Netanyahu i Israel saben que si perdessin una guerra, només una, serà la darrera que podrien fer perquè seria la fi de l’estat jueu

 

La desaparició de Sinwar, una oportunitat per posar punt final a la guerra, segons Netanyahu  

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 18-10-2024

“L'eliminació per part de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) del líder de Hamàs, Yahya Sinwar, aquest dimecres passat representa ‘el començament del final’ de la guerra a la Franja de Gaza”, segons les afirmacions del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. Tot i que les seves manifestacions pel que fa a intencionalitat no han quedat del tot clares, el fet que el líder de la principal força terrorista que va propiciar el dissortat 7 d’octubre de 2023 hagi estat executat durant un atac israelià és un punt d’inflexió molt important en el que podria ser, perfectament, aquest principi del final de la guerra a què es referia en declaracions a mitjans nacionals el primer ministre de l’Estat d’Israel. No ha aclarit, però, quin seria el modus operandi a posar en marxa per part israeliana tot i els més que constatats èxits tàctics i en combat de les tropes estatals durant tota la guerra que també podrien servir per posar punt final a l’actual conflicte, això sí, previ desarmament total del que queda de l’exèrcit terrorista i la materialització del retorn dels ostatges que quedin en vida, exigències irrenunciables del primer ministre israelià des del minut zero.    

■ L'eliminació de la figura més dominant de Hamàs podria obrir la possibilitat de materialitzar el final dels combats i finalitzar la guerra, la qual cosa han ratificat en les últimes hores i davant els mitjans de comunicació estatunidencs alts funcionaris nord-americans com ara els secretaris de Defensa Lloyd Austin i el d'Estat Antony Blinken, declaracions de les quals se n’han fet ressò molts líders mundials en concordança amb l’oportunitat que la mort del cervell dels terroristes aporta, ja que, pels palestins de la Franja de Gaza sempre (de gust i per força) fidels i lleials a Hamàs i, per simpatia, els de la resta de les comunitats palestines de dins d’Israel, com Judea i Samària (Cisjordània), veure les imatges del seu líder mort enmig de les ruïnes del territori que una vegada va governar òbviament causarà una important desmoralització entre tots aquests terroristes armats que encara s'aferraven a la possibilitat desesperada que Sinwar tingués un pla per treure'ls de la guerra amb vida i encara conservar el poder. Però, vista l’absència d’atacs bombardejant amb míssils, o coets, com en diuen ells, després de la mort de Sinwar només significa que en aquests moments Hamàs ja no actua de cap manera com una organització cohesionada i amb força, i més aviat ha quedat molt tocada i ha quedat en el campi qui pugui.

■ En aquests moments, les FDI, amb el nord israelià bastant controlat després de segar dins el Líban els caps dels líders de Hesbol·là a través de les explosions dels bipers i les posteriors ràtzies bèl·liques contra ells (tot i que els terroristes d'obediència iraniana hagin mostrat reaccions a través del llançament de drons i míssils en un intent de restaurar la seva reputació després de patir aquests cops devastadors per part d’Israel sense aconseguir recuperar-se), poden recentrar els esforços en el territori del sud i donar un nou impuls en els atacs a Gaza augmentant temporalment la pressió militar sobre Hamàs a tota la Franja i no només a Jabalia, com ha passat en els darrers tres mesos. I podria ser que les paraules de Benjamin Netanyahu es referissin precisament a això, a què una força militar inesperada després de la mort de Sinwar podria fer sortir dels seus forats els terroristes que queden en disposició de matar i arraconar-los perquè llencin les armes o intentin fugir a zones humanitàries disfressats de civils, com han fet habitualment i constant per confondre’s amb la població de Gaza pels carrers, en escoles i en hospitals, entre altres indrets, des de l’inici de les hostilitats després del 7 d’octubre.

Sinwar, el bloquejador d’unes possibles negociacions amb Israel

■ Durant mesos, els funcionaris nord-americans i israelians han expressat la seva frustració per la falta de voluntat de Sinwar de cedir en les demandes bàsiques per acabar els enfrontaments armats a la Franja. A principis d'aquesta setmana, un funcionari israelià va declarar a mitjans del país que fins i tot els intents de petits acords amb Hamàs de cara a la desescalada bèlica eren constantment i invariable torpedinats i bloquejats pel mateix Sinwar, per això, ara Israel està en la millor posició per poder tancar aquesta etapa d’enfrontaments i iniciar el camí cap a una pau duradora que duri molts anys. Perquè, amb la mort de Sinwar a Hamàs no necessàriament hi haurà un successor. Dividit geogràficament pel tall israelià a la Franja durant gairebé un any, Hamàs, com a molt, a banda de perdre el poder polític que mai més no recuperarà mentre Israel existeixi, ara per ara si no accepten la rendició i no acabar tots morts, només podria convertir-se en unes milícies terroristes dirigides per comandants locals, cadascun amb diversos ostatges i oferint el seu propi conjunt de demandes. I tot i que això oferiria l'oportunitat d'alliberar alguns ostatges en acords més petits, aquesta dinàmica faria gairebé impossible un acord global perquè, després d’un any i de perdre molts efectius militars que han acabat morts en combat, Israel no s’hi avindria de cap manera, i potser l’única forma d’acord per finalitzar la guerra i evitar l’expansió dels combats, Netanyahu podria optar per un gran acord ara, unint negociacions amb Gaza, el Líban i l'Iran.

La resposta als atacs iranians

■ Israel, de moment, no ha respost l'atac de míssils balístics per part de l'Iran de principis d'aquest mes (que, per dir-ho clarament, van ser una ‘boutade’ perquè els únics morts a causa d’aquests artefactes pràcticament inofensius van ser tres palestins de Cisjordània) i la Casa Blanca està treballant perquè finalment aquesta resposta no es doni. Els americans estan invertint molts esforços diplomàtics per evitar-la, per la qual cosa i potser a través dels Estats Units (EUA) Netanyahu podria enviar un missatge a l'Iran explicant-los que minimitzarà la seva resposta als atacs si Hezbol·là accepta les condicions d'Israel al Líban i Hamàs capitula a Gaza. L'Iran, queda clar, ja ha perdut qualsevol element dissuasiu contra Israel a través de Hamàs. I, des del punt de vista de Teheran, una solució diplomàtica al Líban garantiria que el seu màxim representant, Hesbol·là, sobrevisqui a la ronda actual d’atacs israelians i tingui l'oportunitat de començar a reconstruir-se, ja que l’Iran sap que Israel no és qualsevol cosa i que té capacitat de destrucció bèl·lica real.

La política econòmica dels EUA de Biden

■ Si finalment Israel i l’Iran arribessin a un acord de no agressió mútua, aquest acord també serviria els interessos de l'administració Biden en impedir una nova expansió de la guerra i un possible augment dels preus del petroli abans d'unes eleccions nacionals que semblen cada dia més decantades cap a la victòria de Trump i els republicans, que són qui, segons totes les previsions, es posicionen com a guanyadors de nou. I, per tal de reduir la distància electoral, si es donessin aquestes negociacions, la vicepresidenta i candidata demòcrata Kamala Harris les podria aprofitar per dir als partidaris d'Israel “que ella va estar al seu costat durant un any mentre  Netanyahu aconseguia els seus objectius bèlics", i, alhora, dir als seus votants musulmans i àrabs de Michigan que "ella i Biden van ser fonamentals per posar fi a la guerra”. Són les cares de la política i dels polítics, que no tenen amics ni sentiments sinó només aliats i interessos. Sobretot interessos.

