Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

dilluns, 16 de setembre de 2013

Esperanza Aguirre es va retirar de la política... segurament per poder entrar amb plena llibertat al món de la demagògia. Avui ens dedica uns quants 'van listos'. La por i les amenaces, armes tradicionals dels totalitaris.



Quin avorriment la senyora Aguirre
Santi Capellera i Rabassó *periodista                                                                                                                                                                    

Com arriba a avorrir aquesta senyora Aguirre, amb les seves proclames basades únicament en les amenaces i la por. La senyora Aguirre hauria de despertar-se d'una vegada del somni imperialista en el qual està immersa i tocar de peus a terra. L'única por que Catalunya pugui ser independent la tenen els espanyols, perquè aquest fet voldrà dir que se'ls ha acabat la mamella i s'hauran de posar a treballar; justament el contrari del que fins avui està fent una bona part de l'Espanya subvencionada, que a més va in crescendo.  

Això és, doncs, en síntesi, el que en ve a dir la senyora Aguirre:

El diari ‘ABC’ l'entrevista el 15 de setembre. Quatre pàgines; dues dedicades només a Catalunya, i al procés sobiranista. “Les conseqüències de la independència de Catalunya, els catalans no se les poden ni imaginar; i no només les conseqüències econòmiques o de sortida de la Unió Europea... La qüestió són les conseqüències culturals, socials, familiars, de llaços en general. “Si es creuen que per això deixaran de parlar castellà, 'van listos'. I si es creuen que tindran un govern democràtic moderat, també 'van listos'”, i vaticina que “tindran un govern d’esquerres totalitari”. Ho argumenta explicant que “perquè qui incompleix les lleis s’acaba convertint en una república bananera”. “Escòcia va ser durant 300 anys un regne independent, i Catalunya no ho ha estat mai”. “La Constitució va determinar que l’Estat de les Autonomies es recolzés en que Catalunya i el País Basc tinguessin un encaix per que se’ls fes més acollidor estar a Espanya”, i quasi 35 anys després d’aprovar la Constitució, el resultat és exactament el contrari”. “Diuen, sense avergonyir-se, que Catalunya va ser independent; que Franco i els espanyols van envair Catalunya, oblidant la realitat de la Guerra Civil, que res té a veure amb això, i després allò de 1714, que ho presenten com una guerra dels catalans lluitant per la seva independència, quan és una guerra de successió europea en la qual Catalunya dóna suport a un rei enfront de l’altre cridant: per Espanya!”. “S’ha d’escoltar tots els espanyols”. “Els mitjans de comunicació catalans no són uns mitjans assimilables als d’altres països”, i fa referència a l’editorial conjunt que es va publicar després de la sentència contra l’Estatut: “Jo no he vist mai enlloc un editorial conjunt de tots els mitjans de comunicació”. “Hi ha d'haver més presència del Govern d’Espanya a Catalunya”, i assegura que “l’Espanya ens roba és fals”, motiu pel advoca per fer públiques les balances fiscals. Finalment, l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, es refereix a la valoració que el ministre Margallo va fer sobre la Via Catalana, dient que va ser un èxit: “em sona malament que digui que va ser un èxit. Però el que em preocupa més és que tingui un missatge diferent del de la vicepresidenta del Govern”.

El discurs per no deixar anar la mamella durant tres segles més. Si els pobles i la gent haguessin seguit les normes imposades, avui les dones i els negres encara serien ciutadans de segona, i els EUA no existirien. No serem a la UE? Doncs pitjor per a ells, que si volen passar per Catalunya les seves mercaderies i ciutadans hauran de pagar els aranzels corresponents. D'anada i de tornada. No crec que això els interessi gaire, més quan s'hauran quedat sense el 20% del producte interior brut, que en net són uns 16.000.000.000 d'euros cada any. Pudor de cremat! Quan vostès insulten, senyora Aguirre, i esgrimeixen el discurs de la por, vol dir que la cosa va bé... per Catalunya.

Un govern d'esquerres totalitari? Això no ho deu dir per ERC, oi? Ni pels socialistes catalans partidaris de la independència, suposo. Perquè res més lluny d'extremisme totalitari, uns i altres. Potser si parlés del PSOE de Catalunya, encara hi cabria l'adjectivació. Què queda? CiU i ICV... uns de centre dreta, i els altres verds d'esquerra, com a tot Europa. La CUP, és una alternativa d'esquerres que té diputats al Parlament, i que fa força pels drets socials de molts catalans de manera democràtica. Aquesta senyora ens ve a dir que avui, al segle XXI, a l'any 2013 la Catalunya majoritàriament conservadora, oberta i demòcrata es transformarà en el país dels soviets? O en una colònia que s'independitza i esdevé un lloc amb l'herència totalitària franquista... la seva herència per cert, com ara Guinea? Es refereix a això quan parla de repúbliques bananeres? I el seu repàs a la història, ja és inenarrable i provoca una hilaritat absoluta. Només li ha faltat reiterar que "la gran nació espanyola té 3.000 d'antiguitat, i afegir tot seguit que "aquesta indiscutible visió històrica és el que han d'aprendre els nens". Recordem que, segons declaracions d'Aguirre [17/10/2012] "l'any 988 abans de Crist Espanya ja era una nació habitada per espanyols i amb consciència de ser-ho, tot i que aleshores, segons els historiadors, la península era habitada per tribus íberes i celtes mentre que els fenicis amb prou feines s'havien instal·lat a les colònies de les actuals Cadis i Almuñecar i encara quedaven per endavant molts i molts segles per a que existís alguna entitat política que es considerés a ella mateixa com a espanyola". Déu meu!

Fan el ridícul del matí a la nit. La seva impotència en perdre-ho tot ha estat la veritable història... I Catalunya és la darrera mamella. Per això tenen tanta por de les conseqüències de la independència, però no pas pel que ens pugui passar a nosaltres, els que serem independents, sinó pel què els passarà a ells amb tota seguretat. Ves que no sigui Espanya qui hagi de sortir de la UE. Em fa l'efecte que els extremistes es quedaran al seu país, aquells que l'altre dia van irrompre amb armes a la Delegació de la Generalitat a Madrid, i van agredir els demòcrates que celebraven pacíficament la Diada Nacional de Catalunya, entre ells diputats aforats. L'insult, la desqualificació i el menyspreu són el preludi del seu fracàs imminent. Del fracàs del seu projecte basat en l'espoli i en el domini per la força. I ho demostren dia a dia, ara intentant ni deixar votar els catalans, després que una gran majoria van omplir els carrers, les places i les carreteres del país, del Pertús fins a Vinaròs. Lamentable.


Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites