A Madrid, els autonomistes colonials només hi van a fer el mec, a cobrar morterades pagant els catalans i a voler fer creure que els seus puerils tripijocs són heroïcitats

 

      

Nou cop baix de Puigdemont i el pujolisme: Junts diu sí al burca i al nicab als carrers de Catalunya

Tota la gran força que el país va adquirir amb el repte del Primer d’Octubre s’està desinflant en la reacceptació de l’autonomisme i amb les amnisties i la resta de misèries que, en definitiva, només han beneficiat i beneficien la classe política d’arrels i maneres de fer pujolistes

El pujolisme ha tornat a trair una vegada més la protecció i la prevenció de les essències catalanes en votar en contra de la prohibició del burca i el nicab als carrers de l’estat i, per tant, als carrers de Catalunya. El ple del parlament espanyol ha rebutjat aquest dimarts 17 de febrer la presa en consideració d’una proposició de llei de Vox per prohibir el burca i el nicab en espais públics. La iniciativa ha decaigut per 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció, amb el vot contrari de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem, BNG i Compromís, i el suport de PP, Vox i UPN. El vot contrari del poujadisme de Junts per Catalunya, doncs, ha estat determinant per fer fracassar el bloc de Vox i el PP. Tot i això, el partit de Puigdemont liderat a Madrid per Míriam Nogueras, ha registrat una altra iniciativa amb la mateixa finalitat però amb un enfocament diferent, que el portaveu del PSOE, Patxi López, s’ha mostrat disposat a “estudiar”. Allò de fer volar coloms per espantar el falcó de la contra immigració que tanta por fa els processistes i els globalistes perquè és la base mateixa de la seva existència política. La força que el país va adquirir amb el repte del Primer d’Octubre s’està desinflant en la re acceptació de l’autonomisme i amb les amnisties i la resta de misèries que, en definitiva, només han beneficiat i beneficien a la classe política d’arrels i maneres de fer pujolistes troianes que va fer veure que tot canviava perquè res no canviés i la menjadora se seguís mantenint. Mireu els cucs Rull i Turull, per posar dos bons exemples de pocavergonyes com el fugit Puigdemont o el covard arrossegat Junqueras.     

Santi Capellera i Rabassó, periodista i analista / 18-2-26

Dimecres agradable a Esplugues. Aquesta setmana m’he quedat a Barcelona perquè la meva amiga sitgetana va marxar diumenge al matí cap a Nova York i aprofitaré aquesta setmana i mitja que serà fora per enllestir periodisme i altres afers que tenia pendents. I avui que tinc una estona, reflexiono de nou sobre els patètics pujolistes que mai no em deixen de sorprendre, cada vegada més negativament. Quina xacra! Quina secta més fastigosa!  Mai no em deixo de preguntar què va fallar en tot aquell moviment cívic que el 2017 ens va portar a unes urnes en què vam celebrar un referèndum sota vents i tempestes que, diguin el que diguin els que vulguin, vam guanyar de manera clara, evident i comptable malgrat tota la gorileria policial que l’Espanya del PP de Rajoy aliada amb la resta d’espanyolisme agressiu, sobretot de dins de Catalunya. Ho vam fer i no ho hem de tornar a fer perquè el referèndum es va consumar, es va guanyar i els traïdors processistes encapçalats per Puigdemont van avortar la proclamació de la independència, que no van declarar sota mil i una excuses de mals pagadors que tots coneixem i que no cal tornar a repetir. I ho recordo avui després de l’enèsim fiasco d’aquest col·laboracionista espanyol, mal anomenat màrtir i exiliat per tots els llepafils seguidors del processisme de Vichy que a dia d’avui segueixen perpetrant contra Catalunya. I en tenim el darrer exemple en aquesta negativa a donar suport en el Parlament espanyol a la proposició dels grups del PP i de VOX per eliminar i prohibir els burques i els nicabs dels carrers de l’estat hispano castellà, la qual cosa hagués beneficiat Catalunya de manera absoluta perquè hagués marcat un principi legislatiu de prohibicions i repressions a l’islamisme criminal i als seus promotors que la gran majoria de catalans reclamem. Ho diguem o no.