Per acabar

■ Digui allò que vulgui qui sigui, Netanyahu es troba en una bona ratxa i sembla cada cop més reivindicat en la seva determinació de continuar lluitant a Gaza i finalment escalar contra Hesbol·là i arrasar-lo. I, malgrat queixes, i manifestacions, i crits contra els sionistes i actes contra els jueus, i crítiques a Netanyahu, i insults i antisemitisme, el cert és que les guerres només es guanyen en un lloc: el camp de batalla. I ara i aquí, Netanyahu, agradi a qui agradi o no, amb l'eliminació de Sinwar, ja ha fet callar moltes boques crítiques que el volien veure com l’arbre caigut per fer-ne tota la llenya possible. I en això, l’esquerra (israeliana i la woke mundial antisemita) han tornat a perdre bous i esquelles a causa de la seva imbecil·litat política congènita i el seu llirisme antològic. Perquè als terroristes islamistes aquests conceptes occidentals d'esquerres i dretes tant els fan. Perquè, a més, quan es tracta d'Israel, l'únic que volen és la seva lapidació i desaparició absoluta, hi manin al país dretes o esquerres. I aquí les esquerres la tornen a espifiar un cop més, tal com fa un any que això es posa de manifest. Netanyahu, doncs, segurament intentarà aprofitar l’actual suport internacional, que va in crescendo, per posar fi a la guerra i així assolir els objectius bèl·lics primaris d'Israel, o sigui, la desintegració de Hamas per la via menys combativa. O (i això només ho sap ell i els membres de més confiança seva dins el Govern), contràriament, pot duplicar la pressió militar i acabar la guerra sense cap enemic viu, tal com està escrit en tota la tradició històrica de l’Estat d’Israel que, en gairebé 77 anys d’existència, no ha perdut mai cap guerra contra cap dels seus veïns atacants, que han estat absolutament tots els del seu voltant. Atacants i perdedors. Perquè Netanyahu i tots els governants d'Israel, i el poble inclòs, saben que si perden una guerra, només una, serà la darrera que podran fer perquè serà la fi de l’estat jueu. Un enfocament que, últimament, ha donat molts dividends i bons rèdits al primer ministre conservador israelià, malgrat tots els atacs de fora i, sobretot, els dedins.

 

 

 

Antisionisme vs antisemitisme, o el que ve a ser el mateix amb uns petits maquillatges adaptats als signes dels temps

“Com ser antisionista sense ser antisemita”

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 15-10-2024

L’encapçalament de la meva publicació es correspon al títol sarcàstic de l’article que he traduït de l’anglès al català i que reprodueixo a continuació, redactat i publicat en diversos mitjans d’abast internacional per l’estatunidenc Jonathan Lipow, doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que el 2014 va rebre la Medalla del Secretari de Defensa dels EUA per la Guerra Global contra el Terrorisme i que, a més, és un articulista habitual en mitjans prestigiosos de tot el món a través del seu bloc, en què escriu com a ciutadà privat. Un escrit que crec que és molt interessant i, sobretot aclaridor, per tots aquells que avui i després d’un any de guerra contra el terrorisme palestí i iranià a l’Estat d’Israel encara fan matisos al voltant del ser antisionista versus ser antisemita, que en definitiva ve a ser el mateix amb uns petits maquillatges adaptats als signes dels temps. Repassem-lo i analitzem el seu contingut inapel·lable, doncs.   

■ Es pot ser antisionista i no ser antisemita? Aquesta pregunta es fa molt aquests dies, sobretot tenint en compte els abusos i les amenaces als quals han estat sotmesos els estudiants jueus als campus universitaris dels Estats Units des que Hamàs va perpetrar la massacre del 7 d'octubre de 2023.

■ La resposta és que definitivament pots ser antisionista i no ser antisemita. Hi ha quatre enfocaments diferents que poden conduir a aquest resultat.

El primer és l'antisionisme jueu

Hi ha un corrent de pensament entre els jueus ultraortodoxos (haredi) que la creació d'Israel és herètica i que els jueus no haurien de restablir la seva independència fins que el Messies torni a redimir el Poble. Els grups associats amb aquesta visió inclouen la secta hassídica Satmar i la secta Neturei Karta.

També hi ha un corrent "humanista secular" entre els jueus que creuen que el judaisme hauria d'evolucionar més enllà dels seus orígens nacionals/tribals (que avui són encarnats per l'Estat d'Israel) cap a alguna cosa més universal i efímer. Aquest corrent sovint combina aspectes del judaisme amb elements manllevats del budisme en el seu pensament.

Evidentment, ni els Satmar ni els “Jubus” són antisemites.

El segon és l'antisionisme israelià

Aquesta és una escola de pensament que rebutja la definició d'Israel com a Estat jueu i vol redefinir Israel com un estat de tots els seus ciutadans, tant jueus com àrabs. La majoria d'adherents a aquesta visió són àrabs israelians, però el partit polític d'Israel més associat a la visió del món -anomenat "Hadash" - sempre fa un punt d'incloure els jueus entre els seus líders i candidats al càrrec. Això envia un missatge: Hadash no desafia el dret dels jueus a viure a Israel.

El tercer és l'antisionisme marxista

Això es va expressar millor en un assaig que vaig llegir l'any passat al Jacobin , una revista en línia d'extrema esquerra que rebutja l'actual moviment de moda "woke" i vol implementar el socialisme... de veritat. L'autor, en discutir el conflicte a l'Orient Mitjà, va assenyalar que realment era "antisionista", però que s'oposava al moviment d'alliberament nacional dels jueus perquè s'oposava a tots els moviments d'alliberament nacional, inclòs el dels palestins. Per als marxistes genuïns, el propòsit del nacionalisme, com la religió, és dividir el proletariat de manera que no puguin defensar els seus interessos de classe compartits. Això pot ser una tonteria, però no és antisemita.

Finalment, hi ha l'antisionisme panàrab

Aquesta versió que ja no és rellevant de l'antisionisme no qüestiona el dret del poble jueu a viure a la Terra d'Israel, sinó que considera aquest dret, com els d'altres minories nacionals, com a subordinat a l'objectiu general d'aconseguir les aspiracions de els pobles àrabs. Als jueus, en aquesta perspectiva, se'ls podria donar una pàtria –un protectorat o una regió autònoma– subordinada a una entitat panàrab més gran, però no la independència.

Aquesta visió es va fer irrellevant per la traïció occidental de la revolta àrab contra els otomans. El panarabisme simplement no va sortir. La descendència ideològica (i en alguns casos biològica) dels seus adherents es troba entre els del món àrab que, de vegades amb entusiasme i de vegades a contracor, accepten l'existència d'Israel com a qüestió pràctica.

■ Tingueu en compte que hi ha un denominador comú que vincula totes aquestes perspectives. Tots reconeixen que l'origen del poble jueu es troba a la Terra d'Israel i reconeixen el dret actual dels jueus a viure-hi. El que qüestionen o rebutgen és el dret dels jueus a governar-hi.

