EN L’ANIVERSARI MÉS TRIST
ISRAEL EN GUERRA - DIA 367
Santi Capellera i Rabassó,
periodista i analista / 7-10-2024
Avui fa un any del pogrom islamista perpetrat per terroristes
palestins als voltants de la Franja de Gaza, al sud d’Israel, i en faré un
resum amb dades aportades per les Forces de Defensa d’Israel (FDI) a través d’informes
elaborats pel mateix exèrcit i pel Govern d’Israel a través dels seus estaments
oficials a què he pogut accedir.
■ Com a periodista estudiós del conflicte que observa, sobretot, la realitat constatable i no es basa en utopies o xifres aportades per dubtoses fonts d’origen terrorista perquè, soc de l’opinió que amb terroristes assassins no es pacta, ni es negocia, ni se’ls creu i que l’únic que cal fer és, en tots els casos, eliminar-los sense excepció perquè qui realment no representa més que els seus interessos de poder i economia sumats a l’odi racial o ètnic, manipula les masses ignorants i se’n beneficia malgrat que la majoria d’aquestes masses sempre en pateixin les nefastes conseqüències que acaben en la mort física, no mereix cap altre tracte. I és realment vergonyós que els mitjans occidentals facin pinya (ni que sigui per gramàtica política com fan els polítics que els paguen i dels quals clarament en són un apèndix) amb qui fa més d’un segle que demostra no voler cap estat, cap llibertat de cap mena ni cap territori compartit per formar-hi un estat sinó que el que desitja i promulga certificat en les seves actes de creació és “la desaparició de l’Estat d’Israel”. I això ja ho diu tot.
■ Lluny de basar-me en informacions de mitjans del meu voltant, catalans o europeus d’altres procedències, em remeto a les fonts principals del ull de l’huracà, que són en territori israelià i en la regió que l’envolta, l’Orient Mitjà, lloc que he visitat en diverses ocasions i en què hi tinc amics periodistes, sociòlegs, polítics de tot color i tendència i, sobretot, gent del carrer que pateix des del 1948 el terrorisme islamista, que m’informen de primera mà i en qui em baso per elaborar les meves informacions al respecte. Perquè les qüestions de vida o mort, de supervivència personal o nacional col·lectiva, no es poden tractar amb frivolitat i de manera pornogràfica amb els “diuen, diuen, diuen” en què ho fan els nostres mitjans de desinformació de proximitat, ja que la gran majoria escriuen i emeten notícies sense haver posat mai ni un peu a Israel, i menys a Gaza ni al Líban, país del qual sembla que no en coneixen la història perquè és una nació cristiana envaïda per islamistes palestins expulsats de Jordània el 1948 (sí “expulsats” de Jordània pels jordans!) i sense govern ni exèrcit propis ni operatius. I els mitjans de manipulació nostrats parlen d’invasió del Líban per part d’Israel, quan resulta que Israel només hi ha anat a neutralitzar terroristes islamistes (el Govern libanès, inexistent i a mans de Hesbollà, o sigui de l'Iran, n'és incapaç) que fa un any que l’ataquen amb míssils des del front nord del país i que no han fet més mal perquè en el fons els terroristes són uns matussers i perquè al cel d'Israel existeix un sistema de protecció aèria anomenat la Cúpula de Ferro, que els atura en un 99%. I aquests nostres periodistets i mitjans tan mal informats i de pitjor habilitat de contrast, encara s'atrevirien menys a viatjar a un país com l'Iran, que desconeixen pertot, perquè segurament els faria temor entrar-hi (perquè realment el règim dels aiatolàs fa por), per si no surten. L'Iran, aquell país que actua amb mà negra des de darrere les bambolines fa anys i que, paradoxalment, va estar creat per occident per fer aquest paper d’intent d’eliminar el jueu que "va sobreviure a l’Holocaust i que al damunt va tenir la poca vergonya d’aconseguir crear un estat propi en ple segle XX i després de la desfeta dels nazis alemanys" (inspirats en els eugenistes anglo-americans i amb l’Imperi Romà), després de més de 5.000 anys de ser nació, precisament, i que en els darrers 76 anys, o sigui des de la seva fundació, ha guanyat sis guerres als àrabs més aquesta que també està guanyant i que també guanyarà, que per moltes manifestacions woke plenes de manipulats que es facin, organitzades per governs de llavor antisemita i universitats que s'erigeixen en jutge i part de temes dels quals (com el d'Israel i el seu estat) no en saben ni un borrall, resulta que les guerres es guanyen als camps de batalla en què els soldats que defensen el seu país donen la sang i la vida, i no pas portant pancartetes de "from the river to the sea...", en què la majoria dels que les esgrimeixen no saben ni a quin riu ni a quin mar es refereixen, tristament. I en això de vèncer a les guerres, els jueus són els campions perquè com que ho porten a la genètica des de fa milers d'anys el ser injustament perseguits i l'esca del pecat popular, doncs, sempre guanyen. I la prova és que encara perviuen. I segurament perviuran.
