Perinno Lligams

No es preocupin: l'espanyol té una salut de ferro Santi Capellera i Rabassó*periodista E l manifest de 17 intel·lectuals espanyols entre els quals s'hi compten els sempre preocupats per la salut del castellà als territoris de parla catalana, senyors Albert Boadella i Arcadi Espada, ciutadans de pro (tecció), ha aconseguit el suport incondicional del Partit Popular i de la seva cúpula acabada de sortir del Congrés fet a València fa pocs dies. El document resa que està explícitament fet per protegir la salut d'aquesta llengua que “només” parlen 500 milions de persones. Una llengua que pel que es veu, segons que expliquen els protectors citats, està en perill en algun llocs irreverents com els territoris de parla catalana, on alguns dels seus habitants -que no pas tots- gosen fer servir per les seves comunicacions habituals una altra llengua, en detriment de la gran referenciada que és l'espanyola. Quin pecat aquest del bilingüísme recalcitrant a segons quines terres digne...

Qui hi ha darrere l'Oriol Giralt i la moció a Laporta? Santi Capellera i Rabassó*periodista L 'Oriol Giralt és el cap visible de la moció de censura contra Joan Laporta. Si no se'l coneix personalment, si que se sap que és un advocat amb despatx a Sant Just Desvern, i relacionat amb Convergència Democràica de Catalunya del Districte de les Corts de la ciutat de Barcelona. De fet l'Oriol Giralt va treballar a la Secretaria General de l'Esport quan CIU manava a la Generalitat. Conec l'Oriol Giralt i Gili des de fa molts anys, potser vint. El conec perquè érem veïns i perquè freqüentava una cocteleria de la meva propietat al carrer de Bordeus de Barcelona, al districte de les Corts, que era on residíem tots dos. També conec els pares i germanes de l'Oriol. Una família normal de la zona alta de la Ciutat Comtal que ja fa molts anys que es van traslladar a viure a Sant Just Desvern. El pare, el doctor Giralt, havia treballat durant molts anys a l'Hospital de ...

El Maig del 68, un anticip del món actual Santi Capellera i Rabassó*periodista S i es remuntem quaranta anys enrere ens trobarem justament a l'any 1968. A les darreries dels anys seixanta hi van passar moltes coses, però per la proximitat i l'impacte jo en destacaria els fets del Maig francès, que ara són escrutats per historiadors i investigadors socials en un procés d’idealització de determinades figures i fets històrics, com ara Daniel Cohn-Bendit o Rudi “el Roig”. L'any 1968 en concret va ser pròdig en esdeveniments que van mantenir el món garratibat i la tensió en una constant, amb successos com l'assassinat de Martin Luther King; la breu però esperançadora “primavera de Praga”, reprimida a sang i foc pels tancs soviètics; la matança d’estudiants a la mexicana plaça de les Tres Culturas de Tlatelolco; la fi de la llarga era dictatorial d’Oliveira Salazar a Portugal, i moltes altres efemèrides que van marcar per la història aquells convulsos anys que ens abocaven a...

S empre que puc dormo moltes hores. Moltes més del que és habitual. Sempre ho he fet i mai no he tingut cap problema. Per això crec que sempre he pogut superar tots els obstacles que a vida m'ha posat al davant. Crec que realment sempre he pogut domir tant perquè els meus somnis són l’únic indret real on puc fer ús total del dret d’admissió. Cada cop em resulta més difícil, tal com em passava quan era jovenet, tornar a creure en la bondat desinteressada de la major part de persones. Per això en els meus somnis no hi ha dolents ressentits que abusen del seu poder per fer coses que sense aquest no podrien fer o dir, ni covards ni covardes que fingeixen ser superherois però que no arriben a tenir el valor suficient ni per amagar el cap, ni mentiders ni mentideres de mentides cutres i poc elaborades, que no es creu ni el babau més babau de les pel·lícules en blanc i negre; ni dolents ni dolentes que no saben ni dir la millor frase en el moment adequat. I sí, en moltes coses estic deceb...

Air Berlin i l'imperi de les lleis en vigor Santi Capellera i Rabassó*periodista E l director d'Air Berlin a Espanya i Portugal Àlvaro Middelmann es va reunir amb el president Francesc Antich a Ciutat, per parlar de la política suscitada per leditorial publicada a la revista de la companyia aèria pel seu director general, contrari a usar el català als seus avions. Middelmann va donar per tancada la polèmica i va remarcar que per a Air Berlín la llengua és només una eina de comunicació i que el què volem és comunicar-nos amb el major nombre dels nostres clients, per la qual cosa, va deixar clar que ara mateix el més practicable és el castellà. Malgrat això va acceptar reunir-se pròximament amb la directora general de Política Lingüística del Govern balear, Margalida Tous, amb la intenció de "treballar conjuntament" en la "normalització lingüística". Middelmann, que fa pocs dies donava suport a la política lingüística de la companyia que evita la utilització d...

Anna Ferrer: candidesa i il·lusió per Menorca Santi Capellera i Rabassó*periodista E ntrevistar persones com faig cada dia és un dels vessants més enriquidors de la professió periodística. Per això em sento molt ben pagat, en el que fa referència a les aportacions que els meus convidats a Quadrant de Menorca d'IB3 Ràdio m'aporten com a lliçons magistrals. No hi ha tema que no es pugui tractar en una entrevista, per això l'interès professional, almenys en mi, no s'acaba mai. L'encant personal de l'Anna Ferrer, la cantant maonesa de només 15 anys del grup de folk menorquí S'Albaida, és absolutament abassagador i deixa petjada. Perquè és una dona amb la mirada clara que, malgrat la seva jovenesa transmet unes sensacions de coneixement i de saber estar que fan l'efecte de palar amb una dona força més adulta. L'Anna segurament farà molta carrera a la seva vida, perquè la música és la seva motivació principal, i perquè les coses que sent són absolutament s...