De
piercings i tatuatges al tren
Santi
Capellera i Rabassó *periodista
Avui
m'ha fet molta pena i m'ha deixat força preocupat, veure als FCG una
colla de nois i noies d'una vintena d'anys, que parlaven català
entre ells, alguns dels quals esgrimien trets diferencials físics
orientals, llatins i àrabs, i que de Sant Joan a Muntaner, un
trajecte de 40 minuts, només han parlat de piercings i tauatges... I
de l'IVA i de les mesures dràstiques dels espanyols cap a Catalunya,
i amb el que ens -i els!- afecta, d'això no n'han dit ni un borrall.
Una
gran majoria de joves estan narcotitzats per l'esport, la roba de
marca o aquestes bajanades dels tatuatges o els piercings que l'únic
que fan és marcar-los com a bens, i degradar-los com a éssers
humans. I la resta, el pes del món, ni els va ni els ve; i em sap
greu criticar la gent jove, perquè jo també ho he estat i quan em
criticaven els vells m'emprenyava, però és que ara és una qüestió
de salvar els mobles. I aquests, amb els narcòtics oficials,
nacionals i espanyols, no pensen en que el vaixell s'està enfonsant.
Per
sort no tots són iguals, però m'ha fet pena que, de vuit o deu que
anaven, ni un canvies de tema durant quaranta minuts de
viatge...M'han agafat ganes de dir-los "però què us penseu?
que el món es mou pels tatuatges, els piercings i aquestes
carallotades? No sabeu que Europa ha hagut de traspassar
100.000.000.000 d'euros a aquest precari i ruïnós estat en el qual
viviu, aquí mateix on mireu la merda que us foten a TV3, que parla
tot el dia de la 'desgràcia palestina', i del dolents que són els
jueus i el bons que són els Germans Musulmans", i que de que
l'Estat absolutista ens roba a tort i a dret, no ho esmenta mai, ben
al contrari: enlaira la fanfàrria de la Roja i tots els símbols del
feixisme franquista, com fan Tele 5, Antena 3, o Intereconomia. No ho
he fet perquè segurament m'haguessin pres per un pertorbat, perquè,
evidentment, no estan ni preparats per rebre cap arenga seriosa.
Què
cony els ensenyen a les facultats? a ser més competitius a base de
fotre el del costat? Perquè a pensar, no eh, de cap manera. Almenys,
a pensar de manera evolutiva i útil. Quina colla de passerells
paralitzats amb trivialitats de cretí. I encara no saben el viatge
tortuós de futur que els espera, aquí, a casa, a Catalunya, si no
hi posen remei, o si no hi ajuden com fan ara, a acabar amb els
predadors. Jo, si més no, al meu fill li he explicat i transmès
quines són les prioritats del país i de la societat, que passen per
allunyar-se del consum capriciós i de la compra compulsiva, i de no
deixar-se enredar per encantadors de serps...sobretot dels que venen
motos de més enllà de l'Ebre. I encara avui, a 24 anys que té, li
ho explico, i el consciencio de com està el país de malament, com
ho va fer el meu pare amb mi, i això que aleshores de problemes de
crisi, n'hi havia pocs. I ja sabem que això costa, però, és clar,
de què parlaran ells, si només ens senten parlar de tafaneries i
maldats, de futbol i de bajanades, i de res de profit que incentivi
la matèria gris, i que ens faci despertar de la ignorància supina a
que els mitjans de comunicació i la societat agressiva i insensible,
en general, ens sotmeten cada dia, a través de l'escombraria amb la
qual ens bombardegen.
M'han
fet molta pena, aquella colla que reia amb les nimietats que
s'explicaven els uns als altres, i que avaluaven si queda millor una
estrella o una papallona, tatuades al braç, o al cul. Pobrets! I
pobres de tots nosaltres amb aquestes perspectives de futur, si
aquests han de ser el relleu.