“GEGIR O NO GEGIR”, aquesta és
la qüestió
■ Els nostres inefables mitjans de desinformació catalans, des de TV3 a Vilaweb, passant per tota la resta sense gairebé excepció, ens aboquen tals vomitades cada dia que és comprensible que la gent, sobretot les ments més manipulables, s’empassin tants gripaus. I, per posar un exemple d’una broma que aquests mateixos mitjans li feien al gran Leo Messi sobre si tenia aficions literàries i feien sortir un imitador a qui preguntaven si llegia i deia “¿GEGIR? ¿QUÉ É GEGIR?... Doncs, això, dissortadament, es pot aplicar a un ampli percentatge de la població del país que això de “GEGIR” no ho fa pràcticament mai a no ser que es tracti de frases molt curtes i en lletres molt grosses. Però, ai las! després els constates parlant a tort i a dret per cafès, carrers i mercats “dels morts de Gaza fets per Israel i donant xifres exactes, i del dolentots que són els jueus que han fet un gran genocidi amb els pobres palestins” i de mil i una collonades més que es mengen a diari directament o en conserva provinents de TV3 o d’altres merdes pseudo mediàtiques nostrades i subvencionades pel règim de #Vichy. I resulta que tu, que t’has cremat les celles durant anys i panys estudiant, contrastant, trucant i enviant peticions arreu per obtenir informació fidedigna i fiable i no pas fakes interessats com s’empassen ells dia sí dia també, resulta que el rar i el que no hi toca ets tu. Aquest és el nivell del no “GEGIR” de Catalunya i per extensió de la resta d’Europa. I això fot molta vergonyeta aliena. Pobra gent! Miserables ignorants que es pensen i diuen que el rei despullat va vestit perquè els ho diu TV3, i això és dogma. I punt. Quina pena de genteta! I el més trist és que n’hi ha a dojo. Saberuts i saberudes del no res que et miren pel damunt de l’espatlla i et diuen que “obris els ulls”. “Obri els ulls, Capellera!”. Pobres rucs! I amb ells, els manipuladors a sou ja han guanyat perquè fan possible la societat de la desinformació, tant que ens ha costat de poder escriure la veritat en llibertat. Com una pobra carallota que fa un parell de dies participava, com a “convidada experta” al Més324 de TV3, i deia que “les xifres de morts a Gaza i el desastre dels atacs israelians havien estat pitjor que a Hiroshima”. I es va quedar tan ampla. I, per a més despropòsit, la conductora s’hi abonava amb suposades xifres reals, tot i que, naturalment, no en citava les fonts. Clar, si les fonts són les de Hamàs, com ho ha de dir. Perquè la gent en general té un nivell enciclopèdic d’ignorància al respecte, però fins aquí encara hi arriben. Mare meva! La sort encara, però, és que, de tant en tant, hi ha excepcions d'alguns periodistes valents i sense pèls a la llengua com ara Esteve Soler, que fa poc deia això: https://tuit.cat/lt0ds
Dades oficials de la guerra contra Hamàs aportades per les FDI
■ Ara que el país compleix un any des de l'inici de la guerra el 7 d'octubre de 2023, les FDI van publicar el dilluns passat, 30 de setembre, noves dades sobre les seves operacions a la Franja de Gaza, Judea i Samària i el Líban, a partir del nombre de míssils llançats contra territori d’Israel i el nombre de llocs atacats per la Força Aèria Israeliana (IAF).
