dijous, 10 de juliol del 2025

Si el conflicte entre Israel i l'Iran s'allarga i els xinesos ajuden els iranians, el desordre global s’engrandirà en detriment de tots

 


El torcebraç de la Xina amb els EUA a través de la crisi entre Israel i l'Iran

Ja sigui en estat de guerra o en treva, la crisi entre Israel i l'Iran posarà a prova el joc de poder de la Xina amb els Estats Units, un tour de force inevitable per posicionar-se en el poder mundial com va passar després de la Segona Guerra Mundial en què la Unió Soviètica i els Estats Units (EUA) es van repartir el món en detriment de França i el Regne Unit, actors fins aleshores en el mal anomenat “ordre mundial”, terme que representa tot menys el significat del substantiu ordre. El conflicte de l’Orient Mitjà, però, lluny de reforçar el gegant asiàtic, ha deixat Pequín com un soci "estratègic" disminuït a Teheran. Ha demostrat que la participació en fòrums internacionals dominats per la Xina alternatius a les institucions liderades per Occident, com ara l'agrupació BRICS+ i l'Organització de Cooperació de Xangai, no proporciona un escut segur contra les accions armades dels EUA i els seus aliats. Mentre que els líders iranians probablement esperaven que els xinesos oferissin un nivell de suport que anés més enllà de simples paraules de condemna dels bombardejos nord-americans i israelians, Pequín va romandre de braços plegats durant la confrontació.

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 10-7-25

■ Comença el dijous a la Blanca Subur. Com cada dia, surt el sol per l’Orient de l’horitzó geogràfic sitgetà en un espectacle bellíssim que combina les encara presents ombres de la recent finada nit amb el cromatisme del començament del nou jorn. La meva amiga, diva de les ciències econòmiques i matemàtiques i mussa experta en manipular i sotragar els índex Dow Jones, Nasdaq, FTSE 100, DAX, Hang Seng, IBEX 35 et al, repara part d’una vela del seu petit vaixell, la qual cosa em sorprèn perquè denoto la seva multi funcionalitat personal en aquesta habilior per portar a terme una feina mecànica per a la qual cal una certa destresa i mestratge, i no és que ella les practiqui gaire sovint les tasques de manualitat, però resulta que, com cuinar, per exemple, en sap força. Les dones, fins i tot avui, ja entrat en l’edat primerenca de vellesa, encara em sorprenen. I molt. Per bé i també per tot el contrari, tot sigui dit, la qual cosa segueixo veient positiva en tots els aspectes de l’aprenentatge de la vida que s’allarga fins al darrer dia, tot i que molta gent no ho cregui. Segueixo escrivint. Avui dedicat a l’embolic geopolític que s’està desembolicant gràcies al president dels EUA, Donald Trump, i a la seva indiscutible capacitat de negociació i sorpresa que fa trontollar els més experts en la geopolítica, però no pas a mi, que ja en vaig ser un estudiós durant el seu primer mandat i, fins i tot i advertit pels més vells del llogarret nord-americà, des de bastant abans que aconseguís la primera presidència. En fi, som-hi, doncs, que més tard toca tirar boles al golf de Terramar, com sempre, molt ben acompanyat i feliç.

1.    Com es posicionarà finalment la Xina a l’Orient Mitja?

■ La Xina ha de decidir ara com afrontar el nou escenari a l'Orient Mitjà. Si el conflicte entre Israel i l'Iran s'allarga, malgrat els intents del president dels EUA, Donald Trump, d'establir una treva prolongada, i els líders xinesos ajuden els iranians, acabarà alimentant el desordre global, cosa que és perjudicial per a la recuperació econòmica de la Xina.

I, també contemplo que, contràriament a aquesta tesi, si la Xina evita donar suport material a l'Iran, la seva imatge de superpotència emergent capaç d'ajudar els amics i socis del "Sud Global" –un eix clau de la seva política exterior– patirà un cop dur. Un dilema com aquest exigeix ​​precaució. En cas que el president Xi Jinping opti per un suport més proactiu, el subministrament directe d'armes a l'Iran suposaria un canvi de rumb important per a la Xina.

■ Pequín havia estat un dels principals proveïdors d'armes dels iranians durant les dècades del 1980 i el 1990. Les sancions internacionals i el desig de la Xina d'evitar un conflicte regional pel programa nuclear de Teheran han provocat una disminució de les vendes directes d'armes. Els informes indiquen que la República Islàmica ha encarregat materials a la Xina per al seu programa de míssils balístics i està buscant comprar altres armes xineses avançades, com ara l'avió de combat J-10C.

2.    La geopolítica aplicada al terreny de joc mundial actual

Algunes refineries xineses ja han patit interrupcions en la recepció de cru iranià a causa de les sancions dels EUA sobre el programa nuclear i de míssils de Teheran. És molt probable que l'administració Trump reaccionés encara amb més contundència si Pequín dotés l'Iran amb avions de quarta generació. La mesura inevitablement irritaria les potències sunnites, com l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, que són els socis més importants de la Xina a la regió del Golf Pèrsic i rivals geopolítics de l'Iran, predominantment xiïta.

■ De manera més indirecta, la Xina podria proporcionar a l'Iran imatges de satèl·lit geoespacial per a la defensa aèria i la focalització de míssils. Fonts fiables de dins de l’estat jueu m’expliquen que sembla que Israel no ha pogut eliminar tots els silos de míssils balístics iranians, cosa que significa que Teheran encara podria respondre els atacs israelians amb uns 1.500 projectils terra-terra.

■ El govern dels EUA ha al·legat que els xinesos donen suport als atacs de Rússia a Ucraïna de la mateixa manera, mentre que l'Índia va dir divendres passat que la Xina va donar informació directa i en directe al Pakistan sobre les posicions de les forces índies durant la recent guerra de quatre dies entre Delhi i Islamabad. Hi ha una altra opció sobre la taula. Els EUA i els seus aliats han acusat la Xina d'ajudar les operacions de Rússia a Ucraïna amb articles de doble ús, com ara xips i circuits integrats, que es poden utilitzar per fabricar sistemes d'armes com ara drons. Pequín ho nega, però podria fer el mateix amb l'Iran i també amb un alt grau de negació plausible.

■ Els iranians també podrien pressionar els xinesos perquè esdevinguin "nuclears" per evitar qualsevol nova ofensiva d'Israel, amenaçant el primer ministre Benjamin Netanyahu i la venda de minerals de terres rares i imants al seu país.

Com moltes altres nacions, incloent-hi els EUA, que cobreixen la major part de les importacions d'armes israelianes, és probable que Israel depengui de la Xina per a alguns elements de terres rares, ja que Pequín domina el mercat global d'aquest sector. Les terres rares són crucials per a diverses indústries, inclosa la de l'armament avançat, mentre que Israel no té les capacitats i la infraestructura per produir i processar elements de terres rares de manera independent.

3.    La Xina, doncs, esperar i veure-les a venir

Esperar i veure què passa continua sent l'alternativa més probable per a la Xina. Xi Jinping ha dit que el seu país està disposat a tenir un "paper constructiu", que requeriria esforços per contenir el soci iranià. Pequín ja va participar en la facilitació de la conclusió del difunt pacte nuclear amb l'Iran del 2015, destinat a limitar les activitats nuclears de Teheran, i proposa reactivar-lo, tal com va reiterar dissabte el ministre d'Afers Exteriors xinès, Wang Yi.

■ L'ambaixador israelià a Pequín no ha descartat una mediació xinesa. Tanmateix, si Israel continua a l'ofensiva, la Xina no podrà controlar els iranians, i tampoc tindrà marge de maniobra diplomàtic si Trump continua monopolitzant el procés de negociació amb Teheran, com sembla que també està passant. De moment, doncs, un peix que es mossega la cua perquè la política mundial, o sigui, això que els que ens hi dediquem professionalment anomenem la geopolítica, té l’ombra molt allargada. Només cal consultar les hemeroteques i les declaracions d’intencions i els fets constatables d’abans i després, respectivament.

4.    Per acabar: context històric i diplomàtic

■ Des del final de la Segona Guerra Mundial, la rivalitat latent entre els EUA i la Xina ha passat per fases d'enfrontament, contenció i re-aproximació tàctica. El reconeixement de la Xina Popular per part del president nord-americà Richard Nixon el 1972 va marcar un gir de realisme geopolític per frenar l'URSS. Però amb la caiguda soviètica, la Xina va quedar com l’únic competidor a llarg termini per a la supremacia global.

■ En les darreres dues dècades, la Xina ha adoptat una estratègia de poder suau amb intencions clares de substituir el lideratge occidental en regions com l'Orient Mitjà, l’Àfrica i l’Àsia Central. Aquest reequilibri global ha anat en paral·lel a una tensió creixent amb els EUA, especialment des de l'era Trump i “la guerra comercial” més que pactada amb segons quins països com la Xina, per exemple, però també anteriorment amb l’administració Biden, continuista en la línia de contenció estratègica, sobretot de cara a la galeria.

■ L’Índia, peça clau en aquest tauler, s’ha consolidat com a contrapès a la Xina dins de l’estratègia del Quad i del Indo-Pacífic. Però Nova Delhi manté una autonomia estratègica que li permet cooperar amb Moscou i fins i tot amb Pequín quan li convé. En el conflicte indo-pakistanès, la Xina ha donat suport tàctic al Pakistan, creant un eix asimètric que complica els equilibris a tota la regió.

■Rússia, malgrat la seva dependència creixent de la Xina, juga un paper propi en l’Orient Mitjà i manté aliances directes amb l’Iran i amb altres règims autoritaris de la regió. La complicitat tàctica entre Moscou i Pequín es fonamenta més en l’odi comú a Occident que no pas en una confiança estructural, però Moscou i Pequín també són conscients que la seva unió també serveix per diluir el poder nord-americà en múltiples fronts alhora.

■ Tot plegat confirma que la guerra freda contemporània no és bipolar sinó fragmentada: Washington i Pequín competeixen en escenaris oberts com l’Orient Mitjà, però també en espais híbrids com la intel·ligència artificial, la infraestructura digital i la seguretat energètica. És aquí on el torcebraç entre les dues potències esdevé més perillós i menys previsible que mai, i només el temps, l’habilitat política i el grau intel·ligència dels dirigents marcarà els futurs esdeveniments al respecte.  

 

 

Si el conflicte entre Israel i l'Iran s'allarga i els xinesos ajuden els iranians, el desordre global s’engrandirà en detriment de tots

  El torcebraç de la Xina amb els EUA a través de la crisi entre Israel i l'Iran Ja sigui en estat de guerra o en treva, la crisi entr...