per adonar-se que aquestes afirmacions només tenen un component de fetge i de temor de que si arriba a governar Catalunya, que molt possiblement hi arribarà, ho faci millor que els que hi ha avui, o sigui, ells.

Estructura del sistema llibertari

■ El llibertarisme és un corrent filosòfic dins de la política que col·loca “la llibertat individual com el valor polític suprem”, va escriure David Boaz, exvicepresident de l'Institut CATO, una fundació nord-americana que precisament és un dels impulsors d’aquesta tendència, un corrent que ni s’ha inventat avui ni té poca història, sinó que té les seves arrels històriques en el moviment de la Il·lustració, que es va iniciar a mitjan segle XVIII i es va estendre fins als primers anys del segle XIX a Europa.

■ “Els llibertaris creuen que el respecte per la llibertat individual és el requisit central de la justícia. Creuen que les relacions humanes han de basar-se en el consentiment mutu. Els llibertaris advoquen per una societat lliure, de cooperació, tolerància i respecte mutu”, afirmava fa dos anys el filòsof nord-americà Jason Brennan, en un article per a l'Escola austríaca d'Economia i Idees de Llibertat.

■ Això deixa clar que aquest moviment, i tal com dic més amunt, recela de l'Estat, per considerar-lo invasiu i innecessari, i els que segueixen la seva doctrina  sostenen que "algunes formes d'ordre a la societat sorgeixen de manera natural i espontània, sense direcció central", tal com s'explica a l'Enciclopèdia Britànica.

■ Va ser entre aquests dos segles, el XVIII i XIX, quan pensadors com el francès Montesquieu, l’anglès John Locke o l'escocès Adam Smith van començar a desenvolupar teories i idees que qüestionaven l'ancestral -i aleshores dominant- creença que un grup de persones pogués imposar els seus desitjos sobre altres humans, per herència o per motius religiosos. I això fa el llibertarisme qüestionant el rol dels monarques i del clergat, a més de perseguir limitar els poders dels governs democràtics i representatius. Per aquesta raó els llibertaris van acabar separant-se dels liberals, que promulguen que cal una estructura (govern, lleis, etc.) que permeti dirimir els conflictes i també que ajudi a resoldre les diferències entre les persones.

■ En el primer paràgraf he citat Milei i Wilders com a dos exemples visibles del llibertarisme en el continent americà i en l’europeu, respectivament. "Jo considero l'Estat com un enemic; els impostos són una rèmora de l'esclavitud. El liberalisme va ser creat per alliberar les persones de l'opressió dels monarques; en aquest cas seria de l'Estat", declarava un Javier Milei en plena sintonia amb aquests postulats bàsics del llibertarisme poc abans de guanyar les eleccions a l’Argentina i convertir-se en el nou cap de l’estat.

El clam llibertari de Sílvia Orriols

■ Pel fet de promoure el lliure mercat, defensar la propietat privada i un Estat petit i limitat a certes funcions, els llibertaris han estat ubicats a la dreta a l'espectre polític, tal com li ha passat a Sílvia Orriols, tot i que de seguida ha estat acusada de ser una activista de l’extrema dreta i de nazi pel simple fet de posar al descobert les moltes irregularitats que cada dia es posen de manifest en els carrers i places catalanes amb els immigrants irregulars com a protagonistes d’actes de delinqüència, agressions i aldarulls constants que converteixen Catalunya en un país anàrquic i pres per la disbauxa i el desori constants i amb la tolerància política més absoluta.

