Novament, l’antisemita ONU utilitza Hamàs com arma llancívola contra els jueus i Israel
Santi Capellera i Rabassó,
periodista i analista / 12-10-2024
Aquest passat 10 d'octubre, o
sigui, fa dos dies, les Nacions Unides (ONU) van publicar
un informe que només es pot descriure com un document de sang que irradia
antisemitisme a tot el món.
■ L'informe, que s’ha publicat a la majoria de mitjans israelians i a molts d’occidentals en què no s’hi compten els catalans, ni els espanyols ni tampoc els francesos arran de la deriva esquerranosa per interessos electoralistes d’Emmanuel Macron, l’ha sintetitzat i resumit la professora canadenca de 71 anys Anne Bayefsky, presidenta de Human Rights Voices i directora del Touro Institute on Human Rights and the Holocaust i és el producte d'una "comissió d'investigació” de l’ONU creada pel seu Consell de Drets Humans l'any 2021 i encapçalada per la jurista sud-africana Navanethem "Navi" Pillay, antiga alta comissionada de Drets Humans de l’organisme. Malgrat les regles de l'ONU sobre "imparcialitat" i "objectivitat", i a parer de Bayefsky (opinió que em faig meva), l'informe és un testimoni del discurs d'odi desenfrenat de les Nacions Unides contra l'estat jueu disfressat de "llei" i "drets humans", com fa molts anys que passa i darrerament d’una manera molt descarada.
■ Aquest és el segon informe
"d'investigació" "sobre els atacs que es van produir el 7
d'octubre de 2023 i posteriors". L'agenda és clara des del primer manifest
d'aquest tipus. Publicat després de mesos de l'anomenada investigació,
l'informe de juny de 2024 ampliava el terrible trauma que patien les dones i
nenes jueves i les seves famílies. "Sobre les violacions", van dir
els inquisidors de l’ONU, "la comissió... no ha pogut verificar de manera
independent aquestes acusacions" i "la comissió tampoc va poder
verificar els informes de tortura sexual i mutilació genital".
■ Els "experts" de l’ONU
no van poder verificar les atrocitats que els mateixos terroristes palestins no
tenien cap vergonya d’enregistrar en imatges en vídeos i compartir-los en línia
amb el món.
I aquest informe del dia 10
passat encara fa més retorçada l'estratègia d'engany sistemàtic de les
investigacions de l'ONU al respecte.
Resulta, paradoxalment, que Navy Pillay,
presidenta de la investigació, també és jutgessa de la Cort Internacional de Justícia
de l'ONU. El segon membre de tal investigació, Chris Sidoti, és advocat.
Després del seu nomenament, el tercer membre, Miloon Kothari, va dir a un
entrevistador que el lobby jueu controla les xarxes socials. Són exemples que tots
ells s'esforcen molt per promocionar la seva feina com a model d'integritat
jurídica. En un paràgraf, l'informe llança paraules com "estàndard de
prova", "examen forense", "normes d'admissibilitat",
"referències creuades", "autenticació de mitjans",
"anàlisi de cronolocalització" i "extracció de metadades".
Sota la cobertura del vòmit de la
paraula legalista, l'ONU ha produït un frau legal massiu.
Fins i tot la història 101 va
resultar ser una veritat incòmoda. Les línies d'armistici de 1949 van
significar que Egipte va ocupar Gaza i que Jordània va ocupar Cisjordània fins
al 1967. Però, en l’informe, aquests inquisidors només citen "l'ocupació
israeliana de Gaza i Cisjordània durant 75 anys".
Aquí hi ha alguns altres exemples:
Exemple número
1
■ El que sabem sobre l'ús
d'hospitals per part de Hamàs: Israel va exposar públicament, amb proves
fotogràfiques i de vídeo, l'ús d'hospitals per part de Hamàs amb finalitats
militars. Això inclou: túnels directament a sota dels hospitals que utilitzaven
les fonts d'energia i servien com a centres de comandament i dipòsits d'armes;
armes i equipament a les plantes de l'hospital al costat de les sales de pacients;
armes amagades en incubadores; i l'ús dels hospitals com a instal·lacions
operatives per dirigir l'activitat militar. A més, Hamàs va construir i
utilitzar una vasta xarxa de túnels subterranis per al terror, no per diversió,
esport i entreteniment.