■ Segons les dades publicades
oficialment pel Ministeri de Defensa jueu, uns 17.000 terroristes de Hamàs i membres
d'altres grups terroristes han estat eliminats per les FDI a la Franja de Gaza
des de l'inici de la guerra, a més d'uns 1.000 terroristes més dins d'Israel el 7
d'octubre, ara fa un any, quan homes armats van arrasar les comunitats quibuts del sud
massacrant unes 1.200 persones, la majoria civils, i en van segrestar 251, que
van portar cap a Gaza i de les quals encara en queden 101 en poder dels
terroristes palestins, arran de la qual cosa Israel va respondre amb una
campanya militar per enderrocar el règim de Hamàs a la Franja de Gaza amb l'objectiu de destruir totalment el grup terrorista i alliberar els ostatges.
■ El Ministeri de Salut de
Gaza, dirigit per Hamàs, ha dit que més de 41.000 palestins han estat
assassinats a la franja, tot i que la xifra no es pot verificar de manera oficial, ni independent, ni de cap manera i que, malgrat això, la majoria dels mitjans internacionals
influïts pels laments de Hamàs i els suporters que es manifesten en favor seu a tot el món occidental, se’n fan ressò com si tals xifres haguessin
estat verificades per algun organisme neutral, si és que això existeix després
de veure com en va quedar de compromesa l’ONU arran de les proves fefaents que
els seus treballadors de l’UNRWA formaven part dels terroristes de Hamàs que es
protegien de les FDI en hospitals, ambulàncies, centres socials i escoles de Gaza.
■ Les dades de les FDI diuen
que l'exèrcit ha matat vuit comandants de brigada de Hamàs i altres d'un rang
equivalent, així com més de 30 comandants de batalló. Més de 165 comandants i
operatius de la companyia Hamàs amb un rang similar també han estat eliminats.
Segons les mateixes dades, s'han colpejat uns 40.300 objectius a la Franja de
Gaza des de l'inici de la guerra i les FDI han informat que les seves tropes
han localitzat uns 4.700 túnels.
■ L'endemà de l'assalt de
Hamàs, el grup terrorista Hesbol·là, amb seu al Líban, va iniciar atacs a la
frontera nord d'Israel, dient que “actuava en suport de Gaza”. Aquests combats
es van intensificar constantment al llarg dels mesos, fins que van arribar a l’ebullició total aquest setembre passat després que Israel iniciés una nova ofensiva contra el
grup terrorista matant tot el seu màxim lideratge i llançant una operació
terrestre al sud del Líban per mirar de neutralitzar les llançadores i els terroristes
que fa un any que provoquen el Govern d’Israel amb atacs, molts d’ells
mortífers, en territori israelià. Al Líban, les FDI van dir que han eliminat
més de 800 terroristes (inclosos 90 comandaments), la majoria membres de Hesbol·là,
milícia, recordem-ho, creada i finançada per l'Iran. Segons les mateixes dades de les FDI,
prop d'11.000 posicions de Hesbol·là han estat atacades pels militars
israelians i, des de l'inici de la guerra, més de 26.000 coets, míssils i drons
s'han llançat a Israel des de múltiples fronts.
■ Les xifres incloïen 13.200
projectils disparats des de Gaza (almenys 5.000 només el 7 d'octubre); 12.400
des del Líban, uns 60 de Síria, 180 des del Iemen i 400 des de l'Iran, el darrer dels
quals en dos atacs directes contra Israel el 13 d'abril i l'1 d’octubre. En els
informes, les FDI no detallen quants drons i míssils s'han llançat des de
l'Iraq a Israel enmig de la guerra. El balanç tampoc no inclou els coets — que
segons Israel són centenars— llançats per grups terroristes de Gaza que van
disparar i van caure a la Franja ni així com els llançats per Hesbol·là que, pels
mals càlculs dels tiradors, van impactar al mateix territori del Líban.
