Perinno Lligams

La qualitat de S'Albaida també triomfa a Espanya Santi Capellera i Rabassó*periodista E l divendres 25 de juliol al vespre, dia de Sant Jaume de Galícia, i després d’una prova de so complicada degut a la sempre prevista pluja asturiana, S’Albaida oferia 40 minuts de música menorquina al jurat del IX Concurs Internacional de Folk “Cuartu los Valles” i al nombrós públic assistent que va lloar el grup illenc com si duna formació de casa es tractés. L’acte estava organitzat per l’Asociación Cultural y Turística “El Arbedeiro” de Navelgas i els menorquins presentaven el seu so juntament amb els grups “Ginga” de Portugal i “Aveliaña” de Pontevedra, també classificats com a finalistes. La pluja va anar minvant fins a aturar-se i l’acte finalment va començar. S’Albaida va ser el tercer grup en actuar, segons que va decidir un sorteig efectuat, i amb els 40 minuts dels què disposaven per presentar-se, van interpretar cinc temes del seu darrer treball “Xalandría” i un de “Llucalquelba”, un d...

G ràcies per la música i pel sol i per les estrelles. Gràcies per les perles dels teus ulls que em miren fix, que em travessen. Per l'aire suau i calent que em fas percebre només amb el ser conscient de la teva existència, i el quasi sentir que les orenetes m'atansen els cabells. Coses que feia molt temps que no notava, que no sentia tan profundament de veritat. Que ningú no despertava en mi sinó apòcrifament. Que em fan tenir la il·lusió que crèia acabada, exhaurida perquè el meu cor estava orfe de motius. El meu manantial estava sec, i els meus llagrimers eixuts de tant de plorar. Quin regal haver-te vist, i haver-te olorat, i haver-te percebut, haver-te estimat i haver estat al teu interior fruint de la teva intimitat tan dolça. Quin plaer saber de la teva existència. Quin goig haver-te parlat, i haver rigut al teu costat, i haver sentit amor net. Quina joia, dona esperada. Olors i flors, aroma de terra mullada i de bosc humit. Tot sembla talment màgic, quan en aquesta tarda...

E m permeto uns instants per girar la vista enrere i pedonar tots les persones que m'han ofès en el decurs del meu passat recent, i també m'allibero de les que jo vaig poder ofendre. Sóc lliure i em sento lliure de càrregues emocionals amb ningú que no m'estimi com jo ho faig, i expandeixo tot el benestar de la meva vida per mil i una vies distintes, ja que sóc del parer que l'existència és una obra d'art grandiosa i excel·lsa. Confio en el coneixement Universal, que és a la meva disposició i a la de tots els meus semblants, i que en tot moment il·lumina les ments i els camins en tots els aspectes, i m'adono que quan més involucro el meu cor per a prendre qualsevol decisió important, més lliure i eficient em sento. Quant més utilitzo la meva alegria, més augmenta, i menys espai queda per al dolor i per a la por en tots els aspectes. L'amor Universal corre per les meves venes, i mesura i resguarda les meves pulsacions internes com una màquina perfecta que sóc...

El triangle de la prosperitat i la solidaritat Santi Capellera i Rabassó*periodista S egons el Ministeri d'Economia espanyol en la publicació de les balances fiscals de l'estat, el dèficit a les Illes Balears és d'un 14,20%; a Catalunya d'un 8,70%, i al País Valencià del 6.40 del PIB. Les balances fiscals fetes públiques pel govern espanyol, malgrat el poc entusiasme amb què les han fet, malgrat la forma rebaixada amb què les han presentat, i també malgrat la “cuina” que hi han aplicat, ha deixat al descobert un triangle pròsper alhora que discriminat. El formen les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. I és que, en aquesta ocasió i per enèssima vegada, i fent honor als costums ancestrals i perpetus, també s’ha volgut dissoldre l’esforç històric que ha fet Catalunya, enmig del magma de “les més solidàries”. Els informatius dels mitjans estatals, com era d’esperar, han agafat la notícia per aquí, i en cap cas han posat l’accent respecte de Catalunya. Això era de p...

Barcelona, base de la nova Unió per a la Mediterrània Santi Capellera i Rabassó*periodista N icolas Sarkozy, president de torn de la Unió Europea ha impulsat la creació de la unió pel Mediterrani, que pretén associar les potències mediterrànies europees a projectes de cooperació amb les del sud. La idea inicial de Sarkozy era crear la Unió Mediterrània, així ho havia anunciat durant la seva campanya electoral, fent-la compatible amb la Unió Europea. Aquest projecte va ser mal vist per la presidenta d'Alemanya, la senyora Angela Merkel i s’ha reconvertit en l’actual Unió per la Mediterrània, de pretensions notablement inferiors. L’antecedent és la Conferència de Barcelona de l’any 1995 que tenia com a objectiu fonamentar un espai de cooperació euromediterrània. La presència a París de més de quaranta caps d’estat de països mediterranis podria fer pensar que aquesta iniciativa generarà alguns resultats positius. El cap del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va donar la be...

Llibertats d'acció i d'expressió: causes i reaccions Santi Capellera i Rabassó*periodista L a llibertat d’acció mai no pot posar en perill la integritat física i moral dels ciutadans. La llibertat d’expressió mai no es pot convertir en un pretext per injuriar, mentir o calumniar. No hi ha dubte que la difícil qüestió és escatir en cada cas concret si es respecten o no els límits intangibles. No és una qüestió objectiva aquesta, perquè al capdavall la jurisprudència mostra la diversitat de criteris i d’opinions que empren en l’argumentari els mateixos magistrats als estrades a l’hora de fer un judici en aquestes matèries. Conjugar el dret a la seguretat personal amb el dret a la llibertat de moviments no és fàcil. L’estat i la societat han de garantir en tot moment la seguretat dels seus membres, especialment dels més febles, d’aquells grups més vulnerables que són fàcilment instrumentalitzats o utilitzats com a mercaderia. Ara bé, aquesta protecció de la seguretat mai no pot vu...

Q uan trobis un mirall ja hauràs començat el joc. És el que tu decideixis, el teu. Pot tenir qualsevol mida o forma, i pot ser on tu vulguis que sigui. Fins i tot pot ser el de les aigües cristal·lines d'un matí qualsevol a la platja de Son Bou, a Menorca. L'orientació de fet no té cap importància, de fet tant se val. El lloc on et reflecteixis pot ser un mirall de paret, o un mirall embruixat, o un mirall de mà recobert d'argent. Podràs trobar-los a qualsevol platja neta, o a qualsevol estany o rierol, o a qualsevol mirada. A l’hora de fer la tria no tinguis por d’equivocar-te: quan el trobis sabràs de seguida que es tracta del teu mirall. Ho sabràs perquè aquest serà l’únic on no et miraràs a tu mateix o tu mateixa, ni t’importarà què amaga a l’altra banda. Només sentiràs un desig profund de travessar-lo. Sense que t’importi res més. Quan el tinguis, agafa’l delicadament. Mira’l sense mirar-te. Gira’l. Ressegueix-lo amb els dits sense tocar-lo. Busca-hi on comença la músi...