Però l'informe de Pillay diu:
"La comissió va entrevistar
personal mèdic superior dels hospitals i van negar que hi hagués cap activitat
militar, emfatitzant que l'únic paper dels hospitals era tractar
pacients".
L'informe conclou:
"La comissió va confirmar la
presència d'un túnel i un pou als terrenys de l'hospital de Shifa, però no va
poder verificar que s'utilitzessin amb finalitats militars".
Exemple número
2
■ El que sabem sobre els ostatges
israelians i els hospitals de Gaza: els ostatges israelians alliberats
descriuen el seu tractament als "hospitals" de Hamàs. Els metges van
abocar clor i vinagre sobre el peu penjant de l'ostatge Maya Regev per tal de
causar dolor, membre que van amputar sense analgèsics. Avui encara necessita atenció mèdica
seriosa per reparar la "cirurgia" fallida. Els metges de Gaza van
treure una bala de la cama de l'ostatge Itay Regev sense utilitzar anestèsia,
mentre que els membres de Hamàs li van escopir, li van donar una bufetada i
l'amenaçaven de matar-lo si cridava.
Parlant de l'hospital Al-Shifa,
l'informe de Pillay explica:
"Hamas... va declarar que
els ostatges havien estat transportats allà per rebre tractament mèdic".
Aleshores, tals “experts no
aliniats” arriben a la conclusió que els ostatges estaven sent
"tractats" als hospitals de Hamàs, en lloc de ser torturats:
"La comissió va confirmar
que dos ostatges havien estat detinguts a hospitals i van rebre tractament
mèdic per les seves ferides".
Exemple número 3
■ El que sabem: l’hospital d'Al-Shifa
s'utilitzava, en paraules del dret internacional real, "d'una manera
perjudicial per a l'enemic" i, per tant, era "un objectiu militar que
es pot atacar legítimament".
Negant els seus "ulls
mentiders" i tergiversant els estàndards legals internacionals, l'informe
de Pillay conclou la seva anàlisi hospitalària fent una analogia entre els
israelians i els nazis.
I l'informe diu:
"La comissió també conclou
que aquests actes constitueixen el crim contra la humanitat d'extermini".
Exemple número 4
■ El que sabem: Israel va trobar
sis ostatges morts en un túnel de Gaza l'1 de setembre de 2024. Els seus
cossos van ser delmats per la fam prolongada, la manca de llum del dia i
l'accés a l'aire. Havien estat executats només 48-72 hores abans amb trets a la
part posterior del cap mentre les forces israelianes s'acostaven a la seva
ubicació.
Pel que fa als ostatges
assassinats a Gaza, l'informe de Pillay "confirmava" que alguns
ostatges van ser afusellats per les forces israelianes, en el que Israel va
declarar obertament que era un tràgic error. Però quan es referien als sis
executats deliberadament a finals d'agost, els inquisidors no van trobar ningú
a qui culpar.
Al contrari, els inquisidors se
centren en el que va passar després de trobar els ostatges executats:
"El 2 de setembre, Hamàs va
declarar que s'havien emès noves instruccions sobre el tractament dels ostatges
si les forces de seguretat israelianes s'apropaven al seu lloc de
detenció".
Quin tipus d'investigador de
"drets humans" parla d'execucions a sang freda com a
"tractament" amb persones? La resposta curta és que no ho fan, però
els mafiosos de l'ONU sí.
L'informe de Pillay es va negar a
dir que les "instruccions" de Hamàs eren executar els seus captius o
fins i tot que Hamàs era el seu botxí.
En realitat, Hamàs havia emès
"noves" instruccions al juny, (després que les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van rescatar amb
èxit quatre ostatges), sobre "com gestionar la situació si l'exèrcit
d'ocupació s'apropa al lloc on estan detinguts els presoners".
Exemple número 5
■ El que sabem: els ostatges han
estat privats sistemàticament d'aliments i de les necessitats de la vida des de
la seva captura. Es va trobar que el cos de l'ostatge executat, Eden Yerushalmi,
de 24 anys, pesava menys de 36 quilos.
Pillay i companyia van decidir
augmentar l'agonia dels ostatges i van culpar Israel de la fam dels ostatges.