Pel que fa a les
investigacions, les FDI expliquen que la Unitat 504 de la Direcció
d'Intel·ligència Militar ha interrogat uns 7.000 sospitosos palestins a la
Franja de Gaza, molts dels quals van ser arrestats i portats a Israel per ser
interrogats i empresonats, tot i que molts altres també han estat retornats a
Gaza sense càrrecs.
Víctimes de la part israeliana i terroristes arrestats
■ Un total de 728 soldats,
reservistes i agents de seguretat locals han mort i 4.576 altres han resultat
ferits a la guerra des del 7 d'octubre. D'ells, 346 van morir i 2.299 van ser ferits durant l'ofensiva terrestre a Gaza en què també hi va haver 56
soldats morts a causa del foc amic i altres accidents relacionats amb les maniobres de l'exèrcit.
■ Des del 7 d'octubre, a Judea
i Samària, les FDI publiquen que les tropes han arrestat més de 5.250 palestins
buscats, inclosos més de 2.050 afiliats a Hamàs. A més, uns 690 pistolers, amotinats que es van enfrontar amb tropes o terroristes que van dur a terme
atacs, han estat eliminats per tropes israelianes en aquest territoris d’Israel
de majoria palestina i en que també s'han dut a terme 150
incursions a nivell de brigada i s'han enderrocat 30 cases de palestins acusats
de terrorisme.
La por dels israelians de Judea i Samària
■ Passat un any des de la
massacre del 7 d'octubre a la rodalia de Gaza una de les preguntes més
inquietants i candents de la societat israeliana és si aquesta massacre pot
repetir-se i si l'Estat d'Israel tornarà a ser agafat per sorpresa.
■ Entre la majoria dels residents israelians de Judea i Samària o West Bank (Cisjordània en diuen els més anti Israel i tots els antisemites judeòfobs perquè Judea sona massa a jueu... clar!), l'opinió predominant és que l'amenaça d'intrusió dels palestins als assentaments israelians i la massacre dels seus habitants no està separada de la realitat. Al contrari: podria passar qualsevol dia; fins i tot avui mateix. La matança del 7 d’octubre de fa un any d'infants i nens i l'assassinat d'homes i dones joves van ser espectacles als quals, malauradament, els israelians s'han enfrontat en els territoris de Judea i Samària en les últimes dècades. La preparació del sistema de seguretat mereix un examen i es percep en l'expressió de l'antiga i gastada "concepció de la seguretat", molt rellevant per al sector, que està en una escalada creixent i, segons moltes opinions, s'acosta la Tercera Intifada tant per l'experiència de les vivències dels ciutadans al carrer com de la intel·ligència israeliana del Shin Bet (no confondre amb el Mossad que, per explicar-ho i en clau dels EUA, el Shin Bet és l’FBI o intel·ligència interior i el Mossad la CIA o intel·ligència exterior).
■ L'any passat, el terror
palestí a Judea i Samària va assolir un nou nivell en què aquest terrorisme que
han de patir dia sí dia també els habitants civils d’aquests territoris (de
moment israelians) ha augmentat en abast, capacitats i també en
"assoliments" que no s'havien vist des de fa anys. Cotxes bomba,
terroristes suïcides, artefactes explosius de gran potència i quantitats
d'armes en mans de milers de terroristes, només constitueixen una part de les
amenaces a les quals es va haver d’enfrontar el 2023 el Comandament Central i
el Shin Bet a tota la zona.
■ L'augment espectacular de
les detencions, l'eliminació de terroristes i la prevenció d'atacs en els
darrers 12 mesos pot revelar una mica com les organitzacions terroristes s'han
desenvolupat i prosperat en els darrers anys sota el nas del sistema de seguretat i amb cada enviament de forces de les FDI per a l'arrest i l'eliminació de terroristes, que cada vegada es converteixen en una missió una mica més difícil, per dir-ho
suaument, i amb cada atac que es produeix, l'amenaça reflectida creix
perquè els terroristes s'armen de manera més adequada i millorada per aconseguir més víctimes, principalment civils i de manera indiscriminada.