■ A més, Orriols no es cansa de denunciar-ho en seu parlamentària i amb un llenguatge planer, claríssim i sense pèls a la llengua que fa molt mal als immobilistes processistes i als espanyolistes; que adverteix que no solament és la immigració il·legal la que porta problemes de tota mena, començant per la religió que a moltes mesquites catalanes es converteix en salafisme o sigui, en islamisme gihadista que financien directament l'Iran, Qatar, o els Emirats  (els autors dels atemptats de la Rambla de Barcelona de 2017 van ser manipulats, adoctrinats i radicalitzats a la mesquita de Ripoll, vila d'Orriols, per l’imam Abdelbaki es Satty, autor intel·lectual d'aquells crims), sinó que en l’aspecte econòmic els immigrants que ja tenen documentació de residència i les seves famílies que a Catalunya creixen en progressió geomètrica (Som 8 milions!, diuen cofois els polítics professionals amb triennis) per l’arribada de nous membres que, automàticament i per tractar-se de “reunificació familiar”, adquireixen drets immediats en el context de la Sanitat pública i de l’Educació, afeblint per tant els drets de la població autòctona en aquests suposats, ja que les llistes d’espera als hospitals i les admissions a les escoles, moltes de les quals tenen un percentatge importantíssim d’alumnes d’origen estranger que sumen cada dia i són el segment més elevat i quantiós de perceptors de les subvencions, ajudes i altres avantatges socials públiques, són cues tan llargues com la Via Catalana que va sortir del poble ras mentre aquests mateixos que avui defensen els vels islàmics i retiren els llums de Nadal i els pessebres tradicionals i ancestrals al nostre país, i argumenten que cal obrir les portes de Catalunya i d’Europa de bat a bat a tothom, segueixen cobrant les paguetes, que són pagasses, i defensant que tot sigui estatal, o sigui, controlat pertot.

■ Heus aquí, doncs, el feixisme i el nazisme de Sílvia Orriols, que amb la seva creixent popularitat i d’afiliació al partit del qual n’és la màxima dirigent, fa tremolar els que veuen perillar tot això, malgrat que hi ha un veritable front que li barra el pas pertot, començant pel president del Parlament fins als mitjans de comunicació més subvencionats, passant pels poders més obscurs de la societat catalana que tenen veritable pànic de perdre la batuta que els manté vigents, com el poder de la nomenclatura clàssica de la política catalana que segueix el règim del 78 i que tenen la seva quota de poder assegurada entre les alternances de Convergència (avui Junts), Esquerra Repúblicana i els socialistes, amb escuders com els Comuns que els parapeten les poltrones dels que hi seuen i de pas també suquen. Per això li fan el buit, tot i que no s’adonen que amb aquesta repressió només incentiven el seu creixement nacional i social encaminat a una política molt semblant al llibertarisme.     

El llibertarisme és de dretes, sí, però...

■ Molts dels elements claus d’aquest ideari han acabat sent assumits per forces de l'esquerra, i entre ells destaquen la defensa de la llibertat individual, especialment pel que fa a temes sexuals o de consum de drogues; i el seu pacifisme malgrat que la primera proclama dels principis d’aquesta manera d’aplicar el poder polític a la societat democràtica és que “els llibertaris no accepten la vella separació política entre doctrines d'esquerra i dreta i, perquè quedi ben clara la seva posició, al centre hi assignen la llibertat de cada persona.

“Els llibertaris han intentat definir l'abast adequat de la llibertat individual en termes de la noció de propietat en la pròpia persona, o autopropietat, cosa que implica que cada individu té dret al control exclusiu de les eleccions, de les accions i del cos”, expliquen els seus ideòlegs i promotors.

■ Milei, en fer-se càrrec de la responsabilitat governamental, ja va deixar clar que la qüestió del consum d'estupefaents no seria la seva preocupació principal a la Casa Rosada. “Drogar-te és suïcidar-te en quotes. Si us voleu drogar, feu allò que vulgueu, però no em demaneu que jo pagui el compte”, va dir l’avui president argentí en reiterades ocasions durant la campanya electoral.

