Perinno Lligams

El metro “amfibi” de Jaume Matas Santi Capellera i Rabassó*periodista E l metro de Palma, projecte estrella de l’anterior executiu balear, ha resuiltat ser una obra sense cap previsió, feta a cuita corrent, i que ha fet figa a la primera pluja una mica copiosa que ha caigut a Ciutat. Aquesta magna obra, té les mancances que hi solen haver als projectes acabats abans d’hora, i sobretot als que es fan amb les presses de rigor, just abans de les eleccions de torn. La poca seguretat del projecte l’ha posat en evidència, cosa la qual repercutirà, sense cap mena de dubte, amb molts centenars de milers d’euros en negatiu a l’erari públic, o el que és el mateix, a la butxaca de tots i cadascun dels ciutadans de les Illes. L’executiu Matas va voler donar un cop d’efecte electoral amb la inauguració precipitada d’aquest metro, i no va tenir en compte els informes dels tècnics i les recomanacions d’aquests en diversos aspectes, sobretot en els de seguretat. Ara l’altre govern entrant ho exposa a ...

Imatges d’Amèrica i records de Barcelona Santi Capellera i Rabassó*periodista L a policia de l'estat de Florida va fer servir pistoles elèctriques per detenir el passat dia 17 un estudiant universitari. Sis policies van reduir el jove amb descàrregues elèctriques davant de l'astorament de la resta de companys. La raó de la detenció és que l'estudiant es va excedir en les seves preguntes al senador i excandidat a la presidència nord-americana, John Kerry. El jove li va demanar per què va acceptar la manipulació de les eleccions del 2004, que van donar la victòria a George Bush, i en fer-li dues preguntes més va ser reduit brutalment. Tot i que Kerry va voler respondre, la policia va actuar amb contundència davant de la provocació del jove, que va ser alliberat l’endemà al matí amb càrrecs. El president de la Universitat de Florida, Bernard Machen, va exigir a les autoritats estatals a investigació independent sobre l’actuació de la policia contra aquest estudiant que va “qü...

UPCM ja mana a l’Ajuntament de Ciutadella Santi Capellera i Rabassó*periodista J oan Triay ha aconseguit la seva fita política: poder tenir veu i vot decisoris i ser soci de l’equip de govern municipal de Ciutadella en aquesta legislatura. Ho farà amb dedicació total, tindrà responsabilitats a la regidoria de Governació i ostentarà la tercera Tinència d’Alcaldia, amb inclosió de les àrees de Personal i Disciplina Governativa. El líder d’UPCM es consolida d’aquesta manera com a cap visible d’una, tot just emergent formació, a la qual fa quatre dies ningú del món polític municipal hagués fet confiança de cap mena. No sóc del partit de Triay, ni sento cap simpatia per algunes de les idees que té o ha tingut en el passat, ja que més aviat sóc de l’òrbita nacionalista catalana i encara voto a les urnes de la Ciutat Comtal, però vull deixar clar que, com a analista polític i com a observador semàntic de la realitat, i tal com esmentava en un article d’aquesta mateixa secció el dia 13 d’agost...

Fer-se vell no hauria de preocupar ningú Santi Capellera i Rabassó*periodista A rreu es parla de les greus conseqüències que es poden esdevenir en relació a l’envelliment de la població, i al que això comporta per als sistemes sanitaris i d’atenció social, per a les pensions i, en general, es pinta el món futur com un escenari crepuscular ple de gent gran i sense la plena capacitat per tirar endavant el munt de meravelles que la tecnologia ens està prometent. Aquesta situació es presenta arreu i, per a molts, com un problema. Aquest quadre lliga molt bé, a més, amb les visions catastrofistes i, en molts casos, apocalíptiques, que a principis d’aquest segle tenen tant predicament. Després d’analitzar la situació molt detingudament, i estudiar diversos informes emesos per organismes internacionals al respecte, crec que la realitat és ben diferent. Per primera vegada a la història la humanitat té al seu abast la possibilitat d’acabar amb l’escàndol de la pobresa, gràcies a la immensa crea...

