Viola el Tractat de Roma la Cort Penal Internacional amb les odres de
detenció de Netanyahu i Gallan?
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 24-11-2024
L’ordre de detenció per crims de guerra i crims contra
la humanitat que la Cort Penal Internacional (CPI) va emetre la setmana passada
contra el primer ministre Benjamin Netanyahu i l’exministre Yoav Gallant ja ha
fet vessar rius de tinta, tal com diem els periodistes vells, o de bits a la
xarxa, com es vulgui, ja que una de les qüestions a debat és si la CPI, amb aquesta
intromissió interior d’un estat de dret no viola precisament les normes sobre
els estats de dret que van redactar i posar en vigor el Tractat de Roma el
1948, i entre els quals hi havia l’Estat d’Israel
■ Hi ha un punt d’inflexió molt important en aquest
context, i és que quan s’acaba publicant
arreu que el fiscal de la CPI, Karim Khan, és un musulmà ortodox practicant “que
fa proselitisme de l'islam i considera l'Alcorà la paraula definitiva i
inalterable de Déu”, doncs, aquestes coses que indefectiblement connecten
perquè aquí no s’ha jutjat ni condemnat dos mandataris d’un estat democràtic
per les raons que aquest tribunal esgrimeix sinó perquè aquests dos mandataris
són jueus i dirigents de l’Estat d’Israel, i això ha estat una bomba més
psicològica que real amb el vistiplau dels demòcrates americans perdedors de
les eleccions per golejada davant Trump.
Tothom sap, els de la CPI i els seus proxis els
primers, que ni Netanyahu ni Gallan seran detinguts en cap plaça pública de cap
país democràtic que es defensaria del terrorisme de la mateixa manera que ho fa
Israel si fossin atacats i els seus ciutadans massacrats i assassinats per
terroristes sanguinaris des de fa 67 anys com passa a Israel per part dels
hereus d’Amin Husseini, pare de la Solució Final nazi i fundador de la
OLP-Fatah, organització de terroristes que té la paternitat de l’Iran i absoluta
responsabilitat en els actes criminals de Hamàs i Hesbollà. Algú, de veritat,
es pensa que els dos polítics israelians seran detinguts al Regne Unit, França
o Alemanya, i encara menys a Holanda o a Hongria, com si fossin dos membres del
Partit Nacional Socialista Alemany fugits després de la capitulació dels nazis
el 1942? Perquè, si més no, a mi que soc vell, tant físicament com professional
i no em puc apartar del meu esperit crític, a 68 anys i després de fer molts
quilòmetres informatius, aquestes coses em grinyolen. I sobretot em grinyola que el fiscal de cas sigui d’origen
paquistanès i una mena d’imam practicant i adoctrinador de la religió de la
part contraria, de qui ha ordenat detenir un terrorista mort, Mohammed Deif, que
ja fa setmanes que és mort perquè Israel el va eliminar i en va ensenyar les
restes, igual que va fer amb les de Yahya Sinwar: tot un exemple d’equanimitat
judicial, vaja.
La guerra d’Israel contra el globalisme agressor
■ Tal com escriu molt encertadament el meu amic catalano israelià Ariel Serra (Cadaqués,
1959) que fa més de dues dècades que viu a Israel de ple dret, en un post a
facebook i responent alguns illetrats més papistes que el papa, potser
antisemites o directament carallots que, sense saber-ne ni un borrall com la
immensa majoria dels que en fan judicis, intenten opinar vehementment sobre la
qüestió jueva i la seva guerra que lliuren només per seguir sent el poble jueu
i no pas per cap altra cosa ni contra res ni ningú com ara els musulmans, amb
qui els jueus han conviscut en aquell mateix indret en què van sorgir com a
comunitat humana i com a nació fa quatre mil anys, i en què avui hi tenen la
seva pàtria en indiscutible propietat històrica i també legal i escripturada. El
savi homenot conreador de lletres i amic empordanès fa aquesta observació tan
precisa al respecte tan precisa:
«El que està passant a Israel i a l'Orient Mitjà no és una guerra entre musulmans i jueus, sinó entre l'estat nació del poble jueu, aquesta república inacabada que anomenem Estat d'Israel, i el globalisme, que ha heretat la judeofòbia cristiana que es va manifestar a la regió per primera vegada el 1839, amb el cas del libel de sang de Damasc. És una guerra híbrida, en tots els camps, com no se n'havia vista mai cap, i per a Israel, la nació jueva, és una guerra existencial. El sindicat criminal globalista fa servir el jovent occidental que el món modern ha deixat mancat de criteri amb la descristianització i l'aculturació. Els musulmans desplaçats cap a Occident necessiten aquesta claca en qualsevol cas, a banda del suport econòmic dels governs globalistes. El cristianisme proporcionava l'esperit crític. No pas en la mesura en què ho fa el judaisme, que no té dogmes i tot estudi hi demana discussió, però l'esperit crític i la base moral venia del cristianisme. El materialisme suprimeix el coneixement, de tal manera que els qui hi cauen no saben on hi ha la sortida que permet de retornar a l'esperit crític. S'ha de dir que el materialisme, concepte grec en el seu temps molt lateral, s'ha revifat dins les societats cristianes».
