Quèia (ara sí que marxo ben lluny...)

-

Quèia la llàgrima. Era l'última. Era la darrera manifestació del resultat d'un profund disgust..., d'una decepció de magnitud inenarrable. Rodolava directament cap a terra, i allà es va extingir. Es va assecar com el llagrimer d'on provenia. Ara els ulls hi tornen a veure clar. Poc a poc la nebulosa es va escampant, i la claredat torna. I l'horitzó es dibuixa de nou sense obstacles. La llàgrima, la del final, també va deixar d'existir.

Entrades populars d'aquest blog

El gran èxit del pujolisme va ser intentar convertir el règim del 78 en oportunitats que no sempre es van manifestar

-
Imatge
           La Manchester Jordi Pujol: d' El dios caído de Pilar Rahola al safareig de TV3   La columna de Pilar Rahola a La Vanguardia el 24 d'abril de 2017 sentenciava que Jordi Pujol havia passat de ser el símbol de la resistència moral a ser el gran hipòcrita, convertint-se de cop en el llast que arrossegava la credibilitat de tot el projecte nacional Ahir, per poc que fos, vaig caure en la temptació de veure un tros del programa Col·lapse, de TV3, tot i que, per falta d'interès informatiu a causa de continguts esbiaixats i de molt baixa qualitat en general, feia més de dos anys i mig que no sintonitzava l'emissora de la CCMA. La raó per fer-ho era que s’hi estava "jutjant" Jordi Pujol (de qui vaig treballar prop de 1994 fins a 2003, durant la meva estada professional al Gabinet de Premsa del Palau de la Generalitat). Teòricament, i veient els anuncis previs al respecte, el xou televisiu rosa tenia clarament la intencionalitat d'ajud...
Read more »

Quan la critica és a Pujol, el país calla. Calla tothom. Callen els hereus polítics i els fills de la minyona. Callen els adversaris que es proclamen rupturistes o que es presenten com alternativa radical

-
Imatge
                             El Mundo Deportivo L’herència del pujolisme, una xacra fatal pel país que és ben viva en els seus fills polítics i en els de la minyona Catalunya, del pujolisme hard al neo ‑ pujolisme de Junts i ERC: un país que encara no vol mirar-se al mirall de cara Hi ha silencis que pesen més que mil crits. I un d’aquests silencis és el que constato ferri ja fa força dies arran de la publicació del meu article sobre Jordi Pujol i la seva herència política. Un article que, en poques setmanes, ha acumulat milers de lectures i ni una sola aportació. I és que estic segur que el país, davant d’un suposat pare de la pàtria (evidentment apòcrif i que al damunt ha intentat tapar els prohoms legítims i veritables com Pau Claris, per exemple), calla, atorga i empassa gripaus mentre la crítica no sigui majoritària i a crits de "boques autoritzades" i no pas d'uns pocs atrevits que gosem posar el perso...
Read more »

Sílvia Orriols posa el dit a la nafra amb un discurs centrat en la identitat i la seguretat que connecta amb un poble fart de mentides i disposat a lluitar per la llengua i la nació

-
Imatge
        Diada Nacional de Catalunya 2025 Mantinguem el català com a llengua social i refermem la identitat del país La defensa tossuda del català, sense canviar al castellà al primer obstacle, és la clau per reforçar la nostra llengua com a eina social i pilar de la identitat nacional. La majoria de vegades, l’interlocutor ens entén, i molts fins i tot agraeixen que els parlis en català, excepte aquells que odien la nostra llengua, país i cultura, que també hi són, i no són pocs. Els complexos d’inferioritat que ens va arrelar el pujolisme —que venia una immersió lingüística de fireta que no es creien ni ells— han fet més mal que bé. Amb el corrupte evasor Pujol (que en nom d’Espanya a la resta de catalans ens feia pagar els impostos de successions mentre ell els evadia ) només es feia immersió de veritat allà on els catalanoparlants ja eren majoria, mentre a la resta del país (i sobretot en les zones de més immigració espanyola) es complien els mínims legals sen...
Read more »