Les llengües cooficials són riquesa per a tothom S anti Capellera i Rabassó*periodista E l Consejo General del Poder Judicial, amb els vots en contra del vicepresident, Fernando Salinas, i dels vocals Montserrat Comas, Alfons López-Tena i María Ángeles García, havia aprovat l’any 2005 que no calia tenir en compte el coneixement del català en els concursos per proveir plaça de jutge de mercantil a Catalunya. Ara el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que obliga a conèixer les llengües cooficials per la provisió de places en aquests països. El recurs a l’acord del Consejo del Poder Judicial el van portar al Suprem l’associació Jueces para la Democracia, que considerava que l’acord pres per la cimera judicial de no considerar preferent les llengües cooficials a les previsions de places de jutges de mercantil no era constitucional. Està pendent la reforma de la Llei orgànica del poder judicial que, d’acord amb l’Estatut, ha d’obligar a precisar l’obligatorietat de coneixement del catal...

Els comicis del Marroc no convencen els electors Santi Capellera i Rabassó*periodista B aixíssima participació en les eleccions generals al Marroc. El govern d’aquell país calcula que només ha votat el 41% de l'electorat. Això significa una davallada d'onze punts respecte als comicis anteriors. Aquestes xifres no fan més que refermar el desinterès de la població a l'hora de votar, un desinterès que té a veure amb la potestat del monarca Mohamed VI de poder nomenar el primer ministre que vulgui, prescindint del resultat dels comicis. Així, podria ser que la victòria dels islamistes moderats del Partit de la Justícia i del Desenvolupament, crítics amb el règim, no els acabi situant al capdavant del govern Gairebé 15,5 milions de marroquins estaven cridats a les urnes per decidir la composició dels 325 escons de la cambra baixa del Parlament. Finalment, però, no van anar a votar ni la meitat dels electors. El govern del Marroc no ha ofert la xifra oficial de participació, però...

Pavarotti, l’impuls obstinat del bel canto Santi Capellera i Rabassó*periodista E l tenor italià Luciano Pavarotti va morir a casa seva, a Mòdena, a 71 anys. El cantant tenia des de feia més d'un any un càncer que el va obligar a abandonar els escenaris. Els mitjans italians ja havien informat que Pavarotti estava en una situació gravíssima, per la qual cosa el desenllaç fatal es podia donar en qualsevol moment. Ha estat en una matinada de setembre, aquella època de l’any que tant li agradava i que l’inspirava, com a romàntic i bucòlic que era, tal com em deia fa poc Josep Carreras, amic i company de molts concerts del desaparegut. Se'l considerava el més universal dels tenors italians de la segona meitat del segle XX. El Metropolitan de Nova York va viure el març del 2004 el que semblava ser l'adéu definitiu dels grans espectacles operístics de Luciano Pavarotti, a 68 anys. Però l'exuberància vital i musical del tenor no el va deixar retirar del tot, i encara va fer ac...

Rosa Regàs, una altra víctima de les essències Santi Capellera i Rabassó*periodista E l ministre de Cultura, César Antonio Molina, va considerar “sa” que Rosa Regàs hagués dimitit com a directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya. Va dir que està bé que “s’assumeixin responsabilitats” “davant els fets esdevinguts” i va afegir que, amb la dimissió de Rosa Regàs, el pla de modernització que preveu aplicar en aquesta institució començarà “amb més celeritat”. César Antonio Molina la va acusar de no haver-li comunicat el robatori d’uns mapamundis de la biblioteca, i de no haver tornat de vacances de “Gerona” quan es va assabentar del fet, i també de"no haver fet res" com a directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya durant aquests últims tres anys. Segons l'escriptora doncs, aquest comentari va motivar que considerés que no tenia la confiança del ministre i va dimitir. El nou ministre de Cultura va bastint el seu equip i no ha dissimulat la seva poca sintonia amb Rosa Regà...