Perquè, després de l’engany del gran farsant pujolista ja en les prèvies del referèndum, en què aquests miserables processistes recercaven el seu descarrilament pertot, començant pels síndics, que els van voler espanyols quan res no impedia que fossin d’altres nacionalitats. Per això tots van dimitir quan l’estat els va advertir i ho van fer amb recompensa (com la woke Tània Verge amb una conselleria, o el miserable traïdor Jordi Sànchez, màxim representant de l’ANC que va arribar a ser candidat a president de la Generalitat —amb el suport de Junts, ERC i la CUP— i que no ho va ser perquè Llarena no el va alliberar).

Puigdemont, ben aconsellat pel vell corrupte (en tinc proves fefaents), ho ha fet girar sempre tot al seu voltant i en favor dels seus interessos. I lluny de formar un Govern a l’exili (com hagués estat el més lògic i haver defenestrat i repudiat els consellers que es van lliurar voluntàriament als jutges espanyols), només va muntar carallotades recaptatòries com el Consell de la República i quatre farses semblants més. Com ha gestionat Puigdemont el tenir immunitat parlamentària a Europa? De cap manera. Quines ocasions ha aprofitat per intentar reconduir el país cap a la independència fora de la vergonya de quatre aplecs botifarrada amb performances pujolistes incloses? No n’ha aprofitat cap. Només carallotades de fatu. Què hem fet de profit al país des del fiasco de 2017, a banda d’acceptar unes noves eleccions autonòmiques per retornar el país a l’autonomisme? Què hem aconseguit en tots aquests anys? Quines fites hem assolit com a poble i com a nació catalana? La meva opinió clara i diàfana és que res. Res de res. Només tirar enrere com els crancs i perdre bous i esquelles, renunciant a la immersió lingüística i obrint pas de nou al castellà gracies a les aportacions de la nova llei que van pactar Junts i ERC i callar mentre veiem com cada dia milers de persones foranes, la majoria indocumentades, arriben al nostre país per posar-hi més aigua al vi, com si no en tinguéssim prou i no estiguéssim prou desbordats demogràficament després de les migracions dels anys 50/70, en què Catalunya ja va patir una alteració poblacional de primer ordre sense que, vist i constatat, no en tingués cap necessitat perquè la Catalunya dels anys 50 ja era prou important poblacionalment i, el més important, era sostenible a tots els efectes. I no hi cabia gaire gent més. Ara, doncs, només ens falten les portes obertes de bat a bat perquè segueixin entrant tota mena de persones de mil i una procedències i cultures com per descompensar la nostra societat encara més, principalment pel que fa a la llengua i a la cultura.

Per això cal pensar molt bé i de cara a les pròximes vegades que ens convoquin a les urnes, si votem els mateixos capsigranys que li han fet tota la feina bruta a Espanya, si votem les mateixes propostes mentideres que tals pocavergonyes mai no compleixen, o novament ens abstenim els que ja ho hem fet des del 2017 o votem directament una opció que parli clar i català com Sílvia Orriols, a la qual se li hauria de donar una oportunitat perquè, a banda d’ella, el políticament més calent del país és a l’aigüera. Doncs, d’això escric avui.   

■ El ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts 17 de febrer la presa en consideració d’una proposició de llei de Vox per prohibir el burca i el nicab en espais públics. La iniciativa ha decaigut per 177 vots en contra, 170 a favor i una abstenció, amb el vot contrari de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podemos, BNG i Compromís, i el suport de PP, Vox i UPN.

■ El vot contrari de Junts per Catalunya ha estat determinant per fer fracassar la proposta. Tot i això, el partit de Puigdemont liderat al Congrés per Míriam Nogueras ha registrat una altra iniciativa amb la mateixa finalitat però amb un enfocament diferent, que el portaveu del PSOE, Patxi López, s’ha mostrat disposat a “estudiar”.