Els ignorants que senyalen la virtut

■ Ara compareu aquestes perspectives amb les opinions articulades pels manifestants que corren desenfrenats als campus universitaris i els seus apologistes als mitjans de comunicació i a l'academicisme. Aquestes opinions es poden resumir convenientment amb les quatre paraules "especials" que utilitzen: colonització, ocupació, apartheid i genocidi.

■ Qualsevol que faci servir aquests termes és un veritable antisemita o un ignorant de la senyalització de la virtut que encara no ha après que la senyalització de la virtut invariablement té un preu alt en termes de virtut real.

■ L'afirmació que Israel és un estat colonial i que els seus ciutadans són europeus blancs que estan desposseint persones marginades de color és, prima facie, absurda. Hi ha proves genètiques inequívoques que el poble jueu està estretament relacionat amb el poble palestí. També hi ha una gran quantitat d'evidències històriques i arqueològiques que constaten i corroboren que l'origen del poble jueu es troba a Israel.

■ A diferència de qualsevol empresa colonial europea, hi ha hagut una presència jueva ininterrompuda a Israel durant tots dos mil anys entre la pèrdua de la independència en les amargues guerres contra Roma i la restauració de la independència el 1948.

■ I tant la petita comunitat jueva de la Terra d'Israel com les grans comunitats jueves del nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà van ser sotmeses a més de mil anys de discriminació i persecució per part de la gent que ara acusen els jueus de colonitzadors, perquè quan una minoria perseguida i marginada es guanya la seva llibertat i independència, no en diem colonització. En diem alliberament.

■ Pel que fa al significat d’alguna "ocupació", Israel va ocupar certament Gaza i Judea i Samària (Cisjordània) entre 1967 i 1994. Aquesta ocupació, lluny de ser il·legal, va ser autoritzada per la Resolució 242 del Consell de Seguretat de l'ONU, que estipulava que Israel es retiraria de les terres confiscades a la guerra de 1967 a les fronteres finals reconegudes com a part d'un procés en què els seus enemics havien reconegut la seva existència i s'havien signat i implementat acords de pau.

■ L'ocupació israeliana va acabar en tots els sentits significatius del terme el 1994 amb la implementació dels Acords d'Oslo. Des d'aleshores, la presència israeliana a Judea i Samària i Gaza ha estat regulada per acords entre Israel i el lideratge internacionalment reconegut del poble palestí.

■ Una anàlisi torturada que vaig veure al principi de la guerra actual es referia en realitat a "Gaza ocupada controlada per Hamàs". Divertit no divertit. L'ocupació requereix "control". La Convenció de l'Haia de 1907 és molt clara al respecte. Perquè hi hagi ocupació, "les forces armades d'un estat estranger estan físicament presents sense el consentiment del govern local efectiu" i "les forces d'ocupació han de poder imposar la seva pròpia autoritat sobre el territori".

■ Pel que fa a "apartheid", el terme es refereix a una societat que segrega els seus ciutadans en dos o més grups que es mantenen separats l'un de l'altre. A Israel, no hi ha aquesta separació. Jueus i àrabs treballen junts, estudien junts, sovint conviuen o es casen i moren l'un al costat de l'altre en hospitals on és probable que fossin tractats tant per metges jueus com per àrabs. Els àrabs han servit a l'exèrcit com a oficials superiors i al Ministeri d'Afers Exteriors com a alts diplomàtics. Els àrabs també són jutges del Tribunal Suprem. I un partit àrab –i obertament islamista– va formar part de la coalició governant d'Israel el 2021-2022.

■ Els proveïdors de la difamació "apartheid israelià" saben tot això, però recorren a afirmar que Israel es manté "separat" de la població palestina de Gaza i Judea i Samària, una població que cap de les parts considera que forma part de la societat israeliana. Formen part d'una altra societat, i cada societat d'aquest planeta regula a qui permet creuar les seves fronteres. En el cas d'Israel, la consideració principal és la seguretat dels ciutadans d'Israel, i qualsevol persona que no entengui per què això és una cosa potser no ha estat prestant molta atenció als esdeveniments dels últims 12 mesos.

I, per acabar, "genocidi"

■ Entre els crims de guerra, cap es considera més greu que el genocidi. El genocidi és un intent de destruir tot un poble mitjançant l'assassinat, la violació i la impregnació, el robatori de nens i l'esborrament de la cultura. No hi ha proves que Israel hagi estat fent alguna d'aquestes coses a Gaza, o per això, en qualsevol lloc. Tot i que hi ha hagut infinites afirmacions arreu que Israel està matant de fam als habitants de Gaza, totes les proves reals suggereixen precisament el contrari. Tampoc hi ha hagut cap prova que els civils palestins siguin un objectiu deliberat d’Israel. Tingueu en compte que tot el cas de la condemna del Tribunal de Justícia de la Haia (CIJ) contra Israel es va basar en declaracions dels líders israelians que es van treure de context (per exemple, dient "matar-los a tots", però només en referència al lideratge de Hamàs). No es van poder mostrar exemples reals de conducta genocida. És per això que ara la CIJ s'ha abstingut dues vegades d'ordenar a Israel que interrompi les seves operacions a Gaza.

■ Per descomptat, hi ha casos creïbles de soldats de les FDI que cometen crims de guerra, que inclouen principalment l'abús de presoners i el vandalisme de béns que pertanyen a civils de Gaza. Aquestes coses són greus, però tenen lloc en totes les guerres del món, i Israel és un país que persegueix amb zel la mala conducta dels seus soldats. Irònicament, les Nacions Unides, la font de moltes de les afirmacions del "genocidi israelià!" - té la reputació contraria. Les forces de manteniment de la pau de l'ONU gaudeixen habitualment de cap responsabilitat pels assassinats generalitzats, la depredació sexual i els robatoris comesos pel seu personal.

■ Ara, quan la gent afirma –sense proves o quan totes les proves els contradiuen– que Israel és un estat colonial, un ocupant que practica l'apartheid o està involucrat en un genocidi, s'estan lliurant a la difamació de sang del poble jueu.

■ Ningú no discutiria que algú que afirmi avui que "els jueus van matar Crist" "La matzà (pa jueu) s’elabora amb la sang de nens cristians" o "els jueus no ens substituiran" és un antisemita. Com ningú no hauria de discutir que les persones que acusen casualment Israel de crims atroços dels quals no hi ha proves són realment antisemites. 

 

Un informe de les Nacions Unides insta els palestins a auto investigar-se “per matar jueus”, quan la realitat del seu objectiu declarat i documentat en la Carta Fundacional de Hamàs és matar jueus

 

Novament, l’antisemita ONU utilitza Hamàs com arma llancívola contra els jueus i Israel

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 12-10-2024

Aquest passat 10 d'octubre, o sigui, fa dos dies, les Nacions Unides (ONU) van publicar un informe que només es pot descriure com un document de sang que irradia antisemitisme a tot el món.

