Perinno Lligams

Defensem la llengua i el país, perquè encara és cosa nostra Santi Capellera i Rabassó*periodista T al com afirma molt encertadament l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i en relació a un article al meu entendre molt dissortat i ple de ràbia i d'odi que no té altra justificació que la del fet xenòfob, publicat per Victoria Prego a El Mundo el dia 19 d'abril passat (encara que molt bo pel que diu i pel com precisa el que diu), ja fa més de dos anys que es veu a venir que les coses aniran per on diu el redactat d'aquest article. I si és així el resultat final de tot el procés haurà estat negatiu per a Catalunya. Però podria ser ben bé que la mentalitat dominant a Espanya –centralista, uniformitzadora i a la qual la diferència catalana sempre ha irritat especialment– no en tingui prou amb això i decidís que ara és el moment d’acabar amb aquesta estranya circumstància lingüística, cultural, política i de mentalitat que és Catalunya, i també del país com a nació dif...

Territoris, conceptes i reivindicacions lingüístiques Santi Capellera i Rabassó*periodista M entre a llocs com al País Valencià es qüestiona la unitat de la llengua, i a les Illes Balears els senyorets facultatius forans, recolzats absolutament per formacions espanyolistes com Ciudadanos, PP i UPyD, ens neguen la possibilitat de poder-nos dirigir a ells en la llengua pròpia del país per no voler-se "esforçar" a aconseguir un certificat de nivell graduat escolar en dos anys, al Principat els professors surten de polleguera perquè les hores de català a les escoles són reduides de manera constant, malgrat les moltes reivindicacions populars i sectorials. La reducció d’hores de català a les escoles ha indignat el professorat d’aquesta matèria. Ara fa uns mesos més de cent escriptors van signar un manifest en defensa del català al Batxillerat, i avui, quan sembla que la LEC passa pels darrers trams parlamentaris, els professors tornen a les reivindicacions amb el suport d’entitats...

A Barcelona no hi ha cap carrer que es digui "Avignó" E l senyor Juan J. Gomila Félix escriu un article d'opinió a la pàgina 20 del Diari Menorca, edició del dia 7 de maig passat i titulat "Calle Avignó, Barcelona"( http://www.menorca.info/menorca_info/v4_1_2/indexh.php%20tsx=noticia&vi=20090507&elx=26672&idnx=1121635 ), en el qual i entre altres aspectes que no tenen desperdici, es refereix al suposat carrer "Avignó" de Barcelona. A fi i efecte de pal·liar el seu desconeixement, dir-li que a Barcelona no hi ha cap carrer que s'anomeni "Avignó", i que en canvi sí que n'hi ha un que es diu Avinyó, normalitzat en la llengua pròpia de Catalunya després de molts anys d'obscurantisme franquista i d'imposicions castellanes, no solament de llengua sinó de molts altres valors i conceptes, en el context de un gran seguit de desproposits que va durar quatre dècades. També assabentar el senyor Gomila Félix que jo també vaig ...

Euskadi: menys llibertat, menys pluralitat, més uniformitat Santi Capellera i Rabassó*periodista Avui l'estat espanyol és menys plural i més uniforme. Les tendències, malgrat els invents autonòmics que van donar el "cafè para todos", sempre estiren cap al costum més arrelat. I a Espanya, no ho oblidem, és el centralisme recalcitrant. Ara ja s’ha materialitzat el pacte entre socialistes i PP a Euskadi. Aquesta, de fet, és de les poques concrecions que es van poder sentir al Parlament de Vitòria. Això és del poc que va deixar clar el nou lehendakari, Patxi López, a qui no li calia res més i va optar per fer un discurs ple d’inconcrecions, bàsicament, perquè concretar no podrà fer-ho pas gaire més enllà del que li deixi fer el PP. Però aquesta és la seva aposta. Aquesta és l’aposta de José Luis Rodríguez Zapatero. L’aposta del PSOE: més Espanya, menys pluralitat política a les institucions d’arreu de l’estat. Aquest era l’objectiu i és ben cert que ho estan aconseguint, val ...

Tres anys a Menorca Santi Capellera i Rabassó*periodista A vui fa tres anys, que en aquesta mateixa hora (les 15.00 h.) estava a punt de pujar al Ramon Llull. Marxava de Barcelona després de molts anys de continuïtat al matex lloc, a la meva ciutat, a les feines que havia tingut…la Generalitat, Catalunya Ràdio, TV3, la SER, etc…i encara no sé per què vaig triar Menorca, o millor dit, sí que ho sé, però ara no en faré esment específic. Portava el cotxe carregat fins a la sacietat, i en Bruno anava al seient del davant. Vam fer cua al Moll de la Fusta, i ens vam atansar fins al vaixell ràpid que ens esperava allà atracat. Finalment vam embarcar i vaig aparcar el cotxe a la bodega de la nau. En Bruno mirava encuriosit, com aquell que pregunta “on anem? què passa? per què em fas entrar en aquest forat i em tanques?" (en Bruno va haver d’anar en un lloc especial on viatgen els gossos, dotat d’aigua, de forat de desguàs i de jaç per fer la travessia). Es va portar molt bé i no es va imm...