■ Els seguidors d'aquest corrent també s'oposen als conflictes armats, ja que “la guerra porta mort i destrucció a gran escala, pertorba la vida familiar i econòmica i posa més poder a les mans de la classe dominant”, en paraules de David Boaz, exvicepresident de l'Institut CATO que esmento abans, que afirma que el llibertarisme "és una línia de pensament que abomina de l´ús innecessari de la violència".

■ Tornant al president argentí, Javier Milei, ahir mateix publicava una columna (que recomano molt llegir, sobretot als interessats en l’economia) a les pàgines del setmanari britànic The Economist sota el títol “Argentina: la realització d'un miracle econòmic?”, en què ratifica el rumb del seu govern en termes d’equilibri fiscal, destaca la baixa de la inflació i augura la desaparició de les primes del risc país de “mantenir el compromís amb la solvència fiscal” i el pagament dels deutes externs pendents. Al llarg de l'article, el mandatari  sud-americà descriu, a més, les condicions necessàries per a un eventual aixecament del cep (sistema de control de canvis que regula i defineix el preu del dòlar al mercat comercial) i una tributació més baixa, si bé també adverteix que per a això caldrà més temps. Fa pocs mesos ningú no es pensava que Milei pogués guanyar les eleccions, i encara en fa menys, quan les va guanyar i va començar a governar aplicant el llibertarisme, molt poca gent s’esperava que l’evolució fos bona i que tant els mercats com la mateixa població responguessin positivament a les seves accions de govern. Doncs això, amb tota seguretat, s’anirà estenent, sobretot a Europa, i no solament per motius econòmics sinó perquè és tot un sistema que implementa canvis de tota mena que reflecteixen i premien bàsicament la cultura de l’esforç personal.

■ No sé si Sílvia Orriols aconseguirà presidir el país, i encara sé menys si podrà assolir que Catalunya esdevingui independent perquè, tal com deia en una entrevista recent l’ex dirigent de Solidaritat Catalana Alfons López Tena, “fer la independència és una cosa complicada, llarga i difícil perquè seria independitzar-se d’un país [com Espanya que és] dins la Unió Europea i dins l’OTAN”. I jo, que soc totalment independentista, entenc que López Tena pensi així perquè la independència (i no parlo dels traïdors que es van lliurar i/o fugir per completar la comèdia del gran engany processista i que mai no van tenir cap intenció de declarar la independència, tal com ja han reconegut tots aquests farsants, del primer al darrer) no és una cosa fàcil; només cal mirar quants països s’han independitzat dins de la Unió Europea, que pertany a l’OTAN i a tot un mosaic d’organitzacions supraestatals: cap. I ja s’ha vist quin paper ha fet Europa en el suport a la independència: lamentable i galdós. I a la curta no crec que tots el d’aquest club d’estats permetin cap esbocinament. I no vull tirar aigua al vi, però, posem per cas que Sílvia Orriols assoleix la presidència de l’autonomia de Catalunya (com tots els que hi ha hagut fins ara, que excepte Pujol, que jugava en una altra lliga, no han aconseguit cap mena de guany, ben al contrari) i posem que Orriols mana i no pot aconseguir fer la independència perquè el país tampoc no està disposat com el 2017 i l’estat està més vigilant, que tant de bo que sí que ho aconseguís però, si no fos així, en tot cas, estic segur que Catalunya milloraria en un 200% en relació a la situació actual i collaria el govern espanyol de veres perquè complís els seus acords, pactes i compromisos i les lleis vigents. I, sobretot, treballaria perquè tot això que explico abans del que ens està passant a Catalunya amb el descontrol migratori de tota mena i amb la falta de respecte cap a la cultura, la llengua i la catalanitat, s’acabés i quedés un país ordenat socialment i respectat pertot que funcionés com ho fa Ripoll, en què ella governa l’alcaldia. Perquè, aquest sí que seria el peix al cove d’envergadura que molta gent valoraria potser tant com la independència política. I si no, reflexionin. Perquè pitjor que ara, amb tota la morralla que fa i desfà al seu aire i només per benefici propi, no hi estarem mai. De cap manera.  