■ L'informe, que s’ha publicat a la majoria de mitjans israelians i a molts d’occidentals en què no s’hi compten els catalans, ni els espanyols ni tampoc els francesos arran de la deriva esquerranosa per interessos electoralistes d’Emmanuel Macron, l’ha sintetitzat i resumit la professora canadenca de 71 anys Anne Bayefsky, presidenta de Human Rights Voices i directora del Touro Institute on Human Rights and the Holocaust i és el producte d'una "comissió d'investigació” de l’ONU creada pel seu Consell de Drets Humans l'any 2021 i encapçalada per la jurista sud-africana Navanethem "Navi" Pillay, antiga alta comissionada de Drets Humans de l’organisme. Malgrat les regles de l'ONU sobre "imparcialitat" i "objectivitat", i a parer de Bayefsky (opinió que em faig meva), l'informe és un testimoni del discurs d'odi desenfrenat de les Nacions Unides contra l'estat jueu disfressat de "llei" i "drets humans", com fa molts anys que passa i darrerament d’una manera molt descarada.

■ Aquest és el segon informe "d'investigació" "sobre els atacs que es van produir el 7 d'octubre de 2023 i posteriors". L'agenda és clara des del primer manifest d'aquest tipus. Publicat després de mesos de l'anomenada investigació, l'informe de juny de 2024 ampliava el terrible trauma que patien les dones i nenes jueves i les seves famílies. "Sobre les violacions", van dir els inquisidors de l’ONU, "la comissió... no ha pogut verificar de manera independent aquestes acusacions" i "la comissió tampoc va poder verificar els informes de tortura sexual i mutilació genital".

■ Els "experts" de l’ONU no van poder verificar les atrocitats que els mateixos terroristes palestins no tenien cap vergonya d’enregistrar en imatges en vídeos i compartir-los en línia amb el món.

I aquest informe del dia 10 passat encara fa més retorçada l'estratègia d'engany sistemàtic de les investigacions de l'ONU al respecte.

Resulta, paradoxalment, que Navy Pillay, presidenta de la investigació, també és jutgessa de la Cort Internacional de Justícia de l'ONU. El segon membre de tal investigació, Chris Sidoti, és advocat. Després del seu nomenament, el tercer membre, Miloon Kothari, va dir a un entrevistador que el lobby jueu controla les xarxes socials. Són exemples que tots ells s'esforcen molt per promocionar la seva feina com a model d'integritat jurídica. En un paràgraf, l'informe llança paraules com "estàndard de prova", "examen forense", "normes d'admissibilitat", "referències creuades", "autenticació de mitjans", "anàlisi de cronolocalització" i "extracció de metadades".

Sota la cobertura del vòmit de la paraula legalista, l'ONU ha produït un frau legal massiu.

Fins i tot la història 101 va resultar ser una veritat incòmoda. Les línies d'armistici de 1949 van significar que Egipte va ocupar Gaza i que Jordània va ocupar Cisjordània fins al 1967. Però, en l’informe, aquests inquisidors només citen "l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània durant 75 anys".

Aquí hi ha alguns altres exemples:

Exemple número 1

■ El que sabem sobre l'ús d'hospitals per part de Hamàs: Israel va exposar públicament, amb proves fotogràfiques i de vídeo, l'ús d'hospitals per part de Hamàs amb finalitats militars. Això inclou: túnels directament a sota dels hospitals que utilitzaven les fonts d'energia i servien com a centres de comandament i dipòsits d'armes; armes i equipament a les plantes de l'hospital al costat de les sales de pacients; armes amagades en incubadores; i l'ús dels hospitals com a instal·lacions operatives per dirigir l'activitat militar. A més, Hamàs va construir i utilitzar una vasta xarxa de túnels subterranis per al terror, no per diversió, esport i entreteniment.

Però l'informe de Pillay diu:

"La comissió va entrevistar personal mèdic superior dels hospitals i van negar que hi hagués cap activitat militar, emfatitzant que l'únic paper dels hospitals era tractar pacients".

L'informe conclou:

"La comissió va confirmar la presència d'un túnel i un pou als terrenys de l'hospital de Shifa, però no va poder verificar que s'utilitzessin amb finalitats militars".

Exemple número 2

■ El que sabem sobre els ostatges israelians i els hospitals de Gaza: els ostatges israelians alliberats descriuen el seu tractament als "hospitals" de Hamàs. Els metges van abocar clor i vinagre sobre el peu penjant de l'ostatge Maya Regev per tal de causar dolor, membre que van amputar sense analgèsics. Avui encara necessita atenció mèdica seriosa per reparar la "cirurgia" fallida. Els metges de Gaza van treure una bala de la cama de l'ostatge Itay Regev sense utilitzar anestèsia, mentre que els membres de Hamàs li van escopir, li van donar una bufetada i l'amenaçaven de matar-lo si cridava.

Parlant de l'hospital Al-Shifa, l'informe de Pillay explica:

"Hamas... va declarar que els ostatges havien estat transportats allà per rebre tractament mèdic".

Aleshores, tals “experts no aliniats” arriben a la conclusió que els ostatges estaven sent "tractats" als hospitals de Hamàs, en lloc de ser torturats:

"La comissió va confirmar que dos ostatges havien estat detinguts a hospitals i van rebre tractament mèdic per les seves ferides".

Exemple número 3

■ El que sabem: l’hospital d'Al-Shifa s'utilitzava, en paraules del dret internacional real, "d'una manera perjudicial per a l'enemic" i, per tant, era "un objectiu militar que es pot atacar legítimament".

Negant els seus "ulls mentiders" i tergiversant els estàndards legals internacionals, l'informe de Pillay conclou la seva anàlisi hospitalària fent una analogia entre els israelians i els nazis.

I l'informe diu:

"La comissió també conclou que aquests actes constitueixen el crim contra la humanitat d'extermini".

Exemple número 4

■ El que sabem: Israel va trobar sis ostatges morts en un túnel de Gaza l'1 de setembre de 2024. Els seus cossos van ser delmats per la fam prolongada, la manca de llum del dia i l'accés a l'aire. Havien estat executats només 48-72 hores abans amb trets a la part posterior del cap mentre les forces israelianes s'acostaven a la seva ubicació.

Pel que fa als ostatges assassinats a Gaza, l'informe de Pillay "confirmava" que alguns ostatges van ser afusellats per les forces israelianes, en el que Israel va declarar obertament que era un tràgic error. Però quan es referien als sis executats deliberadament a finals d'agost, els inquisidors no van trobar ningú a qui culpar.

Al contrari, els inquisidors se centren en el que va passar després de trobar els ostatges executats:

"El 2 de setembre, Hamàs va declarar que s'havien emès noves instruccions sobre el tractament dels ostatges si les forces de seguretat israelianes s'apropaven al seu lloc de detenció".

Quin tipus d'investigador de "drets humans" parla d'execucions a sang freda com a "tractament" amb persones? La resposta curta és que no ho fan, però els mafiosos de l'ONU sí.

L'informe de Pillay es va negar a dir que les "instruccions" de Hamàs eren executar els seus captius o fins i tot que Hamàs era el seu botxí.

En realitat, Hamàs havia emès "noves" instruccions al juny, (després que les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van rescatar amb èxit quatre ostatges), sobre "com gestionar la situació si l'exèrcit d'ocupació s'apropa al lloc on estan detinguts els presoners".

