La mort del PSC és inevitable
La fi del PSC, Santi Capellera, periodista
No serà gens estrany que,
en una pròxima convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya
(si és que aquesta es dóna mai més en el context autonòmic), el
PSC desaparegui del mapa definitivament com a tal, perquè l’ala
catalanista, amb els membres del sector crític Avancem inclosos,
possiblement recalarà en la Nova Esquerra de Maragall, o en una
formació socialista catalanista de nova planta. Ja fa mesos que el
PSC està contribuint a inflar aquest monstre polític anticatalà en
una trajectòria increïble i desconcertant, i, d’altra banda, els
sectors més espanyolistes no amaguen el seu desig de reconversió en
la marca PSOE. La falta de respecte del PSC cap als seus electors en
rebutjar al Congrés espanyol el procés sobiranista català denota
la deriva espanyolista que va posar de manifest la seva direcció en
acceptar una supeditació ridícula al radicalisme d’un partit com
UPyD, que només té 5 diputats. Això és del tot inacceptable, a
més d’una vulneració del compromís adquirit en el seu programa
electoral. Que un partit com el de Díez pugui arribar a condicionar
d'aquesta manera els dos grans grups parlamentaris espanyols mostra
la confusió en què viuen populars i socialistes, i que el projecte
espanyol cada dia que passa està més liderat per l'extremisme, la
involució i la recentralització.