 

 

 

 

 

 

 

 

La decisió de la Cort Penal Internacional d'emetre ordres de detenció contra Benjamin Netanyahu i Yoav Gallant no és cap bona notícia per a Israel

 

La Cort Penal Internacional recrea 130 anys després l’Afer Dreyfus contra Netanyahu i Gallant

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 21-11-2024

L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus va ser un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del segle XIX. El 1894 el Servei d'Intel·ligència francès va descobrir a la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya una carta sense signatura que anunciava l'enviament de documents secrets. Els investigadors van concloure que el capità Alfred Dreyfus, destinat a l'Estat Major i d'origen jueu, n'era l'autor, sense més indici probatori que una lleu semblança cal·ligràfica. Dreyfus va ser arrestat enmig d’un ambient d'exaltat antisemitisme, i empresonat al penal de Cherche-Midi. Sotmès a consell de guerra va ser condemnat per traïció, expulsat de l'exèrcit i deportat de per vida al presidi de l'Illa del Diable, a la Guaiana.

El 1895 hi va haver un canvi dels caps del Servei d'Intel·ligència militar. I el nou responsable va descobrir que el veritable culpable era el major Ferdinand Walsin Esterhazy i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Tot i això, Esterhazy va ser declarat innocent el 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris.

Els escriptors Émile Zola i Octave Mirbeau, el líder socialista Jean Jaurès i el radical Georges Clemenceau van encapçalar la causa dels defensors de Dreufus a partir de la publicació el 13 de gener de 1898 al diari L'Aurore d'una carta oberta de Zola al president de la República, Félix Faure, titulada J'accuse («Jo acuso»), en què instaven el tribunal que havia jutjat el major Esterhazy a explicar per què l’havien exonerat sabent que era culpable,  article que va tenir l'efecte d'una bomba. Aquell mateix any el tinent coronel Henry, un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves, va confessar i després es va suïcidar, i el cas va ser reobert.

Per acabar la introducció, faré referència al sionisme modern, molt reforçat per per Theodor Herzl perquè exercint de periodista del Neue Freie Presse es va sensibilitzar sobre la realitat de l'antisemitisme després de presenciar el Cas Dreyfus, i recordaré que la fundació de l’Estat d’Israel va ser, en gran mesura, gràcies al sionisme de tot el món que va lluitar per aconseguir l’estat dels jueus nascut el 1948.

«El procés Dreyfus, al qual vaig assistir a París el 1894, em va fer sionista»— Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la tragèdia", pg.45

«Considero que la qüestió jueva no és una qüestió social ni religiosa... És una qüestió nacional, i per resoldre-la n'hem de fer un problema de política internacional» — Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la tragèdia",[2] pg.46

«Hem de viure, per fi, com a homes lliures damunt del nostre propi terrer, i hem de morir tranquils en la nostra pàtria. El món s'alliberarà amb la nostra llibertat, s'enriquirà amb la nostra riquesa i s'engrandirà amb la nostra grandesa» — Theodor Herzl, Joan B. Culla (2004), "Israel, el somni i la tragèdia", pg.47

■ L'oficina del primer ministre Benjamin Netanyahu (OPM) ha criticat aquest dijous la decisió del Tribunal Penal Internacional d'emetre ordres de detenció contra ell i l'exministre de Defensa Yoav Gallant, enmig de les furibundes denúncies de tot l’espectre polític israelià cap aquest tribunal amb seu “precisament” a Holanda.

"La decisió antisemita de la Cort Penal Internacional (CPI) és un judici Dreyfus modern i acabarà de la mateixa manera", ha manifestat la portaveu de l’OPM en un comunicat fent referència a l'infame incident antisemita de la dècada de 1890 en què un oficial jueu francès va ser falsament acusat i condemnat per traïció abans de ser finalment absolt. La portaveu també ha dit que l’OPM “ja ha rebutjat els falsos càrrecs contra Netanyahu i Gallant, unes acusacions que provoquen fàstic".

