Espanya, igual d’antisemita i inquisidora 533 anys després de l’expulsió
dels jueus el 1492
Espanya és l’únic país de tot Occident que malgrat que hagin passat més de
500 anys de l’expulsió dels jueus pels inefables Reyes Católicos de Castilla y Aragón
el 1492, segueix igual d’antisemita i inquisidora que fa 5 segles. I a les
proves em remeto. L’espectacle lamentable a l’Aeroport de València que va tenir
lloc aquest dimecres a la tarda pel fet que uns adolescents jueus francesos que
tornaven cap al seu país fossin obligats a desembarcar del seu vol operat per
Vueling acusats d’aldarulls i desestabilitzar l’operativa dels tripulants de
cabina per haver cantat unes cançons en hebreu, és un clar exemple del que fa
anys que es conrea en el submón antisemita i que ressorgeix en forma de
menyspreu humà i intolerància cap als jueus. Vueling és una aerolínia de baix
cost que opera vols de curta distància a 113 destinacions a Europa i el nord
d'Àfrica. Forma part de l'International Airlines Group (IAG), format a partir
d'una fusió entre British Airways i Iberia. IAG va adquirir Vueling el 2012 i
també és propietària de la companyia aèria irlandesa Aer Lingus. En aquest
context, cal dir que l'inversor multimilionari jueu Bill Ackman ha afirmat que
Qatar posseeix aproximadament el 25% d'IAG i ja ha
demanat que el CEO i el consell d'administració rendeixin comptes. El Congrés
Jueu Mundial ha condemnat l'incident aclarint que "cantar en hebreu no és
il·legal". Existir com a grup de jueus junts, tampoc.
Santi
Capellera i Rabassó, periodista i analista / 24-7-25
Avui, dijous de pluja i tempestes fortes però agradables al Garraf i a bona
part del país. Des del sector de Terramar de la Blanca Subur sitgetana estant,
es contemplen dins el mar els caps de fibló que, de bon mati i fins ja entrada
la tarda, es succeeixen pels efectes d’aquesta anunciada tempesta que no
acabava d’arribar i que, finalment, ha portat aigua neta i un ambient més fresc
que, paradoxalment, aporta menys humitat relativa a l’aire, la qual cosa es
nota pel fet que, a banda de deixar de suar per aquests efectes, es respira
millor i l’esperit queda relaxat i quiet, sobretot després de la benèfica pluja
que incentiva i recupera els cultius i neteja les plantes del paisatge i els
carrers urbanites. Dia perfecte per escriure mirant el cel grisós, que inspira
les muses de la ment i de la tangible realitat que ens envolta. Avui, que la
meva amiga és a la City de Londres des d’ahir i no torna fins demà, aprofito
per retrobar-me amb mi mateix i repensar, com faig sempre, aquesta existència
que mai no em cansa i a la qual, malgrat haver viscut 69 anys, encara no conec
bé ni de lluny. I qui digui que la coneix i que està pel damunt del bé i del
mal, és que encara la coneix menys que jo i, per tant, menteix. Així de clar.
Seguim, doncs. Avui amb el dissortat episodi dels nens jueus francesos a
València amb els inefables de la companyia Vueling, de la qual Qatar en té prop
d’un 25% a través d'accionariat d’International Airlines Group (IAG). No us diu res
aquest fet? Ni us fa “repensar”? Doncs, això.
1. L’incident al vol Vueling Y8166:
una expulsió polèmica amb rerefons inquietant
■ Segons les primeres informacions oficials i testimonis presencials, els
fets van tenir lloc el dimecres 23 de juliol a l’aeroport de València quan el
vol de Vueling amb destinació París-Orly va veure’s alterat perquè una cinquantena
d’adolescents jueus francesos que havien fet una estada de colònies a la
capital valenciana, tots joves d’entre 10 i 15 anys, van ser forçats a
desembarcar de l’avió per haver cantat cançons en hebreu.
■ El ministre israelià d’Afers de la Diàspora i Lluita contra l’Antisemitisme, Amichai Chikli, va dir als mitjans que els joves només cantaven cançons en hebreu dins l’avió, amb l’enrenou que aquest fet pogués causar. I prou. Chikli també va explicar que el director del campament va ser arrestat en el que ja es pot considerar un incident antisemita “greu”. Malgrat la versió oficial de la companyia, que parla “d’un comportament agressiu i risc per la seguretat”, diversos testimonis de passatgers aliens al grup asseguren que els nois es comportaven amb normalitat i educació.
■ Aquest episodi, com queda més que clar, no és només un fet aïllat sinó un exemple de com l’antisemitisme continua sent un problema estructural a Espanya, malgrat els 533 anys que han passat des de l’expulsió dels jueus, el 1492.