Exemple número 5

■ El que sabem: els ostatges han estat privats sistemàticament d'aliments i de les necessitats de la vida des de la seva captura. Es va trobar que el cos de l'ostatge executat, Eden Yerushalmi, de 24 anys, pesava menys de 36 quilos.

Pillay i companyia van decidir augmentar l'agonia dels ostatges i van culpar Israel de la fam dels ostatges.

I en l'informe escriuen:

"El setge imposat per Israel a la franja de Gaza ha reduït la disponibilitat d'aliments, aigua i medicaments per a la població en general, inclosos els ostatges".

A l'informe de Pillay del passat mes de juny, ella i els seus inquisidors van dir: "la comissió conclou que Israel ha utilitzat la fam com a mètode de guerra". Malgrat les proves que Israel ha fet un esforç enorme per alimentar els habitants de Gaza, i que aquests enviaments estan sent clarament segrestats i desviats per alimentar Hamàs o que en treguin beneficis, els inquisidors “no van trobar proves que Hamàs estigués utilitzant la fam com a arma de guerra”, clar.

Exemple número 6

■ El que sabem: les organitzacions terroristes palestines admeten obertament que l'escut humà és una arma clau en la seva caixa d'eines. I aquestes són les afirmacions enregistrades pels mitjans de l'antic líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, el 26 d'octubre de 2023: "la sang de les dones, els nens i la gent gran... Som els que necessitem aquesta sang, de manera que desperta dins nostre l'esperit revolucionari".

La inquisició de Pillay, però, va treballar molt dur per ignorar aquestes paraules i les violacions fonamentals palestines dels drets humans dels altres palestins, incloses les violacions que afectaven tota la població civil palestina.

El fer llum de gas ha estat durant molt de temps un element clau de la caixa d'eines anti-israeliana i antijueva de les Nacions Unides, i l'informe diu:

"Les forces de seguretat israelianes van utilitzar els detinguts com a escuts humans en diversos casos a Cisjordània i Gaza, cosa que constitueix un crim de guerra".

Aquest informe, com tots els cinc informes anteriors de la investigació, mai, mai! condemna Hamàs per utilitzar civils palestins -o sigui, milions de persones- com a escuts humans, la qual cosa els terroristes fan constantment des de fa molts anys.

Exemple número 7

■ El que sabem: Hamàs té l'objectiu declarat del genocidi, d'eradicar l'estat jueu i el seu poble, la qual cosa s’explica clarament en la seva Carta Fundacional, també coneguda com el Pacte de Hamàs, publicada el 18 d'agost de 1988 a la qual Hamàs va delinear la identitat del moviment, els seus objectius i les seves finalitats.

En el segon article de la carta, datat el 18 de agost de 1988, Hamás es presenta com una branca del moviment internacional dels Germans Musulmans a Palestina i declara que els seus membres siguin musulmans que "temin a Déu i aixequin la bandera de la jihad davant els opressors." La carta afirma que "la nostra lluita contra els sionistes és molt gran i molt greu" i demana l'eventual creació d'un estat islàmic a Palestina, en comptes de la solució dels dos estats d'Israel i Palestina i reclama la dissolució d'Israel i erradicació dels jueus a la regió. La carta també afirma que “Hamàs és humanista i tolerant amb les altres religions mentre no discuteixin la sobirania de l'Islam a la regió". I potser no cal dir res més, oi?

L'informe de Pillay, però, conclou amb aquest consell a Hamàs:

"L'autoritat de facto a Gaza té la responsabilitat d'investigar les possibles violacions del dret internacional i de responsabilitzar-ne els autors".

En aquest exemple obscè de depravació moral, l'informe inventa una consciència moral on no n'hi ha, i dibuixa una equivalència moral entre una organització terrorista i una societat democràtica. La investigació diu als genocides palestins que s'investiguin a ells mateixos. Diu al carnisser de Hamàs Yahya Sinwar i a la seva companyia que es facin responsables si maten jueus al mateix temps que obvien que, segons la seva Carta Fundacional, el seu objectiu declarat és matar jueus.

L'informe de l'ONU acaba amb una crida a un pogrom global, demanant a tots els estats membres que s'uneixin a la seva persecució d'israelians a la Cort Penal Internacional i més enllà, en el que eufemísticament anomenen "responsabilitat".

El que planteja la pregunta és: qui responsabilitzarà Navi Pillay, Chris Sidoti i Miloon Kothari per la seva incitació criminal al terrorisme i la difusió de l'antisemitisme letal?

Per això, heus aquí el quid de la qüestió: qui passarà comptes a l'ONU pels seus crims d’irresponsabilitat moral?

 

 

 

Israel no només està donant una lliçó al terrorisme i guanyant-lo sinó que Israel està donant una lliçó al món sencer

 

EN L’ANIVERSARI MÉS TRIST 

ISRAEL EN GUERRA - DIA 367

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 7-10-2024

Avui fa un any del pogrom islamista perpetrat per terroristes palestins als voltants de la Franja de Gaza, al sud d’Israel, i en faré un resum amb dades aportades per les Forces de Defensa d’Israel (FDI) a través d’informes elaborats pel mateix exèrcit i pel Govern d’Israel a través dels seus estaments oficials a què he pogut accedir.  

■ Com a periodista estudiós del conflicte que observa, sobretot, la realitat constatable i no es basa en utopies o xifres aportades per dubtoses fonts d’origen terrorista perquè, soc de l’opinió que amb terroristes assassins no es pacta, ni es negocia, ni se’ls creu i que l’únic que cal fer és, en tots els casos, eliminar-los sense excepció perquè qui realment no representa més que els seus interessos de poder i economia sumats a l’odi racial o ètnic, manipula les masses ignorants i se’n beneficia malgrat que la majoria d’aquestes masses sempre en pateixin les nefastes conseqüències que acaben en la mort física, no mereix cap altre tracte. I és realment vergonyós que els mitjans occidentals facin pinya (ni que sigui per gramàtica política com fan els polítics que els paguen i dels quals clarament en són un apèndix) amb qui fa més d’un segle que demostra no voler cap estat, cap llibertat de cap mena ni cap territori compartit per formar-hi un estat sinó que el que desitja i promulga certificat en les seves actes de creació és “la desaparició de l’Estat d’Israel”. I això ja ho diu tot.