■ Després de llegir aquestes afirmacions, d’algú que
sense dubte coneix perfectament el context i sap que el veritable el pa que s’hi
dona no va de fer justícia sinó de criminalitzar Israel per les causes que
explica àmpliament, endinsem-nos en el context jurídic i vegem els motius que
esgrimeix la Cort Penal Internacional (CPI) per emetre les ordres de detenció i
articular un discurs al respecte per intentar evidenciar públicament ser només
un Tribunal “just” en tots els aspectes i després d’això contrastem les accions
portades a terme i el dret d’executar-les basant-nos en la normativa legal que
contempla l’Estatut de Roma de 1998.
Què és la Cort Penal Internacional, quins objectius té
i en què es fonamenta
■ La CPI investiga i, quan els fets són suficients amb proves verídiques,
jutja persones acusades dels crims més greus de preocupació per a la comunitat
internacional com ara genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat i
crims d'agressió. Com a tribunal d'últim recurs, pretén complementar, no
substituir, els tribunals nacionals. Es regeix per un tractat internacional
anomenat Estatut de Roma.
Què reclama en el cas dels dirigents israelians la CPI?
■ Segons el lloc web de la
CPI, “la Sala de la CPI va trobar motius
raonables per creure que Netanyahu i Gallant, tots dos, tenen responsabilitat
penal pels següents crims com a coautors per cometre els actes conjuntament amb
altres: el crim de guerra de fam com a mètode de la guerra i els crims contra
la humanitat d'assassinat, persecució i altres actes inhumans”.
■ La CPI diu que “pretén
complementar, no substituir, els sistemes nacionals de justícia penal. Només
pot processar casos si els sistemes de justícia nacionals no duen a terme
procediments o quan afirmen fer-ho, però en realitat no volen o no poden dur a
terme aquests procediments de manera genuïna. Aquest principi fonamental es
coneix com a principi de complementarietat”.
Què diu l'Estatut de Roma de 1998
■ L'article 5 de l'Estatut de Roma diu: “La
jurisdicció de la Cort es limitarà als crims més greus que preocupen a la
comunitat internacional en el seu conjunt...: (a) El crim de genocidi; b) Crims
contra la humanitat; (c) Crims de guerra; d) El delicte d'agressió”.
■ L'article 17(1)(a) de l'Estatut de Roma estableix
que: El Tribunal de la CPI determinarà que un cas és inadmissible quan: (a) El
cas estigui investigat o processat per un Estat que tingui jurisdicció sobre
ell, llevat que l'Estat sigui no volen o no poden dur a terme realment la
investigació o el processament”.
■ L'article 17.2 estableix: Per determinar la manca de
voluntat en un cas concret, el Tribunal ha de considerar si existeix una o més
de les circumstàncies següents: (a) excloure la persona interessada de la
responsabilitat penal per delictes de la seva competència; (b) retard
injustificat en el procediment; (c) Els procediments no s'han dut a terme o no
s'estan desenvolupant de manera independent o imparcial i d'una manera
incompatible amb la intenció de portar la persona interessada davant la
justícia.
■ L'article 17.3 disposa: Per determinar la
incapacitat en un cas concret, el Tribunal ha d'examinar si, a causa d'un
col·lapse total o substancial o de la indisponibilitat del seu sistema judicial
nacional, l'Estat no pot obtenir l'acusat o les proves necessàries. i el
testimoni o d'una altra manera incapaç de dur a terme les seves actuacions.
■ L'article 53 de l'Estatut de Roma reitera que per
decidir si s'inicia una investigació, el fiscal ha de considerar si el cas és
admissible d'acord amb l'article 17.
En l’ordre de detenció de Netanyahu i Gallan, doncs:
■ Sembla clar que la International Criminal Court (ICC) no va seguir els
procediments exigits anteriorment i va passar per alt diversos fets. Els
aliments s'envien a Gaza i el portaveu de les FDI ha dit que les FDI controlen
els mercats d'aliments. Les IDF informen que ha dut a terme la seva pròpia
investigació sobre la massacre del 7 d'octubre abans d'altres investigacions
previstes com la del Defensor del Poble de l'Estat d’Israel, que emprendrà
una investigació de guerra aquest febrer vinent. És important destacar que, tal
com és preceptiu en la normativa de l’Estatut de Roma, no hi ha cap "fallida
substancial o total o no operativitat" del sistema judicial nacional
israelià que la ICC hagi de considerar per obrir actuacions segons l'article 17
(3) de l'Estatut de Roma, perquè això seria, per posar un exemple, com
sancionar amb una multa d'aparcament algú que no té carnet de conduir, però
molt més greu. Les ordres de detenció de la CPI són aparentment ultra vires,
que és el nom que rep el principi jurídic que considera nuls els actes de les
entitats públiques o privades que depassen el límit de la llei, i que té per
objectiu prevenir que una autoritat administrativa o entitat de dret privat o
públic actuï més enllà de la seva competència o autoritat i, per tant, superen
l'autoritat de la CPI.