Mala notícia per a Israel

■ La decisió hipòcrita i distorsionada de la CPI d'emetre ordres de detenció contra el primer ministre Benjamin Netanyahu i l'exministre de Defensa Yoav Gallant és una molt mala notícia per a Israel. Les possibles restriccions de viatge a Netanyahu són un preu personal menor en comparació amb el cost dramàtic que Israel podria pagar per aquesta decisió. Les accions del fiscal britànic d'origen paquistanès Karim Khan es van polititzar des del principi i mai no es van basar en fets o realitat, perquè en la fantasia antisemita de les Nacions Unides, l'Estat d'Israel i els jueus en general són la força més malvada de l'univers.

■ El raonament de la CPI per emetre les ordres de detenció equival a una dura acusació de les polítiques d'Israel en la seva guerra a Gaza. Simultàniament, els procediments a la Cort Internacional de Justícia (CIJ) acusen Israel de "genocidi" i s'estan imposant sancions als israelians de Judea i Samaria. Només un canvi dramàtic pot evitar que Israel es converteixi en un estat paria, que em fa molt l’efecte que és la intenció final d’aquesta lamentable CPI que per la banda de Hamàs ha dictat ordre de detenció contra Mohammed Deif, un alt càrrec de organització terrorista que fa mesos que va ser liquidat per Israel, se suposa que per “equilibrar la balança” dins de tot el seguit de disbarats i despropòsits d’aquest tribunal ridícul que condemna els agredits i declara herois els agressors, perquè això, en poques paraules, és el que han fet amb la plena i descarada connivència amb els demòcrates fracassats de Biden, perdedors de les eleccions americanes que encara intenten, abans d’abandonar el poder, esquitxar tant com puguin Israel i tot allò que li és propi.

El crim dels dirigents israelians: intentar evitar un nou Holocaust

■ El gran crim del qual Netanyahu i Gallant són culpables no és provocar fam ni causar víctimes civils a Gaza. Això és una mentida provada. El seu crim no és ordenar a set milions de jueus israelians que es rendeixin a Hamàs i estirin el coll per ser decapitats. El seu crim és lluitar una guerra perquè els seus ciutadans no siguin massacrats una i altra vegada.

■ Això ha estat evident per a qualsevol que no estigui infectat amb l'odi als jueus des del principi. Les persones que acusaven Israel de "genocidi" i "crims contra la humanitat" van aplaudir l'acte real de genocidi el 7 d'octubre, han demanat un genocidi del poble jueu des de la massacre i estan més preocupats per salvar Hamàs, Hezbol·là (insalvables a hores d’ara) i els seus amos iranians que no pas ho han estat mai per la protecció dels civils a Gaza.

■ Khan, en el seu cinisme, ha fet gala de totes les normes i estàndards legals en la seva croada contra Israel, començant pel seu menyspreu deliberat pel principi de complementarietat i la seva estranya decisió d'anunciar les ordres a la CNN en lloc de fer-ho pels canals oficials i habituals, i no permetent missions d'investigació del tribunal i entestant-se a ignorar tota la informació nova i els fets emergents que poguessin i puguin demostrar que està equivocat.

■ Que les accions de Khan siguin el resultat de les acusacions d'assetjament contra ell o les seves creences és irrellevant. Ell i la CPI s'han posat directament al costat dels nazis i dels que busquen el genocidi del poble jueu. I això no cal ser gaire llarg, ni periodista, ni analista ni tenir informació privilegiada o un grau d’intel·ligència superior per demostrar-ho perquè queda clar en qualsevol dels actes que s’observin al respecte.