I en l'informe escriuen:
"El setge imposat per Israel
a la franja de Gaza ha reduït la disponibilitat d'aliments, aigua i medicaments
per a la població en general, inclosos els ostatges".
A l'informe de Pillay del passat
mes de juny, ella i els seus inquisidors van dir: "la comissió conclou que Israel
ha utilitzat la fam com a mètode de guerra". Malgrat les proves que Israel
ha fet un esforç enorme per alimentar els habitants de Gaza, i que aquests
enviaments estan sent clarament segrestats i desviats per alimentar Hamàs o que
en treguin beneficis, els inquisidors “no van trobar proves que Hamàs estigués
utilitzant la fam com a arma de guerra”, clar.
Exemple número
6
■ El que sabem: les
organitzacions terroristes palestines admeten obertament que l'escut humà és
una arma clau en la seva caixa d'eines. I aquestes són les afirmacions
enregistrades pels mitjans de l'antic líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, el 26
d'octubre de 2023: "la sang de les dones, els nens i la gent gran... Som
els que necessitem aquesta sang, de manera que desperta dins nostre l'esperit
revolucionari".
La inquisició de Pillay, però, va
treballar molt dur per ignorar aquestes paraules i les violacions fonamentals
palestines dels drets humans dels altres palestins, incloses les violacions que
afectaven tota la població civil palestina.
El fer llum de gas ha estat
durant molt de temps un element clau de la caixa d'eines anti-israeliana i
antijueva de les Nacions Unides, i l'informe diu:
"Les forces de seguretat
israelianes van utilitzar els detinguts com a escuts humans en diversos casos a
Cisjordània i Gaza, cosa que constitueix un crim de guerra".
Aquest informe, com tots els cinc
informes anteriors de la investigació, mai, mai! condemna Hamàs per utilitzar
civils palestins -o sigui, milions de persones- com a escuts humans, la qual
cosa els terroristes fan constantment des de fa molts anys.
Exemple número
7
■ El que sabem: Hamàs té
l'objectiu declarat del genocidi, d'eradicar l'estat jueu i el seu poble, la
qual cosa s’explica clarament en la seva Carta Fundacional, també coneguda com
el Pacte de Hamàs, publicada el 18 d'agost de 1988 a la qual Hamàs va delinear
la identitat del moviment, els seus objectius i les seves finalitats.
En el segon article de la carta,
datat el 18 de agost de 1988, Hamás es presenta com una branca del
moviment internacional dels Germans Musulmans a Palestina i declara que els
seus membres siguin musulmans que "temin a Déu i aixequin la bandera de la
jihad davant els opressors." La carta afirma que "la nostra lluita contra
els sionistes és molt gran i molt greu" i demana l'eventual creació d'un
estat islàmic a Palestina, en comptes de la solució dels dos estats d'Israel i
Palestina i reclama la dissolució d'Israel i erradicació dels jueus a la regió.
La carta també afirma que “Hamàs és humanista i tolerant amb les altres
religions mentre no discuteixin la sobirania de l'Islam a la regió".
I potser no cal dir res més, oi?
L'informe de Pillay, però,
conclou amb aquest consell a Hamàs:
"L'autoritat de facto a Gaza
té la responsabilitat d'investigar les possibles violacions del dret
internacional i de responsabilitzar-ne els autors".
En aquest exemple obscè de
depravació moral, l'informe inventa una consciència moral on no n'hi ha, i
dibuixa una equivalència moral entre una organització terrorista i una societat
democràtica. La investigació diu als genocides palestins que s'investiguin a
ells mateixos. Diu al carnisser de Hamàs Yahya Sinwar i a la seva companyia que es facin
responsables si maten jueus al mateix temps que obvien que, segons la seva
Carta Fundacional, el seu objectiu declarat és matar jueus.
L'informe de l'ONU acaba amb una crida a
un pogrom global, demanant a tots els estats membres que s'uneixin a la seva
persecució d'israelians a la Cort Penal Internacional i més enllà, en el que
eufemísticament anomenen "responsabilitat".
El que planteja la pregunta és: qui
responsabilitzarà Navi Pillay, Chris Sidoti i Miloon Kothari per la seva
incitació criminal al terrorisme i la difusió de l'antisemitisme letal?
Per això, heus aquí el quid de la qüestió: qui passarà comptes a l'ONU pels seus crims d’irresponsabilitat moral?