Possibilitats d’actuacions del govern israelià
■ En primer lloc, i segons les opinions dels assessors
de l’executiu israelià i de la Knesset, la seva cambra parlamentària, amb alguns
dels quals hi tinc relació de coneixença i amistat, Israel hauria d'apel·lar i
insistir que la CPI retiri les ordres de detenció basades en els articles 17 i
53 de l'Estatut de Roma perquè, tal com va passar en el cas Adolf Eichmann, el
criminal nazi detingut per Israel i portat a l’estat jueu per jutjar-lo, això
s'hauria de fer en un tribunal israelià per reforçar el fet que el sistema
legal israelià funciona i està plenament vigent. Perquè allò que perpetren
aquestes odres és, a més de criminalitzar els dirigents d’un estat democràtic i
de dret que es defensa de la barbàrie terrorista i la vol tallar d’arrel, és
posar en dubte la legitimitat del sistema judicial israelià.
■ En segon lloc, i en opinió dels anteriorment citats
col·laboradors jurídics del Govern, l’Estat d’Israel hauria d'iniciar ara la
seva pròpia investigació sobre les acusacions de fam i altres crims de guerra.
No és el mateix que investigar la massacre del 7 d'octubre, que el govern
israelià ja ha dit que prefereix començar després de la guerra, quan s’hi pugui
centrar del tot.
■ En tercer lloc, també cal tenir en compte l’opinió de nombroses
personalitats israelianes, tant polítiques de totes les tendències com socials
i, sobretot de la judicatura, entre les
quals hi ha el president israelià Isaac Herzog, que estan d’acord i advoquen
perquè Israel redacti una constitució escrita a l'estil dels Estats Units, que
proscrigui els crims de guerra i emfatitzi els drets humans.
Per acabar
■ La conclusió
de tot plegat a què arribo i tornant a allò que políticament i informativa em
grinyola és que el fiscal Karim Khan s’ha estat revenjant d’Israel ja des del
moment en què va ser envaït pels terroristes de Hamàs el 7 d'octubre de 2023. I
tot i que aquests bàrbars, juntament amb els civils de Gaza durant el passeig
sanguinari d'alegria d’aquella lamentable jornada, van cometre atrocitats
contra jueus que no s'havien vist des del l'Holocaust, la CPI ho va passar per
alt i avui encara carrega amb odi sense dissimular contra els jueus i els seus
mandataris.
■ I crec que és l'única conclusió a la qual es pot
arribar després de llegir la descripció retorçada del mateix tribunal que va
seguir i “investigar” la massacre
terrorista en que més de 1.200 persones van ser assassinades i 230 segrestades,
110 de les quals encara són a mans dels terroristes que celebren la decisió de
Khan i les seves cohorts que assenyalen Netanyahu i Gallant com a objectiu perquè “cadascun dels dos tenen
responsabilitat penal” per no sé quants crims i vexacions, suposo que molt
superiors als crims sanguinaris i indiscriminats enregistrats i publicats a la
xarxa pels assassins del 7 d’octubre.
■ En el fons del pou, però, hi veig Biden. I encara
més al fons, Obama i els seus capsigranys woke. Fan realment vergonya Biden el
seu equip, per haver decidit que és "millor involucrar-se" en el
foment de l’antisemitisme a les universitats i altres estructures socials
americanes amb els patètics resultats de desigualtats, agressions i injustícies
que tot això ha generat. Un antisemitisme que també és flagrant en la CPI, que
és a qui realment i molt abans d’ara els Estats Units ja haurien d’haver
imposat sancions.
■ En aquests moments, Israel és en el punt de mira,
sí. Però tots els periodistes sabem, treballem pel poder o no, que en el flux
de desinformació sobre Israel que fa quatre anys que es genera de manera més
abundant que mai i que promou aquest món globalitzat, els Estats Units que han
administrat els Biden amb l’ajut inestimable d’Obama, l’autor intel·lectual
necessari ocupen un lloc molt destacat. I aquesta no és l'única injustícia que
Trump haurà de reparar quan reprengui el capítol de la sèrie que va deixar fa 4
anys, ja que, tràgicament, aquesta parodia en particular és una que ja va
abordar i la seva administració entrant no tindrà més remei que, si vol ser creïble
davant el gruix dels seus electors, demostrar un cop més que el CPI és realment
criminal i castigar-lo en conseqüència.
