A Madrid, els autonomistes colonials només hi van a fer el mec, a cobrar morterades pagant els catalans i a voler fer creure que els seus puerils tripijocs són heroïcitats

 

      

Nou cop baix de Puigdemont i el pujolisme: Junts diu sí al burca i al nicab als carrers de Catalunya

Tota la gran força que el país va adquirir amb el repte del Primer d’Octubre s’està desinflant en la reacceptació de l’autonomisme i amb les amnisties i la resta de misèries que, en definitiva, només han beneficiat i beneficien la classe política d’arrels i maneres de fer pujolistes

El pujolisme ha tornat a trair una vegada més la protecció i la prevenció de les essències catalanes en votar en contra de la prohibició del burca i el nicab als carrers de l’estat i, per tant, als carrers de Catalunya. El ple del parlament espanyol ha rebutjat aquest dimarts 17 de febrer la presa en consideració d’una proposició de llei de Vox per prohibir el burca i el nicab en espais públics. La iniciativa ha decaigut per 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció, amb el vot contrari de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem, BNG i Compromís, i el suport de PP, Vox i UPN. El vot contrari del pujolisme de Junts per Catalunya, doncs, ha estat determinant per fer fracassar la proposta anti masclista. 

Tot i això, el partit de Puigdemont liderat a Madrid per Míriam Nogueras, ha registrat una altra iniciativa amb la mateixa finalitat però amb un enfocament diferent, que el portaveu del PSOE, Patxi López, s’ha mostrat disposat a “estudiar”. Allò de fer volar coloms per espantar el falcó de la contra immigració que tanta por fa els processistes i els globalistes perquè és la base mateixa de la seva existència política. La força que el país va adquirir amb el repte del Primer d’Octubre s’està desinflant en la re acceptació de l’autonomisme i amb les amnisties i la resta de misèries que, en definitiva, només han beneficiat i beneficien a la classe política d’arrels i maneres de fer pujolistes troianes que va fer veure que tot canviava perquè res no canviés i la menjadora se seguís mantenint. Mireu els cucs Josep Rull i Jordi Turull, per posar dos bons exemples de pocavergonyes com el fugit Puigdemont o el covard arrossegat Junqueras.     

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 18-2-26

Dimecres agradable a Esplugues. Aquesta setmana m’he quedat a Barcelona perquè la meva amiga sitgetana va marxar diumenge al matí cap a Nova York i aprofitaré aquesta setmana i mitja que serà fora per enllestir periodisme i altres afers que tenia pendents. I avui que tinc una estona, reflexiono de nou sobre els patètics pujolistes que mai no em deixen de sorprendre, cada vegada més negativament. Quina xacra! Quina secta més fastigosa!  Mai no em deixo de preguntar què va fallar en tot aquell moviment cívic que el 2017 ens va portar a unes urnes en què vam celebrar un referèndum sota vents i tempestes que, diguin el que diguin els que vulguin, vam guanyar de manera clara, evident i comptable malgrat tota la gorileria policial que l’Espanya del PP de Rajoy aliada amb la resta d’espanyolisme agressiu, sobretot de dins de Catalunya, ens va enviar. Ho vam fer i no ho hem de tornar a fer perquè el referèndum es va consumar, es va guanyar i els traïdors processistes encapçalats per Puigdemont van avortar la proclamació de la independència, que no van declarar sota mil i una excuses de mals pagadors que tots coneixem i per això no cal tornar a repetir la consulta. 

Ho recordo avui després de l’enèsim fiasco d’aquest col·laboracionista espanyol, mal anomenat màrtir i exiliat per tots els llepafils seguidors del processisme de Vichy que a dia d’avui segueixen perpetrant contra Catalunya. I en tenim el darrer exemple en aquesta negativa a donar suport en el Parlament espanyol a la proposició dels grups del PP i de VOX per eliminar i prohibir els burques i els nicabs dels carrers de l’estat hispano castellà, la qual cosa hagués beneficiat Catalunya de manera absoluta perquè hagués marcat un principi legislatiu de prohibicions i repressions a l’islamisme criminal i als seus promotors que la gran majoria de catalans reclamem. Ho diguem o no.