■ Lluny de basar-me en informacions de mitjans del meu voltant, catalans o europeus d’altres procedències, em remeto a les fonts principals del ull de l’huracà, que són en territori israelià i en la regió que l’envolta, l’Orient Mitjà, lloc que he visitat en diverses ocasions i en què hi tinc amics periodistes, sociòlegs, polítics de tot color i tendència i, sobretot, gent del carrer que pateix des del 1948 el terrorisme islamista, que m’informen de primera mà i en qui em baso per elaborar les meves informacions al respecte. Perquè les qüestions de vida o mort, de supervivència personal o nacional col·lectiva, no es poden tractar amb frivolitat i de manera pornogràfica amb els “diuen, diuen, diuen” en què ho fan els nostres mitjans de desinformació de proximitat, ja que la gran majoria escriuen i emeten notícies sense haver posat mai ni un peu a Israel, i menys a Gaza ni al Líban, país del qual sembla que no en coneixen la història perquè és una nació cristiana envaïda per islamistes palestins expulsats de Jordània el 1948 (sí “expulsats” de Jordània pels jordans!) i sense govern ni exèrcit propis ni operatius. I els mitjans de manipulació nostrats parlen d’invasió del Líban per part d’Israel, quan resulta que Israel només hi ha anat a neutralitzar terroristes islamistes (el Govern libanès, inexistent i a mans de Hesbollà, o sigui de l'Iran, n'és incapaç) que fa un any que l’ataquen amb míssils des del front nord del país i que no han fet més mal perquè en el fons els terroristes són uns matussers i perquè al cel d'Israel existeix un sistema de protecció aèria anomenat la Cúpula de Ferro, que els atura en un 99%. I aquests nostres periodistets i mitjans tan mal informats i de pitjor habilitat de contrast, encara s'atrevirien menys a viatjar a un país com l'Iran, que desconeixen pertot, perquè segurament els faria temor entrar-hi (perquè realment el règim dels aiatolàs fa por), per si no surten. L'Iran, aquell país que actua amb mà negra des de darrere les bambolines fa anys i que, paradoxalment, va estar creat per occident per fer aquest paper d’intent d’eliminar el jueu que "va sobreviure a l’Holocaust i que al damunt va tenir la poca vergonya d’aconseguir crear un estat propi en ple segle XX i després de la desfeta dels nazis alemanys" (inspirats en els eugenistes anglo-americans i amb l’Imperi Romà), després de més de 5.000 anys de ser nació, precisament, i que en els darrers 76 anys, o sigui des de la seva fundació, ha guanyat sis guerres als àrabs més aquesta que també està guanyant i que també guanyarà, que per moltes manifestacions woke plenes de manipulats que es facin, organitzades per governs de llavor antisemita i universitats que s'erigeixen en jutge i part de temes dels quals (com el d'Israel i el seu estat) no en saben ni un borrall, resulta que les guerres es guanyen als camps de batalla en què els soldats que defensen el seu país donen la sang i la vida, i no pas portant pancartetes de "from the river to the sea...", en què la majoria dels que les esgrimeixen no saben ni a quin riu ni a quin mar es refereixen, tristament. I en això de vèncer a les guerres, els jueus són els campions perquè com que ho porten a la genètica des de fa milers d'anys el ser injustament perseguits i l'esca del pecat popular, doncs, sempre guanyen. I la prova és que encara perviuen. I segurament perviuran.  

“GEGIR O NO GEGIR”, aquesta és la qüestió

■ Els nostres inefables mitjans de desinformació catalans, des de TV3 a Vilaweb, passant per tota la resta sense gairebé excepció, ens aboquen tals vomitades cada dia que és comprensible que la gent, sobretot les ments més manipulables, s’empassin tants gripaus. I, per posar un exemple d’una broma que aquests mateixos mitjans li feien al gran Leo Messi sobre si tenia aficions literàries i feien sortir un imitador a qui preguntaven si llegia i deia “¿GEGIR? ¿QUÉ É GEGIR?... Doncs, això, dissortadament, es pot aplicar a un ampli percentatge de la població del país que això de “GEGIR” no ho fa pràcticament mai a no ser que es tracti de frases molt curtes i en lletres molt grosses. Però, ai las! després els constates parlant a tort i a dret per cafès, carrers i mercats “dels morts de Gaza fets per Israel i donant xifres exactes, i del dolentots que són els jueus que han fet un gran genocidi amb els pobres palestins” i de mil i una collonades més que es mengen a diari directament o en conserva provinents de TV3 o d’altres merdes pseudo mediàtiques nostrades i subvencionades pel règim de #Vichy. I resulta que tu, que t’has cremat les celles durant anys i panys estudiant, contrastant, trucant i enviant peticions arreu per obtenir informació fidedigna i fiable i no pas fakes interessats com s’empassen ells dia sí dia també, resulta que el rar i el que no hi toca ets tu. Aquest és el nivell del no “GEGIR” de Catalunya i per extensió de la resta d’Europa. I això fot molta vergonyeta aliena. Pobra gent! Miserables ignorants que es pensen i diuen que el rei despullat va vestit perquè els ho diu TV3, i això és dogma. I punt. Quina pena de genteta! I el més trist és que n’hi ha a dojo. Saberuts i saberudes del no res que et miren pel damunt de l’espatlla i et diuen que “obris els ulls”. “Obri els ulls, Capellera!”. Pobres rucs! I amb ells, els manipuladors a sou ja han guanyat perquè fan possible la societat de la desinformació, tant que ens ha costat de poder escriure la veritat en llibertat. Com una pobra carallota que fa un parell de dies participava, com a “convidada experta” al Més324 de TV3, i deia que “les xifres de morts a Gaza i el desastre dels atacs israelians havien estat pitjor que a Hiroshima”. I es va quedar tan ampla. I, per a més despropòsit, la conductora s’hi abonava amb suposades xifres reals, tot i que, naturalment, no en citava les fonts. Clar, si les fonts són les de Hamàs, com ho ha de dir. Perquè la gent en general té un nivell enciclopèdic d’ignorància al respecte, però fins aquí encara hi arriben. Mare meva! La sort encara, però, és que, de tant en tant, hi ha excepcions d'alguns periodistes valents i sense pèls a la llengua com ara Esteve Soler, que fa poc deia això:  https://tuit.cat/lt0ds

Dades oficials de la guerra contra Hamàs aportades per les FDI 

■ Ara que el país compleix un any des de l'inici de la guerra el 7 d'octubre de 2023, les FDI van publicar el dilluns passat, 30 de setembre, noves dades sobre les seves operacions a la Franja de Gaza, Judea i Samària i el Líban, a partir del nombre de míssils llançats contra territori d’Israel i el nombre de llocs atacats per la Força Aèria Israeliana (IAF).

■ Segons les dades publicades oficialment pel Ministeri de Defensa jueu, uns 17.000 terroristes de Hamàs i membres d'altres grups terroristes han estat eliminats per les FDI a la Franja de Gaza des de l'inici de la guerra, a més d'uns 1.000 terroristes més dins d'Israel el 7 d'octubre, ara fa un any, quan homes armats van arrasar les comunitats quibuts del sud massacrant unes 1.200 persones, la majoria civils, i en van segrestar 251, que van portar cap a Gaza i de les quals encara en queden 101 en poder dels terroristes palestins, arran de la qual cosa Israel va respondre amb una campanya militar per enderrocar el règim de Hamàs a la Franja de Gaza amb l'objectiu de destruir totalment el grup terrorista i alliberar els ostatges.

■ El Ministeri de Salut de Gaza, dirigit per Hamàs, ha dit que més de 41.000 palestins han estat assassinats a la franja, tot i que la xifra no es pot verificar de manera oficial, ni independent, ni de cap manera i que, malgrat això, la majoria dels mitjans internacionals influïts pels laments de Hamàs i els suporters que es manifesten en favor seu a tot el món occidental, se’n fan ressò com si tals xifres haguessin estat verificades per algun organisme neutral, si és que això existeix després de veure com en va quedar de compromesa l’ONU arran de les proves fefaents que els seus treballadors de l’UNRWA formaven part dels terroristes de Hamàs que es protegien de les FDI en hospitals, ambulàncies, centres socials i escoles de Gaza.

