Perinno Lligams

         Nou cop baix de Puigdemont i el pujolisme: Junts diu sí al burca i al nicab als carrers de Catalunya Tota la gran força que el país va adquirir amb el repte del Primer d’Octubre s’està desinflant en la reacceptació de l’autonomisme i amb les amnisties i la resta de misèries que, en definitiva, només han beneficiat i beneficien la classe política d’arrels i maneres de fer pujolistes El pujolisme ha tornat a trair una vegada més la protecció i la prevenció de les essències catalanes en votar en contra de la prohibició del burca i el nicab als carrers de l’estat i, per tant, als carrers de Catalunya. El ple del parlament espanyol ha rebutjat aquest dimarts 17 de febrer la presa en consideració d’una proposició de llei de Vox per prohibir el burca i el nicab en espais públics. La iniciativa ha decaigut per 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció, amb el vot contrari de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem, BNG i Compromís, i el suport de...

  La rebel·lió dels desperts i la fi de la hipnosi col·lectiva En aquests moments, ho reconegui qui sigui o no, a Catalunya estem vivint una nova revolució nacional que s’esdevé en paral·lel al col·lapse del marc mental pujolista davant la decepció estratosfèrica d’una generació traïda per les elits del processisme fill del pujolisme La Catalunya de 2026 ja no és el ramat submís que el gran farsant Jordi Pujol i el seu foc d’encenalls, el pujolisme, van fer pasturar durant dècades sota el dogma de la prudència i el peix al cove en que molts vam estar enganxats anys, jo el primer, perquè aquests miserables a sou d’Espanya des del minut zero del final del dictador espanyol van enredar la Nació perquè no es despertés ni reclamés la seva completa llibertat i sobirania, cosa que van aconseguir a base de tota mena de teatres i comèdies com el 23F o altres farses fastigoses perpetrades contra la bona gent del país  que hi va confiar a ulls clucs, entre ells els meus pares  —...

                             El Mundo Deportivo L’herència del pujolisme, una xacra fatal pel país que és ben viva en els seus fills polítics i en els de la minyona Catalunya, del pujolisme hard al neo ‑ pujolisme de Junts i ERC: un país que encara no vol mirar-se al mirall de cara Hi ha silencis que pesen més que mil crits. I un d’aquests silencis és el que constato ferri ja fa força dies arran de la publicació del meu article sobre Jordi Pujol i la seva herència política. Un article que, en poques setmanes, ha acumulat milers de lectures i ni una sola aportació. I és que estic segur que el país, davant d’un suposat pare de la pàtria (evidentment apòcrif i que al damunt ha intentat tapar els prohoms legítims i veritables com Pau Claris, per exemple), calla, atorga i empassa gripaus mentre la crítica no sigui majoritària i a crits de "boques autoritzades" i no pas d'uns pocs atrevits que gosem posar el perso...