■ L'orientació de les FDI durant l'esclat de la guerra va ser gestionar la zona
conflictiva de Judea i Samària com a escenari secundari, una decisió que en
aquells dies era lògica perquè gairebé tota l'atenció i els recursos s'havien
de dirigir majoritàriament cap al front sud de cara a l'alliberament dels ostatges i
l'eliminació de tots els terroristes de Hamàs a Gaza. A mesura que la lluita
continuava, però, es van afegir mitjans addicionals i es van fer adaptacions
operatives per dur a terme operacions grans i intenses als reductes terroristes
de Cisjordània, van morir més terroristes i les seves infraestructures van
ser destruïdes i atacades amb força. Tot això, segons fonts oficials hebrees i en dades
que figuren en documents de la mateixa procedència i en el meu poder.
■ Mentre, la prohibició
de l'entrada de treballadors palestins als assentaments de Judea i Samària i a
la resta d’Israel ha disminuït considerablement i gairebé s'ha esvaït, ja sigui
per una decisió oficiosa i no oficial de permetre l'entrada de diversos milers de
treballadors o fent els ulls grossos als que penetraven sense permís a la zona prohibida a través de la
tanca de separació. Qui ha aconseguit identificar-ho ha constatat una calma a
la zona, ja que l'atur també reforça el terror, mentre que l'ocupació laboral i
la prosperitat creen calma i esperança. A Israel i a qualsevol lloc del món. I
si no, pregunteu-los als milers d’habitants de Gaza que entraven a treballar
cada dia a Israel i obtenien estabilitat laboral i sous dues vegades superiors al que podien
aconseguir a la Franja. I això va passar fins al 7 d’octubre, en què els
terroristes de Hamàs (als quals no els faltaven els recursos procedents d’Iran o de Qatar)
els van condemnar a quedar-se sense la feina que feien i que ja fa un any que
van perdre amb les greus conseqüències que això els ha reportat.
Contraban d'armes i bretxes de fronteres
■ En aquells dies de fa un any hi havia força
entitats i gent a Judea i Samària que expressaven suport a les massacres de
Hamàs al sud del país que van ser visitats i destruïts per les FDI, el Shin Bet i la policia
israeliana; milers de terroristes van ser arrestats i es van prendre moltes més
accions al respecte. Tanmateix, ha passat un any i l'amenaça de la massacre del
7 d’octubre encara és tangible; els terroristes a Judea i Samària tenen molts
recursos i d'aquí el contraban continu d'equips de països enemics com l’Iran, Síria o
el Iemen a través de la frontera entre Israel i Jordània, que a l’hora de
redactar aquest article informe segueix sent un fet. Això s'afegeix al subministrament
d'organitzacions criminals en el mateix sentit dins d’Israel, que reben suport en gran mesura
del saqueig terrorista ocasional de les bases i camps de batalla de les FDI.
■ L'any 2022, l’anterior a la
matança del 7 d'octubre, diverses ciutats palestines, principalment a Samària,
van ser marcades com a reductes del terror. Les entrades de Jenin, Nablus,
Tubas i Jericó van ser les principals àrees en què les FDI van operar amb certa
intensitat i van aconseguir èxits molt rellevants.
■ En l’actualitat,
s'han afegit centres terroristes actius i significatius com en el cas del
sector d'Hebron, en què han produït atacs armats i suïcides amb cotxes
bomba i molt més. Sens dubte, aquesta tendència afecta al nou cap de
comandament Avi Blot, a qui, per complicar encara més les coses, no se li
concediran cent dies de gràcia atès que coneix bé la feina des de
la seva anterior funció com a comandant de brigada de camp als territoris de
Judea i Samària.
Per acabar
■ El 7 d'octubre va significar
la pitjor massacre contra el poble jueu des de l'existència de l'Estat d'Israel
amb més de 1200 persones assassinades, 250 segrestats, violacions,
decapitacions, gent cremada viva, entre ells bebès de bolquers. I el que ha seguit a tota aquesta barbàrie i al voltant de
tot el planeta (i lluny de defensar el poble jueu i l’Estat d’Israel reconegut per
la gran majoria de països del món des del primer dia de la seva creació), ha estat una ferotge
onada d’antisemitisme a tota l'esfera global promulgada especialment des dels mitjans de comunicació i les universitats, algunes molt rellevants, per cert. I això provoca fàstic i tristesa, per aquest ordre.