■ Les dades de les FDI diuen que l'exèrcit ha matat vuit comandants de brigada de Hamàs i altres d'un rang equivalent, així com més de 30 comandants de batalló. Més de 165 comandants i operatius de la companyia Hamàs amb un rang similar també han estat eliminats. Segons les mateixes dades, s'han colpejat uns 40.300 objectius a la Franja de Gaza des de l'inici de la guerra i les FDI han informat que les seves tropes han localitzat uns 4.700 túnels.

■ L'endemà de l'assalt de Hamàs, el grup terrorista Hesbol·là, amb seu al Líban, va iniciar atacs a la frontera nord d'Israel, dient que “actuava en suport de Gaza”. Aquests combats es van intensificar constantment al llarg dels mesos, fins que van arribar a l’ebullició total aquest setembre passat després que Israel iniciés una nova ofensiva contra el grup terrorista matant tot el seu màxim lideratge i llançant una operació terrestre al sud del Líban per mirar de neutralitzar les llançadores i els terroristes que fa un any que provoquen el Govern d’Israel amb atacs, molts d’ells mortífers, en territori israelià. Al Líban, les FDI van dir que han eliminat més de 800 terroristes (inclosos 90 comandaments), la majoria membres de Hesbol·là, milícia, recordem-ho, creada i finançada per l'Iran. Segons les mateixes dades de les FDI, prop d'11.000 posicions de Hesbol·là han estat atacades pels militars israelians i, des de l'inici de la guerra, més de 26.000 coets, míssils i drons s'han llançat a Israel des de múltiples fronts.

■ Les xifres incloïen 13.200 projectils disparats des de Gaza (almenys 5.000 només el 7 d'octubre); 12.400 des del Líban, uns 60 de Síria, 180 des del Iemen i 400 des de l'Iran, el darrer dels quals en dos atacs directes contra Israel el 13 d'abril i l'1 d’octubre. En els informes, les FDI no detallen quants drons i míssils s'han llançat des de l'Iraq a Israel enmig de la guerra. El balanç tampoc no inclou els coets — que segons Israel són centenars— llançats per grups terroristes de Gaza que van disparar i van caure a la Franja ni així com els llançats per Hesbol·là que, pels mals càlculs dels tiradors, van impactar al mateix territori del Líban.

Pel que fa a les investigacions, les FDI expliquen que la Unitat 504 de la Direcció d'Intel·ligència Militar ha interrogat uns 7.000 sospitosos palestins a la Franja de Gaza, molts dels quals van ser arrestats i portats a Israel per ser interrogats i empresonats, tot i que molts altres també han estat retornats a Gaza sense càrrecs.

Víctimes de la part israeliana i terroristes arrestats

■ Un total de 728 soldats, reservistes i agents de seguretat locals han mort i 4.576 altres han resultat ferits a la guerra des del 7 d'octubre. D'ells, 346 van morir i 2.299 van ser ferits durant l'ofensiva terrestre a Gaza en què també hi va haver 56 soldats morts a causa del foc amic i altres accidents relacionats amb les maniobres de l'exèrcit.

■ Des del 7 d'octubre, a Judea i Samària, les FDI publiquen que les tropes han arrestat més de 5.250 palestins buscats, inclosos més de 2.050 afiliats a Hamàs. A més, uns 690 pistolers, amotinats que es van enfrontar amb tropes o terroristes que van dur a terme atacs, han estat eliminats per tropes israelianes en aquest territoris d’Israel de majoria palestina i en que també s'han dut a terme 150 incursions a nivell de brigada i s'han enderrocat 30 cases de palestins acusats de terrorisme.

La por dels israelians de Judea i Samària

■ Passat un any des de la massacre del 7 d'octubre a la rodalia de Gaza una de les preguntes més inquietants i candents de la societat israeliana és si aquesta massacre pot repetir-se i si l'Estat d'Israel tornarà a ser agafat per sorpresa.

■ Entre la majoria dels residents israelians de Judea i Samària o West Bank (Cisjordània en diuen els més anti Israel i tots els antisemites judeòfobs perquè Judea sona massa a jueu... clar!), l'opinió predominant és que l'amenaça d'intrusió dels palestins als assentaments israelians i la massacre dels seus habitants no està separada de la realitat. Al contrari: podria passar qualsevol dia; fins i tot avui mateix. La matança del 7 d’octubre de fa un any d'infants i nens i l'assassinat d'homes i dones joves van ser espectacles als quals, malauradament, els israelians s'han enfrontat en els territoris de Judea i Samària en les últimes dècades. La preparació del sistema de seguretat mereix un examen i es percep en l'expressió de l'antiga i gastada "concepció de la seguretat", molt rellevant per al sector, que està en una escalada creixent i, segons moltes opinions, s'acosta la Tercera Intifada tant per l'experiència de les vivències dels ciutadans al carrer com de la intel·ligència israeliana del Shin Bet (no confondre amb el Mossad que, per explicar-ho i en clau dels EUA, el Shin Bet és l’FBI o intel·ligència interior i el Mossad la CIA o intel·ligència exterior).

■ L'any passat, el terror palestí a Judea i Samària va assolir un nou nivell en què aquest terrorisme que han de patir dia sí dia també els habitants civils d’aquests territoris (de moment israelians) ha augmentat en abast, capacitats i també en "assoliments" que no s'havien vist des de fa anys. Cotxes bomba, terroristes suïcides, artefactes explosius de gran potència i quantitats d'armes en mans de milers de terroristes, només constitueixen una part de les amenaces a les quals es va haver d’enfrontar el 2023 el Comandament Central i el Shin Bet a tota la zona.

■ L'augment espectacular de les detencions, l'eliminació de terroristes i la prevenció d'atacs en els darrers 12 mesos pot revelar una mica com les organitzacions terroristes s'han desenvolupat i prosperat en els darrers anys sota el nas del sistema de seguretat i amb cada enviament de forces de les FDI per a l'arrest i l'eliminació de terroristes, que cada vegada es converteixen en una missió una mica més difícil, per dir-ho suaument, i amb cada atac que es produeix, l'amenaça reflectida creix perquè els terroristes s'armen de manera més adequada i millorada per aconseguir més víctimes, principalment civils i de manera indiscriminada.

■ L'orientació de les FDI durant l'esclat de la guerra va ser gestionar la zona conflictiva de Judea i Samària com a escenari secundari, una decisió que en aquells dies era lògica perquè gairebé tota l'atenció i els recursos s'havien de dirigir majoritàriament cap al front sud de cara a l'alliberament dels ostatges i l'eliminació de tots els terroristes de Hamàs a Gaza. A mesura que la lluita continuava, però, es van afegir mitjans addicionals i es van fer adaptacions operatives per dur a terme operacions grans i intenses als reductes terroristes de Cisjordània, van morir més terroristes i les seves infraestructures van ser destruïdes i atacades amb força. Tot això, segons fonts oficials hebrees i en dades que figuren en documents de la mateixa procedència i en el meu poder.