2. Versió de Vueling i intervenció de
la Guàrdia Civil
■El comunicat de Vueling assegura que "els adolescents van mostrar una actitud “altament conflictiva”, van interrompre la demostració de seguretat i van manipular material d’emergència, cosa que va obligar la tripulació a activar els protocols de seguretat" i nega categòricament "qualsevol motivació religiosa o antisemita" darrere de la seva decisió. Però resulta que els que sovint hem fet rutes des de Menorca, Mallorca, Eivissa, València o Alacant a Barcelona i viceversa en aquesta mateixa aerolínia, sabem molt bé que els “perdón?” o els “me lo dices en español?” de les hostesses o personal de cabina són habituals i ratllen el menyspreu i la xenofòbia. I ho diu un que s’ha cansat de fer aquests trajectes, vull dir que no és cap cosa puntual. Doncs, a veure, em pregunto jo: si als catalans, que se suposa que per ells som espanyols igual que els andalusos, els aragonesos, o els murcians ens fan això quan volem exercir els nostres drets nacionals, què no els faran a uns nens jueus francesos, una comunitat ètnica que al damunt és en el punt de mira d’un dels accionistes de la companyia (Qatar té un 25% d’IAG, ho reitero) en què molts dels seus treballadors són i exerceixen de patriotes i inquisidors a imatge i semblança dels de 1492, així de clar i català.
■ Segurament, per això, el comandant del vol va demanar la intervenció
de la Guàrdia Civil, que va executar el desallotjament. Un cop a la
terminal, segons Vueling, alguns dels menors van continuar actuant de
manera hostil amb les autoritats, fet que hauria comportat la detenció d’una
monitora de 21 anys que es va negar a lliurar els telèfons mòbils dels nens.
3. Contradiccions, denúncies i
reaccions internacionals
■ Els testimonis de mares, passatgers i membres del campament dibuixen
un relat molt diferent del de la companyia. Parlen d’un grup d’adolescents
il·lusionats, que cantaven cançons tradicionals hebrees mentre esperaven
l’enlairament. Cap aldarull, cap crit, cap motiu objectiu de seguretat. Fins
i tot un passatger va afirmar que esperava trobar-se amb borratxos o altercats
greus, però no va veure cap cosa semblant ni res fora de lloc. Recordem que
els càntics i les celebracions a bord, inclosos els aplaudiments al pilot en aterrar per
haver fet bé la feina són constants i continuats en grups d’equips
esportius i de gent que es casa o que celebra aniversaris d’empresa. I cap
guardiacivil no els deté. Un lamentable episodi de vergonya que en ple
segle XXI ha deixat uns menors i els seus mestres atrapats a València,
sense cap explicació oficial ni compensació per part de Vueling.
■ El Movimiento contra la Intolerancia (MCI) ha presentat una denúncia
penal per tracte degradant, antisemitisme i vulneració dels drets del menor, basant-se
en diversos articles del Codi Penal espanyol. També l’organització ACOM ha anunciat mesures legals contra
tots els responsables per l’actuació desproporcionada de la Guàrdia Civil. L’ambaixada d’Israel a Madrid
s’ha posat en contacte amb les autoritats i ha seguit de prop el cas.
4. Preguntes clau i silencis
institucionals
■ El MCI qüestiona qui va ordenar realment l’expulsió, ja que un pilot
no té autoritat sobre la Guàrdia Civil. També s’interroga per què no es
va intentar cap mediació, i per què, en casos molt més conflictius (com el
d’aficionats borratxos o violents), la resposta sol ser més laxa.
■ L’actitud dels agents i de la tripulació, segons la denúncia, revela
un biaix que podria ser discriminatori. En paraules del president del MCI,
Esteban Ibarra, aquest episodi pot tenir greus conseqüències per la integritat
moral dels menors i s’ha d’investigar amb el màxim rigor.
5. Per acabar: l’antisemitisme
persistent, disfressat i impune
■ L’Ambaixada d’Israel a Madrid ha
estat en contacte constant amb les autoritats i assegura que una part
significativa del grup ja ha tornat a França i que la resta ho farà aviat. Però
aquest incident deixa una ferida oberta que no es guarirà fàcilment,
especialment en un context en què l’antisemitisme continua sent un problema
estructural.
■ A nivell governamental, o sigui, oficial, només el ministre israelià Amihay Chikli ha acusat la companyia d’antisemitisme, mentre que les autoritats
franceses (i encara menys les espanyoles que calcen del mateix peu) no han fet
cap declaració pública. Però el trist és que aquest episodi no és només un
problema d’Espanya —en què els jueus van rebre a tort i a dret durant molts
anys fins a la seva expulsió amb vergonya i deshonor per part de la monarquia
catòlica inquisitorial del segle XV— sinó de tot Occident, malgrat que a
la part espanyola de la península ibèrica sembla que el temps s’ha aturat.
■ Aquest episodi demostra que el
prejudici contra els jueus no només segueix viu a Espanya, sinó que continua
actuant amb impunitat institucional i complicitat mediàtica. I hi afegiré que, el
silenci de les autoritats franceses i espanyoles només agreuja el sentiment
d’abandonament de les comunitats jueves.
■ Que un grup d’infants sigui foragitat d’un vol per cantar en la seva
llengua ancestral i que la resposta sigui la detenció, la intimidació i el
silenci posterior, mostra una vegada més que, malgrat els segles passats des de
l’expulsió de 1492, Espanya segueix patint una infecció latent: l’odi al jueu,
al diferent, al que no s’agenolla. I l’episodi de València n’és una prova més.
I, us agradi o no, antisemites amics, coneguts i saludats, aquesta és la
vostra trista veritat. Molt trista.
