dimarts, 5 de juny del 2007

Quèia (ara sí que marxo ben lluny...)


Quèia la llàgrima. Era l'última. Era la darrera manifestació del resultat d'un profund disgust..., d'una decepció de magnitud inenarrable. Rodolava directament cap a terra, i allà es va extingir. Es va assecar com el llagrimer d'on provenia. Ara els ulls hi tornen a veure clar. Poc a poc la nebulosa es va escampant, i la claredat torna. I l'horitzó es dibuixa de nou sense obstacles. La llàgrima, la del final, també va deixar d'existir.

L'ús de propaganda per part de Hamàs amb la complicitat dels mitjans de comunicació internacionals destapa la perillosa guerra psicològica #woke que s'està lliurant a escala mundial

           La primera pàgina del 'New York Post' va publicar valentament allò que altres van ignorar. Caure en la trampa de la propa...