■ Mentre, la prohibició de l'entrada de treballadors palestins als assentaments de Judea i Samària i a la resta d’Israel ha disminuït considerablement i gairebé s'ha esvaït, ja sigui per una decisió oficiosa i no oficial de permetre l'entrada de diversos milers de treballadors o fent els ulls grossos als que penetraven sense permís a la zona prohibida a través de la tanca de separació. Qui ha aconseguit identificar-ho ha constatat una calma a la zona, ja que l'atur també reforça el terror, mentre que l'ocupació laboral i la prosperitat creen calma i esperança. A Israel i a qualsevol lloc del món. I si no, pregunteu-los als milers d’habitants de Gaza que entraven a treballar cada dia a Israel i obtenien estabilitat laboral i sous dues vegades superiors al que podien aconseguir a la Franja. I això va passar fins al 7 d’octubre, en què els terroristes de Hamàs (als quals no els faltaven els recursos procedents d’Iran o de Qatar) els van condemnar a quedar-se sense la feina que feien i que ja fa un any que van perdre amb les greus conseqüències que això els ha reportat.

Contraban d'armes i bretxes de fronteres

■ En aquells dies de fa un any hi havia força entitats i gent a Judea i Samària que expressaven suport a les massacres de Hamàs al sud del país que van ser visitats i destruïts per les FDI, el Shin Bet i la policia israeliana; milers de terroristes van ser arrestats i es van prendre moltes més accions al respecte. Tanmateix, ha passat un any i l'amenaça de la massacre del 7 d’octubre encara és tangible; els terroristes a Judea i Samària tenen molts recursos i d'aquí el contraban continu d'equips de països enemics com l’Iran, Síria o el Iemen a través de la frontera entre Israel i Jordània, que a l’hora de redactar aquest article informe segueix sent un fet. Això s'afegeix al subministrament d'organitzacions criminals en el mateix sentit  dins d’Israel, que reben suport en gran mesura del saqueig terrorista ocasional de les bases i camps de batalla de les FDI.

■ L'any 2022, l’anterior a la matança del 7 d'octubre, diverses ciutats palestines, principalment a Samària, van ser marcades com a reductes del terror. Les entrades de Jenin, Nablus, Tubas i Jericó van ser les principals àrees en què les FDI van operar amb certa intensitat i van aconseguir èxits molt rellevants.

■ En l’actualitat, s'han afegit centres terroristes actius i significatius com en el cas del sector d'Hebron, en què han produït atacs armats i suïcides amb cotxes bomba i molt més. Sens dubte, aquesta tendència afecta al nou cap de comandament Avi Blot, a qui, per complicar encara més les coses, no se li concediran cent dies de gràcia atès que coneix bé la feina des de la seva anterior funció com a comandant de brigada de camp als territoris de Judea i Samària.

Per acabar

■ El 7 d'octubre va significar la pitjor massacre contra el poble jueu des de l'existència de l'Estat d'Israel amb més de 1200 persones assassinades, 250 segrestats, violacions, decapitacions, gent cremada viva, entre ells bebès de bolquers. I el que ha seguit a tota aquesta barbàrie i al voltant de tot el planeta (i lluny de defensar el poble jueu i l’Estat d’Israel reconegut per la gran majoria de països del món des del primer dia de la seva creació), ha estat una ferotge onada d’antisemitisme a tota l'esfera global promulgada especialment des dels mitjans de comunicació i les universitats, algunes molt rellevants, per cert. I això provoca fàstic i tristesa, per aquest ordre.

■ Cal no oblidar que encara queden 101 segrestats en captivitat a Gaza en mans de terroristes palestins i que, lluny d'escoltar els clams de bona part del món demanant el seu alliberament, estem sent testimonis en temps real de la romantització de manifestacions d'odi antisemita i d’alçament dels líders terroristes mateixos, com ha passat fa poc amb el criminal Nasrallah, alma mater de Hesbol·là al qual Israel va eliminar el passat 24 de setembre i a qui a alguns mitjans de comunicació occidentals, entre ells molts de catalans, només els ha faltat inventar-se que havia fet algun miracle diví pel bé del món.

■ I així com els antisemites i l’antisemitisme celebreu quan Israel és atacat i brameu “genocidi!” quan Israel respon l'atac, molts polítics i la majoria de la premsa mundial callen sobre els constants i quotidians atacs contra civils israelians per part de terroristes islamistes. Com és el cas de l’inefable Antonio Guterres, declarat persona non grata per Israel arran de les seves declaracions i posicionaments antisemites i que, per tant, no pot viatjar al territori hebreu d'un estat membre de l’ONU sense la possibilitat que sigui detingut in situ. Gent com Guterres, en comptes de ser neutrals i vetllar per la pau i perquè el terrorisme mai no tiri endavant dins de països democràtics, acusen Israel a discreció i a la vista de tothom quan es defensa dels qui pretenen la seva destrucció com a estat des del 14 de maig de 1948 i nació de mil·lennis d'antiguitat.

■ L'ONU, des de fa dècades, és una organització obertament anti israeliana i antisemita. Una organització, per exemple, responsable del compliment de la resolució 1701 de l'any 2006 del seu propi Consell de Seguretat, raó per la qual “Hezbol·là, una organització terrorista iraniana que manté un cop d'estat i una invasió de facto del Líban des de fa anys, mai no hauria d'haver estat enclavada al sud del riu Litani, ni s'hauria de poder abastir d'armes”. Si, diguem-ho clarament i amb totes les lletres: l'ONU, que havia de vetllar per la pau només ha defensat Hamàs i li ha possibilitat activistes i locals en forma d'escoles i hospitals pagats per l’UNRWA. I també es va ocupar d'assegurar el rearmament del grup terrorista Hesbol·là en el seu emplaçament prop de la frontera amb Israel i la construcció de túnels terroristes, com van fer a Gaza.

■ Per als que defensem la democràcia, el fet jueu, que és d’allà on ve precisament la democràcia a través d’una revolta d’esclaus (en parlo en els punts 11 i 12 en aquest extens assaig al respecte 👉 https://bit.ly/3ZVaHcJ) i ho fem defensant el seu estat polític i el seu dret a existir, no és un moment per ser tebis perquè Israel lliura una guerra per la seva existència contra els atacs terroristes de Hamàs, la Jihad Islàmica, Hezbol·là, els Hutis, les milícies pro iranianes des de Síria i l'Iraq i la pròpia ONU. I la vergonya més òbvia i evident és que ni els mitjans ni molts líders del món no s'atreveixen a dir les coses tal com són i encara menys a actuar com ho haurien de fer si fossin veritablement honestos i, sobretot, demòcrates. Els covards líders del món miren sorpresos com Israel fa la feina que tots volen que es faci però que ningú no diu  obertament ni tira endavant cap mena d'iniciativa de mutu propi al respecte. Només ho fa Israel. Perquè, la veritat, senyores i senyors antisemites i altres paràsits racistes i feixistes d’aquest planeta, quan Israel guanyi, com sempre heu fet, tornareu a la hipocresia i us apuntareu al cavall guanyador com teniu per costum fer. I direu que no volíeu dir allò que vau expressar clarament i que putia fortament a antisemitisme. I us arronsareu i mirareu cap a una altra banda. Perquè, senyores i senyors antisemites d'ara i adès, resulta que Israel no només està donant una lliçó al terrorisme i guanyant-lo sinó que Israel està donant una lliçó al món sencer. I en aquest segment hi sou vosaltres, covards antijueus. Us agradi o no.