■ Cal no oblidar que encara queden 101 segrestats en captivitat a Gaza en mans de terroristes palestins i que, lluny d'escoltar els clams de bona part del món demanant el seu alliberament, estem sent testimonis en temps real de la romantització de manifestacions d'odi antisemita i d’alçament dels líders terroristes mateixos, com ha passat fa poc amb el criminal Nasrallah, alma mater de Hesbol·là al qual Israel va eliminar el passat 24 de setembre i a qui a alguns mitjans de comunicació occidentals, entre ells molts de catalans, només els ha faltat inventar-se que havia fet algun miracle diví pel bé del món.
■ I així com els antisemites i
l’antisemitisme celebreu quan Israel és atacat i brameu “genocidi!” quan Israel
respon l'atac, molts polítics i la majoria de la premsa mundial callen sobre els constants i quotidians atacs contra civils israelians per part de
terroristes islamistes. Com és el cas de l’inefable Antonio Guterres,
declarat persona non grata per Israel arran de les seves declaracions i posicionaments antisemites i que, per tant, no pot viatjar al
territori hebreu d'un estat membre de l’ONU sense la possibilitat que sigui
detingut in situ. Gent com Guterres, en comptes de ser neutrals i vetllar per la pau i
perquè el terrorisme mai no tiri endavant dins de països democràtics, acusen
Israel a discreció i a la vista de tothom quan es defensa dels qui pretenen la
seva destrucció com a estat des del 14 de maig de 1948 i nació de mil·lennis d'antiguitat.
■ L'ONU, des de fa dècades, és
una organització obertament anti israeliana i antisemita. Una organització, per exemple, responsable del compliment de la resolució 1701 de l'any 2006 del seu propi
Consell de Seguretat, raó per la qual “Hezbol·là, una organització terrorista iraniana que manté un cop d'estat i una invasió de facto del Líban des de fa anys, mai no hauria d'haver estat enclavada
al sud del riu Litani, ni s'hauria de poder abastir d'armes”. Si, diguem-ho clarament
i amb totes les lletres: l'ONU, que havia de vetllar per la pau només ha
defensat Hamàs i li ha possibilitat activistes i locals en forma d'escoles i hospitals pagats per l’UNRWA. I també es va ocupar d'assegurar el rearmament del grup terrorista Hesbol·là en el
seu emplaçament prop de la frontera amb Israel i la construcció de túnels
terroristes, com van fer a Gaza.
■ Per als que defensem la
democràcia, el fet jueu, que és d’allà on ve precisament la democràcia a través
d’una revolta d’esclaus (en parlo en els punts 11 i 12 en aquest extens assaig al respecte 👉 https://bit.ly/3ZVaHcJ) i ho fem defensant el seu
estat polític i el seu dret a existir, no és un moment per ser tebis perquè Israel lliura una guerra per la seva
existència contra els atacs terroristes de Hamàs, la Jihad Islàmica, Hezbol·là, els Hutis,
les milícies pro iranianes des de Síria i l'Iraq i la pròpia ONU. I la vergonya
més òbvia i evident és que ni els mitjans ni molts líders del món no s'atreveixen a
dir les coses tal com són i encara menys a actuar com ho haurien de fer si fossin veritablement honestos i, sobretot, demòcrates. Els covards
líders del món miren sorpresos com Israel fa la feina que tots volen que es
faci però que ningú no diu obertament ni tira
endavant cap mena d'iniciativa de mutu propi al respecte. Només ho fa Israel. Perquè, la veritat, senyores i senyors antisemites i
altres paràsits racistes i feixistes d’aquest planeta, quan Israel guanyi, com sempre heu fet, tornareu a la hipocresia i us apuntareu al cavall guanyador com teniu per costum fer. I direu que no volíeu dir allò que vau expressar clarament i que putia fortament a antisemitisme. I us arronsareu i mirareu cap a una altra banda. Perquè, senyores i senyors antisemites d'ara i adès, resulta que Israel no només està
donant una lliçó al terrorisme i guanyant-lo sinó que Israel està donant una
lliçó al món sencer. I en aquest segment hi sou vosaltres, covards antijueus. Us agradi o no.