1.   Tensió durant el debat i intercanvi de retrets

■ Durant el debat, Vox ha acusat els partits d’esquerres de no voler veure una “realitat” que, segons la formació ultra espanyolista, es viu als carrers, on part dels immigrants professen “l’islam radical” i imposen els seus postulats sobre les dones. La diputada de Vox Blanca Armario ha vinculat immigració i delinqüència, a més d’acusar el govern de Pedro Sánchez d’haver subvencionat entitats islàmiques i “discriminar” els cristians.

■ Per la seva banda, Nogueras ha justificat el ‘no’ del seu grup per l’oposició frontal a Vox i perquè la proposta no superaria cap filtre legal europeu. “Ni burca ni Vox”, ha afirmat, tot assegurant que “Junts rebutja per igual aquesta peça de roba que la formació d’extrema dreta”.

■ La portaveu de Junts també ha criticat els partits estatals: “Si avui sortim és per dir que ja n’hi ha prou que les dretes i les esquerres espanyoles fa temps que diuen que només hi ha dues maneres d’afrontar la vida, o els feixistes de Vox, o els sectaris de Podemos que estan arrossegant totes les esquerres acomplexades”. Segons Nogueras, la seva proposta sí que compleix el dret europeu i, per tant, “no només es pot aprovar, sinó que es podrà aplicar”.

■ Des d’Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada Pilar Vallugera ha retret a Nogueras que intenti patrimonialitzar la manera de fer les coses a Catalunya i ha acusat Vox d’utilitzar el debat amb finalitats xenòfobes. “No ens agrada el burca i el nicab”, ha admès, però ha advertit que les mesures punitives provoquen que les dones “es queden tancades a casa”. L’alternativa, ha defensat, és que “vegin que la resta exercim la llibertat”. “Si es queden a casa, no passarà mai”, ha afegit.

■ La diputada del PSOE Andrea Fernández ha qualificat la proposició de Vox de democràticament “inassolible” i ha acusat el partit d’atiar la xenofòbia, si bé no ha tancat la porta a un “debat seriós” sobre la qüestió, sense el “racisme” que, segons ha dit, desprenen les receptes de la ultradreta.

■ En canvi, la portaveu del Partit Popular, Ester Muñoz, ha defensat el vot favorable del seu grup per combatre el masclisme i ha acusat el PSOE i les esquerres d’haver-se “venut” als postulats “islamistes” a canvi de “deixar a l’estacada les dones més vulnerables”.

2.    Dues iniciatives amb diferències substancials

■ Tot i que tant la proposta de Vox com la de Junts plantegen la prohibició del burca i el nicab en espais públics, les diferències són clares i de fons. El text de Vox preveia sancions i fins i tot l’expulsió en cas de reincidència, mentre que la iniciativa de Junts no contempla sancions específiques i aposta per multes per desobediència si no s’aplica la norma.

■ També divergeixen en l’enfocament polític: Junts defensa la regulació en termes funcionals —per garantir la identificació, la igualtat i la convivència—, mentre que Vox vincula la mesura a la immigració procedent de països islàmics i la presenta com una defensa de la identitat d’Occident.

3.    Per acabar: El processisme, ni un gra de forment

■ Tal com em diu un estimat amic i patriota, “a Madrid, Santi, els autonomistes colonials només hi van a fer el mec, a cobrar morterades pagant els catalans i volent fer creure que els seus puerils tripijocs són heroïcitats. I mentrestant l'espoliació fiscal (els impostos pagats pels catalans que es queda Espanya i no tornen a Catalunya) rondarà els 26.000 milions el 2025, i això passa cada any”. I quanta raó té el saberut nostrat, un homenot que és el lògic producte nacional i intel·lectual d’un país com el nostre que ja fa més de sis segles que està engabiat en les reixes del país veí. Ni 1714 ni hòsties consagrades, que allò van ser una lluita pels drets estatutaris dins el captiveri dels reialmes castellans. I a saber com s’hauria acabat la victòria austriacista, tan reclamada pels nostres botiflers mentiders. El Fossar de les Moreres... Mare meva, quina altra farsa: un lloc ple de sarraïns enterrats a munts sense mirar ni qui eren i soterrats a mesura que anaven caient per evitar epidèmies. “No s’hi enterra cap traïdor”... mareta, quanta inventiva i ficció literària que més que història és religió pels necessitats de saber perquè són esclaus d’un poble de taujans fa més de sis segles. Un poble sense mar que explica que uns centenars de reclutats pel reialme castellà van “descobrir Amèrica”. Sí, clar. Segur.    