Perquè, després de l’engany del gran farsant pujolista ja en les prèvies del referèndum, en què aquests miserables processistes recercaven el seu descarrilament pertot, començant pels síndics, que els van voler espanyols quan res no impedia que fossin d’altres nacionalitats. Per això tots van dimitir quan l’estat els va advertir i ho van fer amb recompensa (com la woke Tània Verge amb una conselleria, o el miserable traïdor Jordi Sànchez, màxim representant de l’ANC que va arribar a ser candidat a president de la Generalitat —amb el suport de Junts, ERC i la CUP— i que no ho va ser perquè Llarena no el va alliberar).

Puigdemont, ben aconsellat pel vell corrupte (en tinc proves fefaents), ho ha fet girar sempre tot al seu voltant i en favor dels seus interessos. I lluny de formar un Govern a l’exili (com hagués estat el més lògic i haver defenestrat i repudiat els consellers que es van lliurar voluntàriament als jutges espanyols), només va muntar carallotades recaptatòries com el Consell de la República i quatre farses semblants més. Com ha gestionat Puigdemont el tenir immunitat parlamentària a Europa? De cap manera. Quines ocasions ha aprofitat per intentar reconduir el país cap a la independència fora de la vergonya de quatre aplecs botifarrada amb performances pujolistes incloses? No n’ha aprofitat cap. Només carallotades de fatu. 

Què hem fet de profit al país des del fiasco de 2017, a banda d’acceptar unes noves eleccions regionals per retornar el país a l’autonomisme? Què hem aconseguit en tots aquests anys? Quines fites hem assolit com a poble i com a Nació Catalana? La meva opinió clara i diàfana és que res. Res de res. Només tirar enrere com els crancs i perdre bous i esquelles, renunciant a la immersió lingüística i obrint pas de nou al castellà gracies a les aportacions de la nova llei que van pactar Junts i ERC i callar mentre veiem com cada dia milers de persones foranes, la majoria indocumentades, arriben al nostre país per posar-hi més aigua al vi, com si no en tinguéssim prou i no estiguéssim prou desbordats demogràficament després de les migracions dels anys 50/70, en què Catalunya ja va patir una alteració poblacional de primer ordre sense que, vist i constatat, no en tingués cap necessitat perquè la Catalunya dels anys 50 ja era prou densa poblacionalment i, el més important: era sostenible a tots els efectes per la qual cosa no hi cabia gaire gent més malgrat que en pocs anys els nous arribats ja superaven el milió d'individus. Ara, doncs, només ens falten les portes obertes de bat a bat perquè segueixin entrant tota mena de persones de mil i una procedències i cultures com per descompensar la nostra societat encara més, principalment pel que fa a la llengua i a la cultura.

Per això cal pensar molt bé i de cara a les pròximes vegades que ens convoquin a les urnes, si votem els mateixos capsigranys que li han fet tota la feina bruta a Espanya, si votem les mateixes propostes mentideres que tals pocavergonyes mai no compleixen, o novament ens abstenim els que ja ho hem fet des del 2017 o votem directament una opció que parli clar i català com Sílvia Orriols, a la qual se li hauria de donar una oportunitat perquè, a banda d’ella, el políticament més calent del país és a l’aigüera. Doncs, d’això escric avui.   

■ El ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts 17 de febrer la presa en consideració d’una proposició de llei de Vox per prohibir el burca i el nicab en espais públics. La iniciativa ha decaigut per 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció, amb el vot contrari de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podemos, BNG i Compromís, i el suport de PP, Vox i UPN.

■ El vot contrari de Junts per Catalunya ha estat determinant per fer fracassar la proposta. Tot i això, el partit de Puigdemont liderat al Congrés per Míriam Nogueras ha registrat una altra iniciativa amb la mateixa finalitat però amb un enfocament diferent, que el portaveu del PSOE, Patxi López, s’ha mostrat disposat a “estudiar”.

1.   Tensió durant el debat i intercanvi de retrets

■ Durant el debat, Vox ha acusat els partits d’esquerres de no voler veure una “realitat” que, segons la formació ultra espanyolista, es viu als carrers, on part dels immigrants professen “l’islam radical” i imposen els seus postulats sobre les dones. La diputada de Vox Blanca Armario ha vinculat immigració i delinqüència, a més d’acusar el govern de Pedro Sánchez d’haver subvencionat entitats islàmiques i “discriminar els cristians”.

■ Per la  banda, Nogueras ha justificat el ‘no’ del seu grup per l’oposició frontal a Vox i perquè la proposta no superaria cap filtre legal europeu. “Ni burca ni Vox”, ha afirmat, tot assegurant que “Junts rebutja per igual aquesta peça de roba que la formació d’extrema dreta”.

■ La portaveu de Junts també ha criticat els partits estatals: “Si avui sortim és per dir que ja n’hi ha prou que les dretes i les esquerres espanyoles fa temps que diuen que només hi ha dues maneres d’afrontar la vida, o els feixistes de Vox, o els sectaris de Podemos que estan arrossegant totes les esquerres acomplexades”. Segons Nogueras, la seva proposta sí que compleix el dret europeu i, per tant, “no només es pot aprovar, sinó que es podrà aplicar”.

■ Des d’Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada Pilar Vallugera ha retret a Nogueras que intenti patrimonialitzar la manera de fer les coses a Catalunya i ha acusat Vox d’utilitzar el debat amb finalitats xenòfobes. “No ens agrada el burca i el nicab”, ha admès, però ha advertit que les mesures punitives provoquen que les dones “es queden tancades a casa”. L’alternativa, ha defensat, és que “vegin que la resta exercim la llibertat”. “Si es queden a casa, no passarà mai”, ha afegit.

■ La diputada del PSOE Andrea Fernández ha qualificat la proposició de Vox de democràticament “inassolible” i ha acusat el partit d’atiar la xenofòbia, si bé no ha tancat la porta a un “debat seriós” sobre la qüestió, sense el “racisme” que, segons ha dit, desprenen les receptes de la ultradreta.

■ En canvi, la portaveu del Partit Popular, Ester Muñoz, ha defensat el vot favorable del seu grup per combatre el masclisme i ha acusat el PSOE i les esquerres d’haver-se “venut” als postulats “islamistes” a canvi de “deixar a l’estacada les dones més vulnerables”.

2.    Dues iniciatives amb diferències substancials

■ Tot i que tant la proposta de Vox com la de Junts plantegen la prohibició del burca i el nicab en espais públics, les diferències són clares i de fons. El text de Vox preveia sancions i fins i tot l’expulsió en cas de reincidència, mentre que la iniciativa de Junts no contempla sancions específiques i aposta per multes per desobediència si no s’aplica la norma.

■ També divergeixen en l’enfocament polític: Junts defensa la regulació en termes funcionals —per garantir la identificació, la igualtat i la convivència—, mentre que Vox vincula la mesura a la immigració procedent de països islàmics i la presenta com una defensa de la identitat d’Occident.

3.    Per acabar: El processisme, ni un gra de forment

■ Tal com em diu un estimat amic i patriota, “a Madrid, Santi, els autonomistes colonials només hi van a fer el mec, a cobrar morterades pagant els catalans i volent fer creure que els seus puerils tripijocs són heroïcitats. I mentrestant l'espoliació fiscal (els impostos pagats pels catalans que es queda Espanya i no tornen a Catalunya) rondarà els 26.000 milions el 2025, i això passa cada any”. I quanta raó té el saberut nostrat, un homenot que és el lògic producte nacional i intel·lectual d’un país com el nostre que ja fa més de sis segles que està engabiat en les reixes del país veí. Ni 1714 ni falòrnies, que allò només va ser una lluita pels drets estatutaris dins el captiveri dels reialmes castellans. I a saber quins grans guanys ens hauria aportat i com s’hauria acabat la victòria austriacista espanyola (en cas d'haver-se donat) tan reclamada i desitjada pels nostres botiflers mentiders, perquè, cal no oblidar que, en definitiva, els austriacistes eren tan espanyols i castellans com els borbons, que van ser els guanyadors. 

■ El Fossar de les Moreres... Mare meva, quina altra farsa: un lloc ple de mercenaris sarraïns enterrats a munts sense mirar ni qui eren i soterrats a mesura que anaven caient per evitar epidèmies. “No s’hi enterra cap traïdor”... mareta, quanta inventiva i ficció literària que més que història és religió pels necessitats de saber per quin motiu són esclaus d’un poble de caracollons fa més de sis segles. 

■ Una nació com Castella sense mar que explica que uns centenars de reclutats en terres ermes castellanes interiors pel reialme de Castella van “descobrir Amèrica”. Sí, clar. Segur. I de tota lògica. Perquè, clar, que Colom fos un almirall català (acabaven d'incorporar la Corona d'Aragó a la de Castella) preparat i especialitzat, no, oi? Això no. És millor dir que era italià o d'on fos, tot menys català que és allà on hi havia la flota catalana que des del 813 havia lliurat batalles a la Mediterrània i havia conquerit tot un imperi en aquelles aigües. És la gran mentida castellana que han anat escrivint a partir del Compromís de Casp en que van incorporar tots els territoris i possessions catalanes de les que sempre que han pogut i poden n'han negat i en neguen la catalanitat i pertanyença, des de les Dues Sicílies fins a Neopàtria, passant per la conquesta naval de les Illes Balears i part del País Valencià, des de l'estol d'Ermenguer d'Empúries, a partir del 813, fins a la gran flota de Roger de Llúria i els seus Almogàvers, fins més enllà del 1360. Però d'això, naturalment, els castellans no en parlen, com no parlen de la República Catalana (1461-1465) amb el suport de França i proclamada i comandada pel més grandiós dels presidents la Generalitat, Pau Claris, del qual tampoc no en parlen ni n'han parlat mai ni li han fet cap reconeixement el farsant i corrupte botifler Pujol ni el seu estol d'atrofiats ignorants que s'han centrat més en la menjadora i en el pobret Prat de la Riba, un criat dels castellans com el bufó Pujol. Només cal que us fixeu en un detall: en el seu viatge de tornada de la primera expedició de 1492, Colom va atracar a Barcelona. Ni a Palos, ni a Gènova, ni a cap altre indret: a Barcelona. Que segurament era la seva ciutat natal o/i el port que millor coneixia.   

■ El més normal de tota la normalitat, doncs, és que les tres carabel·les finançades per Castella aconseguissin creuar l'Atlàntic en ple estiu del segle XV amb un italià i uns tals Pinzones, un Rodrigo de Triana, un Fray Bartolomé de las Casas i un munt de capellanots creus  mà i tropa com la reclutada a Campos de Castilla (per posar-hi una mica d'humor); personatges que segurament abans d'allò no havien vist mai el mar ni en pintura. Tot molt normal i el relat posterior al més pur l'estil castellà espanyol, naturalment.  

■ A Catalunya, només el 1641, amb el gran president de la Generalitat Pau Claris, ens vam poder desprendre dels taujans de l’altiplà de Castella i amb el suport de França vam poder gaudir d’una República Catalana, la qual cosa el podrit i connivent poujadisme traïdor sempre ha amagat tant com ha pogut. Però ni el corrupte i miserable Pujol ni els seus capsigranys espanyolistes poden amagar la història. “O allò no va existir?”, que diu l’amic Alfons López Tena. I tant si va existir, per vergonya de tots aquests covards, traïdors, venuts i acollonits sense bemolls, moral, honor ni principis. Perquè, comparar aquella fita històrica amb l'arrossegament indigne dels servils pujolistes des de fa 50 anys, fa riure i encara més.  

■ Heu sentit alguna vegada algun llepafils d’aquests processistes denunciar clar i català el robatori d'impostos al qual el país està sotmès i fer-ho de forma contundent en el Congreso español? Una afaitada que empobreix Catalunya en munió àmbits i aspectes. Els heu sentir reclamar de veres amb paraules entenedores? Mai! Perquè el seu modus vivendi és l'autonomisme i fer creure els tanoques que s'empassen la seva comèdia i els voten que ells van a Madrid a defensar els interessos dels catalans. Mentida. Mentida podrida. Del primer al darrer. Cap sicari pagat per l’estat va al congrés de l’estat a reclamar res per a la colònia: mireu Rufián, a què es dedica. Un gran independentista, deia.... Quin personal. Van a Madrid a fer relacions, negocis i a fotre's tiberis amb la pagueta pública al Bar Casa Manolo (que no és barat precisament) entre sessió i sessió del Palacio de la Carrera de San Jerónimo.

■ Per això l'espoli fiscal va augmentant a mesura que passen les dècades, perquè aquests farsants, que des del 1978 que sostenen governs espanyols i pacten cordons sanitaris contra catalans, no defensen els interessos de Catalunya sinó els seus personals. El pujolisme encaixista fa 50 anys que dissenya i fabrica una plaga de tanoques aprofitant la bona fe de molts catalans. I costarà —i ho constato cada dia perquè ara només em dedico a aquesta mena d’investigacions polítiques i geopolítiques— redreçar tanta ingenuïtat inoculada amb tota la mala llet del món al país. Llegiu-vos la meva anàlisi sobre qui és i qui ha estat Pujol i què ha perpetrat contra Catalunya a les ordres del règim del 78. 

■ Sortosament, però, les espifiades que avui cometen Junts i Esquerra els van ensorrant en la seva pròpia misèria i decadència. Llàstima que —per desconeixement i dogmatisme— tants catalans hagin trigat tant en adonar-se que l'autonomisme colonial només beneficia els qui en formen part i administren la colònia: mai a la població. Els romans ho sabien a la perfecció i aquests descamisats n’han estat i en són uns grans alumnes, començant per vividor i gran farsant Jordi Pujol a qui, malgrat totes les proves i evidències, encara pocs catalans gosen posar en dubte, que també és ja és gros.

■ Com més temps fa que un poble és envaït, colonitzat i esclau com és el nostre, més temps triga en arribar al punt de revolta. I si al damunt aquest poble escull uns polítics que l'adormen des de fa 50 anys en un autonomisme d'anestèsia nacional que va iniciar el botifler i traïdor Jordi Pujol com a capitost del règim del 78 a Catalunya, ho reitero, doncs encara pitjor. És molt possible, però, que aquesta revolta s'expressi a les pròximes eleccions amb un vot massiu a Sílvia Orriols i erradicar per sempre polítics infames, mentiders i estafadors com els que avui seguim patint arran de la traïció processista i l’aplicació espanyolista del 155.

■ Hem d’acabar amb els venuts per un plat de llenties com els Puigdemonts, els Junqueras i tota la resta de paràsits apoltronats que només vetllen per la pagueta a final de mes i als quals el país els importa literalment un rave. I no tornar a picar bitllet mai més, que ja fa 614 anys que Bernat de Gualbes (primer traïdor oficial de la història de Catalunya abans que Cambó, el llarga durada Pujol que encara sura i el trist vuit segons Puigdemont) aprofitant el seu vot (papal!) decisiu en el Compromís de Casp i a canvi d’una poltrona de l’inefable castellà Fernando Trastámara, va posar en marxa la transacció i regal de la Nació Catalana als usurpadors castellans espanyols. I la broma encara dura. I ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de llimacs i malparits. Ho dic jo, un català de soca-rel que se'n sent pels quatre cognoms i que pateix les conseqüències d'aquella usurpació, tot i que hagin passat més de sis segles des de l'estafa descarada en què va incórrer aquest primer Puigdemont arrabassant —sense cap altre dret que el seu vot papal com a representant titella de l'Església Catòlica sempre opaca, farsant i als servei dels interessos que més la poden beneficiar— als meus avantpassats la seva sobirania nacional catalana.