■ I allò que també queda clar, i molt, és que ni Khan ni la CPI demanaran mai ordres de detenció contra el president turc Recep Tayyip Erdogan per tallar l'aigua a un milió de kurds amb els seus bombardejos indiscriminats. Tampoc demanarà ordres de detenció contra líders sud africans per haver mort deliberadament de fam milers de pobres a la mina d'or abandonada de Stilfontein, prohibint el subministrament de tot menjar i aigua, tot i que han sorgit informes molt fiables de persones que moren a l'interior de les mines i que no tenen ni forces per sortir de dins. Ambdues nacions s'han convertit en els principals partidaris de les ambicions genocides de Hamàs durant l'últim any, que aquests sí que són veritables genocides com hereus d’OLP-Fatah d’Abbas, d’Arafat i del seu fundador Amin al-Husseini, pare de la solució final de l'Holocaust nazi.

El gran crim dels jueus: néixer jueus

■ Només és un crim quan ho fan els jueus, fins i tot si els jueus no fan res malament en absolut, perquè els jueus van cometre el crim més gran de tots només en néixer jueus, i aquest és el seu pecat original. La CPI ha recolzat efectivament els pogromistes que van participar en la caça de jueus a Amsterdam fa dues setmanes. Ha avalat els que demanen "10.000 7 d'octubre" a la Universitat de Columbia (EUA). Ha recolzat els que agredeixen jueus a Brooklyn i els disparen a l'esquena a Chicago. Ha avalat els terroristes suïcides, els coets, la bomba nuclear iraniana i les cambres de gas nazis. Ha avalat cada pogrom, cada massacre, cada acte de persecució i cada acte d'assassinat comès contra jueus innocents durant els darrers 2.000 anys. Això han avalat el fiscal Khan i la cort de farsants de la Haia, perquè implícitament amb les seves accions han corroborat els pensaments dels terroristes i els antisemites: que no és un assalt atacar jueus, no és un assassinat matar jueus deliberadament, alhora que han deixat clar que sí que és un delicte que cometen els jueus si es defensen i fins i tot estar vius. Ha declarat que el nadó Kfir Bibas, d'encara no dos anys, és un criminal pel pitjor delicte de tots, haver nascut de pares jueus, i ha legitimat el seu segrest quan tenia nou mesos. Això és la gran comèdia de la CPI i l’ONU, i dels woke demòcrates dels EUA que, amb el decrèpit Biden al capdavant, la inútil Harris i el perpetrador necessari Obama no volien marxar buits del tot després d’anys de despropòsits i antisemitisme flagrant.

■ Ara, a Israel i al seu primer ministre els queda l’esperança del canvi de poder a Washington i en les declaracions d'alts funcionaris de l'administració entrant contra aquests tribunals. Tot i això, aquests esforços poden no ser suficients per contrarestar l'ampli front i consens entre els estats europeus, amb la destacable i retorçada opinió/acció de l’inefable Josep Borrell, orgull de tots els catalans (dit amb tota la ironia, clar) de que les polítiques d'Israel en la guerra són realment il·legítimes.

Investigacions a ambdos polítics israelians

■Després de mesos d'investigació i advertències de la CPI sobre la seva intenció d'emetre ordres de detenció contra Netanyahu i Gallant, el tribunal va publicar les ordres a última hora d’ahir. Això es va fer després que el fiscal presentés les conclusions de la seva investigació sobre els delictes atribuïts a tots dos polítics israelians, i la sala d'instruccions aprovava la petició.

■ Les ordres diuen que Netanyahu i Gallant són sospitosos (és a dir, que la CPI no aporta cap prova ni fonament documentat i/o gràfic d'aquesta acusació, amb la qual cosa reconeixen clarament i implícita que "només és una sospita") de privar sistemàticament la població de Gaza d'aliments, aigua, medicaments i electricitat i utilitzar l'ajuda humanitària com a eina per assolir objectius militars, causant un patiment sever a la població, incloses "cirurgies a nens sense anestèsia", i munió de barbaritats més (quina mania, encara avui, en què els jueus es mengen els nens i es beuen la seva sang...). La CPI també els acusa de crims de guerra "clàssics", com ara matar civils innocents durant "atacs desproporcionats" realitzats per les FDI a Gaza. Quina hagués estat la proporció, segons aquests taujans, entrar a Gaza i matar 1.270 innocents i segrestar-ne 230? Doncs no. Perquè Israel ha actuat i s’ha defensat com faria qualsevol estat i no com un grup terrorista com Hamàs.

