Tu i jo (dedicat a ella...)

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit filtren el sol per la finestra. Guaito com reposes nua des dels peus del llit amb un posat ple de tendresa. Quantes nits acaronant els teus dits delicats. Quants matins com el que ara gaudim, tebi com un fil de roba. Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada. Som tan lluny d'aquell soroll salvatge de la ciutat, que ens fem entendre sense paraules. Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins amb el color d'aquesta tarda. Sento com camines per casa pel so dolç del teu vestit que entre les cuixes et delata. Quants matins entrellaçant-nos com si fossim de pedra. Quantes nits com la que ara tenim, tèbia com la llum de l'espelma que crema, a la casa de la bocana del port de Ciutadella. Quina olor de mar, quin soroll de pluja mentre els teus petons marquen la meva pell, mentre m'abraces tendrament i em pessigues el coll amb les dents, i em dius que dir-me que m'estimes és poca cosa. Quina sensació més dolça, l'olor dels nostres cossos amarats de desig, mentre les gotes de la pluja neta cauen al mar com les llàgrimes de qui té el cor trencat, i l'aire barreja les aromes. Tu i jo, amagats de tantes veus estranyes, amb els nostres silencis omplim totes les paraules.Tres o quatre gotes delatant pluja de nit...i tu i jo abraçats al llit estimant-nos sense pressa, prop de la bocana del port de Ciutadella.