Twitter

Publicació del periodista Santi Capellera, sobretot informativa però també personal, en què s'intenta donar informació fidedigna de l'actualitat en general i aportar bones reflexions i vibracions sempre positives.

ACN

diumenge, 28 de desembre de 2014

Aquest any no ha estat gaire bo: he perdut el meu millor amic i ploro la seva absència, però malgrat això, us desitjo un 2015 curull de salut, sort i d'amor





Amics i amigues, 

Com la gran majoria sabeu, després de gairebé 11 anys de conviure junts, el dia 31 d'aquest mes d'agost passat, el meu amic Bruno se'm va morir als braços amb el seu caparronet recolzat al meu pit. Li vaig procurar la millor existència possible i durant aquests anys de convivència vam ser molt feliços i ens vam regalar vida i alegria l'un a l'altre, però, injustament, aquests éssers meravellosos duren poc en comparació a les persones. Molt poc, i la malaltia renal i l'edat li van arrabassar la força vital, aquella força inacabable que tenia pertot.

En aquesta imatge, de només unes setmanes abans de morir, ja estava malaltó i no volia menjar, ni beure, ni sortir al carrer, i jo em desesperava i m'entristia, com encara ho faig avui quan hi penso. Però l'he volgut fer present perquè enguany no el podrem passar junts el Nadal, i no el vull obviar, ni que sigui d'una manera simbòlica, d'uns dies en què vam viure plenament cada any. 

Molts m'heu dit "has d'adoptar un altre gos i t'animaràs i recobraràs l'alegria". Potser sí, però no. Mai no he pogut substituir el meu pare ni la meva mare, ni mai podria substituir el meu fill. I, m'adono que mai no podré substituir aquest ésser fantàstic que ho sabia tot, que em coneixia pertot i que es feia estimar en tots els aspectes, perquè era un trapella entranyable. I ara, un nouvingut, sempre seria l'aneguet lleig pel greuge comparatiu amb ell. I això tampoc no és just.

De gran, emancipat i vivint completament sol només he tingut un gos, en Bruno. No hi ha companyia més silenciosa i grata. No hi ha lleialtat tan commovedora com la dels seus ulls atents, els seus petonets improvisats quan s'atansa, i la seva "trufa" propera i humida. Res tan sorprenent com l'extrema perspicàcia d'un gos intel·ligent. No hi ha millor alleugeriment per a la malenconia i la soledat que la seva companyia fidel, la seguretat que moriria per tu, que renuncia a tota la resta per una carícia o una paraula teva. Cap ésser humà val el que val un bon gos. I quan desapareix un gos noble i valent, el món es torna més fosc. Més trist i més brut.

Que tingueu unes Bones Festes curulles de salut, de sort i d'amor.

Arxiu del blog

Aquest sóc jo... de vegades

Aquest sóc jo... de vegades

Dades personals

Encamp, Andorra la Vella, Andorra
Llicenciatura de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. ESADE Class of 1990 · Ciències Polítiques i de l'Administració · Politics 1979-1980 Locutor de “Los 40 Principales” a Ràdio Móra d’Ebre i a tota la xarxa d´emissores SER Meridionals on hi ha: Ràdio Reus, Ràdio Salou, i Ràdio Móra d’Ebre 1984-1985 Ràdio Popular de Reus (COPE). 1985-1987 Catalunya Ràdio. 1987-1995 Televisió de Catalunya (TV3) 1995-1997 Departament de Publicitat de la Cadena SER Catalunya 1997-2003 Generalitat de Catalunya, Gabinet de Mitjans de Comunicació i Oficina de Comunicació del Govern. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. ADIGSA, Empresa Pública de la Generalitat de Catalunya 2003-2005 Director ACH RRPP BCN. 2005-2007 Última Hora Menorca. 2007 Redactor d'informatius a IB3 Radiotelevisió de les Illes Balears. 2007 Menorca Diario Insular. 2008-09 Quadrant de Menorca IB3Ràdio. 2008 El Temps. 2010 Quatre illes, IB3 Ràdio. 2011 fins a l'actualitat presentador programes audiovisuals als PPCC, Comunnity Manager i soci director del Taller de Comunicació "Bunistar&Perinno Produccions".

El meu més estimat

Publicacions, entitats i política

Seguidors

Ara en línia al blog

comptador visites