■ A Catalunya, només el 1641, amb el gran president de la Generalitat Pau Claris, ens vam poder desprendre dels taujans de l’altiplà de Castella i amb el suport de França vam poder gaudir d’una República Catalana, la qual cosa el podrit i connivent poujadisme traïdor sempre ha amagat tant com ha pogut. Però ni el corrupte i miserable Pujol ni els seus capsigranys espanyolistes poden amagar la història. “O allò no va existir?”, que diu l’amic Alfons López Tena. I tant si va existir, per vergonya de tots aquests covards, traïdors, venuts i acollonits sense moral, honor ni principis. Perquè, comparar aquella fita amb el seu arrossegament indigne, no té parangó.  

■ Heu sentit alguna vegada algun llepafils d’aquests processistes denunciar el robatori d'impostos al qual el país està sotmès i fer-ho de forma contundent en el Congreso español? Una afaitada que empobreix Catalunya en munió àmbits i aspectes. Els heu sentir reclamar? Mai! Perquè el seu modus vivendi és l'autonomisme i fer creure els tanoques que s'empassen la seva comèdia i els voten que ells van a Madrid a defensar els interessos dels catalans. Mentida. Mentida podrida. Del primer al darrer. Cap sicari pagat per l’estat va al congrés de l’estat a reclamar res per a la colònia: mireu Rufián, a què es dedica. Un gran independentista, deia.... Quin personal.

■ Per això l'espoli fiscal va augmentant a mesura que passen les dècades, perquè aquests farsants, que des del 1978 que sostenen governs espanyols i pacten cordons sanitaris contra catalans, no defensen els interessos de Catalunya sinó els seus personals. El poujadisme encaixista fa 50 anys que dissenya i fabrica una plaga de tanoques aprofitant la bona fe de molts catalans. I costarà —i ho constato cada dia perquè ara només em dedico a aquesta mena d’investigacions polítiques i geopolítiques— redreçar tanta ingenuïtat. Tot i que, sortosament, les espifiades que cometen Junts i Esquerra els van ensorrant en la seva pròpia misèria i decadència. Llàstima que —per desconeixement i dogmatisme— tants catalans hagin trigat tant en adonar-se que l'autonomisme colonial només beneficia els qui en formen part i administren la colònia: mai a la població. Els romans ho sabien a la perfecció i aquests descamisats n’han estat i en són uns grans alumnes, començant per vividor i gran farsant Jordi Pujol. .

■ Com més temps fa que un poble és envaït, colonitzat i esclau com és el nostre, més temps triga en arribar al punt de revolta. I si al damunt aquest poble escull uns polítics que l'adormen des de fa 50 anys en un autonomisme d'anestèsia nacional que va iniciar el botifler i traïdor Jordi Pujol com a capitost del règim del 78 a Catalunya, doncs encara pitjor. És molt possible, però, que aquesta revolta s'expressi a les pròximes eleccions amb un vot massiu a Sílvia Orriols i erradicar per sempre polítics infames, mentiders i estafadors com els que avui seguim patint arran de la traïció processista i l’aplicació espanyolista del 155.

■ Hem d’acabar amb els venuts per un plat de llenties com els Puigdemonts, els Junqueras i tota la resta de paràsits apoltronats que només vetllen per la pagueta a final de mes i als quals el país els importa literalment una merda. I no tornar a picar bitllet mai més, que ja fa 614 anys que el primer traïdor oficial de la història de Catalunya (abans que Cambó, el llarga durada Pujol que encara sura i el trist vuit segons Puigdemont) Bernat de Gualbes —en el Compromís de Casp i a canvi d’una poltrona de l’inefable castellà Fernando Trastámara— va posar en marxa la transacció i regal de la Nació Catalana als usurpadors castellans espanyols. I ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de llimacs i malparits.