Israel adverteix la CPI que no té jurisdicció dins la seva sobirania

■ Les afirmacions d'Israel que la CPI no té jurisdicció sobre aquestes qüestions en el seu sòl sobirà, ja que és un estat constituït, membre de l’ONU i un dels que van formar la CPI i els seus conflictes interiors no poden ser jutjats exteriorment, també han estat rebutjades pel tribunal, cosa que suposa un cop significatiu a l'estatus legal i diplomàtic d'Israel.

■ La decisió de la CPI d'emetre ordres de detenció contra el primer ministre i el ministre de Defensa d'Israel, en primer lloc i tal com acabo d’explicar, atempta contra la diplomàcia i el fet mateix de l’Estat d’Israel, sobretot  pel que fa a la seva imatge, i situa el país i els seus líders al mateix banc que alguns dels pitjors dictadors del món, com ara el senyor de la guerra congolès Thomas Lubanga i altres tirans africans que no cal ni esmentar. Però també té implicacions molt més concretes.

■ Israel ha estat percebut al llarg dels anys com un estat democràtic d'estil occidental. I aquesta percepció ha permès la majoria de les nacions occidentals cooperar amb Israel en qüestions militars i subministrar-li armes i components essencials per a la seva producció. La possibilitat que els seus líders siguin criminals de guerra i, per tant, les seves polítiques siguin criminals segons els estàndards del dret internacional humanitari, podria erosionar encara més la voluntat i la capacitat dels aliats d'Israel, i sens dubte dels seus crítics, de col·laborar amb l’estat jueu en aquest o altres suposats.

■ Des del punt de vista jurídic, la decisió del tribunal és hipòcrita i il·legítima. Des del començament de la guerra, tot i que passar-hi pel damunt hagués estat el camí més fàcil per a Israel per obtenir un avantatge immediat en el conflicte amb Gaza, Israel ha actuat constantment amb el dret internacional com a brúixola guia. Ha proporcionat ajuda humanitària i aigua a Gaza durant la major part del conflicte i ha realitzat incursions i atacs observant rigorosament les lleis de la guerra (perquè cal no oblidar, pels que ho obliden o ni tan sols ho contemplen, que això és una guerra en tota regla, amb ferits, morts i víctimes col·laterals). Fins i tot els experts familiaritzats amb aquests conflictes armats a tot el món reconeixen que el nombre de víctimes no implicades a Gaza és proporcional als fets que s’estan esdevenint des de fa un any, fets que es van iniciar després que Hamàs assassinés més de 1.200 persones civils i en segrestés més de 230, nadons com Kfir Bibas de nou mesos inclosos, ho repeteixo, de les quals encara en queden 110 en captivitat.

■ Tanmateix, la CPI està molt influenciada per les tendències polítiques. Tot i que mai no ha pres aquestes mesures contra els Estats Units o altres països occidentals implicats en conflictes similars, el sentiment anti Israel i antisemita ha permès —i fins i tot animar— el tribunal a sentir-se còmode actuant d'aquesta manera. I tot i que això pot reconfortar els israelians, no beneficia tangiblement Israel, ja que gran part del món, després d’anys d’informació esbiaixada sobre el país i la idiosincràsia del sionisme, aquestes ordres errònies encara reforcen aquests sentiments anti israelians i per això alguns les celebren i, fins i tot, els donen la benvinguda.

Viatjar al passat

■ Aquest és només un altre intent de fer retrocedir el rellotge als anys 30, quan els jueus estaven indefensos davant cada matança nazi i quan es produïa ja esperaven la següent. Però no és el mateix rellotge i Karim Khan, la CPI i els nazis als quals donen suport haurien de saber això: els dies d'impunitat per atacar i assassinar jueus s'han acabat. El poble jueu va lluitar i va morir pel dret a viure l'any 1948 després que el món li hagués negat aquest dret durant la dècada i mitja anterior, i no renunciarà a aquest dret mai més. Ningú no els podrà prendre el dret a viure o la seva capacitat de defensar les vides i les vides dels seus fills.

■ Quan la CPI sigui una relíquia oblidada i inclosa en el munt de ferralla de la història, destruïda per la seva abraçada a dictadors i antisemites genocides i el menyspreu per la llei i els drets humans, tres paraules continuaran sonant a la pàtria històrica del poble jueu i arreu del món, AM ISRAEL JAI, les paraules més temudes i odiades pels antisemites que cacen jueus als carrers d'Amsterdam, Nova York, Chicago i allà on cometin els seus crims racistes.

■ Reiteraré un cop més, perquè aquí hi pot haver la mare dels ous pertot, que la línia de salvació d'Israel per contrarestar la CPI podria ser l'administració entrant dels EUA, país que tampoc no forma part dels convenis dels que pertanyen a la CPI. Les accions passades i les declaracions d'alts funcionaris de la nova administració des de la publicació de l'ordre indiquen que l'administració de Trump pot estar disposada a exercir una pressió important sobre la CPI per revertir les seves accions contra Israel. Això no garantirà l'èxit total, però sens dubte reduiria la pressió sobre Israel. De tota manera, si Trump compleix allò que ha anat dient en tots els seus discursos en què Israel hi era inclòs, amb la victòria republicana se suposa que els EUA imposarà sancions paralitzants a la CPI per violar els seus principis fundacionals i posar-se del costat de Khamenei i l'Iran malgrat que són els dissenyadors dels atroços actes de Hamàs en què molts ciutadans nord americans també van ser assassinats el 7 d’octubre a Israel i del segrest dels 101 ostatges que encara es mantenen a Gaza. Però la història ha demostrat una i altra vegada que l'odi als jueus és prou poderós com per anul·lar el sentit comú i pot convertir els més intel·ligents en bojos. I que Israel havia de donar suport a Trump però amb matisos, ja ho explicava i ampliava jo mateix el dimecres dia 18 en aquest mateix blog.

■ Amb els procediments de la CIP i la CIJ contra Israel, la situació legal del país de cara a l’exterior sembla greu. La política actual d'Israel, que s'adhereix al dret internacional, és legítima i essencial. Els seus esforços s'han de centrar ara a donar una resposta legal, tot i que no necessàriament de manera directa, a les reclamacions de la CPI i demostrar la politització anti-israeliana de la CPI als països que es puguin veure influenciats per les decisions d'aquest tribunal.

Per acabar

Per tots aquells que opineu implícitament o explícita: “clar que ha de ser veritat tot això que diu la CPI perquè coincideix amb allò que jo penso”, dir-vos que d’això, que és una dissonància cognitiva, se’n diu biaix informatiu. Investigueu i penseu per vosaltres mateixos, i contrasteu, però no us atureu en l’opinió d’algú, generalment manipulador perquè publica i afirma sense proves confrontables coses que us agraden i perquè pensa com vosaltres ja sigui per prejudicis o ideari preestablert, perquè això no és sinònim que res d’allò amb què coincidiu sigui ni tan sols veritat. I, també recordeu que és més difícil pels que especulem cada dia en fets de diversos contextos explicar la veritat amb claredat i contrastos i convèncer a algú que no vol ser convençut, tot i que les proves que tingui al davant siguin inqüestionables